Unitat 06: L'enfortiment de les monarquies ibèriques medievals

L'enfortiment de les monarquies

Cronologia

1244 Tractat d'Almizra 1273 Fundació de la Mesta |1369 S'inicia la dinastia Trastamara 1475-1479 Guerra civil a Castella 1492 Conquista de Granada

Corona d'Aragó

1200 1250 1300 1350 1400 1450 1500 1229 Jaume I conquista Mallorca 1238 Jaume I conquista Valencia 1261 Primeres Corts valencianes. Furs de Valencia 1282 Pere el Gran ocupa Sicilia 1323-1325 Jaume Il conquista Sardenya 1304 Tractat de Torrellas. Les terres alacantines s'incorporen al Regne de Valencia 1391 Pogroms antijueus 1412 Compromis de Casp. S'inicia la dinastia Trastamara 1442 Alfons el Magnanim conquista el regne de Napols 1462-1472 Guerra civil a Catalunya 1232 Jaume I conquista Morella

Corona de Castella

1. La Corona d'Aragó La unió dinàstica entre diversos regnes La Corona d'Aragó estava formada per: ● Península Iberica: Regne d'Arago, Regne de Valencia, Regne de Mallorca i Principat de Catalunya. . Territoris al Mediterrani: Regne de Sicilia, Regne de Sardenya, Regne de Napols i ducats de Neopàtria i Atenes. Cada regne tenia les seues lleis i institucions pròpies, però tots tenien un mateix rei. Poders dels rei: tenia tot poder militar, legislatiu, judicial, etc. No obstant, a la Corona d'Aragó (a diferencia de la Corona de Castella) el seu poder estava limitat per: · Havia de jurar les constitucions de cada regne (furs). · Pactar amb les Corts l'elaboració de les lleis. . Respectar els privilegis dels tres estaments.

Institucions de govern de la Corona d'Aragó

Principals institucions de govern de la Corona d'Aragó · El virrei representava al rei en cada regne. Solia formar part de la família reial o la noblesa. . Les Corts reunien als tres estaments: eclesiastic, nobiliari i comú (representants de les ciutats). Cada regne tenia Corts pròpies. Jaume I va convocar les Corts de Valencia per primera vegada l'any 1261 per jurar els furs i tots els seus successors van haver de renovar el jurament a l'inici del seu regnat. Jaume II, el 1302, va fixar l'obligatorietat de celebrar Corts a Valencia cada tres anys. . La Generalitat era una comissió permanent de les Corts propia de cada regne. La Generalitat de Valencia (1418) defensava dels furs i controlava el rei. · El Consell Reial exercia de tribunal superior. A Aragó, el Justicia Major jutjava els litigis entre nobles i entre nobles i el rei. · Mallorca es regia pel Gran i General Consell, una institució que reunia els representants de tota l'illa. · El Consolat del Mar, amb seus a Barcelona i Valencia, actuaven com a tribunals per a resoldre conflictes entre mercaders.

Economia de la Corona d'Aragó

L'economia de la Corona d'Aragó L'agricultura es va basar en els conreus mediterranis (cereal, vinya i olivera), el blat, la tradició mudejar hortofructicola, plantes industrials (Ili, canem, espart i morera), productes tintoris (grana i alquena) i espècies (pebre i safrà). Va destacar la ramaderia ovina. Bona part de la producció es va dedicar a l'exportació. Manufactures: van destacar els draps de llana, la ceramica, el paper i la indústria paperera (invenció de la impremta). Els mercaders van fer del comerc l'activitat mes important. El comerç mediterrani va ser la base de la prosperitat economica, que es va desenvolupar entre els anys 1250 i 1350. L'activitat manufacturera i comercial va afavorir el desenvolupament d'una nova burgesia urbana.

Expansió militar i econòmica

L'expansió militar i economica La Corona d'Aragó va organitzar una serie d'expedicions militars per dominar territoris a la Mediterrania. Els mercaders catalans, valencians i mallorquins van secundar i van finançar la Corona (recursos monetaris, naus i pertrets). Un dels principals objectius era organitzar una xarxa de relacions comercials. Les expedicions militars es van iniciar al segle XIII: . Pere el Gran va ocupar Sicília (1282). · Jaume Il va conquistar l'illa de Sardenya (1323). . L'any 1319 es van controlar els ducats d'Atenes i Neopatria. . Al segle XV, Alfons el Magnanim va incorporar Napols a la Corona d'Aragó.

Expansió política i rutes comercials

OCEÀ ATLANTIC Bruges FRANÇA SACRE IMPERI ROMANO- GERMANIC blat, pells, fusta sedes, tapissos, Marsella Ragusa espécies Barcelona Constantinoble Valencia® Palma · Napols ·GRANADA Sardenya TURCS Malaga M Neopatria Alger Sicilia Atenes Beirut sedes, espècies, perfums Damasc SUDAN Tripoli Alexandria MAMELUCS expansió política de la Corona d'Aragó als segles XIII-XV rutes comercials de la Corona d'Arago espécies · consolats de Barcelona rutes comercials d'Africa i d'Orient Lisboa- CASTELLA NAVARRA Venècia Genova PORTUGAL CORONA D'ARAGO Roma Illes Balears a Canàries Almeria 7 Bugia Tunis 10 esclaus Mediterrani

El Segle d'Or de les lletres valencianes

El segle d'Or de les lletres valencianes El Regne de Valencia va experimentar un gran desenvolupament cultural a les portes del Renaixement. L'any 1499 es va fundar la Universitat de Valencia, l'Estudi General, una de les mes antigues d'Espanya. Van destacar els següents autors i autores: · El poeta Ausias March. . Joanot Martorell, la novel la del qual Tirant lo Blanc va influir en Cervantes i és considerada la primera novel·la moderna. . Isabel de Villena, la primera autora en llengua valenciana. · Jaume Roig, que va escriure Espill, una satira de la societat de l'època. Tirant lo Blanc Joanot Martorell Adaptació de Josep Palomero bromera El nostre classic més universal a l'abast de tots

La ciutat de València al segle XV

muralla musulmana 0 250 500 m Portal" Nou recinte de 1356 Portal dels Roters moreria El Bordell jueria Porta dels Tints Portal dels Catalans catedral (segle XIII) Porta del Real La Boatella Porta de Quart La Xarea Alcaicería riu Túria Portal de la Mar Fossa dels Jueus Portal de' Torrent Portal dels Jueus Porta de Sant Vicent Porta de Russafa Raval de Roters

La Corona de Castella

2. La Corona de Castella Els regnes de Castella i Lleó es trobaven units sota una mateixa corona i compartien les corts i altres institucions.

Organització de la monarquia castellana

MONARQUIA CONSELL REIAL AUDIÈNCIA CANCELLERIA CORTS Aconsella el rei en els assumptes de govern del regne Tribunal de justícia del regne Òrgan de gestió i administració Integrades per representants de: · noblesa · Església AJUNTAMENTS A TOTES LES CIUTATS Formats per regidors i corregidors · ciutats Aconsella el rei, fa peticions i acorda impostos nous

Institucions de la Corona de Castella

Les principals institucions de la Corona de Castella La monarquia tenia tots els poders: dictar lleis, declarar la guerra, impartir justícia, recaptar impostos, etc. La monarquia de la Corona de Castella era més poderosa que els altres regnes a consequência d'una serie de mesures com la unificaciónídica, l'augment de soldats mercenaris i la creació d'institucions (Consell Reial, l'Audiencia de justicia o la Cancelleria). Les Corts van ser el primer organ consultiu i estava format per representants de la noblesa, el clero i les ciutats. Tenien les funcions d'aprovar lleis proposades pel monarca i gestionar la petició reial d'impostos nous a les ciutats per a cobrir les necessitats financeres de la monarquia. Els municipis eren la institució de govern de les viles i ciutats, que inicialment va recaure en el consell (reunió dels veïns). Amb el temps, el consell es va anar reduint a uns pocs representants de la petita noblesa i la burgesia i va ser substituït per l'ajuntament, amb regidors que eren carrecs nomenats majoritàriament pel rei i vitalicis. La perdua de l'autonomia municipal al segle XV es va donar amb l'aparicio corregidors, representants del rei als municipis amb funció inspectora.

Economia de Castella

L'economia de Castella L'economia dels regnes de Castella i Lleó era majoritàriament agraria, i es dedicaven al conreu de cereals, vinya i olivera. Però, la manca de població i l'abundancia de terrenys poc aptes per al conreu van facilitar l'extensio de la ramaderia de llana. Es practicava una ramaderia transhumant i per evitar conflictes entre llauradors i ramaders i regular els desplaçaments i el comerç de la llana es va crear la Mesta (1273), una associació de llauradors per defensar els seus interessos. La llana de l'ovella merina, de gran qualitat, era el principal producte d'exportació de Castella i donava molts ingressos als grans propietaris (noblesa i clero) i a la hisenda reial. A Segovia, Toledo i Conca hi havia una important indústria textil, perjudicada per aquesta política d'exportació de la llana.

La transhumància

esquilador: tallava la llana a les ovelles a principi d'estiu mansero: responsable dels marrans destinats a la reproducció jover: cuidava cavalls i ases 3 sagal: vigilava amb els pastors i aprenia l'ofici rabadà: transmetia les ordres del majoral als pastors majoral: era el cap de l'expedició La transhumancia era un sistema de pasturatge. Es portava el ramat a les serres del nord per a ser esquilat i engreixat amb les pastures de les altures i a l'hivern a deveses del sud, buscant hiverns mes suaus.

El Regne de Navarra

3. El Regne de Navarra Després d'assolir la maxima expansió amb el rei Sanç el Major (1004-1035), Navarra va estar unida unes vegades al regne d'Aragó i, en unes altres, va defensar la seua independencia contra Castella i Aragó. Estos regnes li van negar l'expansion a al-Andalus, i l'any 1200, Castella es va annexionar la Rioja, Alaba i Guipúscoa. Amb la mort de Sanc VII el 1234, Navarra va estar durant dos segles sota reis de dinasties franceses. A mes, també va sofrir diverses guerres civils, com la de 1451-1512.

Societat estamental navarresa

La societat estamental navarresa La noblesa estava liderada pels ricoshombres, que ocupen els alts carrecs i s'emparentaven amb la reialesa. En un grao inferior, hi havia els cavallers i, per sota, els hidalgos o infançons, petits propietaris, exempts de pagar impostos. L'Església tenia una gran influencia i va fundar monestirs importants, com Leire i Irache. Entre les minories, van destacar els mudejars, que habitaven la Ribera, i els jueus, especialment a Pamplona, Tudela i Estella.

Dinasties de Navarra

CASA DE BLOIS (FRANÇA) 1234 - 1274 CASA DELS CAPETS (FRANÇA) 1274 - 1328 CASA D'ÉVREUX (FRANÇA) 1328 - 1441 CASA DE CASTELLA 1441 - 1479 CASA DE FOIX-ALBRET 1479 - 1512 1250 1300 1350 1400 1450 1500

Organització i institucions del Regne de Navarra

Organització i institucions del Regne de Navarra Al segle XIII, Navarra estava poblada per uns 100.000 habitants i es dividia en diverses batllies o merindades. Al segle XIII es va dotar d'un Fur General, llei bàsica que incloïa els drets i deures dels navarresos, i en què es basaven les Corts. Els monarques havien de jurar respectar els Furs, i rebien el jurament de fidelitat dels representants del regne. Amb la dinastia francesa d'Évreux (1328-1441) es va millorar el Fur i es va enfortir el poder reial, amb institucions com la Cort, encarregada de la justicia, i la Cambra de Comptes, que controlava la Hisenda Reial i encunyava la moneda. MONARQUIA Poder limitat pel Fur i les Corts CONSELL REIAL CORT CAMBRA DE COMPTES CORTS (estamentals): Aconsella el rei Tribunal de justícia del regne Recapta impostos i administra la Hisenda · Representants de noblesa, clergat i ciutats · Discuteixen i voten per separat · Aproven les lleis · Controlen l'actuació del rei i els funcionaris BATLLIES (divisions territorials) Montaña (Pamplona), Estella, Ultrapuertos, Sangüesa, Olite, Ribera (Tudela) · Acorden nous impostos