L'aparell Respiratori: Anatomia, Fisiologia i Higiene

TEMA 5: L'APARELL RESPIRATORI

9
..
0
0
3
CTEMA 5: L'APARELL RESPIRATORI.

1. Respiració cel · lular i ventilació pulmonar.
2. Anatomia de l'aparell respiratori.

Vies respiratòries

2.2 Pulmons.

1. Fisiologia de l'aparell respiratori.

Ventilació pulmonar

3.2 Intercanvi de gasos als alvěols.
3.3 Transport de gasos.
3.4 Intercanvi de gasos a les cèl · lules.
3.5 Respiració cel · lular.

1. Higiene dels hàbits respiratoris.

RESPIRACIÓ CEL · LULAR I VENTILACIÓ PULMONAR

RESPIRACIÓ
VENTILACIÓ
CONCEPTE
Conjunt de
reaccions
oxidatives on
compostos organics
són degradats
completament a
inorgànics amb
l'obtenció d'energia.
Entrada i eixida
d'aire als pulmons.
LLOC
Cèl·lula
(mitocondris).
Pulmons.

ANATOMIA DE L'APARELL RESPIRATORI

L'aparell respiratori està format:
· Les vies respiratòries:
Són les estructures on
circula i es condiciona l'aire
procedent de l'exterior
fins que arriba als pulmons.
Són: les fosses nasals,
faringe, laringe, tràquea i
bronquis.
Funció: Permetre l'entrada
d'aire en les condicions
adequades.
· Els pulmons: Són els dos
organs on es realitza
l'intercanvi de gasos entre
l'aire i la sang.
VÍAS
NASALES
_ FARINGE
EPIGLOTIS
LARINGE
TRÁQUEA
BRONQUIO
ALVÉOLO
BRONQUIOLO
MÚSCULOS
INTERCOSTALES
PULMÓN
IZQUIERDO
PULMÓN
DERECHO
DIAFRAGMA

Vies respiratòries

Fosses nasals

· EI NAS: Estructura en contacte directe amb l'exterior i
és la via natural d'accés de l'aire a l'interior de
l'organisme.
· Està format per ossos propis del nas que formen l'arrel i
cartílags que formen les cares laterals.
Os frontal
Etmoides
Os nasal
Cartílag
septal
Vòmer
Maxil·lar

FOSSES NASALS

· Són 2 cavitats baix del nas i damunt del paladar.
· Separades entre si per una paret (l'envà nasal) i s'obrin a
l'exterior pels orificis de les fosses nasals anomenats
narines i darrere comuniquen amb la faringe per dos
orificis anomenats coanes nasals.
· L'interior de les fosses nasals està recobert per una
mucosa anomenada pituïtària. La pituïtària es divideix en:
a. Pituïtària roja: Situada en la zona inferior. Està molt
vascularitzada, té glàndules mucoses i pèls. La seua
funció és filtrar, escalfar i humidificar l'aire que
entra a les vies respiratories.
b. Pituïtària groga: Situada a la part superior, té
cèl·lules nervioses olfactòries. La seua funció és
depurar l'aire i evitar l'entrada de microorganismes.
Nervio Olfativo
Bulbo Olfatorio
Etmoides
Cornetes
Hueso Frontal
Esfenoides
--
Hueso Nasal
Vestíbulo de
la Nariz
Vómer
Maxilar
Superior
Orificio Faringeo
de la Tompa de
Eustaquio
Labio Superior
Axis
Faringe
Meatos
Bóveda Palatina

Faringe

· Conducte de 12-
14cm de llargària.
· Comunica les fosses
nasals i la boca per
dalt i la laringe i
l'esòfag per baix.
· És un òrgan comú a
l'aparell digestiu i
respiratori.
· L'epiglotis impedeix
el pas del bol
alimentari a la
laringe, deixant que
passe a l'esòfag i
l'aire a la laringe.
Cavidad nasal
Seno frontal
Cornetas
· superior
Seno esfunoidel
· medio
· inferior
Amigdala faringea
Nasofaringe
Paladar čse0
Dientes
Úvula
Lengua
Amigdala
palatina
Glándula salival
sublingual
Faringe
Epiglotis
Maxier inferior
Hioides
Esófago
Cuerdas vocales
Tráquea

Laringe

· Òrgan buit, en forma de con truncat.
· Situada a la zona mitjana del coll.
· Comunica amb la faringe
(dalt) i tràquea (baix)
· Longitud :36-44mm.
· Formada per un
conjunt de cartílags
units entre sí
mitjançant lligaments
i membranes
internes.
EPIGLOTIS
GLOTIS
- HUESO HIOIDES
VENTRICULOS
DE MORGAGNI
CUERDA
VOCAL
SUPERIOR
CARTILAGO TIROIDES
CUERDA
VOCAL
INFERIOR
CARTILAGO CRICOIDES
D
TRAQUEA
Interiorment, la laringe presenta dos parells de plecs:
a. CORDES SUPERIORS O
FALSES: No participen
en la fonació.
b. CORDES INFERIORS O
VERTADERES
O
CORDES
VOCALS:Responsables
de la fonació. L'orifici
que deixen s'anomena
GLOTIS.
El so es produeix en passar
l'aire espirat per la glotis.
Segons la situació i forma
que adopten les cordes
vocals es produeix un so de
diferents característicaes.
Hueso
hioides
Epiglotis
Cartilago
tiroideo
Cuerdas
vocales falsas
Ligamentos
vocales
Cuerdas
vocales
Carilago
cricoide
Glándula
tiroides
Cartilago
traqueal
Tráquea

Tràquea

· Tub que penetra en el tòrax i que continua amb els bronquis.
· Mesura 6-11cm de longitud i està situada davant de l'esòfag.
· Estructura rígida per la
presència d'uns 20 cartílags
en forma de ferradura (no
es tanquen dorsalment.
Funció:
impedir
el
tancament de la llum de la
tràquea permetent el pas
d'aire contínuament.
· Interiorment,
està
recoberta per una mucosa.
Funció: impedir el pas de
substàncies
estranyes,
lubrificar
i
humidificar
l'aire.
Revestimiento
de la tráquea
Coating of the
trachea
Laringe
Larynx
Via aérea
Airway
Cartílago
Cartilage
Tráquea
Trachea
Aros
cartilaginosos
Cartilaginous
rings
Bronquios
Bronchi
Capas de
músculos
Layers of
muscle
Ramificaciones
bronquiales
Bronchial
ramifications

Bronquis

· Són dos branques on es bifurca la tràquea a nivell de la quarta
vértebra dorsal, BRONQUIS PRINCIPALS, el dret és més llarg i
vertical que l'esquerre.
· Els bronquis principals entren en els pulmons i es ramifiquen
moltes vegades formant els bronquis secundaris, terciaris ...
disminuint el seu diàmetre fins a formar les branques més fines
anomenades BRONQUÍOLS que acaben en els alvèols pulmonars,
on té lloc l'intercanvi de gasos.
· BRONQUIS SECUNDARIS
o lobulars penetren en els
diferents lòbuls pulmonars.
De manera que el bronqui
principal dret origina els
bronquis lobulars superior,
mitjà i inferior (3); mentre
que l'esquerre sols origina
els bronquis
lobulars
superior i inferior (2).
Bronquio Direito
Cartilago Tireóideo
Bronquio de
Primera Ordem
Traquéia
Bronquio Esquerdo
Bronquio de
Segundo Ordem
Ramificações
Bronquiais
Bronquio de
Terceira Ordem

Pulmons

TRÁQUEA
LÓBULO SUPERIOR
DEL PULMÓN DERECHO
LÓBULO SUPERIOR
DEL PULMÓN IZQUIERDO
LÓBULO MEDIO
DEL PULMÓN DERECHO
PULMÓN
DERECHO
PULMÓN
IZQUIERDO
ESCOTADURA
CARDÍACA
CISURA
HORIZONTAL
CISURA
OBLICUA
C
CISURA
OBLICUA
LÓBULO
DE LA LINGULA
LÓBULO INFERIOR
DEL PULMÓN DERECHO
LÓBULO INFERIOR
DEL PULMÓN IZQUIERDO
· Òrgans on es realitza
l'intercanvi de gasos
entre l'aire i la sang.
•
Tenen forma de
semicon amb la base
recolzada sobre el
diafragma i el vèrtex
en la part superior
(per damunt de la
clavícula, introduït a
la base del coll).
· El pulmó esquerre és
més menut que el
dret, format per 2
lòbuls mentre que el
dret en té 3, per
deixar espai al cor.

Tall del tòrax

Els pulmons es localitzen dins de la caixa toràcica
formada per:
a. 12 parells de
costelles
b. L'estern
c. La columna
vertebral
d. El diafragma.
Esternón
Corazón
Músculos
intercostales
Pleura visceral
0
Costilla
Pleura parietal
Vértebra
Pulmón
Els bronquíols acaben
en unes
vesícules
menudes anomenades
alveols
que estan
envoltats
per una
xarxa de capil·lars
sanguinis.
Els alvèols pulmonars vistos al microscopi.
Aire espirado
Aire inspirado
1
Sangre rica en
oxígeno
Sangre pobre
en oxígeno y
rica en CO2
Oxígeno
CO2
Els bronquíols acaben en unes vesícules menudes
anomenades alvèols.
Els alvèols estan envoltats per una xarxa de
capil·lars sanguinis.
Aire espirado
Aire inspirado
Sangre rica en
oxígeno
Sangre pobre
en oxígeno y
rica en CO2
Oxígeno
CO2
Els pulmons estan formats per:
·Ramificació bronquial.
· Alvèols pulmonars.
· Artèries, venes i capil·lars.
· Teixit conjuntiu que omple i uneix els espais que
queden entre les estructures anteriors.
Una xarxa de capil . lars envolta a cada alveol
artèria
fibres elàstiques
múscul Ilis
bronquíols
vena
capil . lars
S'anomena membrana respiratória a l'estructura
formada per la paret alveolar, el líquid intersticial i la
paret del capil·lar.
A través d'aquesta membrana es realitza l'intercanvi
de gasos.
......
Alvèol
Capil·lar
+0.5 um+
Membrana respiratória
Eritròcit

PLEURA

Els pulmons ocupen dos grans compartiments dins de la caixa
torácica, que estan revestits per la PLEURA PARIETAL, mentre
que cada pulmó està recobert per una membrana similar
anomenada PLEURA VISCERAL.
Entre les dues pleures hi ha un espai o cavitat pleural que conté
un líquid de propietats lubrificante que permet que la pleura
visceral llisque sobre la parietal en els moviments respiratoris
(inspiració i espiració).
Pleura visceral
Pleura parietal
FUNCIÓ: Unir els pulmons a la caixa torácica.

FISIOLOGIA DE L'APARELL RESPIRATORI

Atmosfera
O2 CO2
Alvèols
pulmonars
2
CO
1
Ventilació: intercanvi d'aire,
entre l'atmosfera i els
alvèols pulmonars
2
Intercanvi de O2 i CO2 entre
l'aire de l'alvèol i la sang
O2 CO2
Circulació
pulmonar
Con
3
Transport de O2 i CO2 entre
els pulmons i els teixits
Circulació
sistèmica
O2
CO2
O2 + glucosa -+ CO2 + H2O + ATP
Cèl·lula
4
Intercanvi de O2 i CO2 entre la
sang i els teixits
Respiració cel·lular

Ventilació pulmonar

Inspiració: Entra aire
Espiració: Eix aire
El diafragma i els músculs intercostals
interns es contreuen,
el volum toràcic augmenta
La pressió dins dels pulmons
disminueix, entra aire
El diafragma i els músculs
intercostals externs es relaxen,
el volum toràcic disminueix
La pressió dins dels pulmons
augmenta, eix aire
La inspiració sempre és un
moviment actiu
L'espiració en general és un
moviment passiu
La pleura és essencial per a mantenir unflats els
pulmons i per a la mecànica ventilatòria
Pulmó normal
Pneumotórax
Costelles
(0)
Cuchillo
Espai
intrapleural
Pulmó
colapsat
Aire
Pleures
visceral i
parietal
Pleures
visceral i
parietal
Diafragma

Intercanvi de gasos

Aire inspirat i espirat

Por cada 100 mL de
aire espirado:
Nz 79 mL
Oz 17 mL
COz 4 mL
Por cada 100 ml de
aire inspirado:
Nz 79 mL
Oz 21 mL
COz OmL
Alvéolo
Sangre saliendo
Oz 20 mL
COz 50 mL
Sangre entrando
Oz 10 mL
COZ 60 mL
CO2
02
Capilar sanguíneo

INTERCANVI DE GASOS ENTRE ALVÈOLS I SANG

La direcció en la difusió dels gasos
respiratoris ve regulada per les
diferències de concentració
d'aquests en la sang i l'alvèol/cèl·lula.
AIRE
0,
HDD
co,
Co.
HBO
CO,
co,
CO.
CO.
CO,
sang
co.
oxigenada parciales
en mm Hg
Alvéolo
40 CO2 O3100
Extremo
arterial
CO2 46
02 40
Extremo
venoso
Capilar pulmonar
En els alvèols, la concentració d'O2 és superior a la de la sang dels
capil·lars (que torna de banyar les cèl·lules del cos). L'O2 travessa la
paret alveolar i la del capil-lar i s'incorpora a la sang. Altrament, la
concentració de CO2 (provinent de la respiració cel-lular) és major
als capil-lars i passa, per tant, als alvèols.
0
ALVEOL
OX