El Temps i el Clima: atmosfera, temperatures i precipitacions

El Temps i el Clima

Els Fenomens Atmosferics son la temperatura, la humitat, les precipitacions, la pressió atmosferica i el vent; i es produeixen a la Troposfera.

L'Atmosfera

Definició i Funció de l'Atmosfera

1. L'Atmosfera.
2. L'atmosfera és una capa gasosa de mes de 1.000 Km de gruix que embolcalla la Terra. L'atmosfera evita que els raigs solars arribin directament a la superfície de la Terra, ens protegeix de la caiguda de meteorits i regula la temperatura terrestre: impedeix que el planeta es refredi molt durant la nit, quan no arriben els raigs solars que proporcionen llum i calor, i permet la circulació de calor de les zones calides a les mes fredes de la Terra. Els seus components principals són: Nitrogen, oxigen, argó, dioxid de carboni i vapor d'aigua.

Estructura de l'Atmosfera

1. Estructura de l'atmosfera:
   • 0-12 Km Troposfera. És on es produeixen els fenòmens meteorologics i hi es possible la vida (conté la major quantitat de vapor d'aigua i oxigen).
   • 12-60 Km Estratosfera -> Capa d'ozó (30-50 km) -> és una capa situada a l'estratosfera que absorbeix les radiacions ultraviolades que son perjudicials per a la salut.
   • 60-80 Km Mesosfera. L'aire és molt dens i les temperatures molt baixes. És a on es desintegren la major part dels meteorits que cauen a la Terra.
   • 80-600 Km Termosfera o Ionosfera. Augment de la temperatura que pot arribar a 2.000 ºC. A la Termosfera/Ionosfera es on es produeixen les aurores boreals.
   • 600-5.000 Km. Exosfera és la capa que constitueix el limit exterior de l'atmosfera, zona de transició cap a l'espai.

1600 km TERMOSFERA. Aquesta capa es caracteritza per un augment de la temperatura, que pot ser moit elevada (2000°C). La termosfera inclou la loposfera, que es la zona on es producocon les au- rozes boreals. A causa de les altes temperatures, a in io- nosfera es desintegren motts meteords 80 km MESOSFERA. En aquesta capa l'aire is molt dens 60 km Capa il'on ESTRATOSFERA, S'anomena aixi perquè l'aire que conte oquesta capa es manté estratificat i estable. Entre els 30 ela 50 km d'altura se situa la capa d'oro, que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades procedents del Sol. 12 km TROPOSFERA. Es la capa inferior de l'atmosfera La major part de l'aire que respiram es troba ali primers 0 km 6 km de la troposfera. A la tropostera a'lu produeixon els tendmens meteorológica principais (pluja, vents núvols 1.

Conceptes de Temps i Clima

1. Els conceptes de temps i clima
   • El Temps es refereix a la situació de l'atmosfera a un lloc i en un moment concret.
   • El Clima es refereix a les condicions atmosfèriques que es donen en una regió en un periode llarg de temps i en resulten caracteristiques.
   • Per conèixer el temps i el clima s'analitzen les mesures de temperatures, precipitacions, pressions i vents que es recullen a les estacions meteorologiques.

Les Temperatures

Temperatura Atmosfèrica

1. Les Temperatures.
2. La Temperatura Atmosferica és el grau d'escalfament de l'aire a causa de la radiació solar.

Factors que Modifiquen la Temperatura

1. Factors que modifiquen la temperatura:
   • La latitud:
     • Latitud alta (Pols) temperatures baixes i latitud baixa (Equador) temperatures altes.
     • Els raigs del Sol arriben abans a l'Equador que als pols -> farà per tant mes calor a l'Equador.
     • Els raigs del Sol arriben perpendiculars a l'Equador i donen mes calor que als pols on arriben més inclinats (oblics).
   • L'altitud respecte del nivell de la mar:
     • Cada 1.000 m que pugem baixen les temperatures 6'4ºC -> perquè a l'atmosfera a mesura que pugem hi ha cada vegada menys elements (vapor d'aigua, pols i gasos) que retenen l'escalfor dels raigs solars que reflecteixen cap a l'atmosfera.
   • La distancia respecte al mar:
     • La Terra és un cos solid i s'escalfa i es refreda més de pressa que la mar, que es un cos liquid. A l'estiu -> la terra es calenta i el mar tarda mes en escalfar-se (suavització de les temperatures). A l'Hivern-> la terra es refreda rapidament i el mar tarda molt mes.

Mesura de les Temperatures

1. Com es mesuren les temperatures.
   • Les temperatures es calculen amb el termometre i s'expressen en graus centigrads (℃).
   • Temperatures mitjanes -> les referides a un lloc concret en un període de temps (dia, mes, any). La temperatura mitjana anual s'obté sumant les temperatures mitjanes de cada mes i dividint aquesta xifra pels 12 mesos que té un any.
   • Temperatures absolutes -> son la temperatura més alta (màxima) o la temperatura més baixa (mínima) que s'ha registrat en un dia, mes o any a un lloc concret.
   • Les isotermes són línies imaginàries que uneixen punts de la superficie terrestre que tenen la mateixa temperatura.

Taglio F ... C 70 年 三 20 60 50 10 40 30 0 20 10 10 O 20 10 20 30 30 40 =40 Termometre Mapa d'Isotermes

Classificació Climàtica per Temperatura

1. Segons la temperatura es pot classificar el nostre planeta en diferents zones climatiques
   • Zona càlida situada entre el tròpic de Cancer i el tròpic de Capricorn.
   • Zona temperada situada entre els tropics i els cercles polars.
   • Zona freda situada dins els cercles polars.

Zonas Climáticas de la Tierra ZONA CÁLIDA LOS RAYOS SOLARES CAEN PERPENDICULARES SOBRE LA SUPERFICIE TERRESTRE Y, POR LO TANTO, ES LA ZONA MÁS CALUROSA DE LA TIERRA. SE UBICA ENTRE LOS TRÓPICOS DE CÁNCER Y CAPRICORNIO Zona fría del Norte Zona templada del Natte ZONAS TEMPLADAS Zona cálida RECIBEN LOS RAYOS EN FORMA SEMI INCLINADA. ASÍ, SUS TEMPERATURAS SON MODERADAS. ESTAS ZONAS SE UBICAN EN AMBOS HEMISFERIOS, NORTE Y SUR, ENTRE LA LÍNEA DE LOS TRÓPICOS Y LOS CÍRCULOS POLARES ZONAS FRÍAS ESTAS ZONAS RECIBEN RAYOS DEL SOL EN FORMA MUY INCLINADA, POR LO QUE CALIENTAN MUY POCO Y LAS TEMPERATURAS SON MUY BAJAS. SE UBICAN EN AMBOS HEMISFERIOS, EN ZONA ENTRE LOS CÍRCULOS POLARES Y LOS POLOS NORTE Y SUR. Zona templada del Sur Zona fría del Sur

La Humitat de l'Aire i les Precipitacions

Definició de Humitat

1. La Humitat de l'aire i les Precipitacions.
2. La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'aire. El vapor arriba a l'aire procedent de l'aigua de les mars i dels oceans, dels rius, dels llacs, de les plantes i d'altres sers vius. La quantitat de vapor d'aigua que pot absorbir l'aire depen de la temperatura -> l'aire calent admet més vapor que l'aire fred.

Mesura de la Humitat i Tipus de Precipitacions

1. Com es mesura la humitat de l'aire.
   • L'higrometre mesura el grau o la quantitat d'humitat de l'aire, quan arriba al 100% es diu que l'aire està saturat, és a dir, que conté el màxim d'humitat i és incapac d'admetre més vapor d'aigua.
   • Les precipitacions poden caure de tres maneres: en forma de pluja, si cau aigua líquida; i en forma de neu o de calabruix, si cau aigua en estat solid.

60 50 70 40 80 -30 90 20 100 HIDROMETRO Higrometre LAS PRECIPITACIONES LLUVIA aire caliente El granizo más común se produce, al contrario cuando el aire frio queda en altura y al calienta debajo GRANIZO Lluvia liquida Lluvia engelante granizo nieve NIEVE El pluviómetro es el instrumento que mide la cantidad de precipitaciones

Procés de Formació de la Pluja

1. Els procés de formació de la pluja:
   • L'evaporació: el pas de l'aigua d'estat liquid a vapor d'aigua: raigs solars incideixen sobre l'aigua -> augmenta la temperatura -> es converteix en vapor -> puja cap a l'atmosfera perquè no pesa tant com l'aire fred -> es va refredant -> s'uneixen les particules de vapor d'aigua i augmenten de volum -> es formen els niguls (com mes calent és l'aire més vapor pot emmagatzemar).
   • La condensació: el pas del vapor d'aigua a estat liquid: el vapor d'aigua es condensa quan es refreda -> al pujar en altitud cada vegada fa mes fred i l'atmosfera pot contenir menys vapor d'aigua perquè està saturat -> formació de les gotes d'aigua -> precipitació.

VIENTO 3 ENERGÍA CINÉTICA 4 EVAPORACIÓN 1 2 CONDENSACIÓN La lluvia cae liquicia, pero es justo al somar contacto con la superficie a una temperatura por debajo de cero cuando se convierte en hielo aire frio La niave se forma cuando el vapor se expand a una temperatura creci de Ő "Cy cie sobr

Abundància o Escassetat de Precipitacions

1. Abundancia o escassesa de precipitacions:
   • 2 factors:
     • Quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera.
     • Refredament o comprensió de les masses d'aire.
   • Més vapor d'aigua a l'atmosfera més possibilitats de precipitacions --- Menys vapor d'aigua a l'atmosfera menys possibilitats de precipitacions.
   • Quan més gran sigui el refredament o la comprensió de l'aire que conté vapor d'aigua més possibilitats de precipitacions --- Quan més baix sigui el refredament o la comprensió de l'aire que conté vapor d'aigua menys possibilitats de precipitacions.

000000

Factors que Modifiquen les Precipitacions

1. Els factors que modifiquen les precipitacions:
   • Les precipitacions varien amb la latitud. Les arees pròximes a l'equador registren més pluges que les zones temperades i les regions polars, perquè són més calides.
   • Les precipitacions augmenten amb l'altitud. A les zones baixes plou menys que a les zones mes elevades.
   • Les precipitacions son mes intenses a les costes que a l'interior, perquè la mar es font d'humitat.

Mesura de les Precipitacions

1. Com es mesuren les precipitacions.
   • El pluviometre mesura les precipitacions d'un lloc concret en un període de temps determinat, es mesuren en litres per m2 o mm d'alçària.
   • Les isohietes són línies imaginàries que uneixen punts de la superfície terrestre que registren la mateixa quantitat de precipitacions

40 30 20 Pluviòmetre Precipitaciones medus anuales >>2000 1000-2000 800-1000 22 600-900 400-000 ₹ 400 2 Mapa d'isohietes

La Pressió Atmosfèrica i el Vent

Pressió Atmosfèrica

1. La pressió atmosferica i el vent.
2. La pressió atmosferica es el pes o la forca que exerceix l'aire damunt la superficie terrestre -> depen de l'altitud i de la temperatura de l'aire (es mesura amb un barometre i s'expressa en millibars (mb) o hectopascals (hPa)
   • Aire càlid -> Baixa pressió (depressió) -> menys de 1.013 millibars
   • Aire fred -> Alta pressió (anticiclo) -> mes de 1.013 millibars
   • Les isòbares són línies imaginàries que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió.

1010 1020 1000 990 1040 980 1050 970 1060 960 1070 Baròmetre cơm Isobárico 14/1 A 1030 1020 1025 B -1020 1810 1000 1015 B -1005' 1010 1000 005 -1010 -1010% Mapa Isòbares

El Vent

Origen i Tipus de Vents

1. El vent.
2. El vent es una massa d'aire en moviment que s'origina quan entre dos llocs o entre dues zones es registren pressions atmosferiques diferents -> sempre va de zones d'altes pressions a zones de baixes pressions.
   • Tipus de vents:
     • Constants, que sempre bufen en la mateixa direcció (ex. Alisis).
     • Estacionals, que canvien de direcció segons les estacions (ex. Monsons).
     • Vents amb canvis diaris, com les brises costaneres: de dia les brises bufen des de la mar cap a la terra i durant la nit segueixen el camí invers, des de la terra capa a la mar.
     • Locals bufen de manera variable i són predominants a una zona (ex. Cerç o Tramuntana).

Mesura del Vent

1. Com es mesura el vent:
   • Penell (veleta), serveix per conèixer la direcció del vent.
   • Anemòmetre, serveix per saber la velocitat del vent en km/h.

E 0 Penell E 0 Anemòmetre

Les Catàstrofes Climàtiques

Principals Catàstrofes Climàtiques

1. Les catastrofes climatiques. Les catástrofes climàtiques més importants són:
   • Un huracà, també anomenat ciclo tropical o tifó, és una forta borrasca amb vents i pluges forts i constants. Els huracans se solen desenvolupar damunt els oceans de les zones tropicals, ja que la temperatura de la mar hi és molt elevada. Un huracà es desplaça al llarg de centenars de quilòmetres i va perdent força a mesura que s'endinsa en terra ferma.
   • Parlam de sequera quan a un lloc plou menys del que és habitual per al clima d'aquella zona. Perquè puguem considerar que un lloc pateix una sequera és necessari que la situació d'escassetat de precipitacions es prolongui en el temps i duri, almenys, un any.
   • Les inundacions se solen donar quan plou molt en poc de temps. El terreny es incapaç d'absorbir aquesta quantitat d'aigua i s'inunda. D'altra banda, la pluja fa que el cabal dels rius i torrents es desbordi.