La actividad prestacional y económica de las administraciones públicas

Introducción a la Actividad Prestacional y Económica

"Cualquiera de nosotros, a lo largo de un día cualquiera de nuestra vida, hace uso de los muy diversos servicios públicos cuya prestación los poderes públicos ponen a disposición de los ciudadanos. Cuando abrimos el grifo por la mañana para beber agua o ducharnos. Cuando cogemos el transporte público [AVE, rodalies, metro, bicing .. ] para desplazarnos al puesto de trabajo. Cuando entramos en el aula de una universidad pública para recibir (o impartir) clase de, por ejemplo, Derecho administrativo. O cuando acudimos a las dependencias del servicio autonómico de salud."

Explicación de los Servicios Públicos Municipales

Explicació: => Els serveis públics mínims que un ajuntament ha de donar depenen de la seva població. Com que hi ha molts municipis petits on una mateixa persona fa diverses tasques (alcalde, secretari, etc.), les obligacions legals d'un ajuntament augmenten progressivament amb el nombre d'habitants. Més habitants volen dir més necessitats de serveis públics. => Els ajuntaments tenen la capacitat de promoure activitats i oferir serveis per satisfer les necessitats dels seus ciutadans. En principi, tots els serveis que satisfacin les necessitats locals poden ser proporcionats per l'ajuntament. => El fet que l'ajuntament decideix prestar un servei (amb diners públics) pot tenir un impacte en la llibertat d'empresa, ja que pot competir o fins i tot monopolitzar serveis que abans podrien oferir empreses privades.

Ley 7/1985 y Servicios Municipales Obligatorios

Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local => Art. 25.1. El Municipio, para la gestión de sus intereses y en el ámbito de sus competencias, puede promover actividades y prestar los servicios públicos que contribuyan a satisfacer las necesidades y aspiraciones de la comunidad vecinal en los términos previstos en este articulo Þ Art. 26.1. Los Municipios deberán prestar, en todo caso, los servicios siguientes:

1. En todos los Municipios: alumbrado público, cementerio, recogida de residuos, limpieza viaria, abastecimiento domiciliario de agua potable, alcantarillado, acceso a los núcleos de población y pavimentación de las vías públicas.
2. En los Municipios con población superior a 5.000 habitantes, además: parque público, biblioteca pública y tratamiento de residuos.
3. En los Municipios con población superior a 20.000 habitantes, además: protección civil, evaluación e información de situaciones de necesidad social y la atención inmediata a personas en situación o riesgo de exclusión social, prevención y extinción de incendios e instalaciones deportivas de uso público.

73d) En los Municipios con población superior a 50.000 habitantes, además: transporte colectivo urbano de viajeros y medio ambiente urbano.

Concepto de Servicio Público y su Naturaleza

Manual ...

• Son solo unos pocos ejemplos de una actividad administrativa extensíssima y, lo que es más importante, extraordinariamente heterogénea en su contenido, pero también en su naturaleza y régimen jurídico
• El concepte del SP apareix en el dia a dia de la ciutadania (vagues, retards, llistes d'espera, qualitat ... )
• Càrrega ideológica i política o En contra: cost, poc sostenibles, burocràtics, deficit, anti-mercat o A favor: base de l'Estat social, garantia igualtat material, conquesta drets

Abans parlàvem de "servei públic", però ara distingim entre dues coses: activitat prestacional (donar serveis directament als ciutadans) i activitat econòmica (quan l'administració actua com una empresa). Si l'administració es fa càrrec d'una empresa en crisi, això es considera activitat econòmica, una actuació empresarial per salvar l'empresa o obtenir beneficis, no per donar un servei als ciutadans. Hi ha una relació entre donar un servei i garantir-lo a la gent. Tot això mostra que l'activitat de l'administració és molt variada en el què fa, com ho fa i les normes que la regulen. El concepte de "servei public" és complex i important perquè té una carrega ideologica i política. Ens afecta directament com a ciutadans que fem servir aquests serveis. Com que també tenen un cost econòmic, la gent els valora de manera diferent segons la seva ideologia política.

• En contra dels serveis públics es diu que costen massa, no són sostenibles econòmicament, són massa burocràtics i ineficaces, i que afecten el mercat limitant la iniciativa privada.
• A favor dels serveis públics es diu que són la base de l'estat del benestar, garanteixen una igualtat real d'oportunitats (que la igualtat i la llibertat siguin efectives per a tothom) i són drets que s'han aconseguit amb el temps.

El tema dels serveis públics és present en el dia a dia dels ciutadans (vagues, retards, llistes d'espera, qualitat dels serveis).

Dificultades del Concepto de Servicio Público

Les dificultats del concepte de SERVEI PÚBLIC El concepte de servei públic presenta moltes ambigüitats i complexitats, ja que cap norma jurídica positiva en dóna una definició clara i unívoca. Es tracta, més aviat, d'un concepte construït històricament, que s'ha anat perfilant amb el temps a partir de la pràctica administrativa i de les decisions jurisprudencials. Aquest concepte és polisèmic i amfibològic, cosa que vol dir que pot tenir diversos significats segons el context en què s'utilitza. En trobem usos en sentit estricte, ample i amplíssim, fet que incrementa la seva complexitat. 74Aquesta manca de precisió es manifesta en la polisèmia del terme, que pot ser utilitzat en sentits diversos:

Sentidos del Servicio Público

A. SENTIT ESTRICTE (uti singuli): En el seu sentit més restringit, un servei públic és una activitat concreta de l'Administració destinada a un ciutadà determinat, encara que pugui gaudir-ne tothom (com ara l'ensenyament, la sanitat o el transport públic). Aquestes prestacions són individualment gaudibles (uti singuli) i tenen com a objectiu satisfer necessitats específiques de la ciutadania. B. SENTIT AMPLE O AMPLÍSSIM: En un sentit més ampli, el servei public pot incloure activitats destinades a tota la col·lectivitat, sense un beneficiari concret. Aquestes activitats s'identifiquen sovint amb funcions de sobirania, com la seguretat pública, les relacions exteriors o la defensa nacional. En aquest cas, parlem de serveis uti universi, perquè són per a tothom però ningú en particular pot reclamar-los individualment. El sentit amplíssim encara va més enllà i identifica el servei públic amb qualsevol activitat administrativa, arribant a incloure elements com els béns de domini públic (com ara escoles, hospitals, universitats) o fins i tot el personal públic (funcionaris). Aquest enfocament és el que utilitza l'article 106.2 de la Constitució Espanyola, quan reconeix el dret a ser indemnitzat pels danys causats en els béns i drets dels particulars com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. El problema és que aquest precepte contribueix a la confusió conceptual, ja que utilitza el terme de manera genèrica i extensiva. L'article 106.2 de la Constitució Espanyola contribueix a aquesta confusió en establir la responsabilitat patrimonial de l'Administració pels danys causats als particulars per lesions derivades del funcionament dels "serveis públics". Aquesta formulació suggereix un ús ampli del terme, abastant qualsevol actuació administrativa susceptible de causar un dany. De manera similar, la definició de béns de domini públic que es refereixen a béns "afectes a un ús o servei públic" també utilitza aquesta noció en un sentit ampli, incloent no només instal·lacions destinades directament a la prestació de serveis (hospitals, universitats), sinó també edificis administratius amb dependències de funcionaris. La utilització del terme "servidors publics" com a extensió de "servei public" també reflecteix aquesta amplitud semàntica, podent referir-se tant al personal que presta serveis directament als ciutadans com a funcionaris que desenvolupen altres funcions administratives (per exemple, en procediments sancionadors). Malgrat la manca d'una definició legal precisa, es pot entendre el servei públic com el conjunt d'activitats que satisfan necessitats essencials per a la col·lectivitat, motiu pel qual els poders públics tenen el deure de garantir la seva prestació als ciutadans.

Formas de Garantía del Servicio Público

Les formes de garantia del servei públic Els poders públics no han de prestar sempre directament el servei públic, però sí assegurar que s'ofereixi adequadament a la ciutadania. Això es pot fer de tres maneres:

1. Prestació DIRECTA per part de l'Administració: l'Administració assumeix el servei, com és el cas d'un hospital público d'una universitat com la UPF.

Ejemplo de Prestación Directa: Ambulatorio Público

a. Exemple: Un ambulatori públic (CAP - Centre d'Atenció Primària). La Generalitat de Catalunya gestiona directament els ambulatoris, amb personal sanitari que és empleat públic, per oferir assistència sanitària a la ciutadania.

1. Prestació INDIRECTA mitjançant un tercer contractat per l'Administració: aquí l'Administració manté la titularitat del servei, però cedeix la gestió a una empresa privada mitjançant un contracte de concessió de serveis públics. Un exemple classic seria el transport públic, on una empresa privada presta el servei però sota les condicions que marca l'Administració.

Ejemplo de Prestación Indirecta: Recogida de Basura

a. Exemple: El servei de recollida d'escombraries en un municipi. L'ajuntament (l'Administració) contracta una empresa privada (el tercer) mitjançant una concessió per a que faci la feina de recollir les deixalles dels contenidors i portar-les a l'abocador. El servei és públic (és per a tots els ciutadans), però la prestació la fa una empresa amb un contracte amb l'ajuntament.

1. Prestació per OPERADORS PRIVATS EN RÈGIM DE COMPETENCIA, amb garanties públiques: En aquest model, la prestació la realitzen empreses privades en un règim de competència, però l'Administració es reserva la facultat d'establir i vetllar pel compliment de determinades garanties per assegurar la qualitat i l'accés universal al servei (per exemple, en alguns sectors de telecomunicaciones). En aquest últim cas, sovint es parla d'activitat prestacional per distingir-ho del concepte tradicional de servei públic prestat directament o indirectament per l'Administració.

Ejemplo de Operadores Privados: Compañías de Telefonía Móvil

Exemple > les companyies de telefonia mòbil. Hi ha diverses empreses privades que ofereixen serveis de telefonia i internet mòbil en competència. Tot i que no hi ha una única empresa contractada per l'Administració, aquesta (per exemple, a través de la regulació del mercat) estableix obligacions de servei universal per assegurar que tothom tingui accés a uns serveis bàsics de comunicació, fins i tot en zones menys rendibles per a les companyies. L'Administració garanteix que, malgrat ser un mercat privat, es compleixen certs estandards i s'arriba a tota la població. Aquest tercer model respon al que es coneix com a activitat prestacional més que com a servei public en sentit tradicional, però manté el principi fonamental de garantia d'accés universal i igualitari. En definitiva, la dificultat per definir el concepte de servei públic rau en la seva naturalesa històrica i la seva polisèmia, que abasta des de la prestació concreta a un individu fins a la totalitat de l'acció administrativa destinada a satisfer les necessitats collectives, amb diverses modalitats de garantia de la seva prestació.

Orígenes y Evolución del Servicio Público

1. Origens i evolució del servei públic El servei públic és una figura que no existia en l'Estat absolutista. No va ser fins als segles XVIII i XIX que, en el marc de les revolucions liberals i la creació d'un nou model d'Estat basat en la separació de poders, es va començar a configurar la idea del servei públic com una responsabilitat dels poders públics. En aquest context, els primeres textos constitucionals, com la Constitució de Cadis de 1812, ja establien mandats a l'administració local per tenir cura de l'educació, la salut i la beneficència, encarregant als ajuntaments el manteniment d'escoles, hospitals, hospicis i altres establiments d'ajuda social. Fins aleshores, aquestes funcions havien estat assumides principalment per 76