L'Europa Feudal i l'art romànic a l'Alta Edat Mitjana

Document de Ins Sant Quirze Del Vallès sobre L'Europa Feudal (Alta Edat Mitjana). El Pdf explora els tres ordres socials, el vassallatge i l'economia pagesa, amb un focus en l'arquitectura romànica i el paper de l'Església. Aquest material d'Història per a ESO inclou esquemes, mapes i preguntes per a una millor comprensió.

See more

14 Pages

INS SANT QUIRZE DEL VALLÈS
CIÈNCIES SOCIALS
CURS: 2n ESO
TEMA 2. L’EUROPA FEUDAL
(ALTA EDAT MITJANA)
Tema 2. L’Europa feudal
1
Els historiadors divideixen l’Edat Mitjana en dues etapes:
Alta Edat Mitjana, segles V al XI dC i Baixa Edat Mitjana, segles XII al XV.
A partir del segle IX, a Europa es va formar un sistema polític, econòmic i social que anomenem
feudalisme.
1. El naixement de l'Europa feudal
Carlemany, rei dels francs, va unificar gran part d'Europa occidental i es va proclamar
emperador (800):
- Per administrar el seu territori, el va dividir en comtats (governats per comtes) i per
defensar les seves fronteres, va crear les marques (governades per marquesos).
- Els successors de Carlemany va dividir l'Imperi en varis regnes pel Tractat de Verdun
(843), cosa que va causar inestabilitat a Europa.
Als segles IX i X, Europa va patir diverses invasions: normands pel Nord, musulmans pel Sud
i hongaresos per l'Est.
El poder dels reis europeus era dèbil i fragmentat. Per governar i protegir la població, van pactar
amb els nobles un sistema de relacions personals, el vassallatge, que va donar origen al
feudalisme:
- El vassall jurava fidelitat al rei a canvi de terres (feus) en una cerimònia doble:
l'homenatge (el vassall jurava fidelitat al rei) i la investidura (el rei atorgava el feu al
vassall).
- Els nobles, bisbes i abats es van convertir en senyors feudals. De vegades, aquests
senyors cedeixen part del seu feu a altres.
- Els senyors constituïen l'única autoritat en el seu feu, i els pagesos es posen al seu servei
a canvi de protecció.

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

CIÈNCIES SOCIALS

CURS: 2n ESO

TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL

(ALTA EDAT MITJANA)

http://www.romanicoaragones.com

L' EDAT MITJANA

V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV

ALTA EDAT MITJANA

BAIXA EDAT MITJANA

476 CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

1492 DESCOBRIMENT D'AMÈRICA

1

El món feudal al segle X

Els tres ordres socials

Es creu que la casa de Déu sobre la Terra és una, però està dividida en tres ordres: els uns resen, els altres combaten i uns altres, finalment, treballen. Aquests tres ordres són indispensables l'un per a l'altre; l'activitat de cadascun permet que visquin els altres dos. ADALBERÓ, bisbe de Laon, Segle XI.

L'Europa feudal

Els historiadors divideixen l'Edat Mitjana en dues etapes: Alta Edat Mitjana, segles V al XI dC i Baixa Edat Mitjana, segles XII al XV. A partir del segle IX, a Europa es va formar un sistema polític, economic i social que anomenem feudalisme.

1. El naixement de l'Europa feudal

Carlemany, rei dels francs, va unificar gran part d'Europa occidental i es va proclamar emperador (800):

  • Per administrar el seu territori, el va dividir en comtats (governats per comtes) i per defensar les seves fronteres, va crear les marques (governades per marquesos).
  • Els successors de Carlemany va dividir l'Imperi en varis regnes pel Tractat de Verdun (843), cosa que va causar inestabilitat a Europa.

Als segles IX i X, Europa va patir diverses invasions: normands pel Nord, musulmans pel Sud i hongaresos per l'Est. El poder dels reis europeus era dèbil i fragmentat. Per governar i protegir la població, van pactar amb els nobles un sistema de relacions personals, el vassallatge, que va donar origen al feudalisme:

  • El vassall jurava fidelitat al rei a canvi de terres (feus) en una ceremonia doble: l'homenatge (el vassall jurava fidelitat al rei) i la investidura (el rei atorgava el feu al vassall).
  • Els nobles, bisbes i abats es van convertir en senyors feudals. De vegades, aquests senyors cedeixen part del seu feu a altres.
  • Els senyors constituïen l'única autoritat en el seu feu, i els pagesos es posen al seu servei a canvi de protecció.

SENYOR protegir alimentar al vassall homenatge castell FEUDALISME feu terres pacte vitalici carrec investidura VASSALL obeir ajudar militarment > al senyor

1

L'Europa feudal

1 .- Observa el mapa i la imatge que tens a la portada del resum i contesta: a) A quins territoris es va implantar el feudalisme? A partir de quina època? b) Què representa la imatge i quina relació té amb el tema?

2 .- Fixa't en el mapa i contesta: a) Què representa aquest mapa?

ZFRISIA SAJONIA Aquisgrán e. Paris NEUSTRASIA Verdún AUSTRASIA Danubio Ratisbona Estrasburgo CARINTIA Rodano LOMBARDIA- Burdeos AQUITANIA PROVENZA ESTADOS DE LA IGLESIA Roma TRATADO DE VERDÚN (843) Reino de Carlos Reino de Luis el Germánico el Calvo Reino de Lotario

3 .- Quins pobles amenaçaven l'Europa Occidental amb els seus atacs durant els segles IX i X?

4 .- En què consistia la cerimonia d'homenatge i la d'investidura? Explica-ho amb les teves paraules.

5 .- Defineix FEUDALISME.

EDUCAPLAY

2

b) Per què la divisió de l'imperi de Carlemany va ser l'origen del feudalisme?

L'Europa feudal

2. Les terres del feu

Un feu el formaven les terres atorgades pel rei o un noble a un altre senyor feudal, podien ser transmesos en herencia, però no es podien ni comprar ni vendre. El feu es dividia en:

  • La reserva senyorial: formada per les millors terres, era on hi solia haver el castell i els prats i boscos d'ús exclusiu del senyor.
  • Els masos: eren els lots de terra que treballaven els camperols a canvi de rendes:
    • una part de la collita (cens) i contribuir al sosteniment del castell i dels serveis comunitaris
    • les primícies , entregues que es feien una vegada a l'any, eren els primers fruits de les collites
    • les prestacions personals, dies de treball a la reserva senyorial ...
    • pagar-li per fer servir el forn, el molí, la ferreria, la premsa i altres serveis

El senyor feudal tenia la jurisdicció sobre tot el feu, és a dir, dictar lleis, controlava els serveis (molí, forn), impartia justícia, cobrava impostos, etc.

prats del senyor molí del senyor granges alllades terres del senyor (reserva) boscos I prats comunals pont del senyor 1520 poblet cases de pagesos Illures i de serfs R' església ferrer terres treballades per pagesos Illures o serfs (masos) castell del senyor

7 .- Què és un feu? És el mateix que una gran propietat actual

3

L'Europa feudal

8 .- En quines dues parts es dividia un feu? Indica en quina es situava el castell del senyor.

9 .- Explica amb paraules teves què havien de fer o pagar els camperols del feu al senyor.

10 .- Què vol dir que un senyor tenia la jurisdicció sobre el feu?

3. La societat feudal

Era una societat desigual. Estava dividida en estaments, grups tancats als quals es pertany per naixement. Gairebé no existia mobilitat social i la gent naixia i moria dins del mateix grup. També s'anomena societat estamental. Hi havia 3 estaments, agrupats segons els privilegis: Privilegiats: eren una minoria i tenen tots els drets. Eren els propietaris de la major part de les terres, no havien de treballar, no pagaven impostos i es reservaven els carrecs importants. Es dividien en:

  • Noblesa, dedicats a la guerra
  • Clero, membres de l'Església dedicats a l'oració.

No privilegiats: la seva funcio era treballar i mantenir a la resta. No tenen cap dret i paguen molts impostos.

  • Pagesos i artesans , treballaven al camp, la majoria de la població, o a les ciutats.

4

L'Europa feudal

rei PRIVILEGIATS alta noblesa alt clero cavallers monjos i monges artesans NO PRIVILEGIATS pagesos, llenyataires i pastors

11 .- Llegeix el text de la portada i contesta: a) Quins tres ordres o estaments es distingien en la societat feudal? b) Quina funció tenia cadascun?

12 .- Per què diem que la societat feudal era desigual? Compara la situació amb l'actual.

13 .- Observa el dibuix i explica: a) Per què aquest tipus de societat s'anomena piramide feudal? b) Perquè uns eren privilegiats i els altres no?

5

L'Europa feudal

4. La monarquia i la noblesa feudal

  • El rei era a la cúspide de la societat feudal i se'l considera el primer entre iguals (els seus iguals eren la gran noblesa) i el representant de Deu a la Terra. Les principals atribucions del rei eren: dirigir els exercits dels seus vassalls en campanyes militars, recaptar impostos per a guerres, coronacions, etc. i exercir de jutge suprem en litigis o plets.
  • Per governar, el rei comptava amb la Curia o Consell Reial, un organ de caracter assessor integrat per nobles i clergues. També l'envoltava sempre la cort (família, amics i consellers).
  • La funció dels nobles era ser guerrers; disposaven de l'equip, el cavall i les armes per combatre, i als 18 anys ja se'ls armava cavallers. La guerra els proporcionava terres i, en èpoques de pau, participaven en tornejos per divertir-se i entrenar-se.

elm Iloriga Ilança escut maça estrep esperó espasa

Els castells medievals

Els castells medievals eren les residencies dels senyors feudals. En cas d'atacs o invasions, servien també com a refugi per als habitants del feu. El centre del castell l'ocupava la torre de l'homenatge, lloc de residencia i de vigilancia, envoltada d'altres dependencies (graners, ferreria, forn ... ) i per una muralla. Eren austers i tenien un mobiliari escàs.

  • La vida dels nobles al castell consistia en rebre els seus vassalls, impartir justicia, rebre tributs i aliments dels pagesos, inspeccionar les terres del feu i entrenar-se per al combat. Les distraccions dels nobles als castells eren la celebracio de banquets, les festes amb joglars i trobadors, la caça, la falconeria i els tornejos. Les dames organitzaven les tasques domestiques, cuidaven els fills o s'entretenien amb la costura, la música o la lectura.

14 .- Quin lloc tenia el rei o monarca a la societat feudal? Quin era l'origen del seu poder?

15 .- Explica els poders o atribucions del rei. Són els mateixos que el rei actual?

16 .- Què era la Cúria? I la Cort?

6

L'Europa feudal

17 .- Quina era la funció dels nobles? Què feien en temps de pau?

18 .- Coneix com eren els castells:

UN CASTELL FEUDAL

torre de l'homenatge espitllera capella ferreria forr gran sala de recepcions cuina caballerisses magatzem pati d'armes habitatges dels servents torres rastrell muralles cos de guardia pou fossat merlets pont llevadís

a. Explica on es situaven els castells i el perquè. b. Descriu tots els elements defensius que conté i explica'n la utilitat. c. Esbrina per a què servien les espitlleres, els merlets, el rastell i els adarbs.

7

adarb dormitori

L'Europa feudal

d. Què era la Torre d'homenatge? Explica'n la funció. e. Quines altres construccions tenia el castell? Per a què s'utilitzaven? f. Enumera les activitats que es duien a terme als patis.

EDUCAPLAY 2 EDUCAPLAY 3

8

L'Europa feudal

5. L'Església cristiana: els clergues

L'Església havia de mantenir la unitat dels creients. Fixava les obligacions religioses i les normes per a una conducta correcta. S'encarregava de les cerimonies religioses (bateig, matrimoni, funerals ... ), de l'ensenyament i de subministrar assistència als pobres i els malalts. Les persones dedicades al servei de l'Església constituïen el clero. Hi havia dues categories:

  • El clero secular, format per sacerdots i rectors, s'encarregaven de les parròquies. Totes les parròquies d'una zona eren dirigides per un bisbe.
  • El clero regular reunia els monjos i monges, que vivien als monestirs, governats per abats o abadesses.
  • L'Església era molt rica: tenia feus i cobrava impostos a tots els pagesos (delme). Entre tots els eclesiastics hi havia diferencies: Alt clero, que tenia els carrecs importants (bisbes, abats, cardenals) i els mateixos privilegis que els nobles i Baix clero (capellans i monjos), que vivien de forma semblant als pagesos.

Els monestirs

Un monestir estava format per un conjunt d'edificis i de terres, el centre del qual era l'església. Constituïen un feu que pertany a l'Església i que també era treballat per pagesos. Als monestirs hi vivien els monjos, que es dedicaven sobretot a resar, però també a copiar llibres, a treballar la terra, a cuidar malalts, etc. Els monjos estaven sotmesos a una regla (conjunt de normes), que depenia de L'orde monàstic al qual pertanyen (benedictins, cistercencs ... ) i vestien un habit.

habitatge del servei claustre: comunicava les dependències i faci- litava la comunicació moli hostatgeria dormitoris quadres cementiri * font: per ren- tar-se les mans abans d'entrar al menjador habitatge de l'abat refectori o menjador sala capitular: lloc de reunió dels mon- jos i de l'abat celler scriptorium o biblioteca cuina infermeria serf del monestir

9

església

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.