La filosofia de la ciència: origen, positivisme i paradigmes

La filosofia de la ciència

TEMA·4 42 6 4 La filosofia de la ciència CIA ASC1. El coneixement científic

L'origen de la ciència

La ciencia va formar part de la filosofia fins a la Revolució científica, que comença amb Galileu i es dóna en els segles XVI i XVII. Tot i que es va independitzar de la filosofia segueix compartint-hi la seva característica actitud crítica i indagadora davant la realitat.

El coneixement científic

Característiques de la ciència

• Experimentació: la ciencia aïlla el fenomen segons les variables rellevants per al seu estudi.
• Matematització: la ciència estudia la natura en tant que és capaç de quantificar-la.

La ciència moderna només és possible si considerem que els fenòmens naturals:

• Són intelligibles per a la ment humana.
• Poden integrar-se en un sistema ordenat i coherent.1. El coneixement científic

Els components de la ciència

La ciència crea un llenguatge artificial on el llenguatge natural no és del tot precís. Consta de:

• Classificatoris Conceptes Són els termes específics de cada ciència.
• Comparatius
• Mètrics Lleis Són els enunciats bàsics del coneixement científic
• Utilitzen conceptes prèviament definits Teories Contenen principis generals i lleis específiques.
• Són universals.2. El mètode científic

El mètode deductiu

Arriba a una conclusió que se segueix necessàriament de les premisses. Forma d'un argument deductiu:

1. Tot A és B.
2. x és A.
3. Per tant, x és B.

El problema és que no amplia coneixement, només explicita alguna cosa que ja era a les premisses.2.2. El mètode inductiu

Formula tesis generals a partir de casos concrets. Segueix els passos següents:

1. Observació i posterior clarificació de fets concrets.
2. Generalització de lleis mitjançant la inducció.
3. Formulació de prediccions que confirmin que la teoria s'ajusta a la realitat.

Amplia coneixement però pot donar lloc a teories errònies. Verificar consisteix a trobar una observació o un fet experimental que corrobori una hipòtesi. La verificació dóna suport empíric a una teoria; com més es verifica, més es garantitza la seva veritat.2.3. El problema de la inducció

• Segons l'inductisme els fets són previs a les teories, però l'observació sempre està guiada per una teoria prèvia.
• La inducció no és formalment vàlida, ja que a partir de premisses vertaderes la conclusió pot ser falsa.2.4. El mètode hipotèticodeductiu

Combina inducció i deducció

1. Definició del problema S'inicia amb el descobriment d'una situació problemàtica per a l'ésser humà.
2. Formulació de la hipòtesi Es proposa una explicació possible, que ha de ser coherent i d'acord amb l'actitud científica.
3. Deducció de conseqüències Utilitzant el mètode deductiu, s'extreuen les conseqüències que tindria la hipòtesi si fos vertadera.
4. Contrastació de la hipòtesi Es comprova si es compleixen o no les conseqüències previstes.
5. Refutació de la hipòtesi Quan no es compleixen les conseqüències previstes cal rebutjar la hipòtesi i tornar a començar el procés.
6. Confirmació de la hipotesi Quan es compleixen les conseqüències previstes, la hipòtesi queda confirmada.
7. Obtenció de resultats Es formula una nova teoria o se'n confirma una ja proposada.3. L'optimisme científici els seus límits

La qüestió de la demarcació

Cal distingir les teories científiques de les que no ho són. La filosofia ha proposat tres mètodes:

Falsacionisme

Considera que una teoria és científica segons la seva capacitat per a realitzar prediccions arriscades. Per tant, ha de ser també una teoria falsable, és a dir que pugui exposar-se a l'error mitjançant l'experimentació. L'impulsor del falsacionisme és Karl Popper. La teoria de la relativitat és un bon exemple per a explicar el falsacionisme.

Verificacionisme

Considera que, per a ser científica, una teoria ha de ser verificable empíricament. Per als verificacionistes l'observació és sempre el punt de partida de la ciència, de manera que una teoria científica ha de formar-se per inducció. Els neopositivistes o empiristes lògics del Cercle de Viena són els màxims representants del verificacionisme.

Falsacionisme sofisticat

Considera que les teories científiques estan en relació i mútua dependència. Per tant, quan una predicció d'una d'elles no es compleix, els científics no descarten la teoria en qüestió ja que potser l'errada es troba en un altra relacionada que havíem donat per vàlida. El falsacionisme sofisticat és una proposta d'Imre Lakatos, el qual considera ingènua la proposta de Popper. Les tres propostes, encara que son incompatibles en molts aspectes, aconsegueixen distingir la ciència de la religió i de la metafísica.3.2. El progrés científic

El progrés és una idea en què coincideixen Popper i els neopositivistes, segons la qual la ciència cada vegada és més a prop de la veritat. Thomas S. Kuhn Qüestiona la idea de progrés. A la seva obra L'estructura de les revolucions científiques fa una anàlisi de la ciència i dels seus paradigmes científics. Defensa que:

• Encara que hi ha moments revolucionaris en què la ciencia desplega nous paradigmes, com va ser la revolució copernicana que va substituir l'anterior, l'actitud científica és conservadora; allò que fa és ampliar paradigmes establerts ignorant les anomalies, fins que n'hi ha massa. Els moments revolucionaris no formen part habitual ni regular de la tasca científica.
• Els paradigmes són incommensurables, de manera que la veritat o falsedat d'una teoria només pot determinar-se des del seu propi paradigma.
• La ciència no es decanta per un paradigma per raons exclusivament objectives sinó que hi ha components de fe i irracionalitat.PARADIGMA CIENTÍFIC Llei B1 AL ** * ENCIA NOR 1A D1 Llei E1 *** NCIA NOR 2AProcés continuat Optimisme il·lustrat Positivisme El coneixement s'amplia de forma progressiva. La ciència avança cap a un coneixement més objectiu del món. CANVI CIENTÍFIC En les revolucions científiques es revisen els mètodes, els valors i la visió del món de la ciència. Paradigmes En els períodes de ciència normal els científica tracten d'aplicar el seu paradigma per resoldre tots els problemes. En un paradigma es van acumulant anomalies, que primer s'ignoren, però que acaben per fer replantejar la validesa de tot el sistema.3.3. El problema de l'objectivitat

El sociòleg de la ciència Steve Wooglar, a Obrint la caixa negra, destaca que en la investigació científica influeixen:

• Conviccions ideològiques.
• Interessos econòmics.
• Governs.
• Empreses privades.3.4. El cientifisme ingenu

Es la creença, sense haver assimilat les critiques, en l'objectivitat i la neutralitat de la ciència així com en la idea de progrés. Paul Feyerabend a Contra el mètode questiona el metode des d'un anarquisme epistemològic. Defensa la inexistencia de regles metodologiques universals.La imagen de la ciencia del siglo XX en las mentes de legos y científicos está determinada por milagros tecnológicos tales como la televisión en color, las fotografías lunares, el microondas, así como por un rumor o cuento de hadas, un tanto indefinido pero pese a ello muy influyente, que concierne a la manera en la cual se han producido esos milagros. De acuerdo con este cuento de hadas, el éxito de la ciencia es el resultado de una sutil pero cuidadosa combinación de creatividad y control. Los científicos tienen ideas. Y tienen métodos especiales para perfeccionar ideas. Las teorías de la ciencia han pasado la prueba del método. Estas dan una mejor cuenta del mundo que las ideas que no han pasado esa prueba [ ... ]. Pero el cuento de hadas es falso. No hay un metodo especial que garantice el exito o lo haga probable. Los científicos no resuelven problemas porque posean una vara mágica -metodología-, sino porque han estudiado el problema por largo tiempo, porque conocen bien la situación, porque no están demasiado faltos de inteligencia, y porque los excesos de una escuela científica son casi siempre equilibrados por los excesos de alguna otra escuela. (Además, los científicos solo raramente resuelven sus problemas, cometen muchos errores, y muchas de sus soluciones son absolutamente inútiles.) Feyerabend, P., El mito de la ciencia y su papel en la sociedad4. Ciència, tecnologia i societat

De la tècnica a la tecnologia

A partir de la ciència moderna, la tècnica i la ciència van de la mà. A partir de Galileu, la investigació científica requereix de la tècnica. La técnica moderna suposa una tal revolució que se li ha encunyat un altre nom que la distingeix de la técnica antiga: tecnologia. La tecnologia forma part indispensable de les nostres vides.4.2. Les noves tecnologies i els seus reptes

Escola de Frankfurt Contraposa:

Raó instrumental

Només para atenció a la utilitat, l'eficiencia i la productivitat.

Raó crítica

Valora l'acció en la mesura en què contribueix a la millora de les condicions de vida.L'escola de Frankfurt planteja reptes per a una racionalitat més àmplia.

• Ètics Els avenços tecnològics han de respectar la dignitat humana.
• Mediambientals No han de posar en perill l'entorn natural.
• Socials Han de repercutir en el benestar de tota la població.

Max Horkheimer i Theodor Adorno lamenten la deshumanització que comporta l'expansió de la tècnica.HANAN PACHA KAI PACHA UKU PACHA COSMOVISIONS CIENTÍFIQUES FIRE WOOD EARTH WATER METAL1. Les cosmovisions

1. Què és una cosmovisió
2. Les cosmovisions científiques.

2I univers, ICS ITTIETES 1.1. Què és una cosmovisió són mitiques i tracten de fer comprensibles els fenòmens naturals per un costat i reflectir una visió sobre

• Karigene delimónaltadels seus una forma coherent i sistematica de veure i comprendre U ponents. son, per U et mbh! cosmovisions.1.2. Cosmovisions científiques

Les grans cosmovisions:

• Cosmovisions antigues: totes les explicacions sobre la realitat sorgides a Grecia a partir del segle VI.
• Cosmovisiónoderna: imatge del món formada durant la Revolució científica els segles XVI i XVII.
• Cosmovisióntual: Visió del món acceptada avui dia basada en la teoria de la relativitat i la mecanica quantica.COSMOVISIONS ANMGUESns van partir de l'observació que els moviments del cel eren regulars mentre que els que s'observen a la terra són molt diversos i variables. Això va portar a pensar que cel i terra eren mons diferents.