Guia d'estudi per a les oposicions als Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya

ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN

Història de Catalunya (I)

MOSSOS D'ESQUADRA GENERALITAT DE CATALUNYA OPOSICIONS GUIA D'ESTUDIÍNDEX

• ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN

1. Historia de Catalunya (I)

   01

2. Historia de Catalunya (II)

   03

3. Historia de la policia a Catalunya

   07

4. Àmbit sociolingüístic

   09

5. Marc geografic de Catalunya

   12

6. Entorn social a Catalunya

   16

7. Les tecnologies de la informació en el segle XXI

   19

• ÀMBIT INSTITUCIONAL

1. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC)

   21

2. Les institucions polítiques de Catalunya

   24

3. L'ordenament jurídic de l'Estat

   27

4. Els drets humans i els drets constitucionals

   30

5. Les institucions polítiques de l'Estat

   34

6. Els organs jurisdiccionals. Poder Judicial i TC

   36

7. L'organització territorial de l'Estat

   38

8. La Unió Europea

   40

• ÀMBIT DE SEGURETAT I POLICIA

1. Les competencies de la Generalitat en materia de seguretat

   44

2. El Departament d'Interior

   45

3. La coordinació policial

   51

4. El marc legal de la seguretat

   55

5. Codi deontològic policial

   58

• ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN POLÍTIC, ECONOMIC I SOCIAL

1. Catalunya

   60

2. Estat espanyol

   60

3. Internacional

   61

BLOC A: ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN

El melting qué ?? Su p*ta madre ....

A) ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE L'ENTORN

1. HISTORIA DE CATALUNYA (I)

L'antiguitat de Catalunya

1. L'antiguitat de Catalunya

• Catalunya com a tal existeix des del segle X i XI (Edat Mitjana).
• Restes humanes més antigues: Fa 450.000 anys al Rosselló (home de Talteüll) i fa 70.000 anys a Banyoles (mandíbula d'homínid).

La Catalunya romana

2. La Catalunya romana

• L'any 218 aC els romans entren a la Península ibérica per Empúries. Així comença el procés de romanització, que implica canvis en agricultura (conreus mediterranis), economia (comerç, esclavisme) i cultura (llatí imposat com a llengua).
• Els visigots i la ruralització afavoreixen que la religió católica s'imposi (segle VI).
• Any 711: musulmans ocupen Península (el 720 arriben a CAT).

El naixement de Catalunya

3. El naixement de Catalunya

• Passa entre els segles IX i X.
• Antecedent: la Marca Hispanica creada per Carlemany (imperi carolingi) com a frontera al domini musulmà (sarraïns).
• El territori estava dividit en comtats. Els comtes eren vassalls del rei franc. Amb el temps, els comtes tenen mes poder (com Guifre el Pilos, comte fundador del Casal de BCN) i trenquen amb els francs (any 988: comte Borrell II).

La Catalunya feudal (segles XI-XII)

4. La Catalunya feudal (segles XI-XII)

• Els comtats catalans s'expandeixen per la "Catalunya Nova" (conquerida als sarraïns) durant el segle XII, fins a Tortosa, Lleida i Fraga.
• Any 1137: el comte català Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó: sorgeix la Corona catalanoaragonesa. Cada regne conserva les seves lleis.
• Estaments feudals: nobles, clero (privilegiats) i pagesos (vassalls).

L'expansió catalanoaragonesa (segles XIII-XIV)

5. L'expansió catalanoaragonesa (segles XIII-XIV)

• Jaume I (segle XIII, 1208-1276) comença expansió de la Corona cap la Mediterrania i el sud de la Península, conquerint Valencia i Mallorca. Els seus successors avancen per la Mediterrania (Sicília, Sardenya, Atenes, Neopàtria ... ). Més comerç, més riquesa.
• Es consoliden institucions pròpies: Corts Catalanes (formada per braços eclesiàstic, nobiliari i reial, 3 diputats), Generalitat (també anomenada "Diputació del General", encarregada de recaptar impostos) i Consell de Cent (organ consultiu amb 100 homes "importants" o prohoms dels negocis - burgesia, menestrals, mercaders - a BCN).

La crisi de la baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

6. La crisi de la baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

• Crisi demografica (econòmica i de població): mor entre un terç i la meitat de la població per culpa de la pesta negra (comença el 1348). Menys producció agrícola, menys comerç. S'obre la ruta per la conquesta d'Amèrica.
• Crisi social: enfrontaments entre la Busca i la Biga (grups urbans de BCN amb interessos oposats). Guerra dels Remences (entre pagesos i senyors per les terres), que acaba amb la Sentencia de Guadalupe (1486) per Ferran II.
• Crisi política: mor sense descendencia Martí l'Humà, últim comte (rei) del comtat de BCN. Amb el Compromís de Casp (1412), el nou rei és Ferran d'Antequera. El seu nét es casa amb Isabel de Castella (inicis de l'Espanya actual).

Catalunya en la monarquia hispanica i la Guerra dels Segadors (segles XVI-XVII)

7. Catalunya en la monarquia hispanica i la Guerra dels Segadors (segles XVI- XVII)

• Monarquia hispanica > centre de decisió a Castella. Aragó conserva institucions pròpies però està en decadència (exemple: sorgeix el bandolerisme - Serrallonga).
• 1640 (Guerra dels Segadors): comte-duc d'Olivares, partidari de centralitzar l'Estat, imposa la Unió d'Armes (CAT ha d'aportar diners i homes a l'exercit espanyol). Les tropes lluiten contra França i s'estableixen a CAT. Els pagesos es queixen d'abusos i es revolten. Pau Claris a la Generalitat ho aprofita per trencar amb Espanya i jurar lleialtat al rei frances, però els francesos també abusaven del poble. Al final, se signa la pau amb el Tractat dels Pirineus (1659). CAT segueix a Espanya però perd una part del territori que se'n va a França (Rosselló ... )

La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre

8. La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre

• Rei ESP Carles II mor sense descendencia (1700). Dos aspirants al tron s'enfronten.
• Felip d'Anjou (francès), amb el suport de Castella
• Arxiduc Carles d'Austria (amb suport d'Holanda, Anglaterra i Portugal, que volien evitar aliança francesa-espanyola), té el suport de Catalunya (Pacte de Genova, 1705), que no volen el frances per centralista i repressor.
• Els països que donaven suport a Carles es retiren quan l'Arxiduc hereta la corona de l'Imperi austríac: tractat d'Utrecht (1713), deixant sola a CAT.
• L'11 de setembre del 1714 BCN (comandada per Rafel Casanova) cau davant les tropes de Felip V, que reprimeix CAT amb duresa: Decret de Nova Planta (1716): supressió del català i institucions catalanes.

Les transformacions del segle XVIII

9. Les transformacions del segle XVIII

• Segle XVIII: bonança economica, CAT dobla la població, creixen les ciutats (sobre tot al litoral). Millors tècniques agricoles, més comerç (amb Amèrica), exportacions (teixits, productes agricoles) i importacions. Es treballa amb el coto, motor de la industria textil catalana (fàbriques d'indianes).

Història de Catalunya (II)

El segle XIX: la crisi de l'Antic Regim i la construcció de l'Estat liberal

2. HISTORIA DE CATALUNYA (II)

1. El segle XIX: la crisi de l'Antic Regim i la construcció de l'Estat liberal

• Any 1793-1795: Guerra Gran -> tropes franceses entren a CAT > ocupació napoleonica
• Guerra del Francès (guerres napoleoniques, 1808-1814) Espanya expulsa els francesos (timbaler del Bruc). Es fa la Constitució de Cadis ("la Pepa"), 1812 (1a Constitució a Espanya, liberal: la sobirania és del poble).
• Hi ha enfrontament entre absolutistes/moderats (sufragi restringit, més poder pel Rei, menys llibertats) i liberals (més llibertats, limitar poder reial), que es prenen mútuament el poder: 1814: torna el monarca absolut Ferran VII 1820: Pronunciament del coronel Riego -> Trienni Liberal 1823: Ominosa Decada (absolutista) 1833: Mor Ferran VII. Disputa entre Isabel (filla) i Carles (germà). Origen de les guerres carlines (a Catalunya, amb gran suport dels pagesos i sectors catalanistes). Guanya Isabel II. Durant el seu mandat té lloc la Decada Moderada (1844-1854), de caracter conservador. Les reformes liberals inclouen les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz (de bens de l'Església i comunals), per salvar deficit de l'Estat. 1868-1874: General Prim dona cop d'Estat que porta al Sexenni Democratic. Es fa la Constitució de 1869 (més liberal), i Amadeu de Savoia és Rei, fins que abdica i arriba la I República (1873-1874), amb 4 presidents (destaca el republicà federal Pi i Margall)

Catalunya, la industrialització i l'obrerisme

2. Catalunya, la industrialització i l'obrerisme

• 1833: Fabrica Bonaplata (primera accionada per vapor > ludisme perquè artesans pensaven que s'arruïnarien).
• Desenvolupament indústria textil (cotó). 1a associació obrera a CAT: Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Fabriques al litoral (perquè hi arribes carbó) i als cursos del Ter i Llobregat (aprofitar l'aigua). Es formen colonies on viuen els obrers.
• Construcció ferrocarril. 1a línia a Espanya: BCN-Mataró (1848)
• Torna a doblar-se la població a CAT. A BCN, s'engega el Pla Cerdà (projecte Eixample).
• En agricultura més pes a avellana (TGN), arbres fruiters (Lleida) o arròs (Terres Ebre). Important pes de la vinya > problemes amb plaga fil loxera. Es forma el sindicat Unió de Rabassaires.
• Moviment obrer català > molta influencia de l'anarquisme (Bakunin). 1870: Primer Congrés Obrer Espanyol a BCN. Pablo Iglesias funda el PSOE i la UGT (sindicat, a BCN, el 1888).

La restauració borbonica i el catalanisme polític

3. La restauració borbonica i el catalanisme polític

• 1874: General Martínez Campos dona cop d'Estat i reinstaura la monarquia borbònica -> Rei, Alfons XII (fill d'Isabel II).
• 1876: Constitució de la Restauració. Sistema basat en tornisme entre conservadors (Cánovas del Castillo) i liberals (Sagasta), controlat pels cacics. L'oposició (republicans, socialistes i carlins) en queden fora.
• Sorgeix el catalanisme, després del moviment de la Renaixença (recuperació llengua literària, cultura i identitat catalanes).
• Valentí Almirall, pare del catalanisme progressista. "Lo Catalanisme", la seva obra.
• Torras i Bages, catalanista conservador (clero).
• Memorial de Greuges (1885), per defensar dret civil català i proteccionisme econòmic
• Bases de Manresa (1892): reivindicacions d'autonomia per CAT.
• La pèrdua de Cuba i Filipines (1898) per part d'Espanya enforteix el catalanisme com a moviment regenerador a l'Estat.

El primer terç del segle XX (1898-1931)

4. El primer terç del segle XX (1898-1931)

• Arriba primera onada immigratoria procedent d'Espanya (Valencia, Múrcia, Almeria, Aragó ... ) per a les obres de l'EXPO 29.
• La indústria s'enforteix amb diversificaciónificació.
• 1901: Primer èxit d'un partit catalanista (Lliga Regionalista, candidatura dels "4 presidents". Amb l'atac de l'exercit a la revista Cu-cut, i la llei de jurisdiccions feta contra el catalanisme, es forma Solidaritat Catalana (unió de tots els partits catalans) que arrasa a les eleccions, però es trenca per les discrepancies sobre la Set. Tràgica.
• 1909: Setmana Tragica > Revolta popular de protesta contra la crida als reservistes per anar a la guerra del Marroc (sovint fills dels pobres que no es podien pagar la quota per "salvar-se'n". La repressió acaba amb molts morts.
• 1910: Es forma a BCN el primer sindicat espanyol anarquista: CNT (antiga Solidaritat Obrera).
• 1914: Es forma la Mancomunitat de Catalunya (unió de 4 diputacions provincials CAT). Tasca a favor de cultura i llengua catalana, xarxa de carreteres, biblioteques, agricultura, etc. Presidents: Prat de la Riba (1914-1917) i Puig i Cadafalch (1917- 1923), tots dos de la Lliga. (Cambó també ho és).
• Finals dels anys 1910s: Confrontació social empresaris (pistolerisme) - obrers (vagues massives).