Sociolingüística catalana: variacions geogràfiques, socials i històriques

Variació Lingüística

Variació Geogràfica: Geolecte

La variació geografica d'una llengua es el conjunt de diferencies linguistiques que es pot observar segons el lloc on es parla la llengua.

Un gelecte es la varietat dOuna llengua que es parla en una area geografica determinada. També es coneix com a dialecte regional. Per exemple en valencia es unsa xiquet o espill en lloc de en mirall o nen com es diu en balear

Variació Geogràfica de la Llengua Catalana

La variació geografica de la llengua catalan es refereix a les diferencies que existeixen entre el diferents territoris on es parla català aquestes diferencies donen lloc als dialectes del català

1. Catala oriental Zones: Catalunya central, nord de Catalunya i i illes Baleares Tenen la tendencia de reduir les vocals atenues es a doir nomes es mantenen dues vocals atones la a i la e.
2. Català occidental Zones: ponent de Catalunya, País valencia, Aragó Conserven les vocals àtones es a dir es pronuncien com s'escriuen. Pare

Variació Social: Sociolecte

La variació social, és un tipus de variació lingüística que fa referencia a les diferencies e la manera de parlar segons la classe social, el nivell d'estudis, la professió l'edat o el gènere

Un sociolecte es la varietat lingüística propia d'un grup social conctret sovint determinat per factors com els nivells d'estudis propfecio, edat ... Per exemple mentre un jove sol utilitzar termes com tio pillar molar ... les persones adultes solen utilitar contraposicions mes formals i correctes com home, entdrer o agradar.

Variació Històrica: Cronolecte

La variació historica es la variació lingüística que ffa referencia a com canvia una llengua a llarg del temps, en quant a les paraules i la gramatica.

Un cronolecte es la varietat lingüística relacionada amb l'edat dels parlants. Així, els joves els nens o les persones grans poden utilitzar formes linguistiques pròpies al seu grup d'edat. Per exemple mentre els joves utilitzen expressions com , en plan, literalment cringe, lol. Els majors poden conservar formes mes tradicionals o cultismes com fer safareig.

Diversitat Lingüística

Definició de Llengua i Diferències amb Dialecte

La llengua es un sistema de comunicació propi d'una comunitat lingüística que utilitza signes orals escrits o gestuals per expressar i transmetre informació, emocions i coneixements. Una llengua es un sistema complet de comunicació amb normes pròpies de ella neixen els dialectes que son variants geogràfiques d'aquesta llengua, las diferencias que podem apreciar es que la llengua te un reconeixement oficial al contrari que el dialecte que nomes es vist com una variant o que la llengua te una forma estandard al contrari del propi dialecte el uqal no en te.

Situació Lingüística a Europa: Règim Lingüístic Europeu

A Europa hi ha diverses maneres de tractar la situació legal de les diferents llengües en contacte, especialment en els casos de convivencia entre llengües minoritàries -minoritzades- i no minoritàries.

• El monolinguisme com a objectiu: una situació poc habitual en que només existeix una llengua o bé en què les minories lingüísticas no són reconegudes i la política lingüística preten substituir-les per la llengua dominant. França
• La protecció de les minories linguistiques: tenen alguna mena de reconeixement institucional. Regne unit ambel Gaelic d'Escoia
• L'autonomia lingüística: situació en que les llengues minoritaries. Comparteixen la condició d'oficials en els territoris administratius. L'estat espanyol

El federalisme lingüística aplicació estricta del criteri de territorialitat. Les diferents llengües son oficials, als territoris que historicament les tenen com a pròpies .. Belgica amb el flamenc i el francés El bilinguisme institucional: l'aplicació estricta de la cooficialitat arreu de l'estat. Filandia amb el fines i el suec son les llengues oficials

Llengües de la Península Ibèrica

Les llengües que existeixen a la península iberica son les segunents

• Castellà Llengua romanica originada a castellà es la única llengua oficial de tot l'estat esmanyol i la mes parlada a la península
• Català Llengua romanica parlada a Catalunya , el país basc, illes balears i la franja d'Aragó També es oficial a Andorra.
• Gallec Llengua romanica parlada a Galícia i zones properes. Comparteix origen amb el portuguès.
• Èuscar Llengua no romanica ni indoeuropea de origen incert. Parlada al País Basc i part de Navarra. Es la mes antiga de la península que encara premuneixi encara viva.
• Aranès Varietat de l'occità, llengua parlada a la vall d'Aran8lleida). Es cooficial a Catalunya juntament amb el català i el castellà.
• Português Llengua romanica parlada a Portugal. Té un origen comú amb el gallec i també es parlada a nivell mundial

Significat i Implicacions d'una Llengua Oficial

Que una llengua sigui oficial vol dir que te reconeixement legal per part d'un estat i per tant pot ser utilitzada en tots els àmbits formals i administratiu. Que implica?

• Pot ser utilitzada en l'administració pública
• S'utilitza a l'ensenyament
• Es valida als tribunals
• Te presencia als mitjans de comunicació públics
• Ha de ser protegida i fomentada per les institucions

Contacte entre Llengües

Bilingüisme: Tipus Individual, Territorial i Social

En principi cal dir que el bilingüisme és un concepte ambigu que s'ha utilitzat sovint en situacions molt diferents. El bilinguisme és la situació en què s'usen dues llengües. En distingirem tres tipus: individual, social i territorial.

Bilingüisme Individual

a- Bilingüisme individual: és la capacitat d'una persona d'emprar dues llengües (encara que en pot parlar moltes més). N'hi ha de diferents tipus:

• Segons el grau d'ús: bilingüisme passiu o bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l'empra (passiu); o coneix i empra les dues (actiu).
• Segons el grau de domini de les llengües: bilingüisme simètric o asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d'ús. En as contrari, és asimètric.
• Segons la motivació psicologica: bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques. Bilingüisme integratiu: s'aprèn una llengua per integrar-se dins un nou grup.

Bilingüisme Social

El bilinguisme social es la convivencia de dues llengues en una meateixa socieetta on els persones pden fer servir una o altra segons el context.

Bilingüisme Territorial

El bilinguime terrioriorial es dona quan en un país trobem geograficament ben delimitades les diferents comunitats linguistiques. Cadascuna dOelles disposa d'una sola llengua propia. Es el cas de Belgica : el nord parla holandes i el sud parla frances, la capital es bilingues i a més hi ha petites regons on es perla alemany.

Conflicte Lingüístic: Processos de Substitució Lingüística

Es considerada la solució natural al conflicte linguistic Etapa inicial. Una llengua forastera propia d'una altra comunitat linguistica entra a ocupar certs àmbits d'us de la llengua fins que aquell moment havia exercit totes les funcions linguistiques de la comunitat. No hi ha cap motiu per a afirmar que existeixen llengues intrínsecament superiors que altres les raons d'aquests desplaçament de fincions son sempre extralinguistiques com pot ser la hegemonia politica annexió territorial primícia economica ... a partir d'aquest moment el conflicte linguistic pasa per dues etapes.

1. Proces de bilingüització. Aquest proces es el mes llarg i prolongat. Es produeix d'acord amb dues regularitat s determinades que poden ser:

• socials. Les classes altes son les primeres que es bilingüitzen
• Espacials. Les ciutats assoleixen abans la bilingüització que l'àmbit rural
• Funcionals. Els primers àmbits d'us que usen la llengua dominant seran els àmbits formals sobretot la politica i l'administració. La lengua dominada resta confinada als àmbits informals.
• D'edat en qualsevol moment del proces el grau de bilingüització serà mes eleva entre les generacions joves enque entre les mes velles
• De sexe en les societats tradicionals, les dones es bilinguitzen mes tard que els o es. La causa rau en el fet que la dona reclosa en l'ambient domestic no te tantes necesitats de dominar la llengua en els àmbits formals com els homes

1. Proces de mobilització en la llengua dominant. Es tracta del proces d'abandonament progressiu de la llengua dominada i la seva suplantació per la lengua dominant. Una vegada que s'ha assolit la bilingüització de tota la societat s'inicia aquesta fase que es. Mont rapida si la compraré amb l'anterior per l'aparició de dome fenòmens que n acceleren el proces: la identificació conflictives i el bilinguisme unilateral.

La identificació conflictives la conformen una serie d'actituds lingüísticas generalment inconscients que porten els parlants a un comportament de deslleialtat cap al grup linguistic dominat algunes daquestes actituds són:

• L'autoodi. Per part dels qui abandonen la llengua dominada amb el grup dominant i el consegüent menyspreu pel rup linguistic recessió del qual es pretén distanciar-se .
• Mitificació del bilinguisme o generalització de la creença la comptabilitat jeràrquica de les dues llengues en conflicte. Aquesta compatibilitat enrealitat es imaginaria ja que la llengua dominada va deduir t les funcions lingüísticas a mesura que la llengua dominant les augmenta.
• Creació de prejudicis lingüística a LOentorn de les dures llengues en conflicte que tendeixen a considerar la llengua dominant com a superior la llengua dominada com a interior llengua rica / llengua pobra, llengua moderna /llengua primitiva, llengua urbana / llengua rústica ...

El bilinguisme unilateral d'altra banda apareix quan la llengua dominant s'ha installat de tal manera en la comunitat linguistica que el seu dominin no es sols necessari sino tambe suficient. Els parlants de la llengua dominada es veuen necessitats a aprendre la llengua dominant la bilingüització els es i oposada. Aquest fet no es recíproc els parlants de la llengua dominant en canvi no tenen cap necesitat de aprendre la llen guia dominada ja que poden viurer perfectament en la societat sense usar-la Per últim, cal assenyalar que en el procés de monolinguització final trobem les mateixes regularitats que es detectaven en el procés de bllingüització: classes altes / classes baixes, camp/clutat, ambits formals / amblts informals, joves / vells. Destaquem, però, que la variable sexe es manifesta a l'inrevés: les dones, ara, seran les primeres à acomplir el procés de monolingüització. Aquest fenomen és degut a diferencies socio-culturals que afecten de manera distinta cada sexe. Una vegada que han començat a generalitzar-se els prejudicis lingüfstics que s'apliquen a la consideració social de les llengues, la societatexigeixales dones un comportament més distingit-un altre préjudici, aquesta vegada de caracter social !. Un altre exemple il-lustrati d'aquest últim prejudici és el distint grau d'acceptacio social que, segons el sexe del parlant, mereixen actuacions verbals com les paraules malsonants o els acudits picants. L'última etapa del procés és l'abandó definiti de la llengua dominada o acompliment de la substitució lingüística. Però, de vegades, apareixen forces socials que no s'hi resignen i es plantegen el conflicte com una situació injusta i desigualitària. Aleshores potcomençar un procés invers al de substitució lingüística, el procés de normalització que estudiarem en el pròxim tema. Una aspecte paral.lel al proces de substitucló lingdistica, es la interposiclo (omediatizació) que es dóna en tota situació de minorització. Ens referim a les situacions en que l'idioma majoritari mediatitza o Interfereix les relacions entre la comunitat linguistica minoritzada 1 la resta del món. El resultat d'aquesta dependencia converteix el grup minoritzat en cultura satèl- lit.