La hidrosfera: propiedades, componentes y el ciclo del agua en Ciencias

La hidrosfera

La hidrosferaHIDROSFERA Està formada per: Aigua Substancies dissoltes

Propietats i usos de l'aigua

PROPIETATS USOS

• Temperatura
• Domestic
• Pressió hidrostática
• Agrícola
• Salinitat
• Industrial
• Energètic

Sals minerals i gasos

SALS MINERALS GASOS

• Sodi
• Nitrogen
• Potassi
• Oxigen
• Clor
• Dioxid de carboni

19 K

Les aigües continentals i oceàniques

Las aguas continentales AGUAS OCEÁNICAS Les seves parts són: Aigües oceàniques És molt important per al desenvolupament de la biosfera. Aigües continentals

Cicle de l'aigua

Condensació Cicle de l'aigua Evaporació Infiltració Aigua atmosferica

• Rius i torrents El vapor d'aigua es troba barrejat amb els altres gasos de l'atmosfera.
• Llacs i llacunes
• Aigües subterrànies
• Aigua sòlida

Precipitació Gairebé tota l'aigua de la hidrosfera forma els oceans i mars. 1 Evaporación S 2 El Ciclo del Agua Inlättacion Precipitación Imagen: Ed. Orford

Definició de la hidrosfera

És la capa formada per l'aigua que es troba a la superfície del nostre planeta.ORIGEN DE LA HIDROSFERA L'aigua del nostre planeta procedeix dels cossos que van intervenir en la formació de la Terra fa 4500 milions d'anys. Molts d'aquests astres contenien gel abun- dant, que es fonia amb la calor que des- prenia l'impacte. Inicialment, la Terra potser era una enor- me esfera de magma. En refredar-se, els volcans van anar expulsant grans quanti- tats de vapor d'aigua, que van formar capes espesses de núvols. A mesura que aquestes es refredaven, van anar preci- pitant fins a constituir els primers rius, Ilacs i mars. 1 L'aigua abunda a la superfície de la Terra. Recobreix parcialment l'escorça i està en perma- nent relació amb la geosfera, l'atmosfera i els éssers vius. La hidrosfera és la capa formada per l'aigua que es troba a la superfície del nostre planeta. L'aigua no és l'única substância que trobem en aquesta capa de la Terra. A la hidrosfera es dissolen nombrosos minerals de les roques, així com gasos.

Característiques de l'aigua

CARACTERÍSTICOE L'AIGUA L'aigua està formada per molècules de dos àtoms d'hidrogen i un atom d'oxigen. La seva fórmula és H20. Hidrogen Oxigen 0 H20 Molécules d'aigua 2

Propietats físiques i químiques de l'aigua

Propiedades del agua FÍSICAS Y QUÍMICAS L'aigua en estat pur és una substância incolora, inodora i insípida que presenta algunes propietats que la converteixen en una substância molt particular. L'aigua es troba en els estats solid, L'aigua és un bon dissolvent. L'aigua posseeix una elevada ca- L'aigua és menys densa en estat liquid i gasós a la superfície de la Molts gasos, minerals i substan- Terra. Les regions on la temperatura és inferior a 0 ℃ tenen aigua solida. De la resta, la major part de l'aigua té oxigen dissolt que respiren els del planeta es troba en estat líquidi, organismes aquàtics, i l'aigua del en una proporció menor, com a va- mar, a més, conté moltes sals. por d'aigua. pacitat calorífica. Això significa solid que en estat liquid. Quan cies organiques s'hi poden dissol- dre. Així, per exemple, l'aigua con- que cal molta energia per a can- l'aigua es congela, les molecules viar-ne la temperatura: l'aigua ne- s'ordenen i queden més separades cessita absorbir molta calor per a entre elles, de manera que el volum escalfar-se i ha de desprendre mol- augmenta i, per tant, la densitat ta calor per a refredar-se. disminueix. Per això, el gel sura a l'aigua.L'AIGUA COM A DISSOLUCIÓ En estat líquid, l'aigua de la hidrosfera conté gasos dissolts i sals minerals que son molt importants per als processos geològics i per als éssers vius. Per a saber-ne mes sobre L'aigua: un dissolvent universal

Gasos i sals minerals en l'aigua

GASOS Els gasos de l'atmosfera es dissolen en l'aigua a través de la superfície que està en contacte amb l'aire. Els organismes aquàtics intercanvien gasos amb l'aigua, principalment oxigen i dioxid de carboni, quan respiren o realitzen la fotosintesi. Gasos i sals minerals 3 GASOS O 0 SALS MINERALS L'aigua està en contacte amb roques que contenen sals minerals que es dissolen en l'aigua Els organismes aquàtics intercanvien gasos amb l'aigua, principalment oxi- gen i dioxid de carboni, quan respiren o realitzen la fotosintesi. Oxigen (02) Diòxid de carboni (CO2) Sodi (Na) Forma part de sals com el clorur de sodi (NaCl) o sal comuna, molt abundant en el mar i utilitzada en l'alimentació. El sodi és necessari per al sistema nerviós. Potassi (K) Forma part del clorur de potassi (KCI). Alguns compostos de potassi s'utilitzen com a abonaments agricoles o per a fabricar sabó. El sistema nerviós necessita potassi per a funcionar correctament. Clor Forma part de la sal comuna i del clorur de potassi. Aïllat, és un gas groguenc d'olor penetrant. En aquesta forma s'utilitza per a desinfectar l'aigua. Dioxid de carboni Oxigen SALS MINERALS L'aigua està en contacte amb roques que contenen sals minerals que es dissolen en l'aigua. SALES MINERALES Mg: Fek Els gasos de l'atmosfera es dissolen en l'aigua a través de la superfície que està en contacte amb l'aire.

Propietats de l'aigua: pressió, temperatura i salinitat

Pressió hidrostática Temperatura És una magnitud que indica el grau de calor o fred d'un cos. Es mesura habitualment amb graus centígrads (°℃). En general, són més fredes les aigües de les regions polars, de l'alta muntanya i de les profunditats de l'oceà. En canvi, són més càlides les aigües de les regions tropicals i dels mars i llacs poc profunds. La temperatura determina l'estat en què es troba l'aigua, ja que aquesta es congela per sota dels 0 ℃. El termometre s'utilitza per a mesurar la temperatura. És el pes de la massa de l'aigua que es troba per sobre del punt estudiat. Per aquesta raó, la pressió hidrostática augmenta amb la profunditat, fins a arribar al seu màxim a les foses mari- nes. Es mesura en pascals (Pa) i també en atmosferes. Una atmosfera equival a 101 325 pas- cals. El manòmetre és l'instrument utilitzat per a mesurar la pressió. ORBITI * ALTURA- PRESION LAIK Salinitat És la quantitat de sals dissoltes en una quantitat determinada d'aigua. Se sol mesurar en grams de sal per cada 1000 grams d'aigua (%o). La salinitat és més gran en els oceans i en els llacs de les zones desèrtiques. L'instrument amb què es mesura la salinitat és el salímetre.

Cabal de l'aigua

JU Cabal És el volum d'aigua que passa per un lloc determinat en una unitat de temps. S'expressa ha- bitualment en litres per segon (L/s) o en metres cúbics per segon (m3/s). Es mesura en masses d'aigua en moviment, com ara els rius, i depèn de la quantitat d'aigua que circula i de la velo- citat. En general, el cabal és més petit en els rierols de muntanya i va augmentant a mesura que avancem riu avall. El molinet s'utilitza per a mesurar el cabal ¿Qué es caudal? 7 ¿Qué es?, Características y Ejemplos. F F C 145 184 - 124 4 ESTUDI D'UNA MASSA D'AIGUA 22 - 1 50 -5ª

El cicle de l'aigua

EL CICLE DE L'AIGUA L'aigua del nostre planeta canvia d'estat, es desplaça i és utilitzada pels éssers vius. Per això, una partícula d'aigua pot passar d'una part de la hidrosfera a una altra, i fins i tot per l'atmosfera, la geosfera i els éssers vius, fins a tornar un altre cop al seu lloc de partida. La font d'energia que manté tot aquest volum d'aigua en moviment constant és l'energia solar que rep la Terra i que escalfa les grans masses d'aigua superficials, com ara els oceans i els mars. L'evaporació marca l'inici del recorregut de l'aigua per la hidrosfera. Vegem com es produeix aquest procés anomenat cicle de l'aigua. 1 L'aigua de la superfície del mar s'escalfa per la calor del Sol i s'evapora. El vapor d'aigua ascendeix fins a una altitud on es refreda i es condensa, i formen, així, els núvols. 2 Els núvols, en refredar-se, precipiten habitual- ment en forma líquida: és la pluja. 3 A les regions més fredes, com ara l'alta muntanya, els núvols precipiten en forma de neu. Aquesta s'acumula i origina glaceres. 5 Precipitació Condensació 6 Vessament Evaporació Evaporació Infiltració PABLO CARBONELL Mi AGÜITA AMARILLA DIRIGIDO POR JUANANTONIO SIMARRON Gairebé tota l'aigua de la hidrosfera es troba en els oceans i en els mars, i es coneix amb el nom d'aigües oceàniques. De la resta, les anomenades aigües continentals, la ma- jor part correspon als casquets de gel dels pols i a les glaceres. Aigües oceàniques Aigües continentals Aigües subterrànies 0,6 % 3% 2,37% Gel i casquets polars 0,03% Aigua dolça superficial d'accés fácil A la superfície continental, l'aigua flueix per la força de la gravetat i així es consti- tueixen rius i llacs. 5 Allà on les roques son poroses, l'aigua s'hi infiltra i forma grans dipòsits subterranis, on s'hi queda molt de temps. Els éssers vius agafen aigua en estat líquid. Els animals la beuen i les plantes l'absor- beixen. 7 La major part de l'aigua de la hidrosfe- ra es troba al mar, on s'acumula gràcies a les precipitacions i a l'aportació dels rius. 97 %

Aigües continentals

AIGÜES CONTINENTALS 6 L'aigua que hi ha als continents sol ser sòlida, i la petita part que es troba a la superficie és molt important per al desenvolupament de la biosfera. Es tracta, generalment, d'aigua dolça, és a dir, de salinitat inferior a l'1 %%. Aquestes ai- gües romanen relativament poc temps en els continents abans de desembocar al mar.

Tipus d'aigües continentals

TIPUS D'AIGUES CONTINENTALS

Rius i torrents

• Rius: corrents d'aigua que flueixen a favor del pendent. S'originen en deus o per la fusió del gel a les muntanyes. Canalitzen l'aigua de pluja i reben les aigües d'altres rius que s'hi uneixen, els afluents. Cabal Distància al naixement del riu
• Torrents: corrents d'aigua de menys longitud, pendent pro- nunciat i cabal molt irregular.

Aigües subterrànies

Aigües subterrànies Aquífers: dipòsits d'aigües subterrà- nies. L'aigua es filtra des de la superfí- cie i emplena els porus de les roques. Formen la major part de l'aigua líquida dels continents. - L'aigua circula lentament fins a desembocar al mar. - Font important d'aigua per al con- sum humà. Deu: lloc per on l'aigua subterrània surt a l'exterior de forma natural.

Glaceres de muntanya

Glaceres de muntanya La neu s'acumula fins a compac- tar-se i formar gel. La glacera és una massa de gel que es desplaça muntanya avall molt lentament (uns metres cada any). Hi ha glaceres a les grans cadenes muntanyenques, però es- tan en regressió.

Regions polars

Regions polars Estan cobertes de casquets de gel. Són dues zones diferents. Al pol nord, només hi ha algunes illes i la resta és oceà. El gel del casquet polar àrtic flota sobre l'aigua. La capa de gel sobre el mar s'anomena banquisa. Pot arribar als 20 metres d'espes- sor. Al pol sud, hi ha un continent: l'Antartida. La major part del casquet polar antàrtic es troba sobre el continent. Té una capa de fins a 3 quilòmetres de grossor. Al voltant s'hi forma una banquisa similar a la del pol nord.

Llacs i llacunes

Llacs i llacunes Són masses d'aigua alimentades per rius, per aigües subterrà- nies o pel desglaç a les muntanyes. Els llacs majors, com la mar Càspia, són considerats vertaders mars interiors. Presenten salinitat, corrents i onatge similar a les aigües oceàniques. Els llacs menors es poden assecar du- rant una part de l'any i s'anomenen Ilacunes.

Preguntes sobre aigües continentals

1. Explica quines diferències es donen entre un riu i un torrent. Posa un exemple de cadascun.
2. Per què diem que l'aigua és un recurs limitat per a l'ésser humà si n'existeix tanta quantitat a la Terra?
3. Identifica un riu, un torrent, un llac i una llacuna propers al teu municipi. Situa'ls en un mapa.

Aigua sòlida

Aigua sòlida El 79 % de l'aigua dolça de la Terra es troba en forma de gel a les zones de clima fred.

1. Descriu les formes principals en què trobem aigua sòlida.
2. Dibuixa l'esquema del cicle de l'aigua i compara la temperatura de l'aigua a cada part.
3. Explica, amb un exemple, el recorregut ciclic que pot fer una particula d'aigua.