Tema 5: Els Espais Del Sector Primari, Ies Pare Arques, Apunts

GEOGRAFIA D'ESPANYA

GENERALITAT
VALENCIANA
IES
IES PARE ARQUES
Av Ferrocarril 29
03820 Cocentaina
tif 966527665
e-mail 03003760@edu.gva.es

TEMA 5: ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI

Índex

• L'ESPAI RURAL I L'ESPAI AGRARI.
• ELS CONDICIONANTS DE L'ESPAI AGRARI
• FACTORS FÍSICS
• FACTORS HUMANS.
• L'ESTRUCTURA AGRÀRIA
• LA POLÍTICA AGRARIA
• LES ACTIVITATS AGRÀRIES
• LES ACTIVITATS AGRICOLES
• SISTEMES DE CULTIU
• L'ACTIVITAT AGRÍCOLA ACTUAL
• LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA
• ELS CULTIUS DE SECÀ
• ELS CULTIUS HORTOFRUCTÍCOLES, INDUSTRIALS I FARRATGERS
• LA PRODUCCIÓ RAMADERA
• L'ACTIVITAT FORESTAL
• ELS PAISATGES AGRARIS
• ELEMENTS DELS PAISATGES AGRARIS.
• L'HABITAT RURAL
• LES PARCEL.LES I ELS USOS DEL SOL

El paisatge agrari oceanic del nord peninsular
El paisatge agrari mediterrani d'interior
El paisatge agrari mediterrani litoral
El paisatge agrari de muntanya

Els problemes agraris i el desenvolupament rural
Els problemes demografics i de despoblació
Els problemes economics
Els problemes socials
Els problemes mediambientals.
El deteriorament paisatgístic i el del patrimoni rural

El paisatge agrari de Canàries
Pare Arques
Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació

GEOGRAFIA D'ESPANYA

GENERALITAT
VALENCIANA
Pare Arques
IES PARE ARQUES
Av Ferrocarril 29
03820 Cocentaina
tif 966527665
e-mail 03003760@edu.gva.es

Les dinamiques recents de l'espai rural
La multifuncionalitat de l'espai rural
L'heterogeneïtat de l'espai rural
L'activitat pesquera
L'espai pesquer maritim i la seua importancia
Els condicionants naturals i humans
Els problemes actuals de la pesca marítima.
Problema dels caladors
Problemes demografics
Problemes economics
Problemes socials
Problemes mediambientals
.......
El deteriorament paisatgístic i del patrimoni pesquer
L'aquicultura

L'ESPAI RURAL I L'ESPAI AGRARI

L'espai rural, és aquell que inclou l'espai agrari i l'habitat rural (el poblament). També
oferix matèries primeres i recursos naturals i en ell es poden desenvolupar una amplia
gamma d'activitats economiques. Es distingix d'altres espais per la seua feble densitat
d'habitants. L'espai agrari, per part seua, és un component de l'espai rural modificat per
l'acció de l'ésser humà i dedicat exclusivament a la producció agrícola, ramadera i
forestal.
S'establix així una diferencia clara entre espai rural i espai agrari, ja que este últim es
referix únicament als espais amb dedicació a tasques agropecuàries i forestals.
L'espai agrari representa una porció important de l'espai rural, que es completa i formula
íntegrament amb els espais hidrografics i de poblament.
L'espai rural és dinamic, ha evolucionat segons les demandes socioeconomiques,
passant de ser un espai agrari a un espai multifuncional des dels anys 90. Ara inclou
funcions residencials, economiques i de conservació, integrant-se més amb l'urbà.
L'espai rural és heterogeni, perquè els canvis no han afectat de la mateixa manera tot el
territori. L'INE considera propiament rurals els municipis de menys de 2.000 habitants, i
semiurbans o intermedis els compresos entre 2.000 i 10.000.L'espai rural compren el 84
% del territori espanyol i alberga el 16 % de la població (2023).
L'espai agrari es on es fan activitats agricoles, ramaderes i forestals. Actualment,
contribuïxen poc a l'ocupació i al VAB d'Espanya (4,1 % i 3 %, respectivament, el 2021),
però son importants: proporcionen aliments i matèries primeres per a diverses
industries, amb un creixement del PIB gràcies a la modernització i a l'exportació de

Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació
IES

GEOGRAFIA D'ESPANYA

GENERALITAT
VALENCIANA
Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació
IES
Pare Arques
IES PARE ARQUES
Av Ferrocarril 29
03820 Cocentaina
tif 966527665
e-mail 03003760@edu.gva.es

productes de regadiu. També ajuden a mantindre la qualitat del paisatge i del medi
ambient.
L'espai agrari a Espanya representa una part essencial de la seua estructura economica i
social, sent l'area on es duen a terme les activitats agricoles, ramaderes i forestals. Amb
una extensió que supera els 23 milions d'hectarees, denominades superfície agraria útil
(SAU), este espai exercix un paper fonamental en la producció, la sostenibilitat i
l'economia del país.

ELS CONDICIONANTS DE L'ESPAI AGRARI

L'espai agrari està condicionat per factors fisics i humans.

FACTORS FÍSICS

• El relleu és alt i amb pendents que faciliten l'erosió i dificulten la mecanització.
  El 70 % de la terra està entre 200 i 1.000 m. d'altitud, només un 11% del territori
  està per davall dels 200 m. Sols 6 dels 50 milions d'hectarees disponibles tenen
  menys de 5% de pendent.
• El clima té precipitacions escasses, irregulars i extremes, amb gelades (sovint
  tardanes) i onades de calor.
• Les aigües per al regadiu són limitades per la irregularitat de les precipitacions.
• La vegetació natural està degradada o eliminada per altres usos.
  . Els sols son mediocres i erosionables, reduint la seua fertilitat. Els argilencs son
  els mes fertils, però estan molt localitzats.

A pesar d'això, els avanços tecnics han millorat la situació, com el cultiu en hivernacles i
l'ús d'adobs.

FACTORS HUMANS

Els condicionants humans que influïxen en l'espai agrari son l'estructura i la política
agrària.

L'ESTRUCTURA AGRÀRIA

La població agraria ocupada és escassa (3,8% el 2024), amb diferencies entre Madrid
(0,2 %), País Basc (0,9 %) i Illes Balears (1,2 %) versus Múrcia (11,1 %) i Extremadura (10,5
%). A més, és envellida -més de la meitat té entre 40 i 64 anys- i masculinitzada,
sobretot a l'interior.
La causa principal és l'exode rural entre 1960 i 1975, per la mecanització agraria i les
oportunitats laborals a la indústria i servicis. Entre 1975 i 1990, la crisi va desaccelerar
l'exode i va incrementar l'activitat agraria a temps parcial. Des de 1990, es mantenen dos
tendències:

• En les arees agraries endarrerides, continuen el descens i l'envelliment
  demografic per creixement natural negatiu, emigració, jubilacions
  i
  abandonament de les explotacions. Algunes àrees han frenat la reculada gràcies
  a subvencions per evitar el despoblament.
• En les àrees dinàmiques hi ha certa recuperació i rejoveniment demografic per
  manteniment de la població, arribada d'immigrants i noves activitats
  residencials, industrials i de servicis, sobretot a zones periurbanes i turístiques.

Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació

GEOGRAFIA D'ESPANYA

GENERALITAT
VALENCIANA
IES
Pare Arques
Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació
IES PARE ARQUES
Av Ferrocarril 29
03820 Cocentaina
tif 966527665
e-mail 03003760@edu.gva.es

La propietat agraria inclou parcel·les d'un mateix propietari. L'explotació agraria és el
conjunt de parcel·les gestionades per un titular, independentment de la propietat. Les
explotacions varien en grandària i règim de tinença.
a) Historicament, les explotacions eren escasses en dimensions mitjanes (eren molt
grans o molt menudes). Ara, disminuïxen les explotacions però augmenta la grandària
mitjana, de 15,2 ha el 1962 a 26,4 el 2020.
La xicoteta explotació (menys de 10 ha) és majoritària en nombre, però ocupa poc
terreny i no predomina actualment. Poden ser minifundis tradicionals o explotacions
modernes molt rendibles. La mitjana explotació (entre 10 i 100 ha) ha crescut en
nombre i superfície, predomina en la cornisa cantàbrica i el litoral mediterrani. Això és
degut a l'èxode rural i la política agraria de la UE que fomenta les explotacions mitjanes.
La gran explotació (més de 100 ha) és poc nombrosa però ocupa gran superfície. Poden
ser explotacions tradicionals poc competitives o modernes d'alta productivitat.
La distribució tradicional incloïa moltes parcel·les separades. Actualment, la situació ha
millorat gràcies a la concentració parcel·laria iniciada el 1952 i transferida a les
comunitats autònomes el 1985. Esta política busca reduir el minifundi i la dispersió,
concedint a cada propietari una o poques parcel·les equivalents a les disperses abans, i
millorant l'accés a les vies de comunicació. Cada municipi fixa una unitat mínima per
evitar la creació de noves parcel·les per davall d'este limit. Així, es generen parcel·les
més grans i regulars, amb menys particions i una nova xarxa de camins. La concentració
ha afectat mes les arees de monocultiu de seca que les minifundistes del nord o est
peninsular.
El règim de tinença és el grau de domini sobre l'explotació agraria, absolut en el cas de
la propietat i limitat en els altres casos. En la tinença directa, el propietari i l'explotador
agrari son la mateixa persona (és el règim predominant encara que amb tendencia a
disminuir). En la tinença indirecta, el propietari cedix l'explotació de la terra a una altra
persona a canvi del pagament d'un percentatge de la collita -parceria- o del pagament
d'una renda -arrendament -. Esta forma de tinença és la que mes ha crescut en els
últims anys.
Els aprofitaments agraris poden ser agricoles, ramaders i forestals. Actualment, hi ha
tendencia a l'especialització segons les condicions naturals o la demanda del mercat, tot
i que es promou la diversificació
Els sistemes agraris són metodes per obtindre productes agraris. Són extensius si no
s'aprofita al maxim el terreny, i intensius si s'invertix molt de treball i recursos. Ara es
busca la intensificació, però la nova PAC fomenta l'extensificació per millorar la
conservació del sol i el benestar animal.
Les tècniques agràries han incorporat avanços com la maquinaria, la selecció genètica, i
l'ús de fertilitzants. No obstant això, creixen les explotacions que utilitzen tècniques més
naturals i respectuoses amb el medi ambient.
La combinació dels components demografics, socials i economics ha creat diverses
estructures agràries a Espanya, generant una gran heterogeneïtat.

Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació

GEOGRAFIA D'ESPANYA

GENERALITAT
VALENCIANA
Conselleria d'Educació, Cultura,
Universitats i Ocupació
IES
Pare Arques
IES PARE ARQUES
Av Ferrocarril 29
03820 Cocentaina
tif 966527665
e-mail 03003760@edu.gva.es

a) L'estructura agraria tradicional va dominar fins als anys 60, buscant
l'autosuficiencia alimentaria. Es caracteritzava per una població nombrosa,
xicotetes i grans explotacions amb diversos usos agraris, sistemes extensius i
tecnologia limitada. Això resultava en una producció escassa per a autoconsum i
un mercat interior protegit. L'impacte ambiental era moderat, principalment
desforestació per a cultius i pastures.
b) L'estructura agraria productivista va començar als anys 60, buscant maximitzar la
producció per vendre al mercat. Necessita poca mà d'obra, augmenta les
dimensions de les explotacions, i incorpora avanços tecnologics. Això genera una
producció abundant i homogenia, amb un elevat impacte ambiental:
desforestació, sobreexplotació i contaminació.
c) L'estructura agraria postproductivista es va iniciar als anys 90, amb l'objectiu de
sostenibilitat, combinant competitivitat i conservació cultural i ambiental. Dona
treball a poca població, amb explotacions familiars i tècniques respectuoses amb
el medi ambient. La producció és variada i de qualitat, destinada a consumidors
«verds> disposats a pagar més. L'impacte ambiental es busca reduir al minim.

LA POLÍTICA AGRARIA

ABANS DE LA PAC

Les diferents polítiques repercutixen en l'espai rural perquè ordenen el territori i son
responsables del seu nivell de desenvolupament. Des del segle XIX, la successió de
polítiques s'ha preocupat per solucionar els problemes de la nostra agricultura:
l'escassetat d'aigua, la reduïda grandària de les explotacions i la falta de tecnologia. Els
governs liberals van recorrer a una serie de desamortitzacions, és a dir, expropiacions i
posterior venda de terres sense cultivar en mans del clergat per a ampliar la superfície
de cultiu i destinar-la al reg. Els resultats van ser desiguals. Les terres desamortitzades a
l'Església van ser comprades per l'oligarquia terratinent i per la incipient burgesia.
Espanya continuava sent un país productor d'agricultura de secà.
Entre mitjan segle XIX i la PAC, la política agraria espanyola es va centrar en quatre
aspectes:
a) Es va intentar modificar la propietat de la terra, però la desamortització del segle XIX
no va canviar la concentració. La reforma agraria de la Segona República va fracassar i la
política de colonització del franquisme va tindre un abast limitat.
b) La concentració parcel·laria va buscar acabar amb el minifundi i la dispersió, mentre
que la llei de finques millorables volia erradicar els latifundis subexplotats.
c) El proteccionisme comercial imposava aranzels per evitar la competencia dels
productes estrangers.
d) L'augment dels rendiments agraris es va aconseguir amb millores tècniques i
l'extensió del regadiu.

LA PAC

En 1986, quan Espanya accedix a la Unió Europea, va haver d'adoptar la denominada
Política Agraria Comunitaria (PAC), i és que en els últims 50 anys l'agricultura de la UE ve
determinada per la Política Agrària Comunitària (PAC). Els objectius de la PAC són:
autosuficiencia en materia agrícola; augmentar la productivitat; estabilitzar els mercats;