Introducció al dret privat: negoci jurídic, obligacions i contractes

Introducció al Dret Privat

Universitat de Vic -
Universitat Central de Catalunya
Introducció al dret (dret privat)
Prof. Albert Ejarque Pavia
U
Grau
ADE
FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS
UMANRESA | UVIC·UCCIntroducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

El Negoci Jurídic

Concepte de Negoci Jurídic

Tema 9.1. El negoci jurídic. Obligacions i contractes
EL NEGOCI JURIDIC
Concepte de negoci jurídic: Declaració de voluntat d'una o varies persones per la qual es creen,
s'extingeixen o es modifiquen les relacions jurídiques. És la manifestació de l'autonomia de la voluntat.

Distinció entre Acte Jurídic i Negoci Jurídic

Distinció entre acte jurídic i negoci jurídic:

1. En l'acte jurídic, la voluntat del subjecte determina la realització d'un acte, però no s'estén a
   les seves conseqüències, que es produeixin ex lege al marge de la voluntat del subjecte (exemple:
   reclamar un deute a un deutor morós implica ex lege que el deutor es constitueixi en mora)
2. En el negoci jurídic, el subjecte no només realitza un acte o fet de forma voluntaria, sino que a
   més, la seva voluntat també s'exten a les consequencies, ja sigui perquè la seva voluntat
   configura les conseqüències jurídiques (exemple: un contracte), o perquè no les configura sinó que
   es produeixen ex lege, però la seva voluntat precisament s'orienta a assolir les conseqüències que
   determina la llei (exemple: renúncia a un dret)Introducció al dret
   Bloc 2. DRET PRIVAT

Autonomia de la Voluntat

Concepte d'Autonomia Privada

Autonomia de la voluntat, o autonomia privada
Concepte: Es el poder que tenen les persones per crear, determinar el contingut
negocial, modificar, o extingir relacions jurídiques.
És un principi general del dret; opera en l'àmbit dels negocis jurídics, però adquireix la
seva maxima transcendencia en l'àmbit contractual.Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Límits de l'Autonomia Privada

Límits de l'autonomia privada
L'autonomia de la voluntat no és il·limitada sino que està sotmesa a uns limits, que proporciona l'art 1255 CC
"Art. 1255 CC. Los contratantes pueden establecer los pactos, cláusulas y condiciones que tengan por conveniente,
siempre que no sean contrarios a las leyes, a la moral ni al orden público"

1. La llei.
   Quan es parla de la llei com a límit de l'autonomia de la voluntat, ens referim únicament a normes imperatives o de
   ius cogens, i no a normes dispositives
2. La moral.
   El concepte del que és o no és moral és canviant, i varia de la mateixa forma que ho fa la societat.
   Exemple: El TS ha considerat que algunes clausules penals desorbitades són contràries a la moral (i a l'ordre
   públic); STS 853/2021, de 10 de diciembre, ROJ: STS 4557/2021
3. Ordre public.
   L'ordre públic és el conjunt de valors que es dedueixen de l'ordenament jurídic, que formen les seves regles
   imperatives.
   Exemple: a l'estat espanyol es considera contraria a l'ordre públic la maternitat per subrogacióIntroducció al dret
   Bloc 2. DRET PRIVAT

Classes de Negocis Jurídics

1. Unilaterals: una sola manifestació de voluntat pot produir efectes (testament) o Bilaterals: Calen
   dues o més manifestacions de la voluntat (contracte)
2. Onerosos: atribucions patrimonials recíproques (contracte) o Gratuits: atribució patrimonial en
   favor d'un subjecte, sense contraprestació patrimonial (testament o donació)Introducció al dret
   Bloc 2. DRET PRIVAT

La Representació

Concepte de Representació

Concepte: És el fenomen jurídic en virtut del qual una persona (representant) actua en nom i en interès d'una altra
(representat o dominus), produint-se els efectes d'aquesta actuació en l'esfera jurídica d'aquesta última

Classes de Representació

Classes de representació:
"art. 1259.1 CC. Ninguno puede contratar a nombre de otro sin estar por éste autorizado o sin que tenga por la ley su
representación legal"

1. Representació legal
   Es dóna quan és la pròpia llei la que determina que una persona tingui encomanada la representació d'una altra.
   Tant la persona concreta que ha d'actuar en representació d'una altra com l'àmbit de la representació, venen determinats per la
   pròpia llei.
2. £
   Representació voluntaria
   És la que ve determinada per la voluntat d'un subjecte, que confereix a un altre subjecte el poder d'actuar en representació
   seva, a través d'un negoci juridic unilateral, que s'anomena poder o apoderament.
   Cal que el representant exterioritzi que actúa en representació d'una altra persona, i el tercer en sigui conscient.
   Els efectes jurídics de l'acte o negoci jurídic que efectua el representant, es despleguen en l'esfera jurídica del representat.Introducció al dret
   Bloc 2. DRET PRIVAT

Tipus de Poder

Tipus de poder:
1 .- Poder general: és el que es confereix per actuar en tots els negocis del representant, o per una categoría de
negocis.
2 .- Poder especial: és el que es confereix per actuar en un negoci jurídic o acte en concret.

Distinció entre Poder i Relació Causal Subjacent

Distinció entre poder i relació causal subjacent
El poder és el negoci jurídic pel qual s'atorga a una altre persona la facultad d'actuar en la seva
representació, però no implica ni l'encàrrec ni l'autorització per fer-lo servir; el representant fins i tot pot ignorar que
el poder existeix
En canvi, la relació causal subjacent és la relació jurídica entre representant i representat en virtut de la qual, el
representant té l'encàrrec per utilitzar el poder
Exemple: Es pot atorgar un poder en favor d'un Procurador o de molts Procuradors en un mateix poder per a plets;
els Procuradors ignoren que s'ha atorgat aquest poder, però si ho coneixen no el poden utilitzar; només quan es
contracta a un determinat Procurador per intervenir en un plet concret, aquest podrà utilitzar el poder.Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Revocabilitat del Poder

Revocabilitat del poder:
El poder és generalment revocable; per que la revocació sigui eficaç cal que es comuniqui al
representant
No obstant, el poder pot ser irrevocable en els següents casos:
1 .- Quan la llei així ho determina en un cas concret (exemple, art. 1692.1 CC)
2 .- Quan qui atorga el poder, ho fa amb caracter irrevocable, i hi ha una causa o raó que justifica la
irrevocabilitat del poder.
Els Tribunals generalment admeten que un poder es pugui atorgar amb caracter irrevocable, sempre que
hi hagi una causa o raó que ho justifiqui.Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Representació sense Poder i Ratificació

Representació sense poder, i ratificació:
Art. 1259.2 CC: El contracte celebrat en nom d'una persona, sense tenir poder, és nul, a no ser que la
persona a nom del qual s'ha atorgat, el ratifiqui abans de ser revocat per l'altra part contractant.
Quan una persona actua en representació d'una altra sense tenir poder de representació, i aquesta
actuació no és ratificada per la persona en nom de la qual ha actuat, el fals representant o falsus
procurator, incorre en responsabilitat pels danys i perjudicis que hagi pogut causar a aquell amb qui havia
contractat.Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Autocontractació

Autocontractació:
És el fenomen jurídic que es produeix quan una persona realitza un negoci jurídic en nom propi, i
també en representació d'una altra persona, del que deriven conseqüències jurídiques per les dues
persones.
La llei no regula expressament l'autocontractació, però en alguns casos la prohibeix per evitar que
pugui produir-se un conflicte d'interessos, com:
1 .- Els pares no poden actuar en representació dels fills sotmesos a patria potestad quan hi hagi conflicte
d'interessos; art. 236-18.2 c) CCC
2 .- El tutor, el curador, i el defensor judicial, no poden actuar en representació quan tenen un conflicte
d'interessos amb la persona que representen; arts. 222-29, 223-7, i 224-4 CCC.
Fora dels casos que la llei exclou, els Tribunals generalment admeten l'autocontractació sempre que:
1 .- O s'hagi autoritzat explícitament,
2 .- O no hi hagi conflicte d'interessos.Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Obligacions

Concepte d'Obligació

OBLIGACIONS
Concepte d'obligació: És la relació jurídica que s'estableix entre varies persones en virtut de la qual
una o varies resulten obligades envers d'una o varies persones, a la realizació d'una prestació amb
caracter patrimonial.

Concepte de Prestació

Concepte de prestació: És la conducta deguda pel deutor, i és l'objecte de l'obligació

Classes de Prestacions

Clases de prestacions (art. 1088 CC):
1 .- Donar
2 .- Fer
3 .- No ferIntroducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Fonts de les Obligacions

Fonts de les obligacions (art. 1089 CC):
1 .- La llei
2 .- Els contractes
3 .- Els quasicontractes: són actes lícits i purament voluntaris dels quals en resulta alguna obligació
(gestió de negocis aliens sense mandat, i pagament de l'indegut)
4 .- Actes i omissions il·licits en que intervingui qualsevol genere de culpa o negligencia
(responsabilitat extracontractual, i responsabilitat civil derivada del delicte)Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Classes d'Obligacions

Classes d'obligacions
1 .- Obligacions pures, i obligacions condicionals
Segons si la seva exigibilitat depen o no d'un succés futur o incert o d'un succés passat que els interessats ignorin
2 .- Obligacions a termini
Són les que només són exigibles quan arriba un día determinat, i no abans
3 .- Obligacions cumulatives, o obligacions alternatives.
Cumulatives: quan el deutor ha de complir vàries prestacions
Alternatives: quan el deutor pot escollir entre complir una prestació, o complir-ne una altra
4 .- Obligacions mancomunades i obligacions solidàries
Segons si és exigible una fracció de l'obligació, o tota ella
La mancomunitat o solidaritat pot ser en la posició activa, o en la posició passiva
5 .- Obligacions divisibles o indivisibles.
Segons si la prestació es pot fraccionar o noIntroducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Extinció de les Obligacions

Extinció les les obligacions (art. 1156 CC)
1 .- Per pagament o compliment
2 .- Per la pèrdua de la cosa deguda
3 .- Per la condonació del deute
4 .- Per la confusió dels drets de creditor i deutor
5 .- Per la compensació
6 .- Per la novació (només si és extintiva)Introducció al dret
Bloc 2. DRET PRIVAT

Contractes

La Forma dels Contractes

CONTRACTES
La forma dels contractes
Principi de llibertat de forma
L'art. 1254 CC estableix que "El contracte existeix des de que una o varies persones consenten en
obligar-se, respecte d'una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algún servei".
I l'art. 1278 CC estableix que "Els contractes seran obligatoris, qualsevol que sigui la forma en que s'hagin
celebrat, sempre que en ells concorrin les condicions essencials per a la seva validesa"
Dels anteriors articles es dedueix que el Codi Civil no exigeix que els contractes tinguin una forma
determinada, per a la seva validesa, i per tant no exigeix que tinguin forma escrita ni que es formalitzin
en document públic