Histologia Humana: Ghiandole Endocrine e Sistema Neuroendocrino Diffuso

HISTOLOGIA HUMANA

Introducció a la Histologia

Al cos humà tenim 10 tipus de teixits, repartits en 4 teixits basics:

CLASIFICACIÓN DE LOS TEJIDOS

Nombre Tipos Función Revestimiento Epiteliales Separación, protección o secreción Glandular Conjuntivo Cartilaginoso Conectivos Oseo Unen otros tejidos Sangre y linfa Liso Muscular Movimiento por contracción Estriado Cardiaco - Nervioso Información

EL TEIXIT EPITELIAL

Els teixits epitelials estan formats per una o més capes de cèl·lules polaritzades, és a dir, aquelles cèl·lules de les quals podem distingir la part apical de la part basal i la part lateral. Cadascuna d'aquestes parts de la membrana te les seves proteïnes per realitzar la seva funcio determinada. Algunes de les cellules polaritzades més características són:

• Neurones: Aquestes estan molt polaritzades, en la mesura que les dendrites son la part basolateral i la part axonal es la part apical.
• Cel-lules epitelials de l'intesti: Aquestes estan fortament polaritzades, amb la seva part basolateral apuntant cap els vasos sanguinis, i la seva part apical apuntant cap el lumen de l'intestí.

Les cellules epitelials estan fortament unides entre elles, de tal manera que no tenen vasos sanguinis (son teixits avasculars) i NO posseeixen matriu extracellular, o la que tenen és molt escassa i es troba en forma de lamina basal.

Hem mencionat que aquest teixit es avascular. Tot i així, com totes les cèl·lules (a excepció dels eritròcits), requereix oxigen per sobreviure. Per aquest motiu, la làmina pròpia del teixit connectiu que envolta l'epiteli, la qual sí que conté vasos sanguini, s'encarrega d'irrigar les cellules epitelials.

Epiteli > L'associació teixit epitelial-teixit connectiu es fonamental per l'estabilitat del teixit epitelial i, a la vegada, la seva correcta irrigació. A la imatge seguent, veiem un epiteli i el seu teixit connectiu lax adjacent.

FUNCIONS DEL TEIXIT EPITELIAL

L'epiteli es un teixit que en tots els casos serveix com a frontera entre un medi extern i un medi extern. Per exemple, tenim un teixit epitelial al sistema digestiu, a l'aparell resipiratori, al cor, als vasos sanguinis ... i, sobretot, a la pell. Aquest es el teixit epitelial mes llarg del cos, en la mesura que es troba per tota la seva superficie. En tots aquests teixits presenta un gran nombre de funcions:

• Funcio de protecció: Aquesta fa que les cellules, a la llarga, pateixin un desgast, cosa que fa que el nostre cos hagi adaptat un sistema de renovació de cellules de teixit epitelial, perquè es renovin les cellules a mesura que les anem "gastant". Per exemple, sempre se'ns renova la pell. a) Química: El TE protegeix un medi intern d'agents nocius presents en el medi extern, contra la radiació, entre d'altres. La seva polarització limita el pas de substancies d'un costat a l'altre de l'epiteli, sobretot a partir de les tight junctions. b) Mecanica: Protegeix de cops o dany físic, per exemple, l'epidermis, el teixit epitelial de la pell.
• Intercanvi de substancies: Entre el medi extern i el medi intern, a través de processos de transcitosi, per exemple. Uns bons exemples son l'intercanvi de gasos en els alveols.
• Transport i secreció del medi intern a l'extern: Per exemple, tenim el teixit epitelial de la tràquea, el qual secreta mucosa. També poden transportar substancies a través del medi intern, en la mesura que mouen els seus cilis per fer moure aquestes molecules. Tenim, per exemple, cellules d'aquest tipus en la traquea o en les trompes de Fal·lopi, on es desplacen els ovuls.
• Absorció de substancies: Sobretot en l'epiteli intestinal, en la mesura que les seves cèl·lules absorbeixen nutrients, aigua, entre d'altres.
• Captació d'estímuls del medi extern: Aquests són comunicats amb el sistema nervios. Tenim, per exemple, els neuroepitelis de les papil.les gustatives.

Protecció Transport/secreció Tràquea Absorció Epidermis Intercanvi Vellositat intestinal Alveols pulmonars Captació d'estímuls Papil-les gustatives

ORIGEN EMBRIONARI DEL TEIXIT EPITELIAL

El zigot està format per cel·lules mare que es van dividint i que, en un principi, poden derivar a qualsevol tipus de cel·lula. Despres de la blastula, es forma la gastrula, i a partir del proces de gastrulació, durant el qual la gastrula rep una serie de senyals, aquesta dona lloc a tres capes embrionàries:

• Ectoderm: És la fulla embrionaria mes externa, a partir de la qual es formen les glandules de l'epiteli, les glandules mamaries, l'adenohipofisi, l'oïda interna i els epitelis de la cornia i el cristal·lí.
• Mesoderm: La fulla embrionaria mediana, a partir de la qual es formen els tubuls renals, els conductes dels sistemes reproductors (M i F), l'endoteli dels vasos sanguinis i el mesoteli de les cavitats corporals.
• Endoderm: La fulla embrionaria interna, a partir de les quals s'origini el revestiment dels sistemes respiratori i digestiu, les glandules tiroide i paratiroide, la cavitat del timpa i la trompa d'Eustaqui.

Ectoderm Mesoderm Endoderm Ectoderm Mesoderm Endo Hem de mencionar que totes aquestes capes estan formades per cel-lules mare pluripotencials. Per altre banda, hem de retenir que, tot i que algunes estructures, organs i sistemes s'obtenen nomes a partir d'unes fulles determinades, el teixit epitelial es pot obtenir a partir de qualsevol de les tres fulles embrionàries.

ESTRUCTURA DEL TEIXIT EPITELIAL

Les cellules epitelials tenen dos dominis amb caracteristiques variants segons el tipus de teixit epitelial:

• Domini apical: Aquest es tracta del domini que està en contacte amb el medi extern si és un epiteli simple, o si mes no, que està apuntant del costat del medi extern si es un epiteli estratificat.
• Domini basolateral: Esta en contacte amb el medi intern, i el dividim en dos subdominis: - Lateral: Esta en contacte amb altres cellules. - Basal: Es troba en contacte amb la membrana basal si es tracta d'un epiteli simple, o amb una altra cel·lula si es tracta d'un epiteli estratificat.

Hem de destacar que la membrana basal es tracta de la base sobre la qual romanen les cellules del teixit epitelial. Aquesta està sintetitzada per les pròpies cèl·lules del teixit, i està formada per dues capes: Lamina basal: Està en contacte directe amb les cellules.

• Lamina reticular: Aquesta es troba per sota de la lamina basal.

A tot això, hem de destacar que per sota de la membrana basal trobem la lamina pròpia. Aquesta es tracta de teixit conjunctiu associat a l'epiteli, i té la important funció d'aportar vascularització a aquest darrer teixit. En efecte, la lamina propia conté vasos sanguinis i limfàtics que aporten nutrients a l'epiteli.

Domini Apical Domini Baso-lateral Cèl·lules epitelials Làmina basal | Membrana basal Làmina reticular - Làmina pròpia

FORMA DE LES CELLULES EPITELIALS

La forma de les cellules epitelials es un important determinant de la funció del teixit epitelial:

• Planes: Presenten una forma aplanada.
• Cubiques: Aquestes cellules presenten unes mateixes dimensions en tots els eixos de l'espai.
• Cilindriques: Aquestes cel.lules presenten una forma allargada i cilindrica.

DOMINI BASOLATERAL

El domini basolateral compren els dominis lateral i basal de la cel·lula del teixit epitelial. El primer efectua un contacte amb les cellules epitelials adjacents, mentre que el segon efectua un contacte entre cel·lules o be amb la propia membrana basal, concretament, amb la lamina basal. Logicament, aquests dos tipus de contactes fan que les membranes basals siguin diferents en els dos casos.

Lumen Tight junction Differentiations of the apical domain (cilia, microvilli, or stereocilia) Microvili Apical domain Lumen Nucleus Basolateral domain Basement membrane

DOMINI LATERAL

És aquell a través del qual es donen els complexes d'unio entre cellules adjacents del teixit epitelial. Aquests tenen la funció de potenciar l'adhesio entre les cellules contigues, i depenent de les necessitats de l'epiteli, trobarem unes determinades unions o unes altres. Veiem els diferents tipus d'unions intercel·lulars que es donen en aquest domini:

• Zonula occludens: Aquesta és, pròpiament, una zònula (regió gran de la superficie de la cel·lula) en la qual les cellules estan completamente adherides entre elles, de tal manera que es forma una regio segellada o tight junction. Aquesta està feta per la fusió de les MP i la ocludina. Amb això, serveix per regular la permeabilitat a través de l'epiteli, de la mateixa manera que determina la polaritat del mateix. La regulació del pas de substancies li dona el rol de barrera protectora.
• Zonula adherens: Aquestes aporten resistencia mecanica al teixit davant d'esforços de tracció, és a dir, de sepearació. Això és en la mesura que aquestes unions estan mediades per la unió d'E- cadherines de dues cèl·lules adjacents (en el medi extracellular). Aquestes E-cadherines estan connectades als filaments d'actina de les dues cellules conectades.
• Macula adherens: Aquestes son unions puntuals entre les dues cèl·lules; contrariament a les macules, que s'extenen spbre una superficie determinada, els desmosomes de la macula adherens uneixen cel·lules entre elles en punts precisos i determinats. Els contactes concrets es donen a partir de la unió entre desmocolines i desmogleïnes.
• Unions comunicants (gap junctions): A diferencia de les altres formes d'unio mencionades, aquestes comuniquen les cellules a partir de comunicar els seus citoplasmes. Les gap junctions són unions comunicants que permeten el bescanvi de petites substancies presents en el citoplasma de les cellules comunicades. Les unions comunicants estan formades per dos connexons units, els quals, al seu torn, estan composats per sis connexines, unes petites proteïnes.

interacting plasma membranes 4 intercellular space 0.6 um sealing strands of tight- junction proteins cytoplasmic half of lipid bilayer cell 1 cell (A) 2 membranes of adjacent cells Ca2+ E-cadherin actin filament a-actinin vinculin catenin membranes of adjacent cells intermediate filaments intracellular attachment plaque desmocollin and desmoglein membranes of adjacent cells connexons extracellular space