La Ciutat i el Món Urbà: urbanització i morfologia urbana

El Concepte d'Urbanització

Urbanització: Fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada (en nombre, població i superfície) i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees. Ciutat: Llocs on es concentren la població i les activitats que fa la gent. Acompleixen una serie de funcions basiques i concentren serveis essencials. La forma i caracteristiques d'una ciutat estan condicionades pel seu emplaçament. Planol urba: mostra la morfologia i l'estructura de la trama construïda en una ciutat. Densitat de població: nombre d'habitants que hi ha en un determinat territori per km2. Poblament: manera en que s'agrupen els assentaments de la població. Pot ser urbà o rural i concentrat o dispers.

La Morfologia Urbana: El Plànol de la Ciutat

L'emplaçament (lloc físic concreto n es trova una ciutat) i la localització (situación respecte a d'altres llocs) depen de la topografia del terreny i de la funció que havia de tenir la ciutat.

Tipus de Plànols o Entrament Urbà

Entrament urbà: disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d'una ciutat.

Tipus de Plànols

• Plànol irregular: època medieval. És la part prehistorial, medieval o antiga. Caracteristiques: -Conjunt caòtic d'edificis alts i sense ordre. -Carrers estrets, irregulars, amb traçat sinuós o tortuós I sense planificar. -Una part està deteriorada pel pas del temps(de vegades rehabilitada i adaptades als nous temps i serveis) i un altre, el sector monumental, conservada pel seu interes artistic de cara al turisme.
• Planol radiocentric: -Des d'un punt central, important per la ciutat, parteixen les places, les avingudes i els carrers. -Construeixen vies concentriques. -Estructura complicada i impactant. -En el punt central es concentraran els serveis. -Radial i concentrica.
• Plànol ortogonal:-Els carrers es tallen perpendicularment entre ells. -Divisió de l'entramat en illes. -Vies en diagonal. -Diagonal que facilita l'orientació. -S'aplica a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. -Exemple: Barcelona (Eixample).

La Morfología Urbana a partir del Segle XX

Ciutat jardí: Consisteix en un entramat de carrers irregulars que integressin habitatges de tipus unifamiliars amb pati i jardí. Es una ciutat autosuficient amb control de natalitat. Es troba a les afores / periferia o limit de la ciutat, per després poder integrar-se. És una versió alterada de les cases jardí angleses del principi del segle XX. Aquesta ciutat ha esdevingut ciutat dormitori. Ciutat funcionalista o racionalista: Son blocs de pisos amb l'objectiu d'alliberar sol. Arquitectura útil per poder disposar de zones verdes. Estan situats en barris o polígons residencials. Respon a criteris d'utilitat i funcionalitat. Els primers exemples els tenim cap als anys 60 i la qualitat de la construcció no és bona, no s'alliberen totes les zones verdes que s'haurien d'haver alliberat. Cap als anys 80-90, aquests problemes es resolen i el preu de la vivenda puja. Un exemple pot ser les Termes (Sabadell), Badia ...

Les Diferents Funcions dels Espais Urbans

Son les activitats que fa la gent en una ciutat (comprar, treballar, divertir-se, formar-se, etc.) que donen lloc a les funcions que hi dona. Totes les funcions estan relacionades entre sí i algunes ciutats tenen una funció concreta.

• La funció residencial: comporta que en una ciutat hi hagi uns equipaments basics (sanitaris, transports .. ) i infraestructures (clavegueram) que juntament asseguren el benestar de la societat. Aquesta funció es dóna a tota la ciutat, ara bé, també, és escassa a les zones industrials i centrals.

Barris i Residències

• Barris antics: rehabilitat o degradat amb pocs serveis ( Hi viuen persones amb pocs recursos econòmics). Ennobliment: rehabilitació d'edificis antics com a residencies o edificis de luxe.
• L'eixample: edificat als segles XIX i XX, amb prestigi, encara avui les classes més benestants viuen en barris exclusius a la periferia (la manca de transports o serveis es supleix amb automobils privats).
• Barris obrers: zones perifèriques on el preu del sol és més barat. Hi ha menys serveis, transports, etc. Amb el temps milloren.

Altres Funcions Urbanes

• Funció comercial: Les activitats d'intercanvis de productes i de serveis son pròpies de totes les ciutats. Actualment les activitats comercials s'han multiplicat de manera extraordinaria. Es reparteix per tota la ciutat i es concentren en alguns eixos. Les funcions comercials deriven en altres activitats, com per exemple: emmagatzematge.
• Funció industrial: La indústria ha tingut molta importancia en el desenvolupament de la morfologia de la ciutat contemporania. Les industries se solen instal·lar en poligons industrials (espais amplis, ben comunicats, preu assequible, a les afores).
• Funció militar: Actualment algunes ciutats, pel fet d'estar situades a llocs estrategics, fronteres o de pas, o bé perquè hi ha bases aeries o morals, s'han mantingut actives i s'han convertit en busos de comunicacions o en seus de la industria bel-lica. Activitat militar que genera activitat economica.
• Funció política i administrativa: La capital acostuma a ser un lloc on abunden els funcionaris publics, la burocracia i les empreses dedicades al terciari superior. Moltes empreses s'instal·len per influir. Exemple: Brasília.
• Funció cultural: Algunes ciutats tenen l'origen en una funció religiosa, com santuaris o llocs sagrats. Hi ha també ciutats que s'especialitzen en educació i recerca i que integren universitats i institucions relacionades amb aquests àmbits .. Exemple: Cordova, Santiago.
• Funció lúdica i turística: Algunes ciutats tenen com a funció principal el turisme i el lleure gràcies a l'atractiu del seu patrimoni cultural, com Granada o Tarragona, o dels elements naturals, com Santa Cruz de Tenerife o San Sebastià.

Tipus de Ciutats

Ciutat compacta: tipus de ciutat en què hi ha poc espai entre les construccions, els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sol i la densitat de població és força alta. Això ha estat tradicionalment això per motius diversos, fins i tot de caire militar. Ciutat difusa: tipus de ciutat caracteritzat per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació, per la segregació d'usos i per una elevada ocupació del territori.

L'Espai Urbà Català

Distribució desigual pel territori, es concentra a la zona de Litoral i a l'Area Metropolitana. Això fa molt necessaria la planificació territorial. Suposa una concentració de necessitats, és a dir, serveis, on no hi ha precisament una concentració de recursos. Ex: Aigua.

Plànol de les Ciutats Catalanes

Cal destacar:

• Nucli antic: situat en un lloc estratègic. Ex: Catedral, vora el mar, etc.
• Eixamples: construits a finals del s. XIX i s. XX (tracat regular i carrers amples).
• Barris perifèrics: residencials. Vivendes unifamiliars i blocs de pisos.

La Problemàtica Urbana

-La segregació social: (separació, allunyament d'un grup social respecte de la resta de la població) degut a l'encariment del preu de l'habitatge. Amb la forta immigració s'ha produït una saturació dels barris vells i periferics amb població amb pocs recursos o index d'atur elevat que comporta la degradació del barri i problematica social. -Mobilitat residencial: D'altres famílies benestants del centre se'n van a ciutats periferiques amb habitatges més espaiosos, etc. Ex: a San Cugat, a zones noves de Barcelona o a Sabadell. Això comporta problemes de mobilitat (al canviar de residencia però no de lloc de treball). Provoca una densificació del transit privat. -L'impacte mediambiental: Es manifesta de diverses formes: nivells de soroll, densitat de transit, consum energètic, emissió de gasos, gestió de residus i consum d'aigua. La gestió de residus urbans comprèn la recollida de residus solids de les llars i dels llocs de serveis. A Catalunya la majoria de residus deriven en els abocadors (Garraf), incineradores (Sant Adrià), ecoparcs (Barcelona). Suposa un gast d'energia elevat; L'aigua altament consumida a les ciutats. El consum creixent fa necessari transvasar o dessalar. Això comporta un fort impacte ambiental.

Solucions a la Problemàtica Urbana

SOLUCIONS: Millorar el transport public i regular el privat. Millorar la construcció i els aïllaments (consum energetic). Reutilitzar l'aigua i reduir la demanda (consum d'aigua). (Gestió de residus) Eco furis en comptes d'abocadors.

Planejament Urbanístic

És l'activitat de planificar com s'ha d'organitzar el desenvolupament de les arees urbanes i com s'hi ha d'articular la vida i les activitats, És necessaria per regular la influencia i l'activitat dels diferents sectors interessats a participar en la generació d'espai urbà.

• Classificació del sol: categoria que te cada part del territori municipal, segons el POUM i en relació en el procés d'urbanització: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. A part també hi ha els sistemes generals, que son els espais destinats al funcionament general de l'edifici, com ara, la xarxa viària, les zones verdes, els equipaments o serveis, etc.
• Qualificació del sol: acció de signar l'ús urbanístico de cada porció del sol: industrial, agrícola, de servei i residencial.

Plans d'Ordenació Urbanística Municipal

Els plans d'ordenació urbanística municipal (instruments basic d'ordenació del territori d'un municipi a través del qual es classifica el sòl, es determina el règim aplicable a cada tipus de sòl i es defineixen els elements fonamentals del sistema d'equipaments del municipi). És classifiquen tot el sol del territori corresponent en els tipus següents:

• Sol urba: son els terrenys que tenen tots els serveis urbanistics considerats basics per la mateixa lleis. Sol ja construït amb les cases o amb els carrers.
• Sòl no urbanitzable: és aquell sòl que té per llei un règim especial de protecció. Aquest règim especial pot promoure la preservació de valors naturals, agraris, paisatgístics, de qualitat de vida, etc. O perquè són àrees amb riscos naturals o amb recursos per explotar.
• Sol urbanitzable: són els terrenys que els plans d'ordenació urbanística municipal consideren necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l'activitat econòmica. Si podrà construir fins a aconseguir un sol urbà.
• Sistemes generals: sol destinat al funcionament del municipi

Estructura de la Xarxa Mundial de Ciutats

La major part de ciutats es troben a l'hemisferi nord. A la zona temperada i sub-tropical. També es troben a la cora del mar perque facilitat l'accessibilitat. La major part es troba a Europa i als països desenvolupats i emergents. Localització: Europa, la Costa Atlantica i Pacífica d'America del Nord, el sud-est asiatic i alguna ciutat de la Costa Atlantica d'Amèrica del Sud. Son les més grans. Més ben connectades (integrades mundialment) i motor de creixement per als seus països, a més, de centres d'accés als recursos de les seves regions.