Els delictes contra la vida en el dret penal espanyol, UOC

Introducció

El Codi penal de 1995, de 23 de novembre, va fer una ordenació sistemàtica del catàleg de delictes i faltes previstos en els llibres segon i tercer -aquest últim, derogat per la LO 1/2015 de 30 de març- , d'acord amb l'axiologia constitucional. D'aquesta manera, la relació de delictes contra la vida s'inicia amb els que atempten contra la vida humana independent (homicidi) als quals segueixen l'assassinat, la inducció i auxili al suïcidi (dins d'aquest, l'eutanàsia), l'avortament, les lesions al fetus, i acaba amb la manipulació genètica.

És clar que, en realitat, no tots els delictes que s'hi analitzen responen a la tutela de la vida humana. És evident que les lesions al fetus identifiquen la integritat física o la salut del nasciturus com a bé jurídic protegit. En canvi, els delictes relatius a la manipulació genètica, com s'exposa al seu moment, tutelen béns jurídics que desborden el contingut de la mera vida humana preembrionària.

En aquest moment, és oportú ressaltar dues questions:

1) El contingut del mòdul didàctic no implica cap afany d'exhaustivitat. És a dir, s'hi aborden només les questions essencials de cada delicte.

2) En l'anàlisi dels primers delictes (especialment l'homicidi i l'assassinat) apareixen inevitablement questions referents a la part general del dret penal (relació de causalitat, imputació objectiva, dol, imprudência, error, iter criminis, participació, etc.). Encara que no s'eludeixin, és evident que correspon estudiar-les en l'assignatura Dret penal. Part general. Per tant, l'estudiant haurà d'estar atent als coneixements adquirits i, si és necessari, tornar a l'estudi d'aquesta assignatura. Això, encara que pot semblar feixuc en un primer moment, es revelarà enormement útil en l'aprenentatge de tots i cadascun dels delictes que s'examinen.

Nota El significat de totes les sigles i abreviatures que s'utilitzen en aquest modul didactic el tro- bareu en el glossari. No obs- tant això, cal reconèixer que en major o menor mesura to- tes les infraccions es poden vincular a la vida humana com a objecte material o objecte sobre el qual recau l'acció tí- pica. Per aquest motiu, i per raons didàctiques, s'ha deci- dit tractar aquestes infraccions conjuntament en aquest mò- dul.

Objectius d'aprenentatge

En els materials didàctics d'aquest mòdul, trobareu les eines bàsiques per a assolir els objectius següents:

1. Analitzar la configuració dels delictes contra la vida humana en el Codi penal a partir de les valoracions expressades en la Constitució espanyola de 1978.
2. Diferenciar els delictes que tenen com a objecte la protecció de la vida humana (independent o en formació) dels que presenten un bé jurídic diferent.
3. Estudiar els elements típics del delicte d'homicide, amb una incidência especial en els problemes que presenten el tipus objectiu i el subjectiu.
4. Estudiar els elements configuradors del delicte d'assassinat, amb una referència especial a les circumstàncies qualificadores i les modificacions introduïdes per la reforma penal de 2015.
5. Abordar el tractament penal de les conductes d'inducció i auxili al suïcidi, amb una atenció especial als supòsits d'eutanàsia.
6. Analitzar els pressupòsits politicocriminals i la regulació legal de la criminalització de la interrupció involuntaria i voluntària de l'embaràs.

Consideracions generals sobre la protecció penal de la vida humana

Entre les tasques encomanades al dret penal destaca amb una força indubtable la de protegir els béns jurídics més importants contra els atacs més greus, per això és evident que el nostre ordenament penal ha de dedicar una atenció especial a la tutela de la vida humana.

La vida humana no solament presideix el catàleg de drets fonamentals proclamats constitucionalment (art. 15 CE), sinó que, com ha afirmat el Tribunal Constitucional, es configura com a suport ontològic de tots els altres béns.

Malgrat això, cal precisar des del primer moment que no som davant un valor absolut i que, igual que la resta dels drets fonamentals, es pot trobar immers en tensions i conflictes amb altres drets, i que la resolució d'aquests conflictes no sempre permet el manteniment incòlume de la vida humana.

Així doncs, n'hi ha prou d'esmentar el següent:

• L'atipicitat del suïcidi i de determinades formes d'eutanàsia.
• La justificació d'algunes hipótesis d'interrupció voluntària de l'embaràs (supòsits indicats en l'avortament).
• La més simple justificació de la mort en legítima defensa (art. 20.4 CP) o en compliment d'un deure (art. 20.7 CP).

Aquesta és una primera idea que s'ha de retenir: la vida, com a objecte de tutela per al dret penal, no s'identifica amb una realitat biològica o naturalística, sinó amb un valor constitucionalment emparat i enllaçat en un conjunt de normes fonamentals.

Òbviament, el dret fonamental a la vida no pot prescindir del substrat fisiològic que li serveix de referência, però això no vol dir que la presència del dret sigui idèntica en tot cas; l'única cosa que sí que podem assegurar és que, en una o altra mesura, aquesta tutela sempre hi és present. La vida que comença amb la implantació de l'òvul i acaba amb la mort coneix diverses fases, totes tutelades, però no amb el mateix criteri.

El dret penal no es manifesta de la mateixa manera en la tutela del fetus o en la resposta que s'ha de donar en els supòsits de renúncia voluntària a la vida (suïcidi o eutanasia) que en els casos d'atacs intencionats contra la vida (homicidi o assassinat).

D'altra banda, no hem d'oblidar que la protecció de la vida i la salut dels éssers humans reapareixen en altres grups delictius diferents.

Alguns d'aquests camps són els delictes ambientals, els delictes contra els consumidors, molts delictes de perill, etc. Aquests es configuren, entre d'altres motius, per a reforçar la protecció de la vida humana davant atacs que no estan dirigits primàriament contra la vida o la salut, però que poden acabar incidint-hi.

En suma, doncs, que el dret penal descriu i castiga:

1. Delictes dolosos contra la vida (homicidi i assassinat).
2. Delictes imprudents contra la vida (homicidi imprudent).
3. Delictes contra la vida en formació (avortament i lesions al fetus).
4. Delictes de cooperació en la pèrdua voluntària de la vida (inducció i auxili al suïcidi).
5. Delictes contra altres béns jurídics (ambient, consum, riscos), en què la vida humana pot resultar afectada.
6. Delictes massius contra la vida, com és el genocidi.

El conjunt d'infraccions expressat queda vinculat a la vida humana com a objecte material sobre el qual recau l'opció típica del delicte. Per aquesta raó i per criteris pedagogics, es decideix agrupar aquestes infraccions en un mateix mòdul.

S'hi han de fer dues precisions:

1) En aquest mòdul s'exposen les questions essencials de cada delicte, però de cap manera no pretenen ser un substitutiu dels manuals triats per a l'estudi.

2) En l'exposició de l'homicidi i de les seves formes agreujades, denominades assassinat, s'insereixen questions relatives a la teoria general del delicte, pròpies de la part general del dret penal (relació de causalitat, imputació objectiva, dol, imprudência, etc.), opció metodológica que, tradicionalment, s'ha adoptat per a explicar aquests delictes. No obstant això, l'estudiant ha de tenir present que els coneixements adquirits a Dret penal I són necessaris per a l'estudi de cadascuna de les figures delictives.