Estructura financiera de la sociedad anónima y de responsabilidad limitada

Universitat de Girona

Facultat de Dret

DRET DE SOCIETATS

Lliçó 2 .- L'estructura financera de la societat anonima i de responsabilitat limitada. Accions, participacions socials i obligacions Prof. Dr. Josep Oriol Llebot Majó Catedràtic de Dret Mercantil

Lliçó 2 .- L'estructura financera de la societat anonima i de responsabilitat limitada. Accions, participacions socials i obligacions .- 2.1. Introducció .- 2.2. El capital social, les reserves i les provisions. La doctrina de la infracapitalització .- 2.3. L'estructura del capital i el cost del capital en l'anàlisi econòmica .- 2.4. La triple dimensió de l'acció i la participació social. L'acció i la participació social com a part del capital .- 2.5. L'acció i la participació social com a fonament de la condició de soci. Drets mínims dels socis: A) Dret a participar en el repartiment dels guanys; B) Dret a participar en el patrimoni resultant de la liquidació; C) Dret de subscripció o assumpció preferent i dret d'assignació gratuïta; D) Dret d'informació; E) Dret d'assistència; F) Dret de vot .- 2.6. Classes d'accions i participacions socials desiguals: A) Accions i participacions socials privilegiades; B) Accions i participacions socials sense vot; C) Transcendència organitzativa de les classes .- 2.7. L'acció com a valor. Representació mitjançant títols o anotacions en compte. La participació social com a dret subjectiu patrimonial .- 2.8. Transmissió de les accions i de les participacions socials .- 2.9.Clausules restrictives de la lliure transmissibilitat .- 2.10. Embargament, copropietat i drets reals .- 2.11. Els negocis sobre les pròpies accions i participacions socials: A) Prohibició de subscripció o assumpció; B) Admissibilitatemitada d'adquisició derivativa; C) Règim d'altres negocis; E) Participacions recíproques .- 2.12. Les obligacions: A) El negoci jurídic d'emissió d'obligacions; B) Les obligacions com a valors; C) Els obligacionistes com a creditors peculiars; D) (Continua) L'organització dels obligacionistes; E) L'amortització de l'emprèstit. Formes; F) Les obligacions convertibles .- 2.13. Altres actius.

L'estructura financera de la societat anònima i de responsabilitat limitada

Accions, participacions socials i obligacions

1.1 .- Introducció

L'estructura jurídic financera de la societat anónima i de la societat de responsabilitat limitada consisteix en el conjunt de normes que estableixen el règim jurídic dels dos principals instruments de finançament de les empreses collectives que han adoptat aquestes formes socials i que són les accions i participacions socials, que constitueixen l'instrument que proporciona els recursos propis a la societat, i les obligacions, que permeten a la societat obtenir recursos aliens endeutant-se.

La importância de l'estudi de l'estructura jurídic financera radica en conèixer el règim d'aquests instruments de finançament de l'empresa social, doncs entorn del capital social i les seves parts alíquotes, constituïdes per les accions i participacions socials, està construïda una part fonamental de la disciplina de la societat anònima i de responsabilitat limitada.

En l'estudi de l'estructura jurídic financera també és important tenir presents les conseqüències econòmiques que comporta aquesta disciplina, doncs en fixar el destí de certes xifres del patrimoni social al compliment de determinades funcions legalment establertes, es condiciona tant les decisions d'inversió com les decisions de finançament de la societat.

Ja que si bé les decisions d'inversió són, en principi, competência dels administradors de la societat i tenen com a únic límit la satisfacció de la regla que regeix les decisions subjectes a la discrecionalitat empresarial, en canvi les decisions de finançament no són només el resultat de les decisions empresarials preses pels administradors sinó que aquestes estan condicionades per aquest règim jurídic que, al predeterminar l'assignació de determinats recursos, acaba per afectar irremeiablement també a les decisions d'inversió.

2.1 .- El capital social, les reserves i les provisions

La doctrina de la infracapitalització

A) El capital social

La importância del capital social a la societat anònima i de responsabilitat limitada ha portat a afirmar metafóricament que la societat anónima és un capital amb personalitat jurídica. La millor manera de comprendre els diversos significats i funcions que entorn del capital social s'han abocat és, al nostre parer, mitjançant una clara exposició i comprensió de la disciplina rellevant.

El capital social està constituït en primer lloc per una menció obligatoria en els estatuts de la societat que designa una xifra numèrica expressada en la moneda de curs legal (arts. 23.d) 56.1.f) LSC). El capital social com a menció dels estatuts de la societat es denomina doctrinalment capital nominal perquè únicament expressa una xifra.

Aquesta xifra no pot ser inferior al capital social mínim (art. 4.1 i 4.2 LSC) ja que la societat s'ha de dissoldre si en reduir la xifra del capital social aquesta queda fixada per un import inferior al capital social mínim (arts. 5 i 363.1.f ) LSC).

El capital social, tot el capital social, ha d'estar dividit en accions (arts. 1.3 i 23.d) LSC) o participacions socials (arts. 1.2 i 23.d) LSC) que per això constitueixen parts alíquotes del mateix (art. 90 LSC) reflectides en el valor nominal atribuït a cadascuna (arts. 23.d), 90 i 114.1.b) LSC), de manera que el valor nominal de les accions o de les participacions socials ha de coincidir amb el quocient de dividir el capital social pel nombre d'accions o participacions socials en què es trobi dividit. Les accions o les participacions socials han de ser totes elles objecte de subscripció o assumpció, o el que és igual, el capital social ha d'estar íntegrament subscrit o assumit (arts. 78 i 79 ab initio LSC). La subscripció d'una o més accions o l'assumpció de una o més participacions socials produeix l'obligació de realitzar una efectiva aportació patrimonial a la societat (arts. 22.1.c), 78 i 79 LSC) per un import igual al valor nominal d'aquelles (arts. 1.2, 1.3, 22.1.c), 58, 78 i 79 LSC).

L'aportació patrimonial a la societat es compleix desemborsant el valor nominal de les accions subscrites o de les participacions socials assumides mitjançant l'aportació de béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica (art. 58.1 LSC) i constitutius d'aportacions dineràries (arts. 61 i 62 LSC) o no dineràries (arts. 63 a 71 LSC).

El desemborsament del valor nominal de les accions pot efectuar-se total o parcialment encara que és obligatori realitzar un desemborsament parcial mínim d'una quarta part del valor nominal de cadascuna de les accions subscrites (art. 56.1.g) i 79 in fine LSC). Establint llavors la distinció entre el capital subscrit, necessàriament equivalent al capital social, i el capital desemborsat, equivalent a l'import dels desemborsaments parcials efectivament realitzats.

En canvi en la societat de responsabilitat limitada el valor nominal de les participacions socials assumides ha de ser íntegrament desemborsat (arts. 56.1.g) i 78 LSC), de manera que el capital subscrit ha de coincidir amb el capital efectivament desemborsat.

L'objecte del conjunt de les regles descrites consisteix en que, entre la xifra constitutiva del capital social com a capital nominal i el valor agregat del conjunt de les aportacions efectuades o compromeses, es produeixi una correspondència que doctrinalment es qualifica capital real, tant és així que si en el moment de la constitució de la societat el valor del capital real o patrimoni net de la societat és inferior a la xifra del capital nominal, els socis estan obligats a cobrir la diferencia (art. 38.3 LSC). Per tant, és clar que en el moment de la constitució de la societat les regles descrites asseguren la correspondència entre el capital nominal i el capital real o patrimoni net de la societat menys les despeses de constitució o més les primes d'emissió.

La correspondència entre el capital nominal i el capital real o patrimoni net, una vegada que la societat comença a desenvolupar el seu objecte social deixa inevitablement d'existir, bé perquè el valor del patrimoni net augmenta en relació amb la xifra del capital nominal com a conseqüència de l'obtenció de beneficis, o bé perquè el valor del patrimoni net disminueix respecte a la xifra del capital nominal com a conseqüència de les pèrdues en què successivament pugui incórrer la societat. És clar, per tant, que mentre el capital nominal roman inalterat, en constituir una menció necessaria dels estatuts que només pot ser modificada mitjançant un acord de la junta general de modificació dels estatuts de la societat (art. 285.1 LSC) seguint als procediments d'augment o de reducció de la xifra de capital social preestablerta, en canvi el valor del patrimoni net necessàriament es veurà afectat per variacions positives o negatives.

Això no obstant el manteniment de la correspondència entre el capital nominal i el patrimoni net durant la vigència de la societat és l'objecte d'un altre conjunt de regles. La primera consisteix en què la societat no podrà repartir dividends amb càrrec als beneficis de l'exercici si el valor del patrimoni net és o, a conseqüència del repartiment, resulta ser inferior a la xifra de capital social (art. 273.2 LSC).

En la societat anónima la segona regla consisteix en la reducció obligatòria de la xifra de capital social quan la societat incorri en pèrdues que disminueixin el valor del seu patrimoni net per sota d'un valor equivalent a les dues terceres parts de la xifra de capital nominal i hagués transcorregut un exercici social sense que el patrimoni net hagi recuperat com a mínim un valor equivalent a les dues terceres parts de la xifra del capital nominal (art. 327 LSC), garantint d'aquesta manera una correspondència mínima (vgr. dues terceres parts de la xifra de capital nominal) entre el capital nominal i el valor del patrimoni net de la societat.

La tercera regla imposa, tant a les societats anònimes com a les de responsabilitat limitada, l'obligació de procedir a la dissolució de la societat quan les pèrdues deixin reduït el valor del patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat de la xifra del capital nominal, llevat que la junta general acordi augmentar o reduir la xifra de capital social de manera que el valor del patrimoni net de la societat superi com a mínim la meitat de la xifra de capital social (arts. 363.1.e) LSC), establint així el límit de les pèrdues en què pot incorrer la societat en un import equivalent a la meitat de la xifra de capital nominal.

La principal funció que la doctrina atribueix al capital social és la funció de garantia mínima dels creditors socials, en constatar que constitueix una xifra de retenció d'un valor equivalent dels actius de la societat que garanteix l'existència d'un valor del patrimoni net de la societat equivalent almenys a la xifra del capital nominal.

Aquesta idea està clarament prevista en l'article 273.2 de la LSC abans descrit. Les altres funcions atribuïdes al capital social són la funció de producció, perquè el capital social subministra els recursos propis necessaris per al desenvolupament de l'objecte social, i la funció organitzativa perquè el capital social constitueix el mecanisme d'organització de l'estructura risc-benefici poder a les relacions internes.

El conjunt de la disciplina del capital social és objecte per part de la doctrina d'un conjunt de generalitzacions sistemàtiques que aglutinen grups normatius al voltant d'un principi ordinador. Els denominats principis configuradors del capital social són el principi de determinació (arts. 23.d) i 56.1.f) LSC), el principi del capital social mínim (arts 4.1 i 4.2, 343.1, 360.1.b i 363.1.f LSC), el principi de correspondência o efectivitat que aglutina totes les normes que persegueixen garantir la correspondència entre el