Poders de l'Estat Espanyol i nocions jurídiques bàsiques a la Universitat

Poders de l'Estat Espanyol

1. Poder executiu (executa les lleis)> governa segons el poder legislatiu
   • Govern Estat (1)
   • Governs autonòmics (17) > Generalitat Catalunya
2. Poder legislatiu (fa les lleis)
   • Congrés dels diputats
     • Senat (2 corts generals (1 a Espanya)

. 1 a l'estat espanyo amb 2 cambres
· 17 parlaments
. Quan hi ha eleccions votem aquí
· Té més poder que el poder executiu
· Funciona segons competencies. Quines de l'estat espanyol i quines de les
comunitats autonomes

• EXEMPLES:
  • Sanitat (autonòmica)
  • Agricultura (autonòmica)
  • Serveis Socials (autonòmica)
  • RENFE (estat)

1. Poder judicial
   • Sempre normativa de l'estat espanyol
   • No creen normes, les jutgen

Nocions Jurídiques Bàsiques

Conceptes Bàsics del Dret i de l'Estat

........

Com és la Nostra Societat?

Societat plural, experiències diferents, cadascú és complexa, únics.
· Pluralitat de persones
· Persones que viuen en una societat
· Necessitats diferents
· Visions de vida diferents
Desigualtats
Pluralitat de oersines, persones que viuen en una sociertat, Cada una amb una necessitat
diferente, cada una amb una visió de la vida diferent
Estat pot ser:
Igualitari > norma per tothom no ha de aconseguir la igualtat per tothom, no pot ser rígida perquè
si no , no ho aconseguim.
Equitatiu> Qui som? Com som? Que necessitem cadascu ?Realitat > injusta
CAL FER UNA NORMA QUE FOMENTI LA IGUALTAT DE PERSONES. Buscar la equitat
Norma no limitadora sino conscienciadora. EX: NO CORRO PER LA MULTA SINÓ PQ ES
PERILLOS PER A MI
El dret no busca tant la igualtat, ja que al ser persones/societats diferents, si l'estat fa normes
iguals per a tothom, no funciona ... Es busca la equitat. Es difícil pels governs fer normatives que
arribin a aquesta equitat i fomentar la igualtat quan no n'hi ha entre les persones. L'Estat ha de
disminuir
aquestes
desigualtats.

Igualtat i Equitat

Individualitat o Col·lectivitat

Hi ha polítiques que busquen la individualitat i d'altres que busquen la col·lectivitat enlloc de la
llibertat de la persona. Tot depen del que es consideri que va millor per la societat.
EXEMPLES: llei fumadors, restriccions de covid a Madrid respecte les altres CCAA ...

Concepte de Dret

Obligatorietat i Reflexió - Actitud

O
petó i adéu
¡Prohibido
aparcar!
LA MANDRA NO ÉS
UNA DISCAPACITAT,
NO HI APARQUIS
Acomiadeu-vos i faciliteu la circulació. Gràcies
PROHIBIT
APARCAR
SE AVISA GRUA
EXEMPLE:
Som directives d'un centre de menors i tenim un problema al carrer de l'escola ja que es creen
moltes cues quan els pares deixen o venen a buscar els infants. Com podem fer que això es reguli?
>Lo facil es la sanció i no la sensibilització, però la sensibilització és millor. Tot i així, el dret
funciona a nivell de sancions.
Obligatorietat VS Reflexió - Actitud. Ens han ensenyat amb la obligatorietat, ja que és lo facil a c/t.
"Un petó i adeu" > positiu, protagonista l'actor, canvi d'habits (important sensibilitzar a la
població per fomentar el canvi d'habits).
Normatives - Dret•
Més positives
•
Menys sancionadores
•
Més educatives (encara que la societat no està preparada)
•
+ social/col·lectiu i menys individual
. Que ajudin a les persones a tenir un canvi d'actitud mes social i d'un comportament
pensant mes en el col·lectiu
· Buscant la maxima igualtat de les persones
Actuació de l'estat respecte les normes (Nomes normes? O també accions?)
· Prohibit pixar al carrer > Suficients WC publics?
· Prohibit embrutar el carrer > Suficients papereres?
•
Obligació educació menors > Suficients centres educatius publics? (P2)
· Pensió de jubilació per anys treballats > Mercat laboral ??
· Prohibit aparcar > Suficients aparcaments publics i/o privats?
· Prohibit encendre foc > Manteniment boscos?
· Dret a la vida > Posem mecanismes per protegir per persones?
CONDUCTA (preguntes power)
Important no uniformitzar.
Esp. Un dels països amb masses normes. No deixen llibertat a les persones

Tipus de Normes

• Jurídiques (Estat). Qualsevol norma escrita que fa l'estat és dret.
• Morals (individu - valors ètics). Cadascú té la seva forma d'actuar que s'ha de barrejar
  amb la conducta que imposa l'estat
• Conducta (socials - costum). Ex: cues al cinema
• Religioses

Aspecte Social del Dret

Coordinació Social i Sistemes Normatius

Les associacions i grups humans, s'enfronten necessariament al problema de coordinar les
accions dels diferents membres del grup. Això s'aconsegueix amb la introducció de pautes i
regularitats de comportament que, un cop consolidades, constitueixen sistemes normatius.
"La veritat respecte els éssers humans es que nomes poden arribar a ser persones - tenir
consciencia de la propia individualitat - com a resultat de les seves experiències socials en les
comunitats humanes. Per tant, la persona és tant un producte de la Societat com a la inversa"
(Neil MacCormick, 1990, Dret legal i socialdemocracia).
Un sistema normatiu és un conglomerat de pautes de conducta acceptades per tots els
membres d'un grup social per regular determinats aspectes de la vida en comú.

Sistemes Normatius

• Normes morals, dret, usos socialsLa regulació per ser de diferent tipus segons els seus orígens i la força coercitiva que tinguin. Els
  usos especials, les normes morals i el dret son exemples de normes socials que ajuden a la
  integració i ordre social.
  Societats primitives: normes d'origen mítics
  Edat Mitjana: dret / religió
  Època actual: separació dret amb la religió (llibertat religiosa, de pensament, de
  consciencia). El dret ocupa un lloc privilegiat de conducta y de garantia de llibertat.

Moral i Dret

Diferències entre Moral i Dret

Norma moral: és aquella que expressa la consciencia d'un deure, d'una conducta que
considerem que estem obligats a complir i que tot ésser humà hauria de complir si es trobés en
les mateixes condicions que nosaltres.
Deure moral: deure "interior", reflex d'una convicció. Aquesta convicció no prové d'una llei, sino
de la pròpia capacitat de decidir el curs de les nostres accions.
DIFERÈNCIA ENTRE DRET I MORAL:
-
Caracter coercitiu de la norma jurídica (obligatorietat + sanció)
-
Dret aspecte extern de la conducta, la moral aspectes interns (el dret no s'ocupa
directament de la motivació personal de les nostres accions)
-
Dret penal: motiu de l'acció? Es fa nomes des de la perspectiva externa de les
conseqüències de l'acció. La moral considera també a motivació interna.
-
La moral es autonoma. La jurídica heteronoma. Amb la moral ens auto imposem
l'obligació d'actuar d'una manera determinada, el dret s'imposa des de fora

Concepte de Dret

Dret: conjunt de regles de conducta (normes jurídiques) que procedeixen del poder polític
(autoritat normativa) i que regulen les relacions entre persones en una determinada societat
humana perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. A més, regula els poders de l'Estat.

Objectius del Dret

1.1.Objectius del dret
Justicia: protegits davant situacions de desigualtats
Seguretat: per mantenir l'ordre tenir unes nocions
El dret és creat per la societat: es una euna educadora i opressora
Hi ha lleis que oprimeixen alguns col·lectius i normes publiques i igualitàries per tothom

Aspectes Bàsics del Dret

Estat, Territori i Ciutadania

ESTAT
TERRITORI
CIUTADANIA

Territorialitat

3.1 TERRITORI
TERRITORIALITAT
Procés historic inventat pels éssers humans. (fronteres)
Gracies al territori es poden classificar els Estats
Influencia important amb la territorialitat en les normes: cultura, tradició, qui governa
No totes les ciutats tenen el mateix dret
Cada societat la pot interpretar, aplicar o justificar de diferent manera
Civil law i common law
Sistema "Civil Law" es el sistema de Dret que nosaltres coneixem. Basat en la norma.
El sistema "Common Law" o anglosaxo es basa, sobre tot, en l'analisi de les sentències judicials
dictades pel mateix tribunal o algun del seus tribunals superior. És a dir, el sistema normatiu es
basa, o dona pes, en la interpretació que les sentències li donen a les lleis. Les lleis poden ser
ambigues i és per aquest motiu que s'espera que els tribunals les clarifiquin. Té força pes el
costum.
Per contra, el dret "Civil Law", degut a la influencia de dret roma, es un dret "legal", en tant que la
principal font del dret és la llei. Aquí les sentències dictades pels jutges amb anterioritat no tenen
un caracter tant vinculant per a la resta de jutges
La principal diferencia entre el sistema de dret " Civil Law" i els sistema anglosaxo "Common
Law" radica en la diferencia jerarquica existent entre les diverses fonts dels seus drets. El
"Common Law" es un sistema jurisdiccional, perque la font del mateix son les sentencies
judicials, amb un caracter obligatori pels jutges.
Normes territori vs internacional
La configuració actual es que preval el dret nacional, del territori, respecte l'internacional.
Això suposo una limitació important per defensar els drets de les persones en països on existeix
una vulneració clara dels seus drets fonamentals.Caldria avançar cap a Estats o organismes supranacionals on prevalguin les normes d'aquests
organismes, respectes els nacionals, per tal de garantir respecte als drets fonamentals en àmbits
de territoris mes locals. (Exemple la Unió Europea - Cessió de poders dels Estats en un organisme
supranacional, on la seva norma preval respecte la nacional)

Estat i Nació

3.2 ESTAT I NACIÓ
Estat : Concepte que es refereix a la organització política que integra a una població en un territori
concret i determinat, sota una autoritat i amb una sobirania clara.
L'Estat és una "unitat político-administrativa independent, establerta en un territori delimitat,
habitada per una població i amb un poder jurídic institucionalitzat".
El model d'Estat actual està constituït per tres pilars basics: el territori, la població i el sistema
legal i jurídic.
Cada Estat té una organització diferent.
Nació : poble o conjunt de persones que tenen en comú una llengua, una historia, una cultura i un
conjunt de tradicions. Compateixen una identitat col·lectiva i el propòsit de continuar formant part
d' ella

Constitució Espanyola

Art. 2 .- La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, patria
comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les
nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Estatut d'Autonomia de Catalunya - 2006
Preambul .- " ... recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma
àmpliament majoritària a Catalunya com a nació".
Art. 1. Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituida en comunitat
autonoma d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que es la seva norma institucional
bàsica.
Estatuto Autonomía Andalucía
Art. 1. Andalucía, como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que
reconoce la Constitución, se constituye en Comunidad Autónoma en el marco de la unidad de la
nación española y conforme al artículo 2 de la Constitución.

Nacionalitats segons els Estatuts d'Autonomia

COM SON AQUESTES NACIONALITATS SEGONS ELS ESTATUTS D'AUTONOMIA?
...........
Cinc territoris es defineixen com a "nacionalitat histórica" : Andalusia, Arago, Comunitat
Valenciana,
Galícia
i
Balears. La simple apel·lació al caracter "historic" esta en la base de la construcció nacional