Necesidades educativas especiales o barreras al aprendizaje y la participación

Diapositivas de Fundació Pere Tarrés sobre Necesidades Educativas Especiales o Barreras al Aprendizaje y la Participación. El Pdf explora la evolución de la educación especial hacia un modelo inclusivo, definiendo conceptos clave y presentando preguntas para verificar el aprendizaje en el ámbito universitario.

Ver más

36 páginas

Conceptes generals de leducació especial.
Marc legal de leducació especial.
Un nou concepte: lescola inclusiva.
estionari
Necessitats educatives especials o barreres a l’aprenentatge i la
participació?
Leducac especial i les necessitats educatives especials.
Es pot dir que, fins a mitjans del segle XX, es concebia l’educació especial com una disciplina que atenia, principalment en centres específics, aquells alumnes
que presentaven algun tipus de dèficit que els impedia el seu desenvolupament normalitzat i l’aprenentatge de determinats continguts amb la
metodologia habitual, és a dir, aquells infants amb dificultats per assolir els seus aprenentatges seguint el ritme de la resta de lalumnat.
Cap a la segona meitat del segle XX, aquest concepte d’educació especial comença a canviar, principalment amb la publicació, l’any 1978, de l’informe
Warnock a Anglaterra fruit de l’anàlisi de la situació de l’educació especial a la Gran Bretanya.
Aquest document ha esdevingut un referent en el món de l’educació especial ja que s’amplia el terme d’educació especial i apareix, per
primera vegada, el concepte de necessitats educatives especials. Aquesta nova visió considera que un infant necessita una educació
especial si té alguna dificultat en laprenentatge que requereixi una mesura educativa especial. Aquest nou concepte desplaça el centre
d’atenció des de l’infant, considerat com portador d’un trastorn, cap a la intervenció educativa, en la qual el nen o nena és una de les parts
implicades. Les necessitats educatives especials sorgeixen com a conseqüència de la no-adaptació de l’alumne/a al ritme i tipus
d’aprenentatge del grup al qual pertany.”
CONTI NUA R
Lactual concepte de necessitats educatives especials es defineix en funció de la necessitat d’ajuda addicional de l’infant respecte a les requerides pels
nens/es que assisteixen a les escoles ordinàries; ja no es parla de nens amb dèficits que han de rebre educació en un centre especialitzat, sinó que cal
considerar aquests alumnes com a subjectes que cal atendre, d’acord amb les seves característiques i d’una forma individualitzada, en els centres i en les
aules de gim normal, facilitant-los, així, laprenentatge dels continguts curriculars, el seu desenvolupament personal i la seva incorporació a la societat.
Tema 1 de 4
Conceptes generals de l’educació especial.
El terme d’educació especial ha canviat al llarg dels anys. Tradicionalment s’utilitzava per
designar un tipus d’educació diferenciada de la general o ordinària i actualment ha passat
de ser una educació adaptada a l’educacgeneral a una educac específica en la qual la
integració, la inclusió i l’atenció a la diversitat són els eixos orientadors principals.
És a dir, existeix una necessitat educativa especial quan alguna de les característiques
personals de l’alumne/a afecta el seu aprenentatge de forma que són necessaris mitjans
extraordinaris daccés al currículum escolar i/o condicions d’aprenentatge adaptades.

Visualiza gratis el PDF completo

Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.

Vista previa

Conceptos Generales de la Educación Especial

FUNDACIÓ
PERE TARRÉS

Conceptos generales de l'educació especial.
=

Marc legal de l'educació especial.
Un nou concepte: l'escola inclusiva.
?

QuestionariTema 1 de 4
Conceptes generals de l'educació especial.
L'educació especial i les necessitats educatives especials.

El terme d'educació especial ha canviat al llarg dels anys. Tradicionalment s'utilitzava per
designar un tipus d'educació diferenciada de la general o ordinaria i actualment ha passat
de ser una educació adaptada a l'educació general a una educació específica en la qual la
integració, la inclusio i l'atenció a la diversitat son els eixos orientadors principals.

Es pot dir que, fins a mitjans del segle XX, es concebia l'educació especial com una disciplina que atenia, principalment en centres específics, aquells alumnes
que presentaven algun tipus de déficit que els impedia el seu desenvolupament normalitzat i l'aprenentatge de determinats continguts amb la
metodologia habitual, és a dir, aquells infants amb dificultats per assolir els seus aprenentatges seguint el ritme de la resta de l'alumnat.

Cap a la segona meitat del segle XX, aquest concepte d'educació especial comença a canviar, principalment amb la publicació, l'any 1978, de l'informe
Warnock a Anglaterra fruit de l'analisi de la situació de l'educació especial a la Gran Bretanya.

"Aquest document ha esdevingut un referent en el món de l'educació especial ja que s'amplia el terme d'educació especial i apareix, per
primera vegada, el concepte de necessitats educatives especials. Aquesta nova visió considera que un infant necessita una educació
especial si té alguna dificultat en l'aprenentatge que requereixi una mesura educativa especial. Aquest nou concepte desplaça el centre
d'atenció des de l'infant, considerat com portador d'un trastorn, cap a la intervenció educativa, en la qual el nen o nena és una de les parts
implicades. Les necessitats educatives especials sorgeixen com a consequència de la no-adaptació de l'alumne/a al ritme i tipus
d'aprenentatge del grup al qual pertany."

És a dir, existeix una necessitat educativa especial quan alguna de les caracteristiques
personals de l'alumne/a afecta el seu aprenentatge de forma que són necessaris mitjans
extraordinaris d'accés al currículum escolar i/o condicions d'aprenentatge adaptades.
CONTINUAR

L'actual concepte de necessitats educatives especials es defineix en funció de la necessitat d'ajuda addicional de l'infant respecte a les requerides pels
nens/es que assisteixen a les escoles ordinàries; ja no es parla de nens amb deficits que han de rebre educació en un centre especialitzat, sino que cal
considerar aquests alumnes com a subjectes que cal atendre, d'acord amb les seves caracteristiques i d'una forma individualitzada, en els centres i en les
aules de règim normal, facilitant-los, així, l'aprenentatge dels continguts curriculars, el seu desenvolupament personal i la seva incorporació a la societat.Aquest fet posa de relleu la necessitat que tots els programes educatius s'ajustin a les demandes i necessitats dels alumnes a diferencia de la concepció
tradicional, on eren els alumnes qui s'havien d'ajustar a uns programes dictaminats.

Entenem, per tant, que un infant té necessitats educatives especials quan presenta un
problema d'aprenentatge al llarg del seu desenvolupament, que demana una atenció
específica i més recursos educatius dels necessaris i habituals per als companys de la seva
edat.

Els problemes d'aprenentatge que un infant pot presentar poden ser permanents (per exemple, un nen amb discapacitat intel·lectual) o es poden
presentar en un moment determinat (per exemple, un infant amb un retard en la parla).

Aquestes necessitats educatives especials, ja siguin permanents o temporals, son flexibles, és a dir, allò que un infant necessita en un moment serà diferent
del que necessiti més endavant, en funció dels seus avenços i el seu entorn.

Els recursos educatius fan referencia a professionals especialitzats, l'ampliació i l'adaptació d'alguns materials i activitat i l'adaptació de l'entorn (per exemple,
la supressió de barreres arquitectòniques, etc.).

D'aquest concepte es deriven dues caracteristiques amb relació a les dificultats dels/de les alumnes:

Característiques de les Dificultats d'Aprenentatge

  • El seu caracter interactiu

    Les dificultats d'aprenentatge d'un infant depenen tant de les seves condicions personals com de les caracteristiques de l'entorn on es troba, és a dir, l'escola
  • La seva relativitat

    les dificultats d'un alumne/a no poden establir-se ni amb caracter definitiu ni d'una forma determinant i dependran de les particularitats de l'alumne/a en un moment
    determinat i en un context també determinat

66
La clau es troba a analitzar les potencialitats de desenvolupament i aprenentatge de
l'infant, valorant al mateix temps quins són els recursos educatius per aconseguir que la seva
evolució resulti satisfactoria.

-Completeu el bloc anterior.

En resum, el concepte de necessitats educatives especials està en relació amb les ajudes
pedagogiques o serveis educatius que determinats/des alumnes puguin necessitar al llarg
de la seva escolarització, per a l'assoliment del maxim creixement personal i social.

La detecció de les necessitats educatives especials consisteix a conèixer els perfils evolutius i les dificultats dels/de les alumnes, així com les seves
potencialitats d'aprenentatge, per valorar els recursos educatius que necessiten.

Per tant, aquesta reforma educativa en relació amb l'educació especial determina que el sistema educatiu disposi dels recursos necessaris perquè els/les
alumnes amb necessitats educatives especials puguin assolir dintre del mateix sistema educatiu els objectius establerts amb caracter general per a tot
l'alumnat. D'aquí es dedueix que, des d'aquest nou model, l'educació especial s'entén com el conjunt de recursos personals, materials i emplaçaments posats
a disposició del sistema educatiu, que permetin l'adequació de les respostes educatives a les necessitats particulars que, de forma temporal o permanent,
puguin presentar alguns/es alumnes, en l'entorn menys restrictiu possible.

Finalitats i Principis de l'Educació Especial

Des d'aquesta nova perspectiva, les finalitats de l'educació especial són:

  1. Aconseguir el màxim desenvolupament de les capacitats de l'infant.
  2. Desenvolupar globalment la personalitat de l'infant.
  3. Preparar l'infant per a la seva incorporació i participació en la vida social i laboral.

I es regeix, entre d'altres, pels principis següents:

  • Considerar l'infant amb discapacitat en el seu conjunt, no centrar-se únicament en el deficit (veure'l prioritariament com un infant).
  • Potenciar al maxim el desenvolupament de l'autonomia i l'autoconcepte de l'infant amb necessitats educatives especials.
  • Prioritzar els aprenentatges practics i funcionals.
  • Promoure la plena participació en els entorns habituals de la resta dels infants.
  • Utilitzar metodologies que permetin l'aprenentatge adaptat a les necessitats individuals quan sigui necessari sense detriment, sempre
    que sigui possible, del treball amb la resta del grup al qual pertany.
  • Establir processos de col·laboració amb la família.

Taula Comparativa: Educació Especial vs. Necessitats Educatives Especials

A continuaciónpresenta una taula comparativa entre el concepte d'educació especial i el de necessitats educatives especials:EDUCACIÓ ESPECIAL
NECESSITATS EDUCATIVES ESPECI ...
. Terme restrictiu carregat de múltiples connotacions pejoratives
· S'acostuma a utilitzar com a etiqueta diagnòstica
. S'allunya de l'alumnat considerat com a "normal"
· Predisposa a l'ambiguitat, l'arbitrarietat i l'error
· Pressuposa una etiologia estrictament personal de les dificultats d'aprenentatge i/o desenvolupament
· Té implicacions educatives de caracter marginal i segregador
· Comporta referències específiques de currículums especials
· Fa referencia als programes de desenvolupament individual (PDI), els quals parteixen d'un disseny curricular especial
EDUCACIÓ ESPECIAL
NECESSITATS EDUCATIVES ESPECI ...
. Terme més ampli, general i propici per a la integració escolar
. Es fa ressò de les necessitats educatives temporals o permanents de l'alumnat
. Les necessitats educatives especials es refereixen a les necessitats globals de l'alumne/a i, per tant, inclouen el terme educació especial
. Ens situa davant un terme la característica fonamental del qual es la relativitat conceptual
. Admet com a origen de les dificultats d'aprenentatge i/o desenvolupament una causa personal, escolar o social
. Amb implicacions educatives de marcat caracter positiu per a la integració
. Fa referencia a un currículum ordinari i identic sistema educatiu per a tot l'alumnat
· Fomenta les adaptacions de currículum ordinari

La nova perspectiva de l'educació especial es basa a considerar l'infant amb discapacitat centrant-se en el deficit (veure'l
prioritàriament com un infant).
Vertader.
Fals.
SUBMITCompleteu el bloc anterior.

Deficiència, Discapacitat, Minusvalidesa, Trastorn i Diversitat Funcional

El concepte de discapacitat ha anat evolucionant al llarg dels anys tot i que, en l'àmbit social,
ha transcendit amb més rellevància la classificació presentada per l'Organització Mundial de
la Salut (OMS) l'any 1980 amb la publicació de la Classificació Internacional de Deficiencies,
Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), en què es diferencien tres nivells: deficiencia,
discapacitat i minusvalidesa.

Aquesta classificació defineix deficiència com tota pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicologica, fisiologica o anatòmica. Aquesta deficiència
té una consequència en el comportament del cos, segons el que es considera normal a l'esser humà.

En canvi, amb el terme discapacitat es fa referencia a tota restricció o absència (fruit d'una deficiencia) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o
dins del marge que es considera normal per a l'ésser humà.

Finalment, minusvalidesa és la situació de desavantatge d'un individu determinat com a consequència d'una deficiência o discapacitat, que el limita o
impedeix l'acompliment d'un rol que seria normal en el seu cas (en funció de l'edat, el gènere i factors socials i culturals).

Relació entre Deficiència, Discapacitat i Minusvalidesa

La CIDDM relaciona aquests tres conceptes de la forma següent:

DEFICIENCIA
ALTERACIÓ ORGÀNICA
· Extremitats
· Òrgan de la visió
· Oïda
· Àrea de Broca i àrea de Wernicke (regions
cerebrals encarregades de la comprensió i
articulació del llenguatge)

¿Non has encontrado lo que buscabas?

Explora otros temas en la Algor library o crea directamente tus materiales con la IA.