Fonaments i bases constitucionals del dret administratiu

Els fonaments del dret administratiu

El dret administratiu com a ordenament jurídic i com a ciència jurídica

Dret Administratiu com a Ordenament Jurídic

El Dret Administratiu (branca del dret public) és el conjunt de normes que regulen l'actuació de l'Administració Pública i la seva relació amb els ciutadans, amb un sistema jurídic coherent on les regles estan interconnectades. Estableix drets i obligacions per garantir una actuació administrativa eficient, objectiva i respectuosa amb la legalitat.

No es un codi únic, sino un sistema multinivell i sectorial, format per milers de normes: Les fonts del dret inclouen lleis generals (estatals, autonòmiques i locals) i fonts especials que regulen àmbits concrets com la contractació pública o la funció pública. També son importants les normatives internacionals i de la UE.

Els principis basics inclouen la primacia del dret de la UE, la jerarquia normativa, la competencia de cada Administració, la temporalitat de les normes i l'especialitat de les normes concretes.

El dret europeu regula sectors clau i es desenvolupen noves formes de regulació com el "soft law".

Dret Administratiu com a Ciencia Jurídica. Dret administratiu i CCSS

El Dret Administratiu com a Ciencia Jurídica es una disciplina que no només es dedica a l'estudi de les normes, sinó també a analitzar com es regula l'Administració en diversos contextos. Aquesta branca inclou enfocaments principals com els sistemes conceptuals, que examinen la privatització o regulació dels serveis publics; els sistemes de principis, que garanteixen l'eficacia, objectivitat i legalitat administrativa; i els sistemes tipologics, que classifiquen les formes d'intervenció administrativa.

La seva evolució està influïda per factors com la historia i geografia (vinculat al naixement de l'estat de Dret, models continentals vs. Common Law), el context ideologic (regulació estricta o flexibilització), i els nous metodes d'estudi, amb un enfocament interdisciplinari que integra l'economia, les ciències polítiques i la sociologia.

El dret de les administracions públiques: dret administratiu, dret públic i dret privat. Criteris de definició de l'Administració pública

El dret de les AAPP: dret administratiu, dret public i dret privat.

El Dret Administratiu es el conjunt de normes pròpies que regulen tant l'activitat com l'organització de l'Administració Pública (AP), que està formada per diferents tipus d'organitzacions, finançada amb fons publics i orientada a l'interès general. Aquest dret regula tant l'organització de les AAPP (com la LRJSP i LBRL) com el seu funcionament (mitjançant lleis com la LPAC, LEF i LCSP), aplicant-se a les normes basiques i sectorials a nivell estatal, autonomic o local.

El trasllat (atribució) de funcions publiques a entitats privades que exerceixen funcions d'autoritat, com la certificació o la inspecció, implica una certa "fugida" del Dret Administratiu, donant lloc a l'ús de ens instrumentals jurídic-privats (societats mercantils, fundacions), als quals se'ls aplica principalment el Dret Privat, tot i que de manera parcial també el Dret Administratiu (com la LCSP o la Dret administratiuLTAIPBG). A més, el Dret Administratiu també s'aplica a la gestió ordinaria d'organs constitucionals, jurisdiccionals o de l'Administració electoral, tot i que no són AAPP propiament dites, ja que tenen funcions administratives.

Les Administracions Publiques a Espanya. L'art. 2 de la Llei 39/2015 defineix les AAPP, incloent-hi:

1. Administració General de l'Estat.
2. Administracions Autonomiques.
3. Administracions Locals: Ajuntaments, diputacions, consells comarcals ...
4. Sector public institucional: Entitats amb personalitat pròpia que depenen de les anteriors, com RENFE o el Servei Català de la Salut.

Administració de l'Estat CCAA (17) Administracions locals

Aquest sector es divideix en:

• Entitats de dret public: Depenen de l'Administració (ex. Societats estatals).
• Entitats de dret privat: Empreses amb forma mercantil però 100% públiques, com TMB.

Relacions juridiques amb l'Administració

L'Administració interactua amb els ciutadans de dues maneres:

1. Relacions unilaterals: L'Administració imposa la seva voluntat (multes, impostos, permisos).
2. Relacions bilaterals: Hi ha acord de voluntats (contractes publics, subvencions).

A més, l'Administració té una doble vessant:

• Autoritaria: Pot imposar obligacions i sancions.
• Servicial: Presta serveis publics (sanitat, educació, transports ... ).

Parlament Govern AAPP Ciutadania

Criteris de definició de l'Administració Pública

• Poder actiu: Dicta normes, regula activitats, sanciona i presta serveis.
• Organització complexa: Està formada per múltiples ens (estatals, autonòmics, locals i entitats publiques).
• Missió d'interès general: No pot sotmetre's a interessos privats.
• Prerrogatives pròpies: Té més poders que un particular, però també està subjecta a controls (interns i externs, com els tribunals contenciosos-administratius).

Dret administratiu

La formació i l'evolució historica del dret administratiu fins al dret europeu i la globalització

El dret administratiu neix amb la Revolució Francesa, quan es separen els poders de l'Estat i es crea un sistema jurídic específicaper a l'Administració Pública (AAPP). Abans, en l'Antic Règim, el poder era absolut i no hi havia una distinció clara entre funcions.

Napoleó consolida aquesta separació creant tribunals especialitzats per jutjar l'Administració, ja que els jutges ordinaris no podien intervenir-hi. Així neix la jurisdicció administrativa, amb el Consell d'Estat com a màxim organ de control. A França, aquest Consell desenvolupa normes pròpies per a l'AAPP, ja que el Codi Civil, pensat per a relacions entre particulars, no era adequat per a una administració amb poder coercitiu.

A Espanya, el dret administratiu es desenvolupa rapidament sota la influencia napoleonica, i els tribunals administratius acaben integrant-se al poder judicial. Al llarg del segle XIX i XX, l'Estat evoluciona d'un model liberal, que limitava el poder administratiu, a un model social que ofereix serveis públics.

Avui dia, la Unió Europea i la globalització han reduït el paper de l'Administració en l'economia, promovent la privatització i la liberalització de serveis. Tot i això, les bases constitucionals continuen guiant l'actuació de l'AAPP.

Les bases constitucionals del dret administratiu; la posició jurídica i institucional de l'Administració pública

Incidencia de l'estat de dret, social, democratic i autonòmic en l'administració

L'Estat espanyol es defineix com un Estat social i democratic de Dret (art. 1.1 CE), que garanteix els valors de llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític. La seva Administració Pública (AP) es regeix pels principis de legalitat, jerarquia normativa, seguretat jurídica i responsabilitat, i està subjecta al control judicial per garantir l'estabilitat democratica i l'eficacia de la seva actuació.

• El Estat social (art. 1.1 CE): es fonamenta en la legalitat administrativa (art. 9.1 CE) i la eficacia de l'Administració Pública (art. 103.1 CE), amb l'objectiu de garantir els drets socials i econòmics dels ciutadans. Els principis rectors de la política economica i social (arts. 39-52 CE) promouen el benestar social, mentre que la potestat administrativa es desplega a través de potestats reglades i discrecionals, incloent la autotutela.
• El Estat democratic (art. 1.1 CE): garanteix la legitimitat democratica de l'Administració, regulant-la segons el principi de jerarquia (art. 103.1 CE) i objectivitat (art. 103.1 CE), així com els principis d'imparcialitat (art. 103.3 CE) i participació ciutadana (art. 105 CE), que afavoreixen la transparencia i el dret dels ciutadans a intervenir en els procediments administratius.
• En el Estat de Dret (art 1.1 CE): l'Administració està subjecta al principi de legalitat (art. 9.1 CE) i ha d'actuar dins dels limits establerts per la llei, garantint també el control judicial de la seva activitat (arts. 24.1 i 106.1 CE). Els ciutadans tenen dret a una tutela judicial efectiva i a la reparació dels danys causats per l'Administració (art. 106.2 CE). A més, el principi d'integritat patrimonial (art. 9.3 CE) obliga l'Administració a respondre per danys causats en l'exercici de les seves funcions.
• Pel que fa a l'Estat autonomic (l'article 2 CE): estableix els principis d'unitat, autonomia i solidaritat en la distribució del poder entre l'Estat i les comunitats autonomes, sent un model de descentralització que fomenta relacions interadministratives (art. 137 CE). Aquest sistema permet una gran pluralitat dins de les AAPP, tot mantenint la cohesió de l'Estat.

Dret administratiu

• Estat social: L'Administració Pública garanteix drets socials i economics (art. 39-52 CE), actuant amb legalitat i eficacia (art. 9.1 i 103.1 CE).
• Estat democratic: L'Administració és jerarquica i imparcial (art. 103.1 i 103.3 CE), i els ciutadans tenen el dret a participar en els procediments (art. 105 CE).
• Estat de dret: L'Administració està sotmesa al principi de legalitat (a la llei) (art. 9.1 CE) i al control judicial (art. 24.1 i 106.1 CE) per evitar abusos, amb dret a reparació pels danys causats (art. 106.2 CE).
• Estat autonomic: L'article 2 CE estableix els principis d'unitat, autonomia i solidaritat, amb un sistema de descentralització (art. 137 CE), és a dir, es comunitats autonomes tenen autogovern dins d'un model descentralitzat.

Així, es garanteix un sistema equilibrat entre legalitat, eficacia, transparencia i autonomia.

Els principis generals del dret

Els principis generals del dret son fonamentals per assegurar la legalitat, l'equitat i la seguretat jurídica en l'activitat de l'Administració Pública. Els poders publics han de complir aquests principis generals en el desenvolupament de la seva activitat.

1. Principi de jerarquia: La Constitució Espanyola (CE) preval sobre la resta de l'ordenament jurídic intern.
2. Principi d'igualtat de les parts en el procediment: Les parts en un procediment judicial han de ser tractades de manera equiparada.
3. Principi de proporcionalitat: Els actes de l'Administració han de ser proporcionats i adequats a les finalitats perseguides.
4. Principi d'irretroactivitat de les lleis desfavorables: Les lleis no poden afectar situacions passades de manera desfavorable per als ciutadans.
5. Principi de confiança legítima: L'Administració Pública no pot canviar de criteri sense justificació, ja que això pot perjudicar la confiança que els ciutadans han dipositat en ella. L'AP ha d'actuar d'acord a la bona fe.

La posició jurídica de les administracions publiques: legalitat; servei objectiu als interessos generals; autotutela; procediment; transparencia; control de l'actuació administrativa, responsabilitat i garantia patrimonial

• Principi de legalitat: L'Administració ha d'actuar conforme a les lleis i normes jurídicament establertes (art. 9.1 CE, art. 103 CE). Els seus actes es presumeixen vàlids i eficaços (arts. 38 i 39 LO 39/2015).
• Servei objectiu als interessos generals: Ha de perseguir l'interès col·lectiu per sobre de qualsevol altre objectiu particular (art. 103.1 CE).
• Principi d'autotutela administrativa: L'Administració pot declarar unilateralment els seus drets sense necessitat d'un procediment judicial (art. 38 LO 39/2015). Aquesta autotutela es divideix en:
  • Autotutela declarativa: L'Administració pot imposar obligacions als ciutadans (multes, tributs, etc.).
  • Tutela executiva: En cas d'incompliment, pot executar forçosament les seves decisions (arts. 98 i 99 LO 39/2015).

Dret administratiu