La cèl·lula: descobriment i desenvolupament de la teoria cel·lular

Descobriment de la cèl·lula

La cèl·lula-1B
Descobriment
de la cèl·lula
Robert Hooke, 1665: va veure les primeres
cèl·lules i va posar el nom (petites cel·les:
cellulae)Sebem.XI
MICROGRAPHIA:
OR SOME
Physiological Defcriptions
OF
MINUTE BODIES
MADE BY
WITH
Figen.
Fag: 2.
LONDON, Printel for Tiên Motye, Princer co the R niva't
vihau Teule Bar. MIXLXVII,

Descobriment de la cèl·lulaOcular.
-
Lampara
de aceite
Recipiente
de agua
Enfoque
Objetivo
Soporte para
el objeto

Descobriment
de la cèl·lula
Antonie van Leeuwenhoek
(també al segle XVII), va observar
protozous i rotífers (animàlculs),
llevats, espermatozoides, glòbuls
vermell ... El seu microscopi podia
arribar als 200 augments.

Descobriment
de la cèl·lula
· Durant el segle XVIII pocs avanços per
problemes tècnics.
· Al segle XIX millora de les tècniques de
preparació microscópica i correcció d'aberracions
cromàtiques.
· Robert Brown(1831): descobreix el nucli a les
cèl·lules vegetals.
D.
hig :.
OC
D00
0
A B
fig.2 .
F
0
E
Kg:s.
H
0
GFig. 2.
59. 3
Jig. 5.
-
Fig. 6.
Fig. 10.
Fig. 11.
Fig.12.
Fig.14.

Descobriment
de la cèl·lula
Theodor Schwann (1839):
descobreix, en teixit
cartilaginós, que els teixits
animals també estan
formats per cèl·lules.

La teoria cel·lular

La teoria
cel·lular
A partir de Theodor Schwann i Matthia
Schleiden:
1.
Tots els éssers vius estan constituïts
per una o més cèl·lules (unitat
morfologica)
2.
És capaç de dur a terme tots els
processos metabolics (unitat
fisiológica)

La teoria
cel·lular
· Schwann pensava que la cèl·lula es formava
per l'agregació d'orgànuls.
· Virchow i Remak van aportar el 3r principi:
3. Les cèl·lules només poden sortir
d'unes altres pre-existents.

La teoria
cel·lular
•
Al anys posteriors es va identificar el
protoplasma, que es podia dividir en
citoplasma i carioplasma.
· Es va descobrir la divisió directa i la
indirecta o mitosi (cariocinesi), i els
cromosomes.
· Sutton i Boveri van afegir el 4t principi:
4.
La cèl·lula es la unitat genetica
autònoma dels éssers vius (conté
tota la informació necessaria per
"funcionar").

Microscòpia

Microscopi òptic

Microscopi optic: el raig de llum
travessa la mostra i mitjançant
diferents lents dona una imatge
ampliada de la mostra. Màxim
de 1500-2000 augments.
- Lente ocular
Prisma
Lente
PHªo
P
Condensadot
Filtro de luz
Controles de
movimento da platina
Controlers de ajuste
de foco
Espelho

Microscopia
Microscopi òptic: a part del nucli,
permet veure l'àster, els
mitocondris, els cloroplast,
l'aparell de Golgi, el RE i els
vacúols.
100
1.25 OIL
160/0.17

Microscopia
Eyepiece
Revolving Nosepiece
Arm
Objective Lens
Rack Stop
Stage
Stage Clip
Condenser
Coarse Focus
Illuminator
Fine Focus
Base
www.MicroscopeWorld.com
La resolució del MO està limitada
per la longitud d'ona de la llum
visible, que varia entre 0,4 i 0,8
micres. Per tant, no es poden
diferenciar detalls més petits que la
propia longitud d'ona de la llum.

Microscopi de llum ultraviolada i de contrast de fases

Microscopia
Microscopi de llum
ultraviolada: més detalls per la
menor longitud d'ona.
Microscopi de contrast de
fases: no necessita tinció.

Microscopi electrònic

Microscopia
1
Microscopi electrònic: permet
descobrir els ribosomes, lisosomes,
microtúbuls, estructura de la
membrana ...Suministro de voltaje 100-1000 Kv
Cañón de
electrones
Lentes
condensadoras
Compartimento
para la muestra
Lentes
objetivo
Lentes
proyecto ras
Cámara
de visión
Pantalla
Cámara
Bomba de alto vacio

Microscopia
Microscopi electronic: en comptes de llum
visible utilitzem un feix d'electrons, amb una
longitud d'ona molt més petita, la resolució
augmentarà molt i es podrà arribar fins a
augments d'un milió de vegades.

Microscopi Electronic de Transmissió (MET)

Microscòpia
Microscopi Electronic de Transmissió (MET)
Es projecten electrons a través d'una fina capa de teixit
produint una imatge en 2 dimensions sobre una pantalla
fosforescent. Fins 1.000.000 x
MET
Isolator
Source of Electrons
Condenser
Objektive
Level of Specimen
Experimen
Projektive
Viewer
2
Binocular Magnifier
Pantalla
Fluorescent Screen
Camera

Microscopi Electronic de Rastreig (MER)

Microscopia
Microscopi Electronic de Rastreig (MER) o d'escombratge o
d'Scanning: Produeix una imatge en 3 dimensions de la
superfície de la mostra. Per facilitar el rebot dels electrons,
la mostra està recoberta d'un capa molt prima d'or; o un
aliatge d'or-paladi. Fins 200.000 x
MEB
Monitor
Chorre de
electrones
Señal del
especimen
detectada
Especimen

Microscopia
Microscopi Electrònic:

Preparacions microscòpiques

Microscopia
Preparacions permanents: es
fan tincions per diferenciar els
detalls
Preparacions temporals: es
fan tincions amb colorants
vitals o s'utilitzen
determinades tècniques
microscopiques.

Microscopia
Preparacions permanents: es
fan tincions per diferenciar
els detalls
Preparacions temporals: es
fan tincions amb colorants
vitals o s'utilitzen
determinades tècniques
microscopiques.

Tècniques per a preparacions permanents

Microscopia
Tècniques per fer una preparació
permanent:
· Fixació: utilització de
substàncies que maten les
cèl·lules però mantenen la
seva forma, estructura i
organització: alcohol etílic 70
%; formaldehid,
glutaraldehid, líquid de
Bouin i el de Carnoy

Microscopia
Tècniques per fer una
preparació permanent:
· Inclusió: per
estructures tendres cal
incloure-les en una
substância que els
doni rigidesa: parafina.
FIJACIÓN
Muestra
Perfusión
Inmersión
DESHIDRATACIÓN
H20
3×10 min
Etanol 70°
3×10 min
Etanol 90°
3×10 min
Etanol 96°
3×10 min
Etanol 100°
4×10 min
LÍQUIDO
INTERMEDIARIO
Xileno
3×10 min
ESTUFA ~ 60 ℃
Parafina líquida
1 hora
Parafina líquida
1 hora
Parafina líquida
2 horas
Parafina líquida
Enfriamiento
ENCASTRAMIENTO
Molde
Bloque de parafina
retallado
Bloque de parafina

Microscopia
Tècniques per fer una preparació
permanent:
· Tall: cal fer talls que puguin ser
travessats per la llum: 6-12 u.
L'aparell per fer els talls es diu
micròtom.

Microscopia
Tècniques per fer una preparació permanent:
· Tinció: un cop la mostra sobre el porta, s'utilitza
un colorant segons el que es vulgui observar:
hematoxilina per la cromatina.Tècniques per fer una preparació permanent:
Microscopia
· Muntatge: es cobreix la mostra amb una
substancia un medi viscos i molt transparent.
Això fa que la mostra duri molts anys. DPX........

Augment i Resolució

Augment i
Resolució
Nombre d'augments =
Mida de la imatge o mida aparent (MA)
Mida real de l'objecte (MR)
•
Nombre d'augments: relació entre la
mida aparent i la mida real.
· Augments microscopi: Augments objectiu
x Augments ocular.......
Resolución

Augment i
Resolució
Poder de resolució: la capacitat d'un sistema
optic de separa dos punts molt propers entre
sí, de forma que es puguin veure separats.
· · Ull humà: 0,1 mm.
· Microscopi optic: 0,2 um.
· Microscopi electrònic: 0,2-0,4 nm........

Augment i
Resolució
Profunditat de camp: La zona que es troba
entre el punt més proper i el més llunyà
enfocats.Augment i resolució
Per observar la disposició de les molécules que formem les
macromolecules, utilitzem la difracció de rajos X
›lució
ble, a

	Microscopi òptic (MO)	Microscopi electrònic de transmissió (MET)	Microscopi electrònic de rastreig (MER)
Nombre màxim d'augments	1.200	1.000.000	200.000
Resolució	0,2 um	4 Å	200 Å
Tipus d'imatge	Blanc i negre o color	Blanc i negre	Blanc i negre
Observació in vivo	Sí	No	No

Concepte de cèl·lula

Concepte de cèl·lula
· Estructura constituïda per
tres elements bàsics:
membrana, citoplasma i
material genètic.
· Pot realitzar les tres
funcions vitals: nutrició,
relació i reproducció.

Forma de les cèl·lules

Forma de les cèl·lules
Molt variable, segons la seva funció:
.Cèl·lules lliures: hi ha que emeten pseudopodes i canvien
de forma (leucocits, amebes). Altres son arrodonides
(cohesió de les molecules d'aigua).
membrana
celular
vacuola
contráctil
*
seudópodos
*
vacuola
digestiva
*
núcleo *
mitocondria

Concepte de cèl·lula
Els virus no són autònoms, necessiten de les cèl·lules. Es
podrien considerar com materia viva.
proteína de superficie *
ARN *
membrana lipídica *

Forma de les cèl·lules
·Cèl·lules que formen teixits: la forma variarà per les
tensions amb les altres cèl·lules.
Epitelio simple cúbico
Epitelio pseudoestratificado
SIMPLES
Epitelio simple escamosa
Lámina basal
-
Lámina basal
Epitelio simple prismático
Epitelio estratificado plano
Lámina basal
Epitelio estratificado
plano queratinizado
ESTRATIFICADOS
Epitelio estratificado prismático
Epitelio de transición
Epitelio estratificado cúbico
Lámina basal
Lámina basal

Forma de les cèl·lules
·Cèl·lules amb paret de secreció rígida (bacteris, plantes):
forma molt estable.
Epidermis
Parte interna de la hoja
Parénquima
en empalizada
Xilema
Haces
wascdares
Parenquima
Floema
Estoma
Cutícula
Cuticula
Epidermis
Epidermis
superior
Mesófilo en
empalizada
-Xilema
.Haz
vascular
~Floema
Mesofilo
Mesófila
esponjoso
co, t1 01
Epidermis
Epidermis
inferior
1
Estoma
Células de guarda

Forma de
les
cèl·lules
Células musculares lisas
Αχόπ
Célula
de Schwann
Axón
Célula muscular
estriada
Neurona
Lipido
Adipocito
Fibrocitos
Óvulo y espermatozoide
dibujados a escala
Células pigmentarias
Óvulo
Espermatozoide
Bastón
de la retina
Contacto
Lámina basal
Ameba
Osteoblastos
Células absorbentes
del epitelio intestinal
0
Matriz extracelular
Sales de calcio
Bacterias
Dinoflagelados
Algas diatomeas
Cambios en una célula
del mesenquima que pasa primero
a fibroblasto y luego a fibrocito
Fibroblastos
2
Eritrocitos
Cilios
Núcleo
Células ciliadas y células secretoras
de mucosidades del epitelio traqueal
Microvilli

Unitats de mesura

-Unitats de mesura
· 1 mm = 1000 um
· 1 um = 10-6 m
· 1 um = 1000 nm
· 1 nm = 10-9 m
· 1 nm = 10 Å
· 1 m = 10-10 Å
· 1 pg = 10-12 grams
· Unitat de Massa Atòmica (uma) o Dalton (D): dotzena part
d'un atom de Carboni = 1,66 . 10-24 grams
. Pes molecular C6H1206 = 180 D
· Svedberg: unitat de velocitat de sedimentació
· Mireu esquema del llibre

La mida de les cèl·lules

La mida de
les cèl·lules
· Molt variable.
· Bacteris: 1-2 um
· Cellules humanes: 5-20 um (però amb
excepcions)
· Espermatozous: um 53 de longitud
· Oòcits: uns 150 um
· Alguns grans de pol·len: 200-300 um
. Alguns paramecis: més de 500 um

La mida de les cèl·lules
0,25 um
-
Virus
Bacteri
Cèl·lula animal
Nucli
-

Relació forma, mida i estat

ORelació
forma,
mida i
estat
· Mida de la cèl·lula depèn:
· Capacitat de captació de nutrients
· Capacitat funcional del nucli
· Una cèl·lula esférica al augmentar la seva
mida, el volum augmenta
proporcionalment al cub de radi i la
superfície al quadrat del radi.
· La relació S/V disminueix.
· Per això poques cèl·lules són esfèriques