Apunts de fotografia: fonaments analògics i digitals a Ins Vilanova Del Vallès

LA FOTOGRAFIA

QUESTIONS TÈCNIQUES BAC

Exemple de pla mitjà enfocat. Leopoldo Pomés, Mare i filla, La Rambla, 1957. Cultura Audiovisual 1 Batxillerat INS Vilanova del VallèsCultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

Índex

1. LA FOTOGRAFIA ANALÒGICA 3

1.1. Com funciona la fotografia analogica?

3

1.2. La pel·lícula: estructura de la pel·lícula en blanc i negre

4

1.3. El paper fotografic.

7

1.4. Fotografies directes: els raiogrames

9

1.5. La càmera analògica

10

1.5.1. Tipus de càmeres analogiques

10

1.5.2. Que és l'error de paral·laxi?

13

1. LES PARTS DE LA CAMERA (ANALOGICA O DIGITAL) 21

2.1. L'objectiu (l'ull)

21

2.2. El diafragma (la llum)

29

2.3. L'obturador (el moviment)

30

2.4. La distància focal (la nitidesa)

31

2.5. La profunditat de camp

32

1. LA LLUM 34

3.2. Características de la llum

35

3.2. La temperatura de color i el balanç de blancs

37

1. LA FOTOGRAFIA DIGITAL 14

4.1. Caracteristiques generals de la imatge electrònica

14

4.2. Resolució de la imatge digital

16

4.3. Profunditat de color

17

4.4. Emmagatzematge

17

4.5. La fotografia digital en color: els sistemes de color

18

1. TIPUS D'ARXIUS GRÀFICS 19

5.1. Extensions d'arxius

19 2Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

LA FOTOGRAFIA ANALÒGICA

Com funciona la fotografia analògica?

Parlar de fotografia és parlar de la llum, donat que aquesta és la matèria primera. Fotografia = termes grecs photo (llum) + grahien (gravar) = gravar amb llum Necessitem la llum perquè es duguin a terme els processos necessaris per obtenir una fotografia: la formació de la imatge i també perquè aquesta imatge es faci permanent en un paper. El fenomen optic responsable de que la imatge es formi en l'interior de la camera és anomenat fenomen de la cambra fosca o estenopeica1. A .B càmera estenopeica Quan pressionem el botó d'una camera analògica, un dispositiu anomenat obturador deixa passar durant un cert temps la llum que reflecteix l'objecte que volem fotografiar a través de la lent de la càmera (objectiu). Aquesta lent s'encarrega de reunir aquesta llum en un punt i allà és on es forma la imatge. La superfície fotosensible (és a dir, sensible a la llum) on queda impressionada la imatge és una pel·lícula fotografica, situada al final de la càmera (pla focal). 1 La cambra estenopeica és aquella que no té sistemes opticos basats en la refracció de la llum, essent substituïts per un forat o estenop. La cambra fosca incorpora la lent, i a les dues es produeix el fenomen de la inversió de la propagació rectilínia de la llum. 3Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

El fenomen de la formació de la imatge es produeix d'igual manera a les càmeres analògiques i digitals, l'únic que varia és el suport de gravació o registre. ilı O La imatge que queda a la pel·lícula s'anomena latent. Quan es reveli la pel·lícula apareixerà la imatge en el rotlle de pel·lícula però en negatiu (per això es diuen negatius). Quan les imatges del negatiu es passen al paper fotogràfic aquestes queden en positiu, i es veuran després del revelat del paper.

La pel·lícula: estructura de la pel·lícula en blanc i negre

Les capes superior i inferior de la pel·lícula fotografica són de gelatina. La inferior té un tint gris per evitar reflexos de la llum que travessa la pel·lícula (efecte "antihalo") i proporciona una certa rigidesa que impedeix fer plecs (efecte "antibucle"). L'emulsió està formada per halurs de plata en un 40% (bromurs i iodurs), la resta és gelatina. La base és triacetat de cel·lulosa. - - capa protectora capa de gelatina con cristales de Cloruro de Plata (AgCl) soporte de apoyo de plástico sintético - capa antirreflectante 4Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

La imatge latent

És la imatge que queda impressionada a la pel·lícula però que no es veurà fins que aquesta no estigui revelada. Quin és el procés? Els fotons de llum transformen els ions de plata (Ag+) en plata metàl.lica (Ag) que és de color negre. Això succeeix només en una petita quantitat, per la qual cosa la imatge latent és inapreciable a simple vista. El revelat completa i amplifica el proces iniciat amb l'exposició lumínica.

La sensibilitat de la pel·lícula

Tabla de Correspondencias ASA/ISO DIN 16 13 32 16 64 19 125 22 200 24 400 27 800 30 1200 32 2000 34 La sensibilitat es la capacitat que té el material fotosensible per obtenir una imatge optima segons un temps necessari d'exposició d'una pel·lícula a la llum. El que determina la sensibilitat de la pel·lícula és la mida dels cristalls de les sals de plata, que varien d'una pel·lícula a una altra. Com més grans son, més sensibilitat té la pel·lícula. Les que tenen més sensibilitat s'anomenen pel·lícules rapides. Produeixen en les ampliacions un gra més gran que les lentes. Per mesurar la sensibilitat s'usen diversos sistemes, els més coneguts són l'ASA, l'ISO i el DIN. Es defineix 1 ASA com la sensibilitat que permet formar una imatge latent adequada sobre un suport fotosensible amb una il·luminació f16 i un temps d'exposició d'un segon. Classificació de les pel·lícules segons la sensibilitat: · lentes: < 50 ISO; · mitjanes: 50-160 ISO; · ràpides: >160 ISO; · ultrarràpides: >800 ISO. Els formats acostumen a ser de 35 mm. (pas universal). Es venen en xassís de 12, 24 i 36 exp. 5Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

Processament de la pel·lícula

Un cop tenim la pel·lícula impressionada, és a dir, ja hem fet les fotos i hem extret el carret de la càmera, hem de processar el carret: . Revelat: completa el proces de transformar els cristalls afectats per la llum en plata metàl·lica. Té tres elements essencials: o el temps de revelat (depen de la pel·lícula i del fabricant), o la temperatura (tots els valors indicats estan referits a una temperatura de 20ºC) o l'agitació. (Poca agitació = pèrdua de contrast; massa agitació = excés de contrast). · Bany d'atur: atura l'acció del revelador que ha quedat a les cares de la pel·lícula. Temps d'1 a 2 minuts. · Fixador: transforma els cristalls no impressionats en sals solubles en aigua que seran eliminades en el rentat posterior. El temps d'aplicació depèn del fabricant. · Rentat: s'ha de fer amb aigua abundant durant 15/20 minuts, per treure les restes de sals solubles de la pel·lícula. 1200 Carret fotogràfic Tambor per revelar la pel·lícula. S'enrotlla el carret, es fiquen els líquids i es barreja bé durant un temps concret. Negatius revelats 6Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

El paper fotogràfic

Quan ja tenim la pel·lícula revelada, podem veure les imatges en negatiu, una al costat de l'altre al llarg de tota la tira de negatius. Per poder veure les imatges tal i com corresponen en la realitat (en positiu) cal passar-les a paper a través de dos processos: o impressió de la imatge amb l'ampliadora sobre el paper fotografic o el revelat d'aquest paper fotografic. NEGATIVO 0011 Imatge tal i com la veiem a la pel·lícula POSITIVO Imatge tal i com la veiem positivada i revelada en paper ILFORD ILFORD MGIV MULTIGRADE IV' RC DE LUXE Exemple de marca comercial de paper fotogràfic (Ilford) 7Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

Estructura del paper fotogràfic

El paper fotogràfic pot variar segons: · Estructura: plastificats (RC - resin coated) o tradicionals (baritats). Els papers plastificats no absorbeixen els productes químics i el procés de revelat és més rapid. Les imatges són de menor qualitat així com la permanència de la imatge, que és menor que en els tradicionals. · El to: hi ha papers amb tons diferents al blanc. Son colors càlids amb tendencia al vori, crema, etc., cal revelador apropiat. · El gruix: SW (normal, 0,1 mm.), MW (mig, 0,2 mm. RC), DW (cartró, 0,3 mm.) · Tipus de superfície: brillant, setinada, mate, llis o rugós. · El grau de contrast: 0 (extra suau), 1 (suau), 2 (normal o mig), 3 (normal dur), 4 (molt dur) i 5 (màxim contrast). Actualment els papers més usats són els de contrast variable, que aconsegueixen els diferents contrastos amb l'ús de filtres de colors.

Processament del paper

El processat del paper segueix els mateixos passos que el de la pel·lícula. o Revelat: cal posar atenció en els temps que indiquen les instruccions del fabricant. o Bany d'atur: amb 15/30 segons és suficient. També es pot usar àcid acètic (vinagre) diluït. o Fixador: respectar els temps indicats és la garantia d'una bona conservació de la fotografia. o Rentat: amb aigua abundant durant 5/10 minuts. Paso 1: Revelado Paso 2: Paro Paso 3: Fijado Paso 4: Lavado Paso 5: Secado 8Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

GRÀFIC DE TOT EL PROCÉS

Proceso de revelado de fotografías

1 Revelado de rollo 3 2 Los negativos se llevan a la ampliadora La ampliadora proporciona luz al papel fotosensible 4 El papel se somete a diferentes baños químicos: 1 2 3 4 5 Secado I. Revelado 2. Baño de paro 3. Fijado AGUA 4. Lavado

Fotografies directes: els raiogrames

Els raiogrames són imatges obtingudes a partir d'un paper fotografic al damunt del qual es col·loquen objectes diversos (transparents o opacs, sòlids o líquids ... ) i s'exposa a la llum, després es revela per obtenir el fotograma. És a dir són imatges fotogràfiques obtingudes sense camera fotografica. No hi ha pel·lícula prèvia. El primer raiograma va ser fet l'any 1918 per l'alemany Christian Schad. Després, molts altres autors han usat aquesta tecnica (també anomenada schadografia) com Man Ray, László Moholy-Nagy, Schwitters, El Lissitsky o Rodtchenko. 9Cultura Audiovisual 1 INS Vilanova del Vallès

La camera fotográfica analògica

Té certes similituds amb l'ull humà. Disposa de: Iris Retina- Pupila Cristalino Diafragma Película Abertura Objetivo · un objectiu que permet enfocar la imatge (cristal·lí). · una obertura regulable, anomenada diafragma, que limita la quantitat de llum (iris) que entra. · una superfície sensible a la llum situada en el pla focal, pel·lícula (analògica) o sensor electrònic (digital), que enregistra la imatge (retina). A diferencia de l'ull humà disposa de: · un obturador que limita el temps d'exposició a la llum. · un visor que permet enquadrar la porció de camp visual a enregistrar.

Tipus de càmeres analògiques

Hi ha moltes maneres de classificar les càmeres analògiques, però en destacarem les següents: · Càmeres compactes (apuntar i disparar): són càmeres fotografiques senzilles amb un objectiu no desmuntable. Solen ser més facils d'utilitzar que les càmeres reflex i més economiques. Normalment la seva funcionalitat està molt limitada, encara que solen ser més WERLISA club color lleugeres i fàcils de transportar, cosa que les fa ideals per marxar de viatge i no trencar-se gaire el cap, obtenint bons resultats. 10