Fundamentos históricos, teóricos y metodológicos de la enfermería

Fonaments Històrics, Teòrics i Metodològics

WUOLAH
FONAMENTS-T3.pdf
quieroser
fonaments historics, teòrics i metodologics
1º Grado en Enfermería
Escuela Universitaria de Enfermería Sant Joan de Déu
Universitat de Barcelona
CURSO EIR INTENSIVO
SEPTIEMBRE 2024
oposalud
OPEIR
Consigue tu plaza EIR
4 CLASES TEÓRICAS AL MES GENERADOR DE EXÁMENES
MÁS UNA DE CORRECCIÓN
A LA CARTA CON MÁS DE
18.000 PREGUNTAS
DE SIMULACROS
VIDEORESÚMENES
AULA VIRTUAL
DE CADA TEMA A TU Y TUTOR
DISPOSICIÓN 24/7
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.Veiem que amb la teoria t'apanyes,
la pràctica deixa'ns-la a nosaltres
+50
anys
d'experiència
autoescola
pallars 9
Autoescola Pallars
Mou-te amb llibertat
www.autoescolapallars.com
@autoescolapallars
Mou-te amb llibertat

Influència del Cristianisme en la Cura dels Malalts

La influencia del cristianisme en la cura dels malalts.
Juan Ciudad i Orde de Sant Joan de Deu.

Etapa Vocacional de la Cura

Context Històric de la Cura Vocacional

. Origen del pensament cristià, S. I fins a finals de l'edat Moderna S.XVIII.
· Compren Fase primitiva o evangelica, (inici cristianisme fins a S. V), l'Alta Edat Mitjana
(S.V-S.X), Baixa Edat Mitjana (S.X. AL S.XV) i finals del Mon Modern (S XVI al XVIII).
· Es denomina vocacional perquè la infermeria de l'època es pot descriure com una activitat
exercida per persones amb un gran sentit de la religiositat, caritat, submissió i obediencia.
· La malaltia era considerada una gràcia del tot poderós per tant el que sofreix és un elegit
de Déu i les persones enfermes tenen una oportunitat de redenció amb Déu. La cura és
utilitzada com a vehicle de salvació pròpia i de comunicació amb Déu.

Estil de Vida en la Cura Vocacional

· Guerres, grans epidèmies i desastres naturals
. Problemes de salut degut a sanejament ambiental deficient
· Propagació de malalties que fa necessari establir nous tipus d'ordres per a l'atenció dels
malalts:

1. Ordres militars.
2. Ordres religioses.
3. Ordres seglars.

Salut i Malaltia en la Cura Vocacional

· El concepte salut-malaltia adquireix un valor religioso.
· Supremacia de l'esperit.
· Contraposició entre cos/ànima. Cos va pres de l'ànima. Cos impur
· Menyspreu per la dona /sexualitat. Societat patriarcal. Dona =Impura
· Tenint cura del cos salvem l'anima. Finalitat espiritual
· Necessitat de patiment/dolor per redimir-se

Cures de la Salut en la Cura Vocacional

· Va aparèixer de la dona cuidadora com a proveïdora de curas: "dona consagrada"
(Collière, 1939.).
· Rebuig de contacte corporal per normes cristianes. Abandonen practiques com el rentat de
mans. Centra l'atenció en els enferms a la paraula, l'oració i consells morals.
· Coneixements teòrics nuls.
. Procediments molt simples.
· Importants abnegació a la cura.
· Només preparació religiosa.
· La seva missió és Servir/obeir.
. Pobresa material i intel·lectual
WUOLAH
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

Abordatge a la Malaltia en la Cura Vocacional

· Coneixement terapèutic de les plantes(base dels medicaments).
. Ritus i creences pagans
. Cures recolzades en valors morals i religiosos.

Institucions de Salut en la Cura Vocacional

. Gran auge dels hospitals sobretot a la Baixa Edat Mitjana.
· Caracter caritatiu.
· Gestionats per confraries.
· Fundació de les primeres universitats.

Inici del Cristianisme Segle I

Context Històric del Cristianisme Primitiu

. Inici del Cristianisme S.I fins al S V
. Naixement de Jesucrist

Estil de Vida en el Cristianisme Primitiu

· Expansió del Cristianisme. Els cristians viuen al sí d'una cultura religiosa.
· A partir del S IV Roma comença a ser cristiana: canvis en el pensament social.
. Desapareixen els tres nivells socials existents. Consideració dels cristians: tot home és fill
de Déu.
· Església com a missió salvadora de Crist per als desvalguts i enferms.

Salut i Malaltia en el Cristianisme Primitiu

· La malaltia deixa de tenir sentit negatiu: Es presenta com una oportunitat de vida.
· Es considera com una gràcia/redenció. (la malaltia imita la vida de Jesús)
· Qui sofreix és l'elegit de Déu.
. Els cristians tenen l'obligació d'assistir al malalt. Imiten la practica quotidiana de la vida de
· Jesús: amor al proper, caritat, misericordia, servei desinteressat als altres.
· CURA DEL MALALT = OBRA DE MISERICORDIA

Cures de la Salut en el Cristianisme Primitiu

. Creixement continu del fervor religiós a tot el món
· Congregacions, Germandats i Ordres
. Les primeres ordres van ser constituïdes per dones
· Diaconises: dones en alta posició social, funcions d'auxili a les llars necessitades. Febe i
Olímpia
. Vidues: treballaven amb malalts i pobres. Paper important en la creació dhospitals. No es
casaven quan enviduaven
· Verges: Labors eclesials i exercicis religiosos. Practiques de caritat. Precursores de les
monges
. Matrones: Les seves activitats van influir en el progres de latenció al malalt. Les més
importants van ser Marcela, Fabiola i Paula. XENDOQUINS (acollien forasters i malalts, les
llevadores eren responsable del manteniment).
· Les primeres ordres constituides per dones amb la finalitat de realitzar un treball social:
diaconises, vídues, verges (precursors de les monges) i matrones.
WUOLAH
Esta cuenta de ING es como la opinion de tu ex: NoCuenta.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

Abordatge a la Malaltia en el Cristianisme Primitiu

· Donar asil, vestir, i donar de menjar al foraster.
· Visitar, assistir i cuidar el malalt (no guarir-lo).
· No importancia a l'ajuda mèdica o tecnica al malalt.
. Humanisme, assistir al malalt
· El primer metge va ser Jesus i seguidament els apostols i bisbes
· Utilitzaven remeis relacionats amb la curació de l'anima, algun remei casolà, exorcismes,
oracions ...
· Major interès en tractar les afeccions de l'anima que les malalties físiques.

Institucions de Salut en el Cristianisme Primitiu

. Creació de nombroses institucions
· Referencia Hospitals militars: primera assistència i incorporació a lexercit.
. Hospitals cristians: curacions prolongades proporcionades per dons. Assistència tecnica
bàsica.
. Hospitals militars: primera assistència i incorporació a l'exèrcit.
. Xenodoquis: institucions creades pels bisbes: posades, hospitals, manicomis, leproseries,
geriatrics ... etc.
· Al concili de Niced (any 325) es va prendre la decisió que cada diocesi hi hagués un
xenodoqui són els predecessors dels hospitals moderns.
· MAJOR INTERES A TRACTAR LES AFECCIONS DE L'ANIMA QUE LES DOLÈNCIES
FÍSIQUES.

Alta Edat Mitjana

Context Històric de l'Alta Edat Mitjana

. Del S. V al S. X. Es coneix com Edat Fosca:
· Retrocés en tots els àmbits de la vida.
· Estancament de la ciència i cultura.
· Desapareixen comerç i indústria.
· Guerres, grans epidemies i desastres naturals.

Estil de Vida en l'Alta Edat Mitjana

· Gran poder de l'església.
· Feudalisme, monasticisme i islamisme.
· Desapareixen els esclaus i apareixen els pobres, no considerats com a classe social.
· Cristianisme com a religió a totes les capes socials: canvis en els estils de vida de la
població: salut i assistència als malalts

Feudalisme

· Sistema polític, economic i social amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
· Els regnes es divideixen en petits dnd el senyor ofereix habitatge i aliments a canvi de
tribut i treball a les seves terres
· Població dividida segons els seus estatus
· Desapareixen els esclaus
· Sorgeixen els pobres, no considerats com a classe social.
WUOLAH
Esta cuenta de ING es como la opinion de tu ex: NoCuenta.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

Monasticisme

· Segle IV
· Sistema de vida que té com a finalitat purificar l'anima i alliberar-la del pecat
· A traves de la vida solitaria, automortificacion i autonegacion. DISCIPLINA ESTRICTA
· Benet de Nursia, pare del monasticisme. Fundà l'ordre dels Benedictins

Islamisme

· Any 570
· Un sol déu, monoteista
· La meca és considerada ciutat santa
. El seu llibre sagrat és el coran i el seu deu Al·là.
· L'essència d'aquesta religió és la submissió i la rendició a la voluntat d'Al·là.

Salut i Malaltia en l'Alta Edat Mitjana

· Epidemies. Peste , guanya, Infanticidi en nens, practiques abortives i contraceptives.
· Causes de la malaltia=enviada per Deu. Les cultures no cristianes, castig per
desaprovació divina.
· Causa de la malaltia : pecat
· Curació: intervenció divina
. Les cultures no cristianes, castig per desaprovació divina

Cures de Salut en l'Alta Edat Mitjana

· L'església te el deure d'atendre els malalts, practica caritativa. L'assistència i la cura del
malalt és una obra de caritat.
· Cuidadors de l'època:
. Els dons dels senyors feudals: cura del malalt de la hisenda. Primers auxilis i remeis
casolans.
· Els monjos: cura de malalts i cures mèdiques i infermers
· Medicina monastica, ja que prevaleix el sacerdot mèdic sobre el seglar. Tots els saber
quedin relegats a la classe religiosa. Els rics tenien els seus propis metges i els pobres eren
atesos a hospitals publics.
· Obres de misericordia: set espirituals i set corporals.

Abordatge a la Malaltia en l'Alta Edat Mitjana

. S'utilitzava remeis creencials, empírics i tècnics. Relació Sant-Malaltia, Sant-Curador.
· Credencials, acceptacions entre el poble. Amulets i supersticions.
· Empírics: barbers, sagnadors, cirurgians, comares, xerraires o comares
· Mitjans tècnics escassos, perteneixen a l'elit o classes privilegiades

Institucions de la Salut en l'Alta Edat Mitjana

. Creació dels primers hospitals: Sant Basili de Cesarea S.IV.
· Institucions eclesiàstiques.
. Construïts al costat de catedrals o monestirs.
. Prestació de curats per caritat.
· Destinats a les classes socials més pobres.
. Tots els monestirs disposaven d'infermeria
· Hospitals de Lió, París, Roma, Londres i Hospitals arabs, Hospital de Bagdad i del Caire.
WUOLAH
Esta cuenta de ING es como la opinion de tu ex: NoCuenta.
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.