Curs Categoria Professional Grup C Part Comuna de Ugt Generalitat

Organització i funcionament de la Generalitat de Catalunya

SERVEIS
PUBLICS
UGT
Generalitat
CURS CATEGORIA
PROFESSIONAL
GRUP C
PART COMUNA
TEMA 1 Part 1
ORGANITZACIÓ
ADMINISTRATIVA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA:
ESTRUCTURA ADMINISTRATIVA BASICA DELS DEPARTAMENTS, LES UNITATS
DIRECTIVES I L'ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA TERRITORIAL.SERVEIS
PÚBLICS
UGT
Generalitat
T-1
Contingut

1. Organització i funcionament de la Generalitat de Catalunya
   2
2. 1 Marc Jurídic constitucional i estatutari.
   2
3. 2 Principis d'organització i funcionament.
   2
4. 3 Estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
   3
5. 4 Concepte de descentralització i desconcentració.
   5
6. 5 Organs superiors i alts carrecs
   5
7. Els departaments: la seva estructura organitzativa i les unitats directives que els
   componen.
   10

SERVEIS
PUBLICS
UGT
1SERVEIS
PÚBLICS
UGT
Generalitat
T-1

Marc Jurídic constitucional i estatutari

La potestat d'autoorganització de les comunitats autonomes, s'enten com la virtut de la qual
una comunitat autonoma pot crear i configurar les seves institucions en el marc de la
constitució. (Art. 147.2.c CE)
La constitució reconeix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions. (art. 2 CE) .
La Constitució reconeix a les comunitats autonomes, el poder per crear el model organitzatiu
propi, i la potestat per crear, modificar i suprimir els organs, les unitats administratives o les
entitats que configuren cada administració autonòmica. A partir d'aquesta potestat
d'autoorganització, cada comunitat autonoma ha creat la seva propia administració
autonòmica.
L'Administració de la Generalitat exerceix la potestat d'autoorganització mitjançant els
organs i dins els limits establerts per la Constitució, per l'Estatut de Catalunya i per la resta
de l'ordenament jurídic. (Art. 4 Llei 13/1989)
Nota: El Tribunal Constitucional amb la sentencia 50/1999, de 6 d'abril va reafirmar la
potestat d'autoorganització que les comunitats autonomes, otorgant un ampli marge de
llibertat per la seva pròpia Administració.
En el cas de Catalunya, el parlament va dicta la Llei 13/1989, de 14 de desembre,
d'organització, procediment i règim jurídic de l'administració de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d'una llei eminentment administrativa, que actualment es troba parcialment
derogada però manté vigents molts preceptes que es tractaran en aquest tema.

Principis d'organització i funcionament

Segons estableix la constitució Espanyola l'administració pública està subjecte a una sèrie
de principis d'actuació i d'organització, quins són?
(Art. 103.1 CE)

• objectivitat.
• eficàcia,
• jerarquia,
• descentralització,
• desconcentració i coordinació,
• amb submissió plena a la Llei i al Dret.

L'Administració de la Generalitat exerceix funcions executives que li atribueix l'Estatut. Té la
condició d'administració ordinaria d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis,
sens perjudici de les competencies que corresponen a l'Administració local. (Art. 71 EAC)
2SERVEIS
PÚBLICS
UGT
Generalitat
T-1
L'Administració de la Generalitat actuar d'acord amb els principis de: (Art. 71 EAC)

• objectivitat. L'Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos
  generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
• coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques
  públiques.
• transparencia, ha de fer pública la informació necessaria perquè els ciutadans en
  puguin avaluar la gestió. (Art. 6 i 7 Llei 19/2014)
• desconcentració i de descentralització. L'Administració de la Generalitat exerceix les
  seves funcions al territori d'acord amb els principis de desconcentració i de
  descentralització.

Estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

A través de quin mecanisme s'ha de regular l'organització de l'administració de la generalitat?
Els organs de l'Administració de l'Estat son creats, regits i coordinats d'acord amb la llei. (Art.
103.2 CE)
Les lleis han de regular l'organització de l'Administració de la Generalitat i han de determinar
en tot cas:

• Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació
  pública i privada que pot adoptar l'Administració de la Generalitat.
• Les formes d'organització i de gestió dels serveis publics.
• L'actuació de l'Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la
  participació del sector privat en l'execució de les politiques publiques i la prestació
  dels serveis públics.

S'ha de regular per llei l'estatut jurídic del personal al servei de l'Administració de la
Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d'incompatibilitats, la garantia de formació i
actualització dels coneixements i la praxi necessaria per a complir les funcions publiques.
(Art. 103.3 CE)
Tal com reconeix l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Generalitat, en materia d'organització
de la seva Administració, té la competencia exclusiva: (Art. 150 EAC) -L'estructura, la
regulació dels organs i directius publics, el funcionament i l'articulació territorial. - Les
diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l'actuació administrativa.
Així doncs, l'administració de la Generalitat exerceix la potestat d'autoorganització
mitjançant la creació d'organs, sempre respectant els limits que estableix la constitució
Espanyola, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic.
Els organs administratius de les administracions catalanes els troben regulat en el titol | Llei
26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques
(en endavant Llei 26/2010, del 3 d'agost).
3SERVEIS
PÚBLICS
UGT
Generalitat
T-1
En línies generals, l'Administració de la Generalitat de Catalunya s'estructura o es divideix en
l'administració central i l'administració territorial (anomenada també periferica).
Segons l'àmbit d'extensió de les seves competències, podem distingir:

• L'Administració central, que reuneix els organs que tenen competencia sobre tot el territori
  de Catalunya i la seva ordenació es basa en dos principis:
  *D'una banda, l'estructuració en departaments o divisió funcional per matèries, la qual
  cosa significa que l'Administració central es divideix en diferents departaments en funció de
  les matèries (conselleries).
  *De l'altra, la jerarquia, en virtut de la qual dins de cada departament els organs
  s'ordenen a través d'una escala jeràrquica que té com a última peça la figura del cap de
  departament (conseller).
• L'Administració territorial reuneix tots els organs que no tenen una competencia sobre tot
  el territori català, sino nomes sobre una part. Aquí se situen les delegacions territorials.
  A mes de la divisió entre Administració central i Administració territorial, existeix una altra
  divisió que cal conèixer, i que s'estableix segons el caracter de les seves competencies:
  Administració activa i Administració consultiva.
• L'Administració activa: reuneix tots els organs que exerceixen funcions actives, de resolució,
  es a dir, funcions amb una rellevancia externa.
  PUBLICS
  isió al conjunt
• L'Administració consultiva, per contra, fa al·lusió al conjunt d'organs destinats a assessorar
  els organs actius en la presa de decisions. Un assessorament que te lloc a través dels
  informes o dictamens. L'organ consultiu per excel lencia es la Comissió Jurídica Assessora.
  Resum sobre l'administració autonòmica catalana.
  (Llei 13/1989)
  Serveis centrals:
• Organs superiors.
  • Organs consultius: Comissió jurídica; Consell de treball, economic i social;
    Consell tècnic.
  • Organs actius: consell executiu; comissions de govern.
  • Organs unipersonals: president/a de la generalitat; conseller/a primer/a;
    vicepresident/a; consellers.
• Òrgans inferiors:
  • Organs de caire polític: secretari general; secretari general adjunt (potestatiu);
    director general; director de serveis (potestatiu).
  • Organs de caire administratiu: subdirector general; cap de servei; cap de secció;
    cap de negociat.

4SERVEIS
PÚBLICS
UGT
Generalitat
T-1
Serveis territorials:

• Organs unipersonals: delegat territorial.
• Organs col·legiats: delegacions territorials.

Concepte de descentralització i desconcentració

La descentralització es tracta d'una tecnica organitzativa que consisteix a transferir una part
de les competencies de l'Administració central o autonòmica a entitats amb personalitat
pública d'àmbit geogràfic reduït o d'especialització funcional que gaudeixen d'una certa
independencia respecte del poder central.

• La descentralització es pot produir per una transmissió de competències (transferència de
  la titularitat i exercici de les competencies), de forma originaria, ex novo, o bé amb caracter
  derivatiu, amb la transmissió de competencies ja atribuïdes.
• La descentralització es produeix quan la transmissió de competencies es fa entre
  administracions diferents i no entre organs d'una mateixa administració.
• La descentralització també es pot dur a terme amb la reducció de les tècniques de tutela
  administrativa.
  Hi ha centralització quan hi ha concentració de poders, quan l'Administració central decideix
  sobre els actes i les activitats de les altres administracions.
  Tipus de descentralització: ERVEIS
  PÚBLICS
  IGT
• Descentralització territorial. diferents nivells de l'organització administrativa.
  Per exemple de l'Administració general de l'Estat a Administració autonòmica, o de
  l'Administració autonòmica a Administració local).
• Descentralització institucional o funcional: una administració territorial matriu crea un ens
  administratiu filial i li encomana l'exercici de la totalitat d'una funcio administrativa o la
  totalitat d'una gestió d'un servei, sota la seva dependencia i el seu control.
  Les modalitats de descentralització s'han de regular per llei. (Art. 76 EAC)
  La Desconcentració.
  En la desconcentració les competencies es reparteixen entre els organs inferiors o perifèrics.
  La titularitat i l'exercici de les competencies atribuïdes als organs administratius es poden
  desconcentrar en altres organs jerarquicament dependents en els termes i amb els requisits
  que estableixen les normes d'atribució de les competències. (art. 6.3 de la Llei 26/2010)

Organs superiors i alts carrecs

Els organs superiors de l'Administració de la Generalitat son: (Art. 5 Llei 13/1989)

• El President/a.
• El Govern.

5