Victimologia: conceptes bàsics i processos de victimització a la Universitat

VICTIMOLOGIA

CONCEPTES BÀSICS EN VICTIMOLOGIA

TEMA 1: CONCEPTES BASICS EN VICTIMOLOGIA. DIFERENTS PROCESSOS DE VICTIMITZACIÓ. RISC DE VICTIMITZACIÓ I DE VULNERABILITAT DE LA VÍCTIMA.

1. VÍCTIMA

La Real Academia Espanyola de la llengua defineix víctima com: (Del lat. victima). 1. f. Persona o animal sacrificado o destinado al sacrificio. 2. f. Persona que se expone u ofrece a un grave riesgo en obsequio de otra. 3. f. Persona que padece daño por culpa ajena o por causa fortuita. 4. f. Persona que muere por culpa ajena o por accidente fortuito.

El concepte de víctima ha evolucionat al llarg de la historia. Fins no fa molts anys la víctima podia venjar-se, en un principi lliurament i després va tenir com a mesura de justicia una acció que es denominava "llei de Talio". Existeixen múltiples definicions sobre el concepte de víctima.

En termes generals podríem dir que la víctima és el subjecte que pateix un mal, ja sigui per culpa pròpia, d'un altre o per causa fortuïta.

La víctima ha estat definida per moltes institucions i autors. Algunes definicions de víctima importants són les dels següents autors:

• Mendelsohn (1936) "No identifica a la Víctima com una persona, sinó amb un caracter de la persona. Per tant, la víctima és la personalitat de l'individu o de la col·lectivitat en la mesura en què està afectada per consequències socials del seu patiment determinat per factors d'origen molt divers, físic, psíquic, economic, polític, social així com per l'ambient natural o tècnic".
• Von Henting (1948) "Són persones que han estat lesionades objectivament en algú dels seus bens jurídics i que experimenten subjectivament el dany amb malestar o dolor".
• Separovic (1985) "víctima és qualsevol persona física o moral que pateix com a resultat d'un despietat designi incidentalment o accidental".
• Stanciu (1985) "és un ésser que pateix injustament destacant que la injustícia no és necessariament allò il·legal".

Concepte de víctima segons les Nacions Unides

1"S'entendrà per victimes les persones que, individualment o col·lectiva, hagin patit danys, incloses lesions físiques o mentals, patiment emocional, perdua financera o menyscabament substancial dels seus drets fonamentals com a consequència d'accions o omissions que violen la legislació penal vigent en els Estats Membres, inclosa la que proscriu l'abus de poder"

"Es podrà considerar víctima a una persona independentment de que s'identifiqui, aprehenda, enjudiciï o condemni al perpetrador i independentment de la vinculació familiar entre el perpetrador i la víctima"

A la definició anterior cal afegir:

"En l'expressio de victimes cal incloure, als familiars o persones al seu carrec que tinguin relació immediata amb la víctima directa i a les persones que hagin patit danys a l'intervenir per assistir a les victimes en perill o per prevenir la victimització"

Concepte de víctima segons la Fundació Espanyola de Victimologia

"Víctima és tota persona afectada per un esdeveniment traumatic, sigui aquest de la naturalesa o origen que sigui. Així mateix, és víctima aquella que pateix les consequències d'una agressió aguda o crònica, intencionada o no, física o psicologica, per part d'altre ésser humà”

Hi ha casos especialment polèmics en considerar-los com a victimes:

• Persones acusades erròniament per la justícia.
• Delinquent com a víctima.
• Persones que s'esdevenen delinquents degut a l'impacte de la pròpia victimització o per via de l'aprenentatge (nens militars).

Diferencia entre "víctima jurídica" i "Víctima social"

"Les victimes jurídiques són aquelles persones que, a través del tractament jurídic, adquireixen legitimitat per reclamar, incorporar, mantenir i millorar una serie de drets per si mateixes i el seu entorn". (Soria Verde i Saiz Roca. 2002)

"Les victimes socials son persones, membres de col·lectius o grups marginats o febles socialment i economic, persones restringides o privades en els seus drets humans que solen ser objecte de situacions de marginalitat o situació socials injustes". (Soria Verde i Saiz Roca. 2002)

Els criminòlegs han de tenir en compte les condicions historiques, socials i polítiques que emmarquen la legislació penal, per així, saber que s'entén per víctima i victimització.

2. VICTIMARI

• La paraula prové del llatí "victimarius".
• És aquell que produeix dany o patiment a la víctima.
• No sempre s'identifica amb delinquent, ja que pot ser a partir d'una conducta, acció o omissió, no delictiva. (danys per un inimputable).
• En casos d'autovictimització la víctima i victimari son una mateixa persona.

3. CONCEPTE DE VICTIMITZACIÓ

• El concepte victimització es refereix al procés d'utilització de la violencia física i psicologica en un individu per causar dolor o lesions.
• El patró de victimització pot ser de curta o llarga durada. . Aquest patró perllongat en el temps pot comportar la mort. . Aquest patró d'abus conté els factors sociopsicologics del perpetrador i comporta una relació de frustració i agressió.
• És el mecanisme pel qual una persona es converteix en subjecte passiu d'un fet punible.

4. VICTIMITAT

. Total de victimitzacions existents dintre d'un limit espacial i temporal. . Aquest concepte es defineix com la totalitat de caracteristiques socio-biopsicologiques, comuns a totes les victimes en general, que la societat desitja prevenir i combatre, sense importar quins siguin els seus determinants (criminals o d'altres). Mendelsohn

• El concepte de victimitat és més ampli que el de criminalitat, perquè el fet de ser víctima no és exclusivament per un fet delictiu, pot ser per un altre esdeveniment lesiu per la persona. (p. ex. víctima de catástrofes, d'accident de transit, etc.).

5. ALTRES CONCEPTES

• VICTIMAR: És sinonim de victimitzar o victimització, és convertir a algú en víctima.
• VICTIMIZABLE: És el subjecte capaç de ser víctima o susceptible de ser víctima. És sinonim de victimable.
• VICTIMANT: És allò amb capacitat de victimitzar o victimar.
• VICTIMÒGEN: És allò que pot produir victimització.

6. CONCEPTE DE VICTIMOLOGIA

És la victimologia una Ciència?

La Victimologia estudia la forma en què una persona s'esdevé víctima, de les diverses dimensions de la victimització (primaria, secundaria i terciaria) i de les estratègies de prevenció i reducció d'aquesta, així com del conjunt de respostes socials, jurídiques i assistencials, tendents a la reparació i reintegració social de la víctima.

3Per tal motiu, la Victimologia pot ser definida, avui en dia, com la ciencia multidisciplinària que s'ocupa del coneixement relatiu als processos de victimització i desvictimització.

Concepte ampli de Victimologia

Concepte ampli de Victimologia: (Ciencia autonoma o independent)

• La Victimologia com una ciencia independent, amb objecte, mètode i finalitat propis. Seguida per criminòlegs autonomistes.
• Emmarca, no només a les victimes del delicte, sinó a tota mena de víctimes: catastrofes naturals, abusos de poder, col·lectius socials marginals, crisis socioeconòmiques (atur, cracks financers, etc.), guerres, estats totalitaris, etc.

Dret Victimologia Psicologia Criminologia Sociologia

Victimologia com una ciència independent que interactua majoritàriament amb altres ciències.

Concepte restringit de Victimologia

Concepte restringit de Victimologia: (ciencia que depenen d'altres ciencies)

• La Victimologia com una part o branca de la Criminologia, sense autonomia científica. Seguida per criminòlegs integristes.
• Vincula a la Victimologia amb alguna altra disciplina, per oposició o complementarietat.
• Només es contemplen les victimes de fets delictius.
• Victimologia vs. Criminologia
• Victimologia com a part de Psicologia Jurídica
• Victimologia com a part de Criminologia

Dret Psicologia Victimologia Criminologia Sociologia

Victimologia com una ciència dependent de la criminologia i d'altres disciplines.

4També existeix un corrent que realitza una negació de la Victimologia, no només la seva autonomia, sinó la possibilitat mateixa de la seva existència. Seguida per criminòlegs negadors.

Concepte actual de Victimologia

Avui en dia, la Victimologia es defensa amb una posició intermedia que es situa entre l'autonomia concebuda a la Victimologia i la seva pertinença, no obstant, a la Criminologia.

Cal desenvolupar les bases de la disciplina, amb estudis teorics i empírics, per part dels criminòlegs, juntament amb el tractament i consideració del victimari, l'existència i necessitats de la víctima, amb l'objectiu final de la comprensió del delicte. (Pereda i Tamarit, 2013)

Comunitat Delinquent Delicte Víctima

Victimologia amb una posició intermédia entre la seva independência científica i la seva pertinença a la Criminologia.

Objecte d'estudi de la victimologia

• El paper de les victimes en la gènesi i el desenvolupament del fet delictiu (interacció víctima - delinquent).
• Tipologies de víctimes, en funció del seu perfil de personalitat, social, etc.
• Risc de victimització. . Protecció de les victimes-testimoni i altres victimes especialment vulnerables en el procés judicial.
• Actituds de la víctima en vers el sistema legal.
• Problemàtica de l'assistència a les victimes: sistemes més eficaços de reparació i de tractament.
• Estudi de la por al delicte (enquestes de victimització).
• Estudi de la criminalitat real (enquestes de victimització i BD policials).
• Psicologia de la victimització criminal i victimologia forense. . Mecanismes per potenciar el rol de la víctima dins del sistema legal (canvis legislatius).
• Programes de prevenció del delicte basats en la víctima. Autoprotecció de la víctima.

PROCESSOS DE VICTIMITZACIÓ

Victimització Primaria

• És el proces pel qual una persona pateix de manera directa o indirecta, danys físics, econòmics, psicologics o socials derivats d'un fet delictiu o esdeveniment traumatic.

5· El dany psicològic sovint és més greu i durador que el dany físic o econòmic. · La resposta social davant el patiment de la víctima no és sempre solidària i empàtica. · En casos de ser perllongada en el temps, es pot intervenir per extingir-la o com a mínim, reduir-la.

Victimització Secundaria

• Consisteix en el conjunt de costos personals que té per a la víctima d'un fet delictiu la seva intervenció en el proces penal objecte d'enjudiciament.
• Efectes traumatitzants derivats dels interrogatoris policials, judicials, l'exploració medica-forense o el contacte amb l'agressor en el judici oral.
• Es tracta de la segona experiencia de victimització que sovint resulta més negativa que la primera. . Pot comportar un conflicte frustrant entre les legítimes expectatives de la víctima i la realitat de les institucions que gestionen l'administració de justícia.

Victimització Terciaria

Concepte confús amb diverses accepcions:

• Conjunt de costos del procés penal sobre la persona que ha comès el delicte o sobre terceres persones relacionades amb ell. Ex: Els fills de dones empresonades que conviuen amb elles, maltractes policials, judicial, penitenciari, familiars d'encarcerats, etc. Acceptació majoritària.
• Victimització que presenta la víctima com a consequència de les altres dues (1a i 2a), autodefinint-se com a víctima i assumint aquest nou rol que significa un canvi d'habits de vida (Sheneider, 1975)
• Estigmatització social que pateix la víctima arran de patir un delicte. Acceptació minoritària.

Multivictimització o Polivictimització

• Fa referencia a la situació de persones que han estat victimes de delictes de forma continuada o reiterada.
• La victimització passada és un bon predictor de la victimització futura. . El dany psicologic s'incrementa, augmentant la vulnerabilitat de la víctima.
• La probabilitat de patir noves, o més formes de victimització es veu incrementada.

RISC DE VICTIMITZACIÓ

Les investigacions criminologiques demostren l'elevada probabilitat específica de persones o grups concrets de ser victimitzats a causa de les seves características, dels seus estils de vida, pertinença a grups, influència dels estereotips socials, etc.

A nivell estadísticas'ha evidenciat que els índexs de victimització no es reparteixen de forma homogenia en la societat, sino de forma molt desigual entre els diferents grups que la componen.

6