Diagnóstico neurocinesiológico del bebé y el lactante, Universidad

TEMA 1. Diagnóstico neurocinesiológico del nadó y el lactant

El Doctor Václav Vojta va llegar una sistematica de diagnostic neurocinesiològic del nadó i del lactant. Aquesta consta de tres valoracions:

• Valoració de l'ontogènesi postural (1).
• Valoració de les reaccions posturals (2).
• Valoració dels reflexos primitius (1,2).

1.1. Valoració de l'ontogenesi postural

L'ontogènesi postural és l'analisi dels patrons motors i posturals des del punt de vista cinesiològic del nounat i del lactant, des d'un patró ideal. Des d'aquest, es podran apreciar les desviacions de la normalitat (3). Per a poder realitzar la valoració postural del xiquet, aquest haurà d'estar despert i col·locat en decubit per a ser exposat lliurement als estímuls del seu entorn. Es valora de manera espontània el que fa i com ho fa, sense col·laboració o assistència per part de l'explorador.

Si es coneix be la motricitat ideal es te un denominador comú per a valorar la quantitat i la qualitat de la motricitat normal o anormal.

1.1.1. Primer estadi: estadi filogènic o estadi dels reflexos primitius, 0-6a setmana

Patrons posturals en decúbit supí, 0-4a setmana

El decúbit supí és una postura molt inestable en el nounat. Es caracteritza per l'existencia de moviments en massa (estadi holocinetic). Si el bebé es troba tranquil, les seues extremitats es troben flexionades pròximes del tronc (fig. 1). No obstant això, davant estímuls inadequats com el soroll, el fred, la fam o el dolor, les extremitats es despleguen sobtadament, apareixent patrons motors primitius de desencadenament fluid. Si aquesta mobilitat en massa es desencadena de manera rígida o està limitada s'aprecia una alteració de l'ontogènesi postural.

GB '16 Fig. 1. Nounat tranquil en decúbit supí. Font: G. Borio (2016).

A nivell de l'organ axial (tronc i cap) existeix una anteversió pelvica i una reclinació del cap. A causa de la seua postura asimetrica, quan el xiquet s'orienta cap a un estimul lateral, el fa encorbant el tronc en massa (fig. 2). El xiquet està sobre una superfície de contacte estreta que provoca la seua inseguretat. No hi ha suports.

2Les extremitats superiors adopten la posició d'ansa (fig. 3) que es caracteritza per tindre els muscles en protracció, rotació interna i adducció; els colzes flexionats; els canells en flexió i amb desviació cubital; i els polzes inclosos en el puny.

18 Butis Smaller 2025 Fig. 2 i 3. Nounat en decúbit supí i posició de braços en ansa. Font: G. Borio (2018).

Els membres inferiors poden estar mantinguts amb els malucs a uns 120° de flexió, apropant-los al tronc, i una abducció menor de 45º. Una altra característica important d'aquest període holocinetic son els moviments de tipus Moro davant estímuls exagerats que inquieten al bebé (fig. 4). La seua resposta inclou la separació brusca dels braços, el cap sobrepassa la línia mitjana cap al costat contrari i el tronc s'hiperestén, les pupil les es dilaten, obri la boca i els ulls, s'accelera la respiració i canvia la seua expressió facial.

GB "18 Fig. 4. Moviments tipus reflex de Moro. Font: G. Borio (2018).

Patrons posturals en decubit supí, 4-6a setmana

Cedeix l'anteversió pelvica i la reclinació del cap. Apareix major component de rotació a nivell cervical, el seguiment visual pot ser major. Disminueix la lateroflexió que acompanya al tronc (fig. 5).

L 118 Fig. 5. Decúbit supí, 4-6a setmana. Font: G. Borio (2018).

3Desapareix la posició en ansa dels braços, els muscles disminueixen la seua protracció i rotació interna. El polze ja no està inclòs dins del puny. Augmenta el contacte amb el pla de suport i la postura perd inseguretat.

Patrons posturals en decubit pron, 0-4a setmana

En decubit pron, l'estadi holocinetic a penes té rellevància.

Els braços es col·loquen en posició d'ansa pegats al cos: muscles en protracció i rotació interna, colzes flexionats, mans en puny amb flexió i desviació cubital del canell, polzes flexionats i induïts en el puny quan la mà estiga tancada (fig. 6).

GB 18 Fig. 6. Nounat en decúbit pron. Font: G. Borio (2018).

Els malucs es poden flexionar asimetricament fins a 115° amb rotació interna i abducció menor de 45º. L'adopció constant d'una "postura de granota" és signe d'anormalitat (fig. 7).

Fig. 7. Postura de granota. Font: G. Borio (2018).

El seu centre de gravetat se situa en zona xifoidal i mes en zona nucal. La seua postura és inestable perquè la superfície de contacte amb el pla és estreta. Encara no hi ha superfície de suport.

Patrons posturals en decubit pron, 4-6a setmana

L'ontogènesi del endreçament es posa en marxa amb la fixació mantinguda de la mirada i el seguiment dels estímuls optics.

Passa d'una superfície de contacte a una superfície de suport formada pels avantbraços i la regió umbilical (fig. 8).

rotaciones internas a mesura qeu madura es desplaça de cranial a caudal, en supí és a la inversa, de cuadal a crinial 4als 4 mesos ha d'haver assolit el rescolçament dels colzes. podem alliberar a nivell cranial i poder saber que hi ha a l'abast del sue entorn apareix la fase d'empate fisiològic 913 '18 Fig. 8. Base de suport entre avantbraços i zona umbilical. Font: G. Borio (2018).

1.1.2. Segon estadi (desaparicio dels reflexos primitius): patrons posturals en decubit supí, 7-13a setmana

La posició de l'esgrimista

A partir de la 6a setmana de vida, en la 7a i 8a setmana es desenvolupa el primer patró postural del segon estadi, la posició de l'esgrimista (fig. 9) es tradueix en la intenció del xiquet de "agarrar" a la seua mare, és un signe de concentració visual mantinguda.

C13 116 Fig. 9. Posició de l'esgrimista Font: G. Borio (2016).

La fase de distonia fisiologica

La inseguretat del bebé en els moviments propositius és deguda a la distonia fisiologica propia del període. Respon intencionadament amb tot el seu cos, expressa grat o rebuig amb la seua mímica i moviment corporal. Son moviments insegurs.

Coordinació mà-mà

A partir de la 8a setmana es desenvolupa la coordinació ma-ma que suposa la interrelació de tots dos hemisferis cerebrals (fig. 10). Els membres superiors deixen la posició de braços en ansa i es col·loquen a 45º de flexió i de separació. Les mans apareixen en el centre del camp visual. Els colzes es flexionen, avantbraços estan lleugerament supinats, els canells en desviació radial, els polzes separats. Els membres inferiors es flexionen acompanyant al joc de les mans, però en un primer moment els talons segueixen recolzats. A mesura que avança el desenvolupament, s'eleven els membres inferiors del pla (fig. 11).

a final del 3r mes, ha aparegut plexio dels membres inferiors. agafa en les amns i en els peus.

5'16 GB 418 Figs. 10 i 11. Coordinació mà-mà i elevació de membres inferiors. Font: G. Borio (2016 y 2018).

En un primer moment el bebé contacta les gemmes dels dits. Segons Vojta: "Es un signe segur de desenvolupament mental, intel·lectual i motor ideal". Aquesta relació amb si mateix suposa l'inici del seu esquema corporal. No es considera encara l'inici de la prensió dirigida a un objecte.

Després el joc arriba a tota la ma que arriben a contactar amb la boca o amb els ulls, s'inicia la coordinació ulls-mans-boca (fig. 12).

C GIS 16 Fig. 12. Coordinació ulls-mans-boca. Font: G. Borio (2016).

En la transició al 4t mes, la coordinació mà-mà s'acompanya de moviments de prensió irradiada als peus, primer només les puntes dels dits polzes es toquen per a després recolzar planta amb planta enfrontades (fig. 11).

1.1.3. Segon estadi: patrons posturals en decubit pron, 7-13a setmana

La curiositat creixent fa que el xiquet es mantinga durant més temps recolzat en els braços. El suport simètric en colzes permet al xiquet percebre globalment el seu entorn (fig. 13 i 14). Aquest suport es realitza en tots dos epicòndils medials, els colzes se situen a la mateixa altura, però la càrrega del pes és major sobre el colze del costat facial ja que és una postura molt dinamica al servei de l'orientació visual del bebé.

513 '18 200 Figs. 13 i 14. Suport simètric en colzes. Font: G. Borio (2018).

El cap es manté endreçat en equilibri en contra de la gravetat fora de la base de sustentació. El pes del cos es desplaça cap a caudal prop de la zona umbilical. A mesura que madura aquest patro, la base de sustentació està formada pel suport simètric en tots dos epicondils medials i la símfisi púbica.

no pot però en el seu cos mostra la seua intenció 6