Sexualidad humana, reproducción y cambios corporales durante la pubertad

Sexualidad y Reproducción

¿Por qué nos reproducimos?

Els éssers vius ens reproduïm per tal de garantir la supervivencia de la nostra especie. Els progenitors transmeten caracteristiques seves a la seva descendencia.

En termes biologics direm que la nostra reproducció és de tipus sexual. Perquè es doni es necessiten dos individus amb dos tipus de genitals diferenciats. Aquests dos tipus de genitals també donaran lloc a dos tipus d'aparells reproductors.

El desenvolupament complet de l'aparell reproductor i l'aparicio dels caracters sexuals secundaris té lloc a la pubertat. A partir d'aquest moment ens podem considerar sexualment actius i amb capacitat de procrear.

¿Por qué cambia el cuerpo?

Quan neix un nadó ja te format l'aparell reproductor, tant les parts internes com les externes. La presencia d'aquests organs reproductors correspon als caracters sexuals primaris. Convencionalment, aquests aparells reproductors s'anomenen masculí (amb penis i escrot) i femení (amb vulva).

La infancia es una etapa que es prolonga des del naixement fins als deu anys, aproximadament. La pubertat es el proces de canvis físics corporals en el qual el cos de l'infant es converteix en adult, capac de prendre part en la reproducció sexual. En les persones amb vagina té lloc la primera menstruació i en les persones amb penis comença la producció d'espermatozoides.

Per comprendre la maduració de l'aparell reproductor, cal fixar-se en el funcionament de les hormones i en el sistema endocrí. El sistema endocrí està format per glandules que fabriquen hormones. Les hormones son missatgers quimics que transporten informació i instruccions a diferents parts del cos. Aquestes instruccions poden estar relacionades amb el nostre estat d'ànim, el nostre creixement o el funcionament de diferents organs, com ara els organs reproductors.

Quan arriba la pubertat, una de les glandules (situada al cervell i anomenada hipofisi) augmenta la producció de dues hormones que s'anomenen luteïtzant i fol-liculoestimulant. Això estimula la producció d'hormones sexuals als ovaris i els testicles.

11 5 5 6 6 12 12 3 ® 0 0 O 7 10 Imatge Wikimedia. CC BY-SA 3.0. Autor Shazz. Hormona fol.liculoestimulant - FSH (vermell continu) Hormona luteïnitzant - LH (vermell discontinu) Estrògens (blau, núm. 4) Hipotàlem (núm. 5) Glândula pituïtària (núm. 6) Ovari (núm. 7) Testosterona (blau, núm. 9) Testicles (núm. 10)

Als ovaris es produeix majoritàriament estrogen, i als testicles, testosterona. Aquestes dues hormones seran les causants de la maduració dels genitals i de l'aparicio de canvis físics en el cos que donen lloc als caracters sexuals secundaris. Se'ls anomena d'aquesta manera perquè no son necessaris per al proces de reproducció.

Imatge Wikimedia. CC BY-SA 3.0. Autor Vsion, Slanta.

Alguns d'aquests canvis son comuns per a tothom, però d'altres son diferents segons els genitals que es tenen.

Cambios en Ovarios y Testículos

Ciclo Menstrual

¿Por qué tengo la regla?

Per comprendre per què tenim la regla primer ens fixarem en el funcionament de l'aparell reproductor femení.

L'objectiu dels nostres aparells reproductors es produir les cellules sexuals, les que son capaces d'unir-se per formar un nou individu. En el cas de les persones amb vagina, no solament produeixen aquestes cel·lules, sino que també reben les masculines i hi te lloc la fecundació i gestació (creixement del fetus fins al seu naixement).

Les cèl·lules sexuals femenines (els ovuls) es fabriquen en unes glandules anomenades ovaris. Els ovaris tenen aproximadament la mida d'una ametlla i n'hi ha dos, un a la dreta i un a l'esquerra. Cada 28 dies, aproximadament l'un o l'altre alliberen un ovul madur.

Òvu Trompa de Fal·lopi Ova ri Follicles desenvolup ant-se Diversos Iligaments Úter Nou ovul alliberat Cervix Vagin a Imatge Wikimedia. CC BY-SA 3.0. Autor Zealthy.

A dins dels ovaris hi ha uns petits sacs anomenats follicles. A dins de cadascun d'aquests petits sacs hi ha un ovul immadur, anomenat ovocit. En néixer, els ovaris d'una persona amb genitals femenins contenen al voltant de 400 000 ovuls en estat immadur dins d'aquests petits sacs. És a dir, els ovaris ja contenen tots els ovuls que la persona farà servir al llarg de la seva vida.

Durant la pubertat, aquests ovuls immadurs comencen a madurar en un proces cíclic. Aproximadament cada 28 dies un follicle d'un dels ovaris, dret o esquerre consecutivament, alliberarà un ovul madur. La durada d'aquest cicle pot variar entre 24 i 35 dies.

L'alliberament d'aquest ovul madur pot resultar en un embaràs (si hi ha fecundació) o en la menstruació.

La menstruació es un proces controlat per les hormones que se secreten a la hipofisi i als mateixos ovaris i que fan que el proces comenci i s'aturi en cada cicle. Un cop al mes la hipofisi allibera dues hormones anomenades luteïtzant i fol-liculoestimulant. Quan arriben als ovaris estimulen la maduració dels ovuls a dins dels follicles. Els follicles responen alliberant una altra hormona, l'estrogen. Quan pugen els nivells d'estrogen s'inhibeix la producció de l'hormona fol.liculoestimulant. Es una manera de dir-li a la hipofisi que alliberi mes quantitat d'aquesta hormona. En el moment en que tornen a pujar els nivells d'hormona fol.liculoestimulant, el follicle mes madur esclata i allibera un ovul madur que surt de l'ovari.

MENSTRUAL CYCLE OVARIAN FOLLICULAR PHASE OVULATION LUTEAL PHASE OVARY STAGES regressing corpus luteum developing follicle fertile period mature follicle cely corpas Butcura LM HORMONES FSH ESTROGEN PROGESTERONE DAYS 7 14 21 28 Imatge Wikimedia. CC BY-SA 3.0. Autor Sydney Fought.

L'ovul surt de l'ovari i va a parar a la trompa de Fal.lopi, un conducte que comunica cada ovari amb l'úter. Si en les properes 24-48 hores l'ovul es fertilitzat per un espermatozoide, tindrà lloc un embaras. En cas contrari, l'ovul seguirà el seu camí cap a l'uter (o matriu) sense estar fertilitzat.

Mentrestant, el follicle buit produeix estrogens i una altra hormona, la progesterona. La progesterona li serveix per comunicar-se amb l'úter i fer que aquest comenci a preparar una capa de sang i nutrients perquè un possible ou fecundat s'hi pugui allotjar. Aquesta capa s'anomena endometri. Si l'ovul no està fertilitzat els nivells d'estrogen i progesterona cauen i l'úter no solament deixa de crear aquesta capa de nutrients, sino que 14 dies després l'expulsa per la vagina en forma de menstruació.

Fallopian . Follicular Phase Tube Ovary · Developing Egg Uterus ·Endometrium Ovulation Phase · Vagina Menstrual Cycle Endometrium Sheds Thickening of Endometrium Menstrual Phase Egg gets Released Luteal Phase Imatge Wikimedia. CC BY-SA 3.0. Autor Elara Care.

L'úter pot trigar fins a una setmana a buidar-se. I llavors el cicle torna a començar de nou. Aparell reproductor femení

• Trampa de Fal-lapi
• Owari Úter Virgina

Partes del Aparato Reproductor Femenino

Llavis majors. Son plecs de pell, situats entre les cuixes, que cobreixen els altres genitals externs (1). Clítoris. És un petit organ erèctil amb moltes terminacions nervioses, i per això és molt sensible. Es troba al punt d'unió dels llavis menors (2). Llavis menors. Son plecs de pell fina i sensible que queden coberts pels llavis majors(3).

Ovaris. Tenen la forma i la mida d'una ametlla. Estan units a l'úter per mitjà d'un lligament. Als ovaris maduren els ovuls (1). Trompes de Fal·lopi. Son conductes que comuniquen cada ovari amb l'úter. L'interior de les trompes està entapissat de cilis 0 que empenyen l'òvul (2). Úter. És un organ buit format per una capa gruixuda de teixit muscular, el miometri, que per dins està recoberta per un epiteli molt vascularitzat, l'endometri, on s'implanta l'òvul fecundat. Té una part més estreta, el coll de l'úter, que comunica amb la vagina (3). Vagina. És un conducte de parets musculoses que comunica l'úter amb l'exterior. L'extrem inferior de la vagina s'obre a l'exterior per l'obertura vaginal (4).

Aparato Reproductor Masculino

Anneall wonendurter marchi 0 4 Inció.Glandules annexes, la seva funció.

Componentes del Aparato Reproductor Masculino

Conductes deferents. Son la continuació dels epidídims, que conflueixen a la uretra (1). Vesícules seminals. Són glandules que produeixen el liquid seminal, on neden els espermatozoides. Desemboquen als conductes deferents(2). Escrot. És una bossa de pell prima i rugosa, amb moltes glandules sebàcies, que cobreix els testicles i els manté a fora de l'abdomen (3). Penis. És un organ cilíndric, l'extrem del qual, el gland, s'eixampla i està cobert pel prepuci, una pell que es pot retreure (4).

! Testicles. Són dues glandules situades a l'escrot. Als testicles es produeixen els espermatozoides (1). Pròstata. És una glândula de la mida d'una nou que envolta la uretra. Produeix el líquid prostatic, que protegeix els espermatozoides contra l'acidesa de la uretra i de la vagina (2). Epidídim. És un tub llarg, molt fi i enrotllat, situat damunt de cada testicle. A l'interior de l'epidídim maduren els espermatozoides (3). Uretra. És un conducte que comunica amb l'exterior. Les parets musculoses de la uretra es contreuen rítmicament durant l'ejaculació i empenyen els espermatozoides (4).

¿Qué pasa cuando eyaculo?

De nou, per comprendre per què ejaculem, primer ens fixarem en el funcionament de l'aparell reproductor masculí.

La major part de l'aparell reproductor masculi es extern. Les parts visibles son el penis i l'escrot, una bossa de pell que allotja els dos testicles. A l'interior dels testicles te lloc la producció dels espermatozoides. També s'hi produeix la testosterona, que es la responsable dels caracters sexuals masculins.

La producció dels espermatozoides té lloc a aproximadament 2 ℃ menys que la nostra temperatura corporal. És per aquest motiu que els testicles es troben fora del cos.