Fundamentación psicológica y pedagógica del currículum: aportaciones de la psicología

Introducció

L'educació escolar te com a finalitat promoure el desenvolupament de les capacitats i les competencies basiques essencials perquè tot l'alumnat pugui desenvolupar-se manera integral. Per tot això, es determina un currículum com a instrument per a la planificació docent.

La ordenació curricular vigent, DECRET 119/2015, de 23 de juny, i Decret de secundaria, inclou inclou el currículum basic establert d'acord amb la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig. I estableixen les dimensions, les competencies basiques i els continguts clau propis de cada àmbit, els continguts i els criteris d'avaluació de cada àrea i les orientacions metodologiques i d'avaluació.

Així mateix, el curriculum actual, cal tenir en compte que la Unió Europea, en el marc per a la cooperació en materia d'educació, defineix estratègies comunes amb objectius, àmbits d'actuació i recomanacions específiques orientades a la millora dels sistemes educatius i de formació com a element clau per aconseguir que els ciutadans europeus puguin realitzar-se personalment, social i professional, i alhora fer possible la prosperitat economica sostenible, l'ocupabilitat i la cohesió social. L'Estrategia Educació i Formació 2020 (Education and Training 2020) i la Comunicació Repensar l'Educació de 2012 (Rethinking Education) insten els estats membres a prendre 1Tema 1: Fonamentació psicologica i pedagógica del currículum. Aportacions de la Psicologia i de les Ciències de l'educació en el disseny del currículum en els seus diferents nivells. mesures per garantir que tots els joves desenvolupin les capacitats i competencies necessaries per afavorir l'assoliment dels objectius personals i socials en materia de creixement i ocupació.

Després de la definició i justificació de l'estructura curricular, cal centrar-nos doncs, en quines son els models teorics que fonamenten l'estructura curricular actual? Quines aportacions ha fet al llarg dels anys els estudis relacionats amb la psicologia de l'aprenentatge i la pedagogia?

Fonamentació psicològica i pedagògica

En primer lloc cal especificar que la fonamentació psicologica del currículum es relaciona amb el reconeixement del desenvolupament cognitiu de les diferents edats i les teories que guien l'aprenentatge i els processos cognitius, oferint al currículum informació sobre com i quan aprendre | La fonamentació pedagogica, es relaciona amb la didàctica i la practica docent.

Així doncs, podem establir que:

Hi ha dos paradigmes que fonamenten el currículum actual:

El paradigma cognitiu

Des d'aquest paradigma, és creu que el desenvolupament cognitiu és el procés pel qual un nen apren a conèixer l'entorn i com això afecta al seu cervell i les connexions neuronals que s'hi estableixen.

Psicologia genètica de Jean Piaget

Crea una psicologia genètica per explicar el desenvolupament cognitiu, com es formen i es desenvolupen les funcions i els processos del pensament i la intel·ligència. Per a Piaget el coneixement és sobretot construir i el protagonista de l'aprenentatge és el subjecte. Cadascun de nosaltres fa la seva propia construcció de la realitat que l'envolta i ho fa a través d'una interacció dinamica amb ella.

La teoria genètica de *Piaget que aporta idees fonamentals com:

• Que el desenvolupament intel·lectual es produeix per l'adquisició de nous coneixements que s'integren i organitzen en esquemes que es van coordinant entre si fins a formar estructures de coneixement de major nivell i complexitat, i 2Tema 1: Fonamentació psicologica i pedagógica del currículum. Aportacions de la Psicologia i de les Ciències de l'educació en el disseny del currículum en els seus diferents nivells. avançar en el desenvolupament cognitiu. La funció que integra aquestes estructures és la intel·ligència.
• Que les estructures de coneixement es desenvolupen a partir de dos aspectes: l'ADAPTACIÓ i l'ORGANITZACIÓ.

L'adaptació té lloc a partir d'un doble procés;

• l'ACOMODACIÓ, que és la modificació dels esquemes de coneixement per integrar nova informació.
• I l'ASSIMILACIÓ que és la interiorització de la informació als esquemes per a la seva aplicació d'aquests esquemes a altres realitats.

El desenvolupament intel·lectual es caracteritza per moments d'equilibri que es perd en adquirir nous coneixements. És el que *Piaget va cridar conflicte cognitiu.

Així s'organitza l'estructura intel·lectual que no és estàtica ja que s'enriqueix amb noves adquisicions, donant-los major grau de complexitat.

Des de la seva teoria *Piaget formula una ruta de desenvolupament intel·lectual, que parteix del moment del naixement i que té la seva maduresa al voltant dels quinze anys.

Aquestes etapes del desenvolupament són:

• Etapa *sensoriomotora: Abasta des del naixement fins als 2 anys aproximadament.
• Etapa *preoperacional: Dels 2 als 7 anys, aproximadament.
• Etapa d'operacions concretes: Aquesta fase que es desenvolupa entre els 7 i 11 anys aproximadament, si bé es podrien considerar, aquests, limitis difusos.
• Etapa de les operacions formals: Aquest període que abasta dels 11 als 15 anys aproximadament.

3Tema 1: Fonamentació psicologica i pedagogica del currículum. Aportacions de la Psicologia i de les Ciències de l'educació en el disseny del currículum en els seus diferents nivells.

Estadis del desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget

Taula 1.6. Estadis del desenvolupament cognitiu segons Jean Piaget Estadis del desenvolupament cognitiu Sensoriomotor Preoperacional Operacions Operacions formals concretes 0-2 anys 2-7 anys 7-12 anys El mon es compren a través de l'activitat practica. L'activitat es basa en el moviment i la incipient coordinació visuomotora. El mon es compren a través de l'activitat practica. L'activitat està basada en un seguit d'operacions que es poden fer físicament sobre els objectes de la realitat. A partir dels 12 anys El mon es compren a través del pensament sistematic i sintètic. Aquest pensament es caracteristic del metode hipotètic deductiu. S'apren mitjançant la imitació i la S'apren mitjançant la inducció. repetició. L'aprenentatge es basa en la practica. L'aprenentatge es basa en l'acció i l'experiencia S'apren mitjançant la deduccio. L'aprenentatge es basa en la reflexió

La teoria d'assimilació cognoscitiva d'Ausubel

Aprenentatge significatiu

Des de la perspectiva cognitiva, Ausubel concep l'aprenentatge com un procés de modificació del coneixement, més que del comportament o de les actituds, en el qual tenen un paper molt important els processos mentals propis de cada persona. No és tan important el què s'aprèn sinó el com s'aprèn.

• L'aprenentatge significatiu és aquell que es produeix quan els nous continguts es poden relacionar pel seu significat amb els que el subjecte ja té assolits.

Perquè es pugui donar l'aprenentatge verbalment significatiu cal que la persona tingui una predisposiciónorable o motivació vers l'acció que realitza. Ha d'estar motivat per relacionar allò que sap amb allò nou que aprèn. Una segona condició té a veure amb la significativitat dels continguts: la logica depen de la seva estructura interna; la significativitat psicologica depen de l'estructura cognoscitiva de l'alumne i de les seves possibilitats d'assimilació.

Paradigma Ecològic Contextual

El paradigma ecologic-contextual considera que l'aprenentatge es produeix en interacció, com a proces social.

L'èmfasi de d'aquest enfocament es posa en la importancia que tenen els escenaris educatius en el desenvolupament i l'aprenentatge.

Les teories que il·lustren aquest paradigma ecologic contextual, són

La teoria soci-cultural del desenvolupament i de l'aprenentatge de Vygotsky

4Tema 1: Fonamentació psicologica i pedagógica del currículum. Aportacions de la Psicologia i de les Ciències de l'educació en el disseny del currículum en els seus diferents nivells. Per Vygotsky, el llenguatge és el signe principal i amb major valor funcional com a mediador de la cultura. La utilització del llenguatge és un recurs simbolic per organitzar el pensament i l'acció.

Dos postulats bàsics sintetitzen la teoria de *Vygotsky:

• La Llei de doble formació dels processos psicologics superiors; per la qual s'estableix que en el desenvolupament cultural del nen tota funció apareix dues vegades; primer a nivell social i més tard a nivell individual.

Un exemple de doble formació és l'adquisició del llenguatge que, segons Vygotski, s'aprèn en un inici com a mitjà per comunicar-se amb l'entorn (pla social) i després s'acaba interioritzant i estructura el nostre pensament (pla personal).

• L'educació com força creadora i impulsora de desenvolupament; que està directament relacionat amb la formació de processos psicologics superiors.

Per tant, s'afirma que el desenvolupament cultural del nen te un origen social en doble sentit:

• perquè les funcions psicologiques superiors (per tant totes les formes culturals) són construccions socials.
• perquè la seva reconstrucciónivell individual, la seva interiorització es duu a terme a partir de les interaccions que el nen manté amb els adults i altres agents mediadors com el grup d'iguals.

Vygotski diferencia, entre allò que podem fer ara i allò que podem arribar a fer amb l'ajut dels altres.

El nivell de desenvolupament real (NDR) és el format per allò que sabem fer. Compren totes les activitats que la persona pot arribar a realitzar per sí mateixa, sense necessitat de cap ajuda, com per exemple, un infant als 2 anys menja sol, sense que l'hagin de ajudar.

El nivell de desenvolupament potencial (NDP) és el d'allò que podem arribar a fer. En aquest nivell s'hi poden incloure totes les activitats que la persona pot realitzar amb ajuda d'un altre, com per exemple, un infant als 12 mesos que, per menjar, algunes vegades necessita que l'ajudin.

5