Historia Geológica de la Tierra: mapas y cortes geológicos, Ies Cap de Llevant

Introducció a la Història Geològica de la Terra

Per poder explicar com ha anat canviant la terra al llarg del temps, s'ha fet a partir de diverses teories. Aquestes han anat evolucionant al llarg del temps, ja que en un primer moment no disposàvem de tecnologia ni tantes les eines que tenim actualment per investigar tota aquesta historia geologica. Així que a mesura que ha anat evolucionant la tecnologia, aquestes teories ho han fet també, perquè no és el mateix estudiar l'evolució del que ha anat passant en el planeta Terra al llarg del temps només a través de l'observació, que fer-ho amb els recursos actuals.

A continuación aquest treball, explicaré en extensió tot aquest contingut.

Per poder entendre i visualitzar aquestes teories d'una manera molt general, he realitzat aquesta graella, on observem en ordre cronologic cada una de les teories que s'han emprat al llarg dels anys per explicar la historia geologica. A més de cada una en veiem l'autor i el temps en què va sorgir i es va desenvolupar.

TEORIA TEMPS AUTOR Catastrofisme Segle XVIII - XIX Georges Cuvier Gradualisme: James Hutton - Neptunisme Segle XVIII Abraham Gottlob Werner - Plutonisme James Hutton Actualisme Segle XVIII James Hutton Uniformisme Segle XIX Charles Lyell Geologia moderna Segle XX - XXI Diversos (neocatastrofisme) autors

El Passat Geològic i les seves Teories

La historia de la Terra es divideix en diferents etapes que reflecteixen els grans canvis que ha experimentat tant a la seva superfície com en les formes de vida que hi han existit. Aquesta divisió es basa en l'estudi de les roques i dels fossils que hi trobem, ja que ens donen informació sobre com era el planeta en diferents moments del passat. A partir d'aquests estudis al llarg dels anys han anat sorgint diverses teories explicant tots aquests processos.

El Catastrofisme de Georges Cuvier

El catastrofisme és una teoria geologica que va ser desenvolupada principalment per Georges Cuvier (1769-1832) a finals del segle XVIII i a principis de XIX. Aquesta explica que la Terra s'ha format principalment a causa de catastrofes naturals (per això rep aquest nom la teoria) i desastres com terratrèmols molt intensos, erupcions volcaniques o la caiguda d'asteroides que causen extincions massives i canvis inesperats en la historia de la Terra.

El catastrofisme manté algunes características generals, com són la presència de canvis bruscos, és a dir els canvis en el planeta no passen de manera gradual, sinó a través de desastres naturals; a causa d'aquests successos, sorgeixen les extincions massives, és a dir la desapariciónoltes espècies en poc temps. Després de cada catastrofe apareixen noves espècies, que ocupen el lloc de les que s'han extingit. Una altra de les características que defineix la teoria és la visió discontínua del passat, ja que la historia de la Terra es veu com el pas d'un període de calma interromput per grans esdeveniments destructius. Per altra banda, els seus inicis, es relacionava amb relats bíblics, pel que en certa part també té certa influencia religiosa.

El Gradualisme: Neptunisme i Plutonisme

El gradualisme és una teoria que va crear Darwin en l'àmbit de biologia per explicar el procés evolutiu, i que va ser adaptada a la geologia, per primera vegada, pel naturalista James Hutton; tot i que mes tard va acabar de ser ampliada per Charles Lyell. Segons aquesta teoria, el relleu de la Terra ha sofrit canvis molt profunds, però que han anat succeint molt a poc a poc a causa de l'erosió, la sedimentació i altres processos naturals; processos lents però de manera continuada.Dins el gradualisme trobem dues maneres diferents d'entendre la formació de les roques: el neptunisme i el plutonisme.

La teoria del neptunisme, va ser proposada per Abraham Werner (1726-1817) a finals del segles XVIII. Aquesta proposa que originalment existia un planeta completament cobert per aigua, on hi havia roques dissoltes. Aquestes eren sedimentàries o també conegudes com a íngies (arenes, argiles i calcaries), les quals amb el temps es van compactar mitjançant la cristal·lització i sedimentació de les aigües del fons oceanic i van donar lloc al que coneixem avui en dia. L'únic inconvenient que tenia aquesta teoria era que no explicava l'origen de les roques volcaniques.

Per altra banda, el plutonisme, l'autor de la qual va ser James Hutton (1726-1797), proposa que roques es van formar a partir del magma que trobem a l'interior de la Terra. Segons aquesta teoria, el magma no sempre arriba a sortir a la superfície en forma de lava (com passa en les erupcions volcaniques), sino que de vegades queda davall terra i es va refredant lentament dins de grans cavitats o esquerdes de l'escorça terrestre. Així és com s'originen les roques volcaniques o ignies com el granit, que no s'explicava amb el neptunisme.

Actualisme i Uniformisme en Geologia

Cap al segle XVII, es va desenvolupar la teoria de l'actualisme proposada també per James Hutton, qui deia que "el present és la clau del passat". Això vol dir que els processos geologics que veiem avui dia (com l'erosió, la formació de sediments, el moviment de les plaques tectoniques, els volcans, etc.) són els mateixos que han estat actuant des de fa milions d'anys. És a dir amb aquesta idea es vol entendre el passat de la Terra a través dels mateixos successos que ocorren en l'actualitat. Per tant, si volem entendre com era el planeta abans, només hem d'estudiar el funcionament d'aquests processos, perquè són els mateixos.

L'uniformisme és simplement una ampliació de l'actualisme i va ser suggerida per Charles Lyell (1797-1875) al segle XIX. El que va fer aquest geòleg, va ser agafar les idees de Hutton, les va ordenar i explicar de manera mes complexa. Segons Lyell, els canvis geologics han estat sempre lents, graduals i uniformes al llarg de tota la historia de la Terra, i mai causats principalment per catástrofes, sinó per processos normals com els que veiem avui.

La Geologia Moderna

La geologia moderna és la part de la ciència que estudia l'origen, l'estructura, la composició i els processos actius de la Terra. Incloent els principis de l'uniformisme, i les catàstrofes.

Els fonaments historics van des dels primers treballs de Nicolau Steno i James Hutton fins a la formulació de la tectonica de plaques al segle XX, que explica gran part de la dinamica interna i externa del planeta. En l'àmbit metodològic, la datació absoluta (geocronologia) i l'estudi dels materials terrestres (mineralogia i petrologia) permeten entendre l'escala de temps geologic i els cicles de roques. Finalment, la geologia té aplicacions practiques en l'exploració de recursos naturals, la mitigació de riscos geològics i la comprensió dels efectes del canvi climàtic.

La geologia moderna és la ciència que estudia l'estructura, composició i evolució de la Terra, integrant observacions del present para interpretar el passat i prevenir canvis futurs.

El Registre Estratigràfic

El registre estratigràfic és la seqüència ordenada d'estrats o capes rocoses, registrada segons les seves características (tant pel seu aspecte litològic com pel seu contingut fossil). A més ens ajuda a documentar la historia de la Terra al llarg del temps geologic Aquest registre es la principal font d'informació per reconeixer i reconstruir sequencialment els esdeveniments geologics.

Característiques dels Estrats

Els estrats són capes de roques formades per l'acumulació de sediments al llarg del temps. Els estrats estan separats per plans superfícies o d'estratificació Un estrat constitueix una unitat de sedimentació dipositada sota unes condicions físiques constants. Cada estrat es reconeix per la seva composició (lítica i química), la textura (gra, estructura sedimentària, color), el seu contingut fossil i la seva extensió i gruix. A més, els estrats s'agrupen en unitats formals (formacions) i s'interpreten a través de principis com la superposiciói la continuïtat lateral.

Els estrats presenten características pròpies que permeten diferenciar-los dels altres. Aquestes características són fonamentals per a l'estudi de l'estratigrafia, la branca de la geologia que analitza la disposició i successió de les capes de roques.

La primera de les características és la litologia, que ens indica que cada estrat té una composició mineral i una textura o mida de gra específiques, la qual cosa permet distingir-lo dels estrats adjacents (poden ser arenosa, calcària, argilosa ... ). També tenim el color i l'estructura, ja que els estrats poden variar en color i en l'estructura interna, com ara la presència de laminacions, estratificacióneuada, ondulacions, marques de corrent, que informen sobre corrents, profunditat i velocitat de deposició; aquestes reflecteixen les condicions ambientals durant la seva formació. El color actua com a indicatiu de condicions d'oxidació o reducció, presència d'oxids de ferro (rojos, marrons) o materia orgânica (gris, verdós). El gruix i l'extensió poden variar, per tant, també formen part de les seves características. La presencia de fossils dins dels estrats proporciona informació sobre els organismes que hi vivien i ajuda a datar-los i a correlacionar-los amb altres estrats de diferents localitzacions. Una altra característica és la disposició; segons