La poesia trobadoresca i la seva inclusió en la literatura catalana

L'estudi dels trobadors dins de la historia de la literatura catalana

Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la historia de la literatura catalana malgrat que són poetes que escriuen en una llengua que no era la pròpia de Catalunya:

1. La poètica dels trobadors, que sorgeix al sud de França OCCITANIA a finals del segle XI, afecta també Catalunya i el nord d'Italia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia trobadoresca, i el català eren relativament poc importants.
2. Ja en la plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia servir el provençal, si es vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March -primera meitat del segle XV -.
3. Per últim, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia dels segle XX, tant pel que fa als aspectes formals com de contingut i és, sense dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.

Etimologia de la paraula "trobar"

Entre les diverses possibilitats etimologiques de la paraula "trobar" la més adequada és la d'inventar o crear literàriament". Cal distingir en aquesta època el significat de dues paraules que en els nostres dies s'usen sense cap matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho feia en una llengua romanica, en el cas que ens ocupa, en provençal.

Els trobadors

Es coneixen uns 350 trobadors. Hi ha pocs casos de trobadors que eren dones (trobairitz), sempre de la noblesa. Evidentment, per alguns trobadors la seva tasca literària, sovint escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma política, en canvi per altres era una professió de la qual vivien. El fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se'ls permetés aconsellar grans senyors i gaudir d'una confiança que en altres circumstancies no haurien tingut. L'ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII. En general tots tenien una bona formació. Cal pensar que estaven subjectes a crear paraules i música. I paraules dins d'uns motlles estrictes de metrica i versificació que no podien improvisar. El trobador treballava molt lentament, no solia fer normalment més de deu poemes a l'any, és a dir, més o menys el que en l'actualitat és la producció mitjana de qualsevol cantant o grup musical. Gairebé tots havien estudiat el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivi (aritmética, geometria, música i astronomia) i, a més tenien coneixements dels tractats de poètica llatins i de composició musical. També seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps:

• Razos de trobar (principis del segle XIII) de Ramon Vidal de BesalúLA POESIA TROBADORESCA
• Regles de trobar (1289-1291) de Jofre de Foixà,
• Lo Breviari d'amor (1288-1292) de Matfre Ermengaud, que se centra sobretot en l'amor i el seu tractament i no en els aspectes gramaticals estrictes;
• Leys d'amor (1328-133) de Guilhem Molinier

Excepte dels reis i grans senyors, tenim poca informació sobre la resta de trobadors i la que ens ha arribat de vegades és poc contrastada i fiable. Fonamentalment aquesta informació prové dels Cançoners. Els Cançoners son uns documents -en total se'n conserven 76- que consten habitualment de tres apartats: vides, razos i composicions. En el primer apartat s'explicava la vida del trobador. En el segon, les raons per les quals havia escrit determinat poema. Aquesta informació no solia ser frequent. Per últim figurava el propi poema, en 256 casos amb la melodia corresponent. En aquests documents es conserven 2542 poemes, que de vegades es repeteixen en diferents cançoners i de vegades s'atribueixen a diferents trobadors. Quant a les vides n'hi ha de tot tipus: extenses i curtes, reals o inventades , com s'ha pogut comprovar en comparar-les amb altres documents de l'època.

Els joglars

Habitualment no eren els propis trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'interpretava. Hi havia joglars que realitzaven activitats molt diverses, des de cantar els temes dels trobadors a fer jocs de mans, acrobàcies, etc., i sembla que aquestes darreres activitats van ser l'origen d'aquest ofici. Més tard, alguns s'especialitzaren en una sola activitat: la transmissió d'un text. Existien dos tipus de joglars en aquesta especialització: els joglars de gestes i els joglars de lírica. Aquests darrers, que eren els qui difonien les composicions dels trobadors, realitzaven la seva activitat entre els cortesans, eren absolutament fidels al text -difícilment podien improvisar a causa de les estrictes condicions métriques a què estaven sotmesos- i feien servir musiques més elaborades que els joglars de gesta. Així mateix hi havia joglars que estaven molt lligats a determinats trobadors i sembla ser que en transmetien únicament les seves composicions, mentre d'altres cantaven les obres de diversos trobadors. Entre els primers podem recordar el joglar anomenat Cabra que pertanyia, literàriament parlant, a Guerau de Cabrera. Finalment, cal recordar la importancia dels joglars no només en els aspectes lúdics i socials de la societat cortesana de l'epoca, sino també quant a la seva funció com a missatgers de confiança dels trobadors, que transmetien les argumentacions i peticions polítiques dels senyors feudals -i al mateix temps trobadors- a qui servien.

ELS GÈNERES TROBADORESCOS

Classificació (no exhaustiva) dividida en tres apartats:

• els gèneres condicionats per la versificació, en què es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, que solia ser amorosa: la balada ( per ser ballat) i la dansa (que equival als nostres goigs).LA POESIA TROBADORESCA
• els generes condicionats pel contingut, que és l'apartat més variat i extens: la cançó, el sirventès, el plany, l'alba i la pastorel.la
• i els debats entre trobadors, és a dir, aquelles composicions en què dos trobadors s'enfronten a través d'un diàleg amb una tematica variada: la tenço i el partiment.

ESTILS POÈTICS

La poesia trobadoresca es manifestava a través d'estils (o trobars) diferents:

• trobar leu (o pla). Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absència de recursos estilístics difícils. Pensaments clars que poden captar facilment un auditori variat. Aquest és l'estil més utilitzat, sobretot en els sirventesos.
• trobar clus: trobar hermètic basat en el recarregament i la complicació de conceptes, l'abus de l'agudesa, llenguatge molt sovint d'argot (que ofereix problemes d'interpretació en l'actualitat, no tant, segurament, en el moment que es va escriure).

Trobar ric

l'hermetisme es basa en la complicació de la forma que busca la sonoritat de la paraula i per tant fa servir un llenguatge difícil, amb rimes estranyes, etc.

TIPUS DE COMPOSICIONS

LA CANÇÓ

El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval. L'amor té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor), és a dir, que el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficios en l'aspecte material. AMOR = sentiment+favor També cal tenir present l'adjectiu cortés . Cortesia és el terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes características que entre altres són la lleialtat, la generositat, la valentia, el tracte elegant, etc. TROBADOR= cortesà+model de refinament. Ampliant aquestes dues idees (amor i cortesia), cal constatar que les relacions jurídiques feudals es fan servir en la cançó: La dona és casada, ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica. Sovint se l'anomena midons (masculi: el meu senyor) i el trobador és l'om / hom. D'aquesta manera es reprodueix la situació propia del vassallatge. Moltes vegades s'estableix, com hem dit, una doble relació: amorosa i social. És a dir, no es busca únicament la consecució de l'amor (aparentment), sinó una relació en què la dama, sempre per sobre del trobador socialment, li pugui concedir favors materials, directament o intercedint per ell. De fet, amb freqüència, el trobador parla de la seva senyora natural gairebéLA POESIA TROBADORESCA com una obligació (celebra la seva bellesa, bondat, seny) i això es acceptat -o així hauria de ser- pel marit com una cosa natural. Sigui com sigui, la dama sol ser inaccessible (actitud pròpia de la dona, però encara més de la senyora) i el trobador ha de fer mèrits per ponderar les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor i així aconseguir el premi. En aquest proces trobem una serie de conceptes importants propis de l'educació cortesana, com poden ser:

• largueza - generositat moral- enfront de avareza, escarsetat
• mezura - equilibri, moderació-, pròpia de la persona de seny i que implica el domini d'un mateix i certa humilitat.
• Discreció en la dama
• ensenhamen - bona educació- en el trobador).

Un terme molt frequent és el de joi -terme díficil de traduir que es correspon a una mena d'alegria, d'exaltació interior, associada molt sovint a la primavera o a la presencia o record de la dama. L'amor trobadoresc exigeix discreció ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador i la dama, són:

• el gilós -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
• els lauzengiers -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.

Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudonim) que sol figurar al final del poema (inici tornada), per ex .: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança) ... Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albades i altres composicions.

Tipus d'enamorat respecte la dama

Encara que no sol aparèixer de forma explícita, a les cançons hi sol haver una gradació en l'actitud i les características de l'enamorat que, si ho penseu, no estan tant allunyades del procés amorós que pot tenir lloc en l'actualitat:

• fenhedor (feignaire) (tímid): no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama.
• pregador (pregaire) (suplicant): la dama li dona ànims per expressar el seu amor.
• entendedor (entendeire) (enamorat tolerat): la dama li dona penyores d'amor.