Marc de la innovació pedagògica a Catalunya: definicions i àmbits

Generalitat de Catalunya

Departament d'Ensenyament

Marc de la innovació pedagogica a Catalunya Maig de 2017

Marc de la innovació pedagògica a Catalunya

1. Introducció 3
2. Definicions i conceptes d'innovació 7
3. Àmbits de la innovació 11
4. Modalitats d'innovació 15
5. L'impuls i el reconeixement de la innovació pedagógica 17
6. Requisits i criteris per al reconeixement de la innovació pedagógica 21
7. Avaluació de la innovació. Indicadors d'avaluació 24
8. Els centres i la innovació 31
9. Com innovar 31
10. La difusió i la transferencia de la innovació 34
11. Marc normatiu de la innovació 39
12. Bibliografia 40

Marc de la innovació pedagògica a Catalunya

Introducció

El moviment de renovació pedagógica que va iniciar-se a Catalunya a finals del s. XIX va aparèixer com a resposta a la necessitat de canvi i de regeneració social provocada per la crisi economica i social que va viure el nostre país durant aquella època. Durant el primer terç del segle XX, aquesta regeneració va fer emergir nous models pedagogics que oferien una nova mirada per donar resposta a la necessitat de canvi i de progrés. L'educació i, per extensió, les institucions educatives, van ser, com han estat sempre, el mirall i el reactiu de la realitat que succeïa més enllà dels seus murs. Van patir els canvis, van assimilar-los i van respondre a la demanda d'evolucionar en la seva direcció. Catalunya ha estat tradicionalment un país amb una important trajectòria de renovació pedagógica. El gen de la transformació educativa no ha deixat d'estar present al nostre país. De la mateixa manera que fa cent anys pedagogs i mestres van entomar el repte de modernitzar i transformar les institucions educatives tradicionals, avui en dia ens trobem, també, en un context que demana afrontar els reptes que ens proposa la nostra societat actual; una societat dinamica, complexa, sotmesa a canvis constants i on la gestió del coneixement ha esdevingut un aspecte d'importancia cabdal. Ens trobem immersos en moments de canvi de paradigma social, economic, tecnològic i científicaquest canvi de paradigma el sent i el recull, especialment, el món educatiu.

Tradició pedagògica a Catalunya

Catalunya té una important tradició pedagògica que li ha permès afrontar els reptes que li proposen els canvis socials

A Catalunya, el Parlament, amb una amplia majoria, ha creat dos marcs normatius importants per a aquesta transformació necessaria, com són la Llei d'Educació i la Llei de Formació i Qualificació Professionals que incorporen molts dels elements de millora que promouen les estratègies europees, com per exemple la proposta de La Unió Europea "Re-Thinking Education": projectes educatius de centre, autonomia, lideratge pedagògic, innovació i avaluació. L'actual Llei d'Educació de Catalunya recull, en el primer paragraf del preàmbul: "La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida". Però la comunitat educativa es pregunta quins canvis s'han d'introduir als centres i a les aules per garantir l'èxit del projecte de vida de cadascun dels nois i noies del nostre país en aquest món global, incert, digital, plurilingüe i canviant en el qual hauran de desenvolupar-se. Tot i la manca d'una única resposta, hi ha un punt de partida clar: aquests canvis seran efectius si son fruit d'un treball compartit entre tots els actors interpel·lats: administració, institucions, agents socials, entitats, docents, centres educatius i comunitat educativa.

Introducció a la innovació pedagògica

3

Marc de la innovació pedagògica a Catalunya

Introducció a la innovació

Cal analitzar també, fins a quin punt les innovacions suposen en el fons, un canvi en les visions i en els objectius dels sistemes educatius. Voler enfocar la innovació des d'aquesta perspectiva implica entendre que la innovació no pot ser, en cap cas, un fenomen aïllat, desorientat o desconnectat del seu entorn. La innovació educativa d'aquest segle XXI constitueix una acció, com dèiem, sistémica de carácter global que compromet el conjunt del sistema i la totalitat de la comunitat educativa, ha de ser oberta a d'altres centres i fomentar les xarxes i sinergies.

Sistema educatiu i comunitat

El nostre sistema educatiu és resultat de la voluntat i les accions de millora que l'administració i la comunitat educativa han anat desenvolupant durant anys, amb l'objectiu d'anar adequant l'educació a les noves necessitats d'aprenentatge que els canvis socials i els avenços tecnològics i científics han requerit en cada moment.

Treball conjunt de l'Administració i la comunitat educativa per construir un sistema educatiu adaptat a cada moment

La innovació pedagógica ha d'estar fonamentada en la recerca educativa, i ha de respondre a l'evolució social. El seu objectiu últim, evidentment, ha de ser una millora en la qualitat del sistema educatiu i de la seva equitat. Així mateix s'entén que la innovació ha de ser un instrument i no una finalitat en sí mateixa. La innovació ha de ser un procés planificat de millora que asseguri que cada alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats, assoleixi amb èxit els aprenentatges necessaris per una vida plena, i obtingui tots els coneixements possibles per a ser una persona culta, responsable i lliure. Aquest procés planificat ha de basar-se en un aprenentatge centrat en l'alumne, i necessitarà d'un lideratge pedagogic distribuït per part dels equips directius, amb una implicació activa dels docents, i la seva incorporació al projecte educatiu del centre en l'exercici de la seva autonomia. A partir de l'anàlisi de les seves necessitats, els centres educatius hauran de definir els seus objectius de millora i articular-los al voltant d'un pla d'acció realista i sostenible, tant pel que fa a recursos materials com humans. El pla també haurà d'incorporar eines i estratègies d'avaluació tant del procés com de l'assoliment d'objectius, a partir de l'anàlisi de les evidències de millora recollides. Només una avaluació basada en l'evidencia pot ajudar a diferenciar quines practiques docents poden ser considerades bones i sota quines circumstàncies, i també quines innovacions educatives realment es tradueixen en millors condicions per a l'aprenentatge i benestar dels alumnes.

4

Introducció a la innovació pedagògica a Catalunya

Marc de la innovació pedagògica a Catalunya

La innovació, a més, ha d'estar a l'abast de tots els centres, com a procés de transformació i millora del sistema educatiu, també en aquells que tenen més complexitat, i on es fa més evident que l'educació és una eina imprescindible per a l'equitat i la igualtat d'oportunitats. La transferibilitat ha d'esdevenir part fonamental del procés d'innovació, de forma que altres realitats puguin adaptar aquelles iniciatives d'èxit consolidades i documentades. La difusió de les experiències innovadores existents arreu del territori té per objectiu l'enriquiment del conjunt del sistema, i constitueix un dels pilars d'una dinâmica de transformació de l'educació per avançar en equitat i qualitat a Catalunya.

Requisits de la innovació pedagògica

En síntesi, aquesta aposta per la innovació com a instrument de transformació sistemica i de millora estructural del sistema educatiu ha d'incloure, almenys, aquests requisits: una fonamentació pedagógica, evidències de millora del sistema, una imprescindible equitat i ha de ser global, compartida i acompanyada per les administracions i les entitats educatives.

La innovació pedagogica ha de ser un instrument de transformació sistèmica i de millora estructural del sistema educatiu

Des del Departament d'Ensenyament, conscient de la seva responsabilitat, s'impulsa el treball conjunt amb el CESIRE (Centre de Recursos Pedagogics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa) i altres unitats i serveis del propi Departament, amb universitats, associacions, moviments de renovació pedagógica i xarxes d'innovació, per tal de crear un marc compartit d'actuacions i acompanyar activament els centres educatius en el seu procés de transformació i millora. En aquesta línia, i com a fruit d'un procés iniciat ja anys enrere, el Departament d'Ensenyament ha desplegat (setembre 2015) els articles de la Llei d'Educació que fan referência a la innovació pedagógica, mitjançant la publicació de l'Ordre ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagógica. Amb l'aplicació d'aquesta Ordre, es vol desenvolupar un marc comú que estableixi i descrigui unes modalitats, uns requisits, un procediment i uns criteris de valoració per al reconeixement de la innovació. En aquest sentit, l'Ordre pretén coordinar i impulsar les actuacions que el Departament d'Ensenyament promou en matèria d'innovació pedagógica, a partir de l'establiment d'un procediment comú i transversal, i de la definició consensuada de les seves modalitats.

5

Introducció a la innovació pedagògica

Marc de la innovació pedagògica a Catalunya

Funcions de l'Administració educativa

En aquest marc, les funcions de l'Administració educativa en relació amb la innovació pedagógica són les següents:

• Facilitar la innovació als centres.
• Detectar i reconèixer la innovació dels centres, dels docents i dels equips de professors.
• Donar suport i acompanyar els centres en els processos d'innovació amb la col·laboració, quan s'escaigui, d'altres agents educatius.
• Avaluar la innovació pedagógica.
• Difondre i transferir les innovacions contrastades.
• Liderar i impulsar la innovació en determinats àmbits i contextos, d'acord amb les prioritats del Departament d'Ensenyament.

En el document que aquí es presenta es despleguen els aspectes bàsics del Marc comú de la innovació pedagógica que fan possible el desenvolupament d'aquestes funcions i que es vol compartir amb centres, professorat i amb tota la comunitat educativa perquè la innovació esdevingui també una eina al servei del país i dels ciutadans en la construcció d'un sistema educatiu just, equitatiu i de qualitat.

6

Marc de la innovació pedagògica a Catalunya

Definicions i conceptes d'innovació

Les definicions de la paraula innovació que recullen diferents diccionaris deixen veure el sentit etimològic del terme innovare : canviar o alterar alguna cosa introduint novetats; variar alguna cosa introduint canvis; introduir quelcom de nou (en una cosa). Si es tenen en compte aquests significats, es veu que innovar no vol dir explícitament crear una cosa nova, sinó que també incorpora el sentit d'introduir elements nous o variacions en allò que ja existeix. Segons els experts, la innovació pot ser incremental, significativa o total. La primera és aquella que aconsegueix una millora, però sense canviar de manera manifesta les características de l'aspecte, cosa o temàtica en la qual estiguem innovant; la significativa aconsegueix un canvi substancial; i la total aporta una manera de fer i ser diferent. Des d'aquesta perspectiva de gradació, els centres educatius, cadascun des de les seves particularitats i necessitats, poden incorporar la innovació com a motor de canvi i millora. Aquesta idea es recull en els Documents per a l'organització i la gestió dels centres. Innovació pedagógica del 23/06/2016: "La innovació és un dels motors de progrés del sistema educatiu i un element important per millorar-ne la qualitat i la progressiva adequació als reptes que l'evolució social planteja. Tota innovació pedagógica demana d'un procés planificat que incorpori tant l'avaluació del procés com dels resultats i que tingui com objectiu la millora en la qualitat de l'ensenyament i aprenentatge. El procés d'innovació pedagógica és sobretot compromís, esforç, col·laboració i reflexió. Si aquests elements es treballen de forma col·lectiva, tant a nivell intern de centre com en relació amb l'entorn, es creen espais generadors de cultura i riquesa intel·lectual. La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, facilita el marc institucional estable i adequat per a la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català. Els articles 84 i 85 estableixen que cal afavorir que l'acció educativa es desenvolupi en un marc que estimuli la innovació, consolidi les bones practiques i estableixi el marc reglamentari per reconèixer els centres de referência educativa. En aquesta mateixa línia, l'article 40 del Decret 102/2010, d'autonomia dels centres educatius, estableix que la coordinació docent té entre d'altres finalitats la d'orientar cap a la investigació i la innovació en el marc del pla de formació de centre i en la formació permanent del personal docent." En aquest context normatiu, el Departament d'Ensenyament emet l'ORDRE ENS/303/2015, 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagógica, i defineix el concepte de la manera següent: "S'entén per innovació pedagógica un procés planificat de canvi i renovació que es fonamenta en la recerca, que respon a l'evolució social, que condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu i que pot ser transferible a la resta de centres educatius."

7