Módulo 3: Población, Poblamiento y Sistema Urbano

Evolució de la població i prospectiva

La població es un dels elements fonamentals per entendre la geografia humana. L'augment de la població mundial i l'envelliment demografic d'alguns països son problemàtiques molt recents que presenten un repte per a les societats actuals. De l'estudi se n'encarreguen la geografia i la demografia.

La demografia, les fonts i els indicadors demografica

La demografia és la ciència que té per objecte l'estudi de la població i, pertant, es dedica a quantificar, descriure i analitzar les poblacions humanes, elabora models que n'expliquin les dinàmiques i planteja projeccions de futur. La demografia utilitza fonts demografiques que són qualsevol document, escrit o estadísticaque aport dades sobre la població. .

Fonts demografiques

Podem definir les fontsdemogràfiques* com els mètodes o els documents que s'utilitzen per a l'estudi de la població. Amb aquestes eines es poden descriure les características generals d'un grup poblacional, d'un lloc concret i en un moment concret, la seva estructura i la seva evolució. Les fonts actuals s'han de considerar segons el seu àmbit d'estudi, l'espai territorial i l'organisme que l'aplica.

1. Escala municipal: el padrómunicipal. Recull la relació de persones que viuen en un determinat municipi i ofereix informació relacionada amb el sexe, l'edat, l'estat civil, el grau d'instrucció, l'activitat econòmica, etc.
2. Escala estatal:
   1. El cens: conjunt d'operacions encaminades a comptabilitzar, analitzar, valorar i publicar les características demogràfiques, culturals, economiques i socials de tots els habitants d'un país i les seves unitats politicoadministratives, referides a un moment o a un periode concret.
   2. El Registre Civil recull les dades resultants dels esdeveniments civils de la vida de les persones: naixements, defuncions, canvis d'estat civil.
   3. Altres fonts: ofereixen una informació complementària, com els registres eclesiàstics, els registres de la propietat, les enquestes de població activa (EPA) o les estadístiques sobre moviments migratoris.

Els organismes encarregats de fer les estadístiques demogràfiques són:

• A escala europea, l'Oficina d'Estadística de les Comunitats Europees (EUROSTAT) s'encarrega de recollir, gestionar i fer publiques les dades estadístiques sobre la Unió Europea.
• A escala estatal, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) s'ocupa dels censos, les enquestes de població activa (EPA), les estadístiques dels moviments migratoris i la redacció d'informes i anuaris. La seva informació es publica.A Catalunya és l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) el que s'encarrega de fer les estadístiques demogràfiques catalanes i de redactar i publicar els informes corresponents.

Indicadors demogràfics

La natalitat i la mortalitat son els indicadors basics per conèixer el grau de creixement de població. Altres indicadors ens aporten informació sobre les conductes dels grups poblacionals i les implicacions vinculades a les seves condicions de vida. Aquests son la nupcialitat, la fecunditat i l'esperança de vida. Com a complement ens trobem amb els que ens aporten informació sobre els moviments migratoris ja UE influeixen en l'increment o la disminució de la població d'un lloc.

Altres indicadors que s'utilitzen per a la descripció més acurada de les caracteristiques d'un grup poblacional son la taxa de creixement, l'index de masculinitat, de joventut, envelliment, dependencia, l'index de recanvi de la població activa, etc.

Els indicadors basics son emprats per a la construcció de piramides de població, gràfic que mostra l'estructura per edat i sexe d'una població, i permet fer l'analisi de les dades i establir comparacions entre països o grups poblacionals.

La distribució territorial de la població

La distribució de la població en el territori depèn de diferents factors que poden ser físics o socials:

• Factors físics o naturals: estan relacionats amb les caracteristiques del relleu, la climatologia, l'altitud, la proximitat al mar, etc ..
• Els recursos naturals de l'entorn (recursos alimentaris, aigua, recursos energetics ... ) han estat tradicionalment un focus d'atracció de població.
• Les activitats economiques que s'hi duen a terme.
• Factors historics: fets succeïts en el passat expliquen les concentracions o els buits de població.
• Factors polítics o socials: les questions relacionades amb la llibertat ideologica o l'esclat de conflictes de caracter polític obliguen molts immigrants a desplaçar-se a altres països, anomenats refugiats.

Analitzant la població al món, podem constatar que hi ha zones de buit demografic provocat per factors físics i climatologics, mentre que hi ha altres zones que registren un índex elevat de densitat de població concentrades, a les zones intertropicals i a les zones litorals. De la mateixa manera es podrien establir diferencies atenent altres criteris:

• Per continents: Àsia és el continent amb una densistat de població més elevada, concentrant el 60% de la població mundial, seguit per Àfrica i Amèrica.
• Segons el desenvolupament economic: aproximadament el 20% de la població al món es concentra en països desenvolupats amb ingressos d' una mitjana de 22.000€, mentre que el 80% restant viu en països desenvolupats, amb uns ingressos situats en uns 3.500€.
• A partir de la latitud la major part de la població es troba entre el 20ª i el 60ª de latitud nord.

La densitat de població

La densitat de població ens aporta dades sobre el grau d'ocupació mitjana d'un territori.

Nombre d'habitants Densitat de població = = hab./km2 km2 de superfície

En el cas d'Europa, la poblaxió està molt concentrada al llarg de les costes, i en un passadís que va de la part meridional i central de Regne Unit als Països Baixos, a Belgica per la vall del Rin i al nord d'Italia. L'1 de gener de 2017, Espanya registrava un total de 46.549.045 habitants, segons les dades de l'INE a partir del padró municipal, i la seva densitat es trobava en 92 hab/km2, aixó considera Espanya com un país poc poblat i amb una distribució molt desigual sobre el territori.

La distribució territorial de la població a Espanya

Al llarg del segle XIX, la població es repartia en el territori tenint en compte, principalment, factors geografics i de disponibilitat de recursos naturals, peró al llarg del segle XX la dinamica canvia: la industrialització creixent, la terciatrització de la societat, l'increment de l'activitat turística o la incidencia dels mitjans de comunicació i transport provoquen fluxos migratoris interiors i d'èxode rural, incidint en la redistribució de la població. Actualment, hi ha una tendencia al creixement en el poblament urbà però paral·lelament s'està registrant un redreçament de les zones rurals i de muntanya, causat per factors com la recerca de millor qualitat de vida o de desenvolupament d'activitats econòmiques pel turisme en aquestes zones.

El desenvolupament economic, empes principalment per la industria i el turisme, ha provocat que les zones més poblades del territori espanyol es localitzin en el litoral i en les arees properes, i en les arees urbanes amb més densitat de població i d'activitat ubicades en aquestes zones. Per la incidencia del factor turístic també es troben densament poblades les zones de l'arxipèlag balear i les illes Canaries.

A l'interior, la majoria de la població es troba concentrada a la ciutat de Madrid i la seva area metropolitana, a mé d'altres ciutats com Saragossa, Valladolid o Cordova. Les zones menys poblades a causa de les migracions es localitzen a l'interior de la península com poden ser Extremadura, Castella i Lleó i Castella-la-manxa, Galícia i Aragó.

El moviment natural de la població i la seva dinamica

El moviment rural o vegetatiu de la població mostra l'evolució d'una població a partir del calcul de la diferencia entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions en un lloc determinat i en un període de temps concret. Si la diferencia resultant és positiva, es pot considerar que el creixement natural o vegetatiu és positiu i, per tant, la població augmenta. Si, en canvi, la diferencia és negativa, es considera que la població disminueix.

Els indicadors demografics de caracter natural

a) La natalitat indica el nombre de naixements produïts en un any en una població determinada, el seu indicador, la taxa de natalitat, que mesura la relació entre el nombre de nascuts en un any i el nombre de població tota per cada mil habitants. La taxa de natalitat sol ser el factor decisiu per determinar la taxa de creixement de la població.

Nascuts en un any Taxa de natalitat = × 1.000 = taxa en %o Població total

Les taxes de natalitat a Espanya indiquen un descens progressiu al llarg del segle XX, i, mostren un canvi entre el 1955 i 1974, quan es produeix l'anomenat baby boom. Els darrers trenta anys del segle, la taxa de natalitat va descendir del 20% al 9'2%.

El darrer decenni, la taxa ha experimentat un augment moderat al nombre de naixements produïts entre la població jove immigrada i l'arribada a l'edat reproductiva de les dones nascudes durant els anys del baby boom. L'any 2000, la taxa bruta de natalitat era del 9,85%o, al 2009 havia assolit el 10'73% i al 2016 la taxa es situava en 8'8%.

b) La mortalitat indica el nombre de defuncions produïdes en un any en una població determinada, el seu indicador es la taxa de mortalitat, que mesura la relació entre el nombre de defuncions en un any i el nombre de població total per cada mil habitants.

Morts en un any Taxa de mortalitat = Població total × 1.000 = taxa en %o

La taxa de mortalitat a Espanya l'any 1900 era moderada (28,5%%). Al llarg del segle XX s'ha anat produint un descens rapid i sostingut, i l'any 1970 es va arribar a una taxa del 8%%. El 2016, aquesta taxa no ha experimentat canvis. Quant al comportament per comunitats, la meitat nord-oest peninsular va presentar un nombre més elevat de defuncions l'any 2016, i cal destacar que aquesta zona és la que registra més població envellida.

Les principals causes de mort entre la població adulta i vella son les malalties cardiovasculars, mentre que entre la població jove hi ha una incidencia més alta d'accidents de transit i de la sida. També es registren taxes més altes de mortalitat entre la població masculina, principalment a causa dels hàbits de vida.

c) La nupcialitat aporta dades sobre el nombre de matrimonis celebrats en un any. La taxa de nupcialitat és el nombre de matrimonis celebrats en un any en relació amb la població total per cada 1.000 habitants.

Fins fa uns quants anys, aquesta dada esdevenia significativa perquè estava directament relacionada amb la fecunditat. Actualment, l'interès és relatiu ates l'augment del nombre de parelles de fet i de famílies monoparentals.