Pensiero, condotta e influenza sociale: psicologia sociale e processi cognitivi

Psicologia social

Els esser humans neixen i es desenvolupen en un context social i adquireixen habits, valors i pautes de conducta (o prejudicis i conductes desadaptades) per mitjà de la interacció social. Les persones són la font de les nostres emocions, l'origen de moltes formes de recompensa i de castig. Tota la nostra vida està dominada pel q aprenem d'uns altres, per com valoren el q creuen q hem après i com reaccionem davant les nostres accions.

La psicologia social investiga com influeix la presencia dels altres en els pensaments i les conductes de les persones. El medi cultural, l'estructura social i les seves experiencies influeixen en la identitat social i en com percebem i interpretem la realitat social.

La socialització es el proces pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen les normes, les idees i els comportaments de la cultura d'una societat q els permet adaptar-s'hi.

El pensament social

La psicologia social investiga com les persones coneixen i processen la informació del seu medi social. L'estudi de la percepció, l'atribució de la causalitat i la cognició social demostren la flexibilitat de la conducta humana i la importancia del coneixement interpersonal, ja q la comunicació és una necessitat bàsica dels éssers humans. Actualment, la globalització economica liberal, el desenvolupament de les tecnologia de la informació i la comunicació, l'hiperconsum, els fluxos migratoris, etc. son fenomens del nostre temps q impliquen grans canvis socials.

Percepció de persones

La percepció social es el proces pel qual les persones seleccionen, organitzen i interpreten els estimuls per crear una imatge coherent i significativa del món q els envolta. Tenim una perspectiva diferents quan observem i quan actuem en la vida social. La primera impressió q ens formem d'una altra persona és per inclusió dins d'una categoria. Les categories q fem servir mes son els agrupaments socials, com ara categories demogràfiques (sexe, edat), rols (professor, mestressa de casa), professions (bombera, jutge), directament (el seu aspecte físic), les deduim (simpatia, intelligencia) o ens les comuniquem (En Joan estudia filosofia).

El psicoleg Solomon Asch (1907-1996) investiga la formació de les primeres impressions. - > llegir una llista de caracteristiques a dos grups, A i B (paraules = però en sentit contrari): llista A: intelligent, treballadora, crítica i envejosa; llista B: envejosa, crítica, treballadora i intelligent. Dsp, els subjectes havien d'escriure una impressió de la persona. Els subjectes A, van fer una avaluació més positiva.Les distorsions de la percepció social més representatives són:

• Error de primacia: El primer contacte condiciona els següents ..
• Efecte halo: Coneixem una característica i pressuposem q té altres qualitats.
• Personalitat implícita: Judicis socials amb informacions limitades ..
• Correlació il lusòria: Percebre una relació on no n'hi ha o mes forta de la realitat.

La cognició social

La cognició social: proces pel qual elaborem, interpretem i utilitzem els coneixements sobre el món social. Capacitat q s'adquireix x mitjà de la socialització (família i escola) i de l'aprenentatge, dels missatges q rebem dels mitjans de comunicació i de les experiències viscudes.

La cognició humana tendeix a ser conservadora: intentem preservar allò q ja està establert, a mantenir els nostres coneixements i les nostres actituds i hipótesis prèvies. Son exemples de conservadorisme cognitiu els següents:

La primera informació q sol ser la q influeix més. Les categories d'accés facil són les més usades per formular judicis. Els estereotips distorsionen l'elaboració d'info. La memoria es reconstrueix pq s'ajusti a les perspectives actuals.

El nostre pensament és més vulnerable a l'error del q sospitem. La ment humana te molta capacitat x sostenir creences falses i crear experiències illusòries del món social, q ens porten a establir judicis falsos o a prendre decisions errònies.

Errors que distorsionen els nostres pensaments i judicis socials

Quan parlem de processos cognitius, ens referim a la manera com treballa la ment: com l'individu percep, pensa i recorda. Quan una persona percep una situació, selecciona la informació i decideix com processar-la, però de vegades, es cometen errors, en la recollida d'informació, bé en la seva integració.

• Pensament egocentric: Jo > esdeveniment reals. Recordar els esdeveniments passats com si en fossin els protagonistes principals, amb capacitat de controlar i influir en el seu curs i en el comportament dels altres.
• Pensament estereotipat: Pensar q les persones q pertanyen a un = grup comparteixen tret semblants.
• Idees preconcebudes: Les idees preconcebudes d'un fet condicionen les nostres impressions i records. Àrbitre són favorable a l'equip contrari.
• Biaix de confirmació: Buscar info. q confirmi les nostres creences i no mirem les evidencies en contra.
• Efecte del fals consens: Es la tendencia a creure q altres persones comparteixen les nostres actituds en un grau més alt del q és en realitat. La identificació excessiva amb un grup pot exercir una influencia poderosa en els nostres pensaments, emocions i accions.
• Vigilancia automatica: Tendim a ser molt sensibles a la informació social negativa.
• Pensament contrafactual: Considerar el q podria haver estat. Quan tenim una experiencia imaginem fets i resultats diferents dels q experimentem.
• Visió retrospectiva: És la tendencia a exagerar, dsp de saber el resultat d'un esdeveniment. És l'efecte del "jo ja ho sabia", i ens pot portar a creure q les coses no podien haver succeït d'una altra manera.

Les actituds

Les actituds són valoracions subjectives (favorables o desfavorables) cap a objectes, persones o esdeveniments. Reflecteixen la manera en què ens sentim respecte a alguna cosa o cap a algú.

Quines actituds i quins valors desenvolupem en la nostra vida social? Per què interaccionem millor amb unes persones q amb unes altres? Com es poden modificar les actituds racistes, xenofobes i masclistes? Els psicolegs socials tracten de respondre aquests interrogants.

Caracteristiques de les actituds

Una actitud social (creença + emoció + acció) és una reacció cognitiva, motivacional i emocional cap a diversos aspectes del món social: expressem el q ens agrada o desagrada o allò q ens provoca atracció o rebuig.

Les caracteristiques de les actituds són les següents:

• Influeixen en el comportament, ja q impulsen cap a l'acció.
• Persisteixen al llarg del temps i de les situacions, no canvien d'un dia per l'altre.
• Es refereixen a esdeveniments significatius, guien les nostres eleccions i influeixen en el comportament i, malgrat q són variables inobservables, s'infereixen a partir de les seves conseqüències.

Els psicolegs socials consideren q les actituds estan integrades per tres components:

1. El component cognitiu: creença q el subjecte té sobre l'objecte de la seva actitud, o sobre un grup social.
2. El comportament afectiu: sentiments cap a l'objecte de l'actitud i la seva predisposiciónable o desfavorable cap a aquest objecte.
3. El component conductual: les accions d'algú respecte a altres persones, grups o institucions.

Aquests tres components impliquen l'avaluació de l'objecte de l'actitud. Així, les creences poden ser favorables o desfavorables; els sentiments, positius o negatius; i el comportament de suport o hostil.

Funcions de les actituds

El psicoleg social D. Katz considera q les actituds exerceixen quatre funcions:

1. Funció defensiva del jo. Protegir una persona dels sentiments negatius cap a ella mateixa o cap al seu grup, projectant sentiments cap a uns altres. Ex: treballador en atur q critica l'arribada de treballadors immigrants.
2. Funció expressiva. Totes les persones expressen les actitud q reflecteixen els seus valors propis. Ex: Rebuig a la pena de mort.
3. Funció utilitària o adaptativa. Ajuda a assolir objectius desitjats (recompenses) o a eludir objectius no desitjats (castigs). Ex: treballador mostra actituds = a les del seu cap per guanyar-se la seva confiança.
4. Funció de coneixement. Serveix per organitzar i estructurar diferents aspecte del món social. Davant situacions noves, les nostres actituds ens permeten, per experiències passades, predir que podem esperar d'aquella situació.

La formació d'actituds

Les actituds s'aprenen durant tota la vida i s'adquireixen de diverses maneres:

Educació, experiencia personal (persona q deixa de beure dsp d'accident de cotxe), grups, mitjans de comunicació.

Tots tractem de justificar els nostres coneixements i les nostres actituds. Quan algú fa alguna cosa, intenta convencer els altres q es una cosa raonable. Tanmateix, aquesta persona pot experimentar dissonància cognitiva si manté dues creences o actituds incompatibles entre elles.

Leon Festinger (1957) va desenvolupar teoria x explicar per què algú té malestar quan descobreix certa incoherencia entre les seves actituds i la seva conducta. Ex: fumar i el cancer de pulmó.

Racisme i xenofobia

La convivencia pacífica i no discriminatoria entre diferents grups q coexisteixen en una societat suposa erradicar actituds ideològiques com el racisme i la xenofobia. Si ningú neix racista, com es genera aquesta actitud?

El racisme es una construcció social q consisteix a desvalorar un grup social d'acord amb alguna característica física (el color de pell, sobretot). Aquesta actitud negativa ha canviat al llarg de la historia.

Quines són les causes del racisme? Una persona amb actituds racistes:

• Es basa en la consideració q hi ha races superiors i inferiors i destaca les diferències entre individus o poblacions.
• Defensa un sistema social segons el qual algunes persones tenen més avantatges pel fet de pertànyer a un grup social determinat. Racistes del tipus nord-sud N = emprenedor, treballador > S = ganduls.
• Considera les victimes com a boc expiatori del mal. Emile Durkheim: "quan la societat pateix, experimenta la necessitat de trobar algú a qui imputar el mal i en qui venjar-se de tota la seva decepció".
• Fomenta i permet la marginació i l'aïllament d'una persona o d'un grup segons la seva raça.

La xenofobia és un prejudici amb mostres d'odi, fobia i rebuig contra els grups ètnics diferents, dels quals es desconeix la fisonomia social i cultural. El racisme i la xenofobia són una ideologia del rebuig i l'exclusió de tota identitat cultural diferent de la pròpia.

Estem a favor o en contra del multiculturalisme? Si per multiculturalisme entenem respectar costums culturals diferents dels nostres i tolerar el diferent, hi estem a favor. Però no podem acceptar q tots els costums culturals sigui respectables i valuosos; no ho són l'esclavitud, la poligamia, l'ablació del clítoris, l'abus de nens o nenes menors d'edat o la discriminació de les dones en l'ambit familiar o professional. En la societat actual, les actituds racistes i/o de rebuig tenen dues victimes propiciatories: el poble gitano i els immigrants.

Com es poden bandejar el racisme i la xenofobia?

• La recerca científica demostra q, en termes biologics q no existeixen races. La separació genètica entre poblacions diverses és tan escassa q no està justificat dir raça.
• El reconeixement de l'altre és una condició indispensable per a l'existència de la tolerancia. Veure l'altre com a igual en la seva condició humana, per sobre del seu origen, religió o estatus social, suposa reconèixer-li el valor personal.

Cal informació objectiva sobre la immigració. No difondres estereotips i imatges simplificades ni convertir els immigrants en bocs expiatoris de la situació política i economica.

• Rebutjar les ideologies totalitàries, basades bé en el conflicte racial (nazisme) o bé en la lluita de classes (comunisme) per modificar les estructures de la societat democràtica, per mitjà de la força i la intolerancia, per crear una societat nova homogenia i controlada en tots els seus aspectes.

La influencia social

La psicologia social investiga com interaccionem i s'influeixen uns individus a uns altres, quines relacions socials mantenen entre ells i com la societat condiciona aquests processos.

La influencia social consisteix en un canvi en les creences, actituds, decisions o conductes d'una persona per la presencia o acció d'altres persones -> conformisme, obediencia a l'autoritat i conducta grupal.