Fisiologia e Fisiopatologia I: organizzazione e funzioni del sistema nervoso

BLOC 5: SISTEMA NERVIOS

Tema 13: Organització general i estructura del SN

Organització del sistema nervios: anatomica

El sistema nervios es pot dividir anatomicament en:

• Sistema nervios central (SNC): encefal i medul.la. (molt important)
• Sistema nervios perifèric (SNP): nervis cranials, espinals, periferics, ganglis, receptors.

*Ex. a l'intestí prim té un "sistema nervios propi" anomenat plexes entèrics (moviments peristaltics), aquest forma part del SNP.

Recordatori

SNP Nervis cranials SNC Encefal SNP Medul-la espinal Receptors Nervis espinals Ganglis Nervis periferics SNP Plexes enterics a l'intesti prim

Funcions del sistema nervios

El SN actua com un circuit reflex (lligat al feedback negatiu). Anomenem circuit reflex al circuit que recorre el SN per regular l'homeostasi. Tot circuit reflex te 5 components:

1- Estimul: activarà el receptor (hi ha molts tipus d'estimuls i son bastant específics). Per exemple: la pell no s'activarà amb un estimul de llum. Estímuls específics actuen sobre receptors específics.

• Sentits especials (son especials per organs concrets: gust, olfacte, visió i equilibri).
• Receptors sensorials (pell).

2- Receptor: si és activat de manera adequada, envia la informació al centre d'integració. Ho farà a través de senyals electriques per les neurones (estructures del sistema nervios capaces de transmetre a través d'impulsos nerviosos la informació que reben), concretament aquelles neurones sensitives (fan referencia als sentits que han activat al receptor) o aferents (son d'entrada). Aquesta via rep el nom de VIA SENSITIVA.

3- Centre integrador (SNC): Ens interessa tenir controlat el manteniment de la homeostasis, per tant, el centre integrador farà un control, regulació, integració i processament de la informació. A la que tinguin una resposta, enviaran la senyal a l'efector a través de la VIA MOTORA que està formada per les neurones motores (actuarà sobre l'efector que produirà una resposta) o eferents.

4- Efector: produirà una resposta sobre una part concreta del cos.

5- Resposta: el sistema nervios es capaç d'actuar sobre el músculo les glandules.

FUNCIONS DEL SISTEMA NERVIÓS (el temari esta dividit en funció d'aquestes funcions)

• Funció sensitiva: engloba la via sensitiva (des de l'estimul amb el receptor).
• Funció integradora: formada basicament per el centre integrador (SNC).
• Funció motora: tenim la via motora i l'efector (que acompanyen la resposta).

81FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA I biblio_monarch

Resum imatge (funcions del sistema nervios)

Via sensitiva neurones sensitives - aferents Centre d'integració SNC Via motora neurones motores - eferents Receptor > Efector Control, regulació, integració Processament de la informació Estimul sentits especials receptors sensorials Resposta Múscul; glàndules Circuit reflex

Exemple funcional de les neurones

Segons la seva funcionalitat tenim:

• Sensitiva: el senyal entra per l'arrel posterior o dorsal de la medulla (sabem que es la posterior perquè te un gangli).
• Motora: es una neurona de sortida que actuarà sobre el muscul o les glandules (efector). Surt per l'arrel anterior de la medul.la.
• Interneurona: funcio d'integració i per tant connecta les dues funcions. Ha de tenir minim una neurona integradora (integració) tot sistema nerviós. (en llocs en tindrà més).

Descripció del que passa

Les neurones sensitives o aferents (gangli) son aquelles que porten la informació cap al sistema nervios central i, les neurones motores son aquelles que surten. Les interneurones faciliten les funcions d'integració i fan que hi hagi moltes sinapsis. Les funcions superiors estan formades per moltes interneurones.

Neurona sensitiva Cos de la neurona sensitiva Gangli Interneurona Dendrites Αχό Receptors Cap als efectors (músculs i glàndules) Neurona motora

Organització del sistema nervios

Com ja hem comentat anteriorment, dividim, en primer lloc el sistema nervios en una classificació anatomica: SNC i SNP. Les estructures que formen el SNC son l'encefal i la medul·la, els quals tenen la funció d'exercir de centres integradors i de control. El SNP està format basicament pels nervis cranials i espinals, les funcions principals dels quals seran la comunicació entre el SNC i la resta de l'organisme a través de les vies sensitives (aferents) i les vies motores (eferents).

82FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA I biblio_monarch

Quan les vies sensitives fan referencia als sentits especials (vista, olfacte, equilibri, gust, oïda) o bé als receptors sensorials de la pell (temperatura, tacte, etc.), la informació és rebuda a través dels nervis cranials i espinals, viatja cap al centre d'integració superior (escorça) i envia una resposta i provocarà nomes la contraccio del muscul esqueletic (NOMES MUSCUL ESQUELETIC) ens trobarem al sistema nervios somatic (bloc V.1) Per tant en aquest bloc treballarem els sentits especials.

All bloc V.2 estudiarem els receptors viscerals (provenen de les estructures internes). La informació també és integrada a diversos nivells però la informació de sortida provoca contraccions del muscul cardiac, muscul llis i glandules però, MAI DEL MUSCUL ESQUELETIC. Això pertany al sistema nervios autonom. (El dividim en dos: SN simpatic i SN parasimpaticque actuen sempre contrariament).

Sistema nerviós Central (SNC)

• Encefal i medul·la
• Centres d'integració i control

Sistema nerviós Perifèric (SNP)

• Nervis cranials i espinals
• Comunicació entre SNC i la resta de l'organisme

Vies Motores (Eferents)

Vies Sensitives (Aferents)

Neurones motores - Transmeten impulsos des del SNC als efectors (múscul i glàndules) Sistema Nerviós Autonom (SNA) · Neurones del sistema nerviós somàtic (sentits especials, receptors cutanis, propioceptors) i autonom (receptors viscerals) Sistema Nerviós Simpàtic Sistema Nerviós Parasimpàtic Sistema Nervios Somatic · Voluntari · Involuntari (vegetatiu o visceral) · Transmet informació des del SNC al músculs cardíac, llis i a les glandules · Transmet informació del SNC al muscul esquelètic · Envien impulsos des dels receptors al SNC

Nivells d'integració

No totes les unitats del SNC tenen la mateixa importancia. Podem dividir els nivells d'integració en dos:

• Nivell d'integració minim: es el nivell de la medul·la (hi ha una interneurona a la medul·la) i per tant sortirà informació motora.
• Nivell d'integració maxim: el situem a l'escorca cerebral (encefal). Totes les accions mes complicades aniran a integrar-se a nivell de l'escorça (vista, oïda ... ).

Entre el nivell maxim (cortical) i el nivell minim (medul·lar) hi tenim un seguit de nivells mitjos, com per exemple:

• Diencefal
  • Talem: sempre fem una sinapsis neuronal abans d'entrar a l'encefal. El denominem estació de relleu, tot passa per el talem abans d'arribar a l'encefal. És fonamental.
  • Hipotàlem
• Cerebel
• Tronc encefalic
  • Mesencefal
  • Pont
  • Bulbraquidi

83

-FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA I biblio_monarch

Quan realitzem una serie d'accions, no cal que tot arribi a nivell de l'escorça, sino que la informació es pot processar a diferents nivells sense que nosaltres siguem conscients.

• La funció sensitiva arriba a nivell medul·lar (medul.la espinal): son els reflexos espinals (com el rotulià o l'aquilià).
• El nivell encefalic baix (subcortical): està format pel tronc encefalic (mesencefal, pont, bulb raquidi i ganglis): són els reflexos bisceral, freqüència cardíaca, vòmit, etc.
• El nivell cortical o superior: son funcions molt complexes com la memoria, l'aprenentatge, la imaginació, etc. Requereixen mes sinapsi i integració.

· Nivell cortical o superior Escorça cerebral · Nivell encefalic baix (subcortical) Tàlem Hipotàlem Cerebel Tronc encefalic Mesencefal Pont Bulb raquidi . Nivell medul-lar Medul·la espinal

SNC: nuclis i vies. Substancia grisa i blanca

Hi ha dos tipus de substancies dins l'encefal i la medul.la espinal, les quals estan col·locades de diferent manera.

• Encefal: gris a l'escorca i part central blanca. Hi ha diversos nuclis de substancia gris a l'interior (zona de substancia gris en un mar de substancia blanca).
• Medul.la espinal: substancia blanca a la part externa i gris a la part interna (ens interessa conduir la informació).

Descripció dels dos tipus de substàncies

• Substancia gris: conté tot el que no te mielina (cos de les neurones i axons amielinics). És la zona de la sinapsis (conducció lenta).
• Substancia blanca: conte els axons amb mielina. Es la part per on es transporta la informació.(conducció ràpida).

Nuclis: agrupacions de substancia gris dintre d'una zona de substancia blanca.

Recordatori

Pla frontal Secció frontal de l'encèfal Secció transversal de la medul.la espinal Pla transvers Substancia grisa Substancia blanca

Tipus de fibres nervioses

• Les fibres de tipus A i B estan mielinitzades (conducció ràpida), les de tipus C no (conducció lenta).

84FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA I biblio_monarch

• D'A n'hi ha 4 subtipus, les quals difereixen en grandaria i velocitat (a> >>>>). Passa exactamente el mateix si comparem els grups grans (A>B>C). Això és important, ja que, cada tipus tindrà una funció.

Les fibres son importants gracies a la seva funció. Les fibres mes rapides les trobarem en la funció de tipus motora, és a dir, les de sortida quan actuen sobre el muscul. Ex. quan ens peguem un cop, enseguida ens freguem, això es dona perquè les neurones del tacte van més rapides que les del dolor (hi ha un flux cap a l'encèfal).

Tipus Funció Ø mm v m/s Aa (la; lb) Propiocepciónmotores somàtiques 12-20 70-120 Mielinitzades AB (Ib; II) Tacte, pressió 5-12 30-70 Ay Motora fus muscular 3-6 15-30 Aδ (III) Dolor, tacte, fred 2-5 12-30 B Autonomes preganglionars < 3 3-15 C, arrel dorsal (IV) Dolor, temperatura, mecanorecepció, reflexos 0,4-1,2 0,5-2 C, simpàtic Simpàtiques postganglionars 0,3-1,3 0,7-2,3 A partir de Ganong, 2016 i Beme y Levy, 2018 Cos neuronal Axò = Fibra nerviosa

SNC: Encefal i Medul-la

Encèfal

• Telencefal: compren els hemisferis cerebrals simètrics separats per una cissura longitudinal. Aquests estan formades per circumvolucions, de vegades ens torbem que aquestes penetren cap a dintre, rebent el nom de solcs.
• Diencefal: compren el talem i l'hipotalem.
• Tronc cerebral: compren el mesencefal, pont i Bulb raquidi.
• Cerebel.

Telencefal (hemisferis cerebrals) Talem Diencefal Hipotàlem Cerebel Mesencèfal Tronc cerebral Pont Bulb raquidi Medul·la

Telencefal: escorça cerebral

• Escorça cerebral: esta formada per substancia gris. Té unes formacions replegades i és la part mes externa. Gracies a la fissura longitudinal tenim la separació en dos hemisferis cerebrals simètrics i tenim diferents solcs/separacions que no tallen l'hemisferi en dos però ens permeten la separació en diversos lobuls (parietal, occipital, temporal, frontal). Cada lobul ens proporcionarà alguna informació (auditiva, vista, etc.)
• Hemisferis cerebrals: estan interconnectades l'un amb l'altre. També hi ha connexions entre el propi hemisferi i amb altres parts del SNC.

85