Aparells de la nutrició i reproducció humana, Escola Súnion

EL MEU COS ÉS UNA CASA

Un enterat diu que tinc les finestres boniques i ma mare diu que tinc l'arrebossat suau i el terrat endreçat. El menjador és ple de sang, continguda i bona, i budells eficients i òrgans que fan la seva feina. Casa teva també és prou agradable.

Aparells de la nutrició

Núria Tell i Maria Llerena Nom i cognom: Grup: SUNION Biologia / 3r d'ESOAUTORIA DE LES IMATGES DEL DOSSIER: · Portada: Poema El meu cos és una casa, extret del llibre Bèstia, d'Irene Solà. Última edició 2024-2025 CC BY Núria Tell i Maria Llerena, @ Escola Súnion. Aquest dossier ha estat imprès sobre paper que té la certificació FSC (Consell Internacional d'Administració Forestal), que garanteix que ha estat fabricat a partir de producte de fusta obtinguts amb criteris ecològics i sostenibles. A més, el seu procés d'elaboració està exempt de substàncies químiques que continguin clor. Les fotocopiadores de Súnion utilitzen tintes d'impressió obtingudes d'olis de procedència natural que garanteixen el bon reciclatge posterior del paper i que no són perjudicials pel medi ambient.Els aparells de la nutrició Biologia

Índex dels aparells de la nutrició

1. La funció de nutrició. 2
2. L'aparell digestiu. .3 1.1 Estructura de l'aparell digestiu 3 1.2 Les fases de la digestió 4 1.2.1 Trituració dels aliments 4 1.2.2 Digestió. 5 1.2.3 Absorció 7 1.2.4 Expulsió dels excrements. 9
3. L'aparell respiratori. .11 2.1 Estructura de l'aparell respiratori 11 2.2. Intercanvi de gasos: Els alveols pulmonars. 12 2.3. Ventilació pulmonar 13 2.4 Les malalties de l'aparell respiratori 14
4. Sistema circulatori 16 3.1 Funcions del sistema circulatorio. 16 3.2 La sang 17 3.2.1 El plasma 17 3.2.2 Les cèl·lules sanguinies 18 3.3 Els vasos sanguinis 21 3.4 El cor 22 3.4.1 Anatomia del cor. 22 3.4.2. Funcionament del cor. 24 3.4.3 Circulació de la sang. 25 3.5 Malalties del sistema cardiovascular .27 3.6 El sistema limfàtic. 29
5. L'aparell excretor 30 4.1 Anatomia de l'aparell excretor. 30 4.2. Els ronyons. 31 4.3 La formació de l'orina. 32 4.4 Altres organs exrectors. 34 4.5 Malalties de l'aparell excretor 35

La funció de nutrició

La nostra màquina de vapor "s'alimenta" a base de carbó. Per poder fer-la funcionar, hem d'extreure el carbó de la mina, eliminar-ne les restes del procés d'extracció, portar el carbó fins a la nostra màquina, cremar-lo per obtenir l'energia i, per últim, netejar-ne les restes que queden i eliminar-les.

Tots aquests processos són similars al que passa en la funció de nutrició en els animals. Primer es necessita la captació i ingesta dels aliments (obtenir el carbó), l'extracció dels nutrients que contenen aquests aliments (seleccionar allò útil del carbó), la distribució d'aquests nutrients per tot l'organisme (transportar el carbó fins ala maquina, que en aquest cas serien totes les cellules del nostre cos) i l'eliminació de totes les substancies de rebuig, que son el resultat d'utilitzar els nutrients per a les cèl·lules (netejar les cendres i eliminar el fum produït).

Per aquest motiu, el nostre cos disposa d'aparells i sistemes especialitzats en fer aquestes tasques: l'aparell digestiu, l'aparell respiratori, el sistema cardiovascular i l'aparell excretor.

Respiratory system Cardiovascular system Digestive/metabolic system Urinary system 2Els aparells de la nutrició

L'aparell digestiu

Estructura general de l'aparell digestiu

L'aparell digestiu és l'aparell que capta els aliments i n'extreu els nutrients útils per a les cellules. Els nutrients son els components quimics que contenen els aliments: els hidrats de carboni, els lípids (greixos), les proteïnes, les sals minerals i les vitamines.

Aquest és l'aparell digestiu de la nostra espècie. Observeu que el tub digestiu, per a un millor estudi, està dividit en diverses parts: la boca, la faringe, l'esòfag, l'estomac i els intestins, entre d'altres. La mida de tot el tub digestiu és, d'aproximadament, 9 metres.

Aparell digestiu (vista general) Glândula paròtida* Faringe Boca Glândula sublingual* Glândula submandibular* Fetge- Esòfag Glândula biliar Estómac Pàncrees Intestí prim Recte Intestí gros Anus *Glandules salivals 3

Les fases de la digestió

Trituració dels aliments

La trituració dels aliments comença a la boca gràcies a les dents (4 incisives, 2 ullals, 4 premolars i 6 molars) que aixafen i trituren els aliments. Les dents són estructures molt dures, formades per una substancia anomenada dentina i recoberts d'una substância molt dura anomenada esmalt.

Alhora, les glandules salivals envolten els aliments de saliva. La saliva conté amilasa, un enzim que trencarà els hidrats de carboni complexos en hidrats de carboni simples.

Esmalt Corona - Dentina Polpa Geniva Ciment Arrel Vasos sanguinis Lligament periodontal Canals laterals Nervi @ 2013 Encyclopædia Britannica, Inc.

Activitat 1. Compta les teves dents. Quantes en tens en total? Quantes en tens de cada tipus?

duct of parotid gland ducts of sublingual gland parotid gland sublingual gland submandibular duct submandibular gland @ 2010 Encyclopædia Britannica, Inc.

Age 6 permanent teeth primary teeth Age 20 gum root crown Inside View enamel pulp dentin nerves and blood vessels @ 2006 Encyclopedia Britannica, Inc. 4Els aparells de la nutrició

Digestió

L'aliment triturat i ensalivat passa per la faringe. La faringe és un conducte molt curt (12 cm) que va des de la boca i fins al principi de l'esòfag. Dins la faringe, distingim la nasofaringe, l'orofaringe i la laringofaringe.

L'esòfag és d'una longitud d'uns 25 cm i transporta el bol alimentari fins a arribar a l'estomac, on es barreja amb sucs gastrics que ajuden a separar els nutrients dels aliments. L'estomac té una capacitat de 2,5 litres i està recobert d'una mucosa gastrica on trobem les glandules que segreguen aquests sucs. A més, té dues vàlvules. El càrdies evita que l'aliment retorni a l'esòfag, i el pilor regula la sortida d'aquest aliment.

pharyngeal tonsil nasal concha pharyngeal opening of soft palate Eustachian nasal cavity pharyngobasilar fascia hard palate pharyngeal constrictor muscles oral cavity buccopharyngeal fascia Regions of the pharynx retropharyngeal space -tooth foramen cecum body of tonque epiglottis nasal pharynx- laryngeal inlet (aditus) oral pharynx - cricoid cartilage mandible esophagus root of tongue thyroid cartilage trachea vocal cord esophageal muscle @ 2010 Encyclopædia Britannica, Inc.

Stratified squamous epithelium Mucosa - Lamina propria Muscularis mucosae Submucosa Adventitia Submucosal gland with duct Outer longitudinal layer Muscularis propria Parts of the stomach circular muscle layer fundus longitudinal muscle layer gastric pit cardia esophagus pylorus body gastric glands serosa mucosa duodenum blood vessels oblique muscle layer rugae (folds) circular muscle layer pyloric sphincter oblique muscle layer longitudinal muscle layer connective tissue layer serosa @ Encyclopædia Britannica, Inc. peritoneum muscularis submucosa antrum Inner circular layer Longitudinal folds laryngeal pharynx (auditory) tube palatine tonsil 5

De l'estomac passa a la primera part de l'intesti prim, el duodè, on es barreja amb més sucs digestius i sucs produïts pel pancrees (sucs pancreàtics) i el fetge (bilis) per acabar de fer la digestió. A través d'aquests processos, s'aconsegueix alliberar els nutrients del conjunt de l'aliment.

liver cystic duct right and left hepatic ducts gallbladder stomach pancreas common bile duct pancreatic duct (duct of Wirsung) hepato- pancreatic ampulla (ampulla of Vater) duodenal papilla (papilla of Vater) large intestine (resected) small intestine @ 2010 Encyclopædia Britannica. Inc.

IMPORTANT! El fetge és la glandula més gran del cos humà, i entre altres funcions, la seva aportació al sistema digestiu és la de produir la bilis, que és un liquid que ajuda la digestio dels greixos. La bilis s'acumula a la vesícula biliar i baixa fins al duodè (primera part de l'intestí prim) a través d'un conducte. A més a més, el fetge també metabolitza algunes substancies toxiques com l'alcohol i alguns farmacs.

anterior view inferior vena cava posterior view left triangular ligament coronary ligament aorta falciform ligament aorta porta hepatis hepatic veins left lobe caudate lobe caudate process right triangular ligament proper hepatic artery teres ligament portal vein gallbladder common bile duct quadrate lobe gallbladder @ Encyclopædia Britannica, Inc.

Sabies que ...? Intoxicació farmacologica! El fetge, entre d'altres organs, s'encarrega de metabolitzar (assimilar) alguns dels farmacs que prenem. Si es prenen massa quantitats d'un farmac, podem patir el que es coneix com a intoxicació farmacologica. Durant molts anys, i encara avui en dia, els estudis amb farmacs s'han fet i es fan amb homes cis blancs i de mitjana edat. Això fa que les dosis que s'administren a pacients que no compleixen amb aquests estàndards (dones, persones racialitzades, persones trans, persones d'altres edats, etc.) puguin ser errònies. Per això és molt important que quan s'investigui un farmac es provi amb pacients diversos. 6 6

right lobe fissure for teres ligamentEls aparells de la nutrició

IMPORTANT! El pàncrees és una glândula que segrega el suc pancreatic, que conté enzims digestius que degraden les proteïnes en aminoacids. El pancrees també s'encarrega de controlar els nivells de sucre a la sang, mitjançant les hormones insulina i glucagó.

bile body of pancreas tail of pancreas common bile duct stomach accessory pancreatic duct duodenum pancreas interlobular duct large intestine plicae circulares small intestine head of pancreas duodenal papilla (papilla of Vater) hepatopancreatic ampulla (ampulla of Vater) acinar cells flow of digestive enzymes to duodenum interlobular ducts capillary network alpha cell beta cell delta cell central duct @ 2010 Encyclopædia Britannica, Inc. islet of Langerhans

Absorció dels nutrients

Els nutrients son absorbits per les parets dels intestins, arriben a la sang i es reparteixen per totes les cèl·lules de l'organisme. Aquest procés d'absorció es realitza a l'intesti prim i a l'intesti gros.

L'intesti prim és un tub d'uns 7 metres. Aquí és on els nutrients passen a la sang. L'interior de l'intestí prim conté nombrosos plecs (anomenats vellositats intestinals) per augmentar la superficie de contacte amb el bol alimentari i poder, així, absorbir millor els nutrients. Les restes que no poden ser absorbides, passen a l'intesti gros, com la fibra.

Regions of the small intestine duodenum mucosa submucosa villus - epithelium plicae circulares (valves of Kerckring) Enlargement of plicae circulares jejunum esophagus lumen Ileum stomach large intestine crypt lumen intestinal gland (Lieberkühn gland) circular muscle layer serosa lacteal small intestine longitudinal muscle layer blood capillaries cells of Paneth · 2014 Encyclopædia Britannica, Inc. Structure of a villus absorptive cells (enterocytes) microvilli goblet cells brush border endocrine cells plica circularis villi pancreatic duct (duct of Wirsung) Pancreas in situ 7