Documento de Universidad sobre FDPE 2025 Tema 5 - Segunda parte. El Pdf, un material de Derecho para Universidad, explora el consenso contractual y el derecho de los consumidores, analizando la legislación española y catalana, con referencias a casos jurisprudenciales.
Ver más13 páginas


Visualiza gratis el PDF completo
Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.
El modelo de formación del contrato tradicional que recoge la regulación del CCEsp se basa en el lliure consentiment de dues parts que arriben a un acord després d'un proces de negociació (oferta i acceptació, art. 1262) i en el que estableixen el contingut contractual que han acordat - 1254, 1255, 1261, CCEsp -.
Aquest model no respon be en els suposits de contractació en massa o per adhesió, especialment en relació a béns de primera necessitat o serveis essencials, ja que elimina el procés de negociació sobre les caracteristiques principals del béns o els serveis que es contracten i els seus preus, quan, a més, en béns de primera necessitat o serveis essencials el particular (el consumidor) no te l'opció real de no contractar.
L'asimetria economica i jurídica en la negociació entre contractants impedeix quefuncioni correctament el model de formació del contracte basat en la igualtat entre ells(autonomia privada) ja que en molts casos no es produeix cap mena de negociació dels termes de l'acord sino que una part te suficient poder com per imposar a l'altra el contingut del contracte i totes les seves condicions o clausules.
Això pot generar desequilibris importants en els drets i deures de les parts que la legislació (TRLGDCU) intenta corregir en el cas dels consumidors i usuaris.
La protecció del consumidor es un principi constitucional (art. 51 CE) i ha estat també reconeguda com a principi i competencia en els Estatuts de les CCAA.
A l'Estat espanyol es va comencar a desenvolupar legislativament a principis dels anys 80 intentant aproximar-se a la legislació europea quan encara no es formava part de l'aleshores Comunitat economica europea (a la que es va accedir el 1986) i, molt especialment, després delcas del "síndrome tóxico" causat per oli de colza industrial desnaturalitzat que es va comercialitzar pel consum humà i que va provocar més de 1.100 morts -altres estimacions elevena xifra a 3.000 o 5.000- i uns 20.000 afectats. L'oli es venia a granel per molts pobles i ciutats, sense cap mena de control sanitari ni informació al consumidor -cosa que tampoc era molt infrequent en l'Espanya d'aquell temps -.
Principi general de protecció del consumidor i politiques publiques, reconegut en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (art. 169), a la Constitució (art. 51) i a l'Estatut (art. 28).
Article 51 (com a principi rector de la politica economica i social)
És igualment una competencia compartida amb la Unió Europea (art. 4.2.f TFUE) que també reconeix el principi general de protecció i política pròpia de la Unió (art. 169) i l'objectiu de l'aproximació de legislacions dels estats membres en aquesta matèria (art.114).
Amb el temps ha esdevingut practicament una nova branca o especialitat del dret privat.Aquí n'analitzem únicament els aspectes mes rellevants que es relacionen amb la voluntat o el consentiment contractual.
En el nostre àmbit és essencial la legislació que estableix drets basics a favor dels consumidors, art. 8 TRLGDCU i art. 121-2 CConCat, que es consideren irrenunciables (art. 10 TRLDCU; art. 112-3 CConCat).
Artículo 8. Derechos básicos de los consumidores y usuarios.
Son derechos básicos de los consumidores y usuarios:
Aquests drets es manifesten en l'àmbit de la contractació en quatre blocs de temes, els tres primers es relacionen conceptualment amb el consentiment i la formació de la voluntat: la informació, les condicions generals de la contractació i el desistiment.
1. Informació (i integració de la publicitat).
El model de tutela sobre la manca de suficient informació previa per a la prestació del consentiment ja no se centra només en els vicis del consentiment, ha anat evolucionant i en l'actualitat s'ha superat en camps com el dret del consum on la llei obliga a donar suficient informació i la regula expressament i on el paper destacat de la publicitat també té el seu impacte en els drets del consumidor (ja que es pot integrar com a contingut del contracte, art. 61.2).
2FDPE 2025 Tema 5 -Segona part Marc-R. Lloveras
Es preveu legalment tot un seguit d'informació mínima que s'ha de posar a disposició del consumidor abans de contractar (fase precontractual) i espreveu també la integració de la publicitat com a contingut contractual (art. 61.2, tambéart. 123-7.2 CComCat).
Artículo 60. Información previa al contrato.
( ... )
( ... )
( ... )
No obstant, la llei no preveu la ineficacia contractual pel sol fet de la manca d'informació1.
1 Es preveuen sancions en l'àmbit del mercat (practiques deslleials per publicitat enganyosa, arts. 19 i 20) i sancions administratives per infracció dels deures d'informació (arts. 49 i 50). En l'àmbit bancari es preveuen també mesures com test d'idoneïtat del client, informació prèvia obligatoria, normativa MiFID (art. 79 LMV).