El Franquisme a Espanya: característiques, repressió i evolució econòmica

Introducció al Franquisme

Unitat 6: QUE HI HA DARRERE LES HISTÒRIES DELS AVIS? El Franquisme (1939- 1975) 2n BATXILLERAT - Historia d'Espanya Prof: Kyra ClimentProf: Kyra Climent

Contingut del Franquisme

1. INTRODUCCIÓ .2

2. UN REGIM DICTATORIAL. 2 CARACTERÍSTICAS DEL FRANQUISME 2 ELS PILARS INSTITUCIONALS DEL RÈGIM 3 ELS SUPORTS SOCIALS I ACTITUDS DAVANT EL RÈGIM 3 LES "FAMÍLIES" DEL RÈGIM 4

3. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA. 4

4. RELACIONS INTERNACIONALS I EVOLUCIÓ DEL RÈGIM 5

   a) 1939-1945: Segona Guerra Mundial. 5

   b) 1945-1947: El Boicot Internacional. L'aïllament. 5

   c) 1947-1953: Reconeixement internacional i nacionalcatolicisme. 5

   d) 1953-1959: Primers intents d'obertura. 6

   e) Anys 60 i 70 - acceptació internacional. 6

6

1. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME 7

   a) REFORMES LEGISLATIVES: 7

   b) EL TRIOMF DE L'IMMOBILISME 8

2. LA POLÍTICA ECONÓMICA: DE L'AUTARQUIA A LA LIBERALITZACIÓ 8

   a) ANYS 40 I 50: AUTARQUIA I RACIONAMENT. 8

   b) FINALS ANYS 50 I ANYS 60: EL CANVI D'ORIENTACIÓ ECONOMICA 9

3. ELS ANYS DEL CREIXEMENT ECONOMIC 10 EL SECTOR SECUNDARI: EL CREIXEMENT INDUSTRIAL 10 EL SECTOR PRIMARI: LA RECONVERSIODE L'AGRICULTURA 10 EL SECTOR TERCIARI: ELS SERVEIS 11 LES LIMITACIONS DE L'ECONOMIA ESPANYOLA 11

4. CREIXEMENT DEMOGRAFIC I CANVI SOCIAL 11

5. L'OPOSICIÓ: EXILI I CONFLICTIVITAT SOCIAL 12 L'EXILI ..... 12 L'EVOLUCIÓ DE L'OPOSICIÓ 12 EL RESSORGIMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL 13 CRÍTICA AL RÈGIM I OPOSICIÓ POLÍTICA 14

6. LA CRISI DE LA DICTADURA 15

1 Hª d'Espanya U6: El franquisme (1939-1975)

L'estructura del nou Estat

5. L'ESTRUCTURA DEL NOU ESTATHª d'Espanya U6: El franquisme (1939-1975) Prof: Kyra Climent

Introducció al règim franquista

1. INTRODUCCIÓ 1945 - després de la Segona Guerra Mundial, comença la Guerra Freda entre els antics aliats, sobretot entre EEUU i URSS, que representaven dos models socio-economics enfrontats: capitalisme vs socialisme i va suposar la divisió del mon en dos blocs. L'acostament del regim franquista al capitalisme i la represa de les relacions internacionals van permetre que EEUU el veiessin com un aliat contra el comunisme, facilitant la supervivencia de la dictadura durant 40 anys (fins 1975, any de la mort de Franco i inici de la Transició Democratica Espanyola). El Franquisme es divideix en 2 etapes:

1. 1939-1959: s'intenta establir un estat dictatorial i totalitari, inspirat en el feixisme i basat en una economia autàrquica (autosuficient). El suport al feixisme i al nazisme provoquen l'aïllament internacional del règim a partir de 1945 (fi de la II Guerra Mundial i derrota del feixisme).
2. 1959-1975: la política economica espanyola ha fracassat i el règim veu la necessitat de buscar el reconeixement internacional. L'economia es liberalitza (acostament al capitalisme) i la dictadura intenta allunyar-se ideologicament del feixisme (superficial). Comença una etapa de creixement economic, però el règim continua sent antidemocratic. L'economia espanyola i catalana creix a un ritme rapidissim i entra en el grup de països industrialitzats, tot i que el nivell de renda per habitant es manté baix. El creixement es deu al fet que Espanya es beneficia del context de prosperitat economica dels països europeus occidentals. La societat es va transformar profundament i es van difondre noves pautes de comportament social. Però els canvis economics i socials no van anar acompanyats de canvis polítics, i el règim dictatorial es va mantenir. Aquesta manca de llibertats va promoure el desenvolupament de moviments d'oposició al règim (protestes obreres, estudiantils i moviments veïnals). Amb l'envelliment de Franco, la dictadura entra en crisi, i es veu com la major part de la societat no vol continuar amb el règim. Amb la seva mort comença la transició cap a la democracia.

Un règim dictatorial

Característiques del Franquisme

2. UN RÈGIM DICTATORIAL CARACTERÍSTICOEL FRANQUISME El franquisme era un estat legitimat nomes per la victoria de la Guerra Civil, i es va caracteritzar per un autoritarisme extrem. Caracteristiques:

• Totalitarisme: inspiració en els feixismes italia i alemany. Suprimeix la Constitució del 1931 i les llibertats i drets individuals i col·lectives, prohibeix tots els partits i sindicats, només permetent el partit únic (Falange) i un sindicat oficial vertical, la Central Nacional Sindicalista (CNS).
• Cabdillisme: Franco, Caudillo de España, concentrava tots els poders: cap de l'Estat i del govern, generalísimo dels exercits i cap nacional del partit (Falange Española Tradicionalista y de las JONS). És el líder indiscutible.
• Concepció unitarista i centralista de l'Estat: abolició dels estatuts d'autonomia i espanyolització dels territoris d'identitats pròpies (Catalunya, País Basc i Galícia). Repressió lingüística i cultural.
• Repressió constant i planificada (sistematica) dels opositors: eliminació física i règim de por.
• Control del mitjans de comunicació: censura i utilització com a propaganda. L'exemple mes conegut era el noticiari NO-DO.

2Hª d'Espanya U6: El franquisme (1939-1975) Prof: Kyra Climent

Els pilars institucionals del règim

ELS PILARS INSTITUCIONALS DEL RÈGIM

• L'exercit: el suport mes destacat i mes actiu en el govern. Proporciona la majoria de ministres i governadors civils (militars de carrera).
• El partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS, després del decret d'unificació de 1938): aporta la ideologia del regim, controla els mitjans de comunicació i proporciona carrecs administratius. Per assegurar el suport social a la dictadura va crear algunes organitzacions de masses:
  • Frente de Juventudes (formació i adoctrinament)
  • Sección Femenina (formar la dona en els valors cristians i nacionalsindicalistes)
  • Sindicato Español Universitario (SEU). Intenta controlar els universitaris.
  • Central Nacional Sindicalista (CNS): sindicat vertical (amos i treballadors).
• L'Església Catolica: legitimava el règim. Durant la Guerra Civil, va justificar l'aixecament dels militars com una "croada" per la persecució religiosa que s'havia patit en el bandol republicà. A canvi rebia un finançament public important (1939 - restabliment del pressupost de clero i culte), el control sobre l'educació i el predomini de la moral i valors catolics sobre la societat espanyola.

Els suports socials i actituds davant el règim

ELS SUPORTS SOCIALS I ACTITUDS DAVANT EL RÈGIM L'actitud respecte a la dictadura era ben variada, i es movia entre el suport, la passivitat i el rebuig:

• Suport > elits economiques i socials, que recuperen el poder economic, social i polític perdut durant la Segona República. També tenia el suport dels propietaris agricole petits i mitjans del centre i nord d'Espanya. Havien recolzat el cop de 1936.
• Passivitat i apoliticisme > classes mitjanes desbordades per la revolució social durant la guerra, tot i que alguns sectors rebutgen la dictadura a nivell polític i ideologic (tendencies democratiques). Casos de suport o acceptació oportunista (no hi ha convenciment ideologic). Els sectors populars majoritàriament es consideraven perdedors de la guerra. Repressió, control policial, por, miseria i necessitat de sobreviure porten a la majoria a la passivitat política i al silenci. El records de la Guerra Civil (violencia, injusticia i penúria) feien que la pau i la tranquil·litat es consideressin bens preuats i s'acceptés el seu preu elevat (perdua de llibertats). Es pot considerar una passivitat hostil, i seran els treballadors els primers opositors al règim (primeres manifestacions per millorar les condicions de vida i treball).
• Rebuig > l'oposició al règim serà minoritaria, sobretot per la brutal repressió que es porta a terme i la manca de recolzaments externs. CATALUNYA: suport d'industrials, propietaris agraris, grans comerciants i financers. Hi havia pocs falangistes, i sovint ho eren per oportunisme polític (calia estar afiliat al partit si es volia ocupar certs carrecs polítics). El personal polític el designava sempre el règim i escollia persones que considerava de fidelitat provada: antics militants de l'extrema dreta (carlins, monarquics, riveristes ... ), antics lerrouxistes i conservadors de la Lliga Catalana. Però, els carrecs polítics ocupats per catalans van ser secundaris (desconfiança envers el polítics catalans), i les principals autoritats de Catalunya (capità general, governador civil ... ) eren de fora de Catalunya. Així el franquisme intentava evitar una vinculació massa estreta amb el territori.

3Hª d'Espanya U6: El franquisme (1939-1975) Prof: Kyra Climent

Les "famílies" del règim

LES "FAMÍLIES" DEL RÈGIM Dins el franquisme hi havia diferents grups d'influencia que formaven el Movimiento Nacional. El pes d'aquestes "families" va canviar segons evolucionava el règim. Als primers anys, els falangistes (que havien integrat els carlins i monarquics) van tenir molt pes amb la seva ideologia nacionalsindicalista, fins la derrota dels feixismes a la Segona Guerra Mundial. A partir de 1945, augmenta la influencia dels grups catòlics, el nacionalcatolicisme busca convertir el règim en una "democracia organica" (allunyament del feixisme). A partir dels anys 1960, l'Opus Dei (tecnocrates) té protagonisme en els canvis economics.

Una repressió institucionalitzada

3. UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA La fi de la Guerra Civil no va suposar la fi de la violencia, ja el que el nou règim franquista volia destruir sistematicament a tots els considerats contraris al règim: republicans, socialistes, maçons, catalanistes, ... La repressió es va institucionalitzar amb lleis i organismes. Destaquen 2 lleis importants:

• 1939 - Llei de responsabilitats politiques, depurava als col·laboradors de la República. Tenia efectes retroactius des de 1934.
• 1940 - Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria, contra els acusats de "defensar idees contràries a la religió, la patria i les seves institucions fonamentals". L'exèrcit s'encarregava executar la repressió i els acusats eren jutjats en consells de guerra (més durs que els tribunals civils), sobretot durant els primers anys de la dictadura. 1963 - es crea el Tribunal d'Ordre Public (TOP), jurisdicció civil per als delictes polítics no-violents. 1939-1945: 40.000 catalans jutjats en consell de guerra. Executats a Espanya per motius polítics 150.000 (50.000 durant la postguerra). Catalunya, entre 3.500-4.000 executats, relativament pocs perquè molts s'exiliaven a França (uns 60000). Cas de Lluis Companys (1940). 1940 - 280.000 presos (23.300 dones). Les presons estaven saturades i es van haver d'habilitar camps de concentració, amb condicions higieniques horribles, mala alimentació i alta mortalitat. També s'enviaven presoners a batallons de treballadors (Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores, creats el 1940), que realitzaven obres de construcció (pe. El Valle de los Caídos a Madrid). La repressió pretenia servir també d'exemple i castig, difonent el terror i la por entre la resta de la població, callant així qualsevol dissidència. La por i el silenci, l'amagament del passat i el no parlar de política van portar a una despolitització forçada de la població. A part de la repressió, es van confiscar els béns i patrimoni dels vencuts (individual i col·lectius): exiliats, polítics republicans, partits. Sindicats, associacions republicanes i d'esquerra. Catalunya, 14.000 afectats. El règim tambe va portar a terme depuracions importants al mon laboral, tant entre els funcionaris com pressionant a les empreses privades perquè també ho fessin. 1939 - llei que establia que els funcionaris havien d'estar adherits al Movimiento Nacional. Depuració dura dels mestres, control sobre les professions liberals mitjançant les depuracions dels col·legis professionals (metges, advocats, periodistes), acomiadament obligatori a les empreses particulars dels exiliats, detinguts, militants de partits i organitzacions d'esquerra, ... CATALUNYA: junt amb el País Basc i Galicia eren zones amb sentiments identitaris que el règim creia atemptaven la "unitat d'Espanya". Es van prohibir i perseguir les manifestacions linguistiques i culturals no castellanes. A Catalunya, es volia acabar amb el "separatisme català", i només entrar a per Lleida (5 abril 1938), Franco signava el decret que abolia l'Estatut i l'autogovern català. Volia imposar un règim centralista i uniformista, formant una "Cataluña española". Es tractava d'esborrar la identitat catalana, i l'impacte cultural va ser tan gran que s'ha parlat d'un genocidi cultural. El català no es podia parlar fora de casa i es multava a qui ho

4