Protocol de maneig de pacients amb disfàgia orofaríngia al Consorci Sanitari del Maresme

CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

PROTOCOL DE MANEIG DE PACIENTS AMB DISFAGIA OROFARÍNGIA AL CONSORCI SANITARI DEL MARESME

Realitzat

Noms, cognoms i carrec Laia Morales Lasaosa - DUI CSdM Elisabet Barba Castro - DUI CSdM

Revisat

Noms, cognoms i carrec Paula Viñas - Dietista Nutricionista CSdM Alberto Martin - Infermer CSdM

Aprovat

Noms, cognoms i càrrec Oliver Garrido- Cap d'àrea especialitats mèdiques

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 0 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

TAULA DE CONTROL DE REVISIONS I MODIFICACIONS

CANVIS RELLEVANTS

VERSIÓ DATA REALITZACIÓ I/O ACTUALITZACIÓ 1 Data de creació- 22/12/2023

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 1 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

Protocol de disfagia

Índex

1. Introducció 3
2. Anatomia i fisiologia de la deglució 4
3. Disfagia orofaríngia: etiologia i complicacions 6
4. Diagnostic de DO al CSdM 8
5. Malnutrició: Cribratge 14
6. Tractament compensador per pacients amb DO 17
7. Bibliografia 21

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 2 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

1. Introducció

La metodologia del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) basada en el model d'infermeria de M.Gordon, contempla dintre del patró nutricional-metabolic l'alteració de la deglució com a diagnostic d'infermeria. Els nutrients i fluids alimentaris que s'obtenen a través de la deglució, un procés fisiologic mitjançant el qual es transporten solids i liquids des de la boca fins l'estomac. Son múltiples les malalties i comorbiditats que poden afectar a algun dels passos del procés deglutori impedint la ingesta eficaç i segura dels nutrients i fluids necessaris per un correcte estat nutricional i hidratació, condició que es coneix com disfagia. Basant-nos en la metodologia infermera amb les taxonomies NANDA, NOC i NIC podem utilitzar diagnostics com:

• 00002 desequilibri nutricional per defecte. NOC: 1008. Estat nutricional: ingestió alimentaria i de liquids. NIC:
• 1100. Maneig de la nutrició.
• 4120. Maneig dels liquids. 1160. Monitorització nutricional.
• 1860. Terapia nutricional.
• 00039 risc d'aspiració. NOC: 1918. Control de l'aspiració. NIC:
• 3200. Precaucions per evitar l'aspiració.
• 1860. Terapia de deglució.
• 6650. Vigilancia.
• 00103 deteriorament de la deglució. NOC: 1010. Estat de la deglució. NIC:
• 5820. Disminució de l'ansietat. . 6610. Identificació de riscos.

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 3 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

• 1056. Alimentació enteral per sonda (si és necessari). .
• 1860. Teràpia de deglució.

Dependent de la seva localització, la disfagia pot classificar-se en orofaríngia (DO) o esofágica. La DO, en la que es centra aquest protocol, és un simptoma que es defineix com la dificultat o molestia per formar i/o moure el bol alimentari de la boca a l'esòfag i inclou les aspiracions. Esta reconeguda per la OMS en la International Statistical Classification of Diseases and Related Helth Problems (ICD-10 i ICD-11) com un trastorn que afecta al sistema digestiu amb els codis R13 i MD91, respectivament. Atenent a la seva elevada prevalença, la seva relació amb múltiples factors de risc, la seva interacció amb altres síndromes geriatrics, les complicacions que es deriven i el seu mal pronostic, la DO es considera una síndrome geriatrica. El maneig adequat dels pacients que pateixen DO és un repte pels sistemes sanitaris, un tractament inadequat pot donar lloc a altes taxes de complicacions per la qual cosa, la finalitat d'aquest protocol és donar a conèixer el procés adequat per al diagnostic i tractament de la DO i evitar complicacions derivades d'aquesta alteració garantint la maxima seguretat i eficacia en la deglució.

2. Anatomia i fisiologia de la deglució

Les arees anatomiques que participen en la deglució son: la cavitat oral, la faringe, l'esofag i la laringe. En la deglució normal es descriuen 4 fases que mitjançant moviments coordinats de les estructures orofaríngies permeten la reconfiguración respiratoria a via digestiva durant el procés del pas del bol alimentari de la boca a l'esòfag i, novament, la reconfiguraciónia respiratoria. Per realitzar aquest procés es requereix la coordinació entre les diferents àrees del sistema nervios central.

• Fase oral preparatoria: L'objectiu es la formació del bol alimentari mitjançant la masticació i la salivació i preparar-lo per a la seguent fase. Es una fase de control voluntari.

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 4 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

• Fase oral: L'objectiu és la propulsió de manera voluntaria del bol alimentari per acció de la llengua fins a la faringe, i a la vegada es crea el segell glosopalatí per evitar la caiguda precipitada del bolus cap a la laringe.
• Fase faríngia: En aquesta fase la respiració és inhibida i es dispara el reflex deglutori. És la fase on el bol alimentari va des de la cavitat faríngia fins que sobrepassa l'esfínter esofàgic superior i el seu posterior tancament. És una fase involuntària.
• Fase esofagica: és una fase involuntaria controlada pel sistema nervios entèric que s'inicia amb l'obertura de l'esfínter esofàgic superior. El bol alimentari és conduït, amb moviments peristaltics, des de la faringe fins a l'esfínter esofàgic inferior que amb la seva relaxació permet l'entrada del bol a l'estomac.

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 5 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

3. Disfagia orofaríngia: etiologia i complicacions

La DO pot ser deguda a diversos processos patologics, tant estructurals com funcionals. Principals causes de DO:

Taula 1: Principals causes de DO.

PRINCIPALS CAUSES DE DISFAGIA OROFARÍNGIA

Envelliment, sarcopènia i/o la fragilitat Patologies neurologiques agudes i cròniques. Malalties neurodegeneratives Malalties metabòliques. Malalties oncologiques i el seu tractament coadjuvant. Processos post quirúrgica i/o post ingressos perllongats (els quals requereixen o no IOT).

Les tres principals poblacions en risc a patir DO son els ancians, les persones amb alteracions neurologiques o neurodegeneratives i les persones amb patologia de cap i coll. Té una prevalença alta que pot oscil·lar entre un 40-80% en pacients neurologics, 37% en ancians de la comunitat, un 47% en ancians hospitalitzats i més del 80% en pacients amb Alzheimer o malalties neurodegeneratives. La disfagia provoca greus complicacions amb un gran impacte en la salut, l'estat nutricional, en la funcionalitat, en la morbimortalitat i la qualitat de vida dels qui la pateixen. Les complicacions es divideixen en dos grans tipus:

• Complicacions relacionades amb l'eficacia, on trobarem una disminució de la força de la propulsió per lo que observarem residu orofaringi i els principals trastorns que pateixen els pacients són la malnutrició i deshidratació

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 6 de 21CONSORCI SANITARI DEL MARESME

NOM DEL DOCUMENT

Data revisió: 22/12/2023 Data propera revisió: Versió: 1 Tipus de document: Protocol

• Malnutrició: definida com aquell estat secundari a una alteració de l'absorció i/o de l'ingesta de nutrients que té com a consequència una composició corporal alterada amb disminució de la massa lliure de greix i de la massa cellular corporal total que comporta una disminució de la funció física i mental. Tant la DO com la malnutrició s'han associat a la multimorbiditat i a una major mortalitat els pacients que les pateixen. La prevalença de malnutrició és molt elevada en pacients ancians amb disfagia orofaríngia en tots els nivells assistencials; en la comunitat és del 21,7%, en pacients hospitalitzats en unitats d'aguts del 45,4% i d'un 32% en pacients institucionalitzats.
• Deshidrataciónidratació es defineix com la falta d'aigua corporal degut a una ingesta insuficient o a un excés de perdues o inclus a una combinació de les dues. La prevalença exacta de deshidratacióno és exacte ni clara. Però si hi ha evidencia de que el pacient amb disfagia orofaringia fa un baix consum de líquids espessos. En aquells pacients amb una adherencia terapeutica correcte al tractament compensador, hi ha un efecte positiu sobre l'estat d'hidratació. És essencial un control estricte de la ingesta de líquids en pacients amb disfagia orofaringia per millorar l'estat d'hidratació.

Complicacions relacionades amb la seguretat en la deglució provocades pel retràs del tancament del vestibul laringi i la consequent entrada total o parcial del bol alimentari, saliva o líquids colonitzats per patògens respiratoris a la via respiratoria. Els principals trastorns que pateixen els pacients són:

• Infeccions respiratories de vies baixes i pneumonia aspirativa: Tots dos trastorns estan correlacionats amb els reingressos hospitalaris i l'increment de la morbi-mortalitat, doncs es crea un cercle viciós de (comorbilitat-fragilitat- discapacitat) que repercuteix en la qualitat de vida del pacient amb disfagia orofaringia i la seva família. Aquest cercle viciós també afecta a les institucions, doncs augmenta el número de reingressos hospitalaris, sobretot per

Recordeu: aquest document pot quedar obsolet un cop imprès. La copia valida la podeu trobar a la intranet. Página 7 de 21