Institucions normatives i pseudonormatives del català i valencià

Institucions Normatives i Pseudonormatives

INSTITUCIONS NORMATIVES I PSEUDONORMATIVES

• NORMATIVES: aquelles entitats o institucions que tenen l'encàrrec oficial de modificar una llengua (pot ser el govern d'una comunitat autonoma o fins i tot un ajuntament). En l'espanyol està la RAE, en valencia la AVL I IEC, la AAL ja NO.
• PSEUDONORMATIVES: institucions, entitats o associacions que treballen al voltant de la normativa d'una llengua però no tenen l'encàrrec oficial de modificar-la de manera oficial. Simplement s'encarrega de realitzar propostes i en la majoria dels casos complementar les institucions normatives. RACV, IUFV, DFCLGIB

En el cas de les entitats normatives, en l'angles no existeix, sino que simplement en tenen moltes de pseudonormatives. En canvi l'espanyol si que presenta una institució normativa com és la RAE.

D'altra banda, en el cas del català, tenim l'Institut d'Estudis Catalans (el qual es refereix al conjunt de la llengua: com es parla/escriu i com s'ha de parlar/escriure, en les terres de parla catalana); i l'Academia Valenciana de la Llengua (a diferencia de l'Institut d'Estudis Catalans, s'especialitza i se centra mes en el cas del valencia ja que el seu àmbit d'actuació només pot ser en el territori valencia, és a dir, no té potestat de legislar i influir en cap altre territori. Açò no implica que aquesta no puga ser pseudonormativa per a Catalunya per exemple)

Les institucions normativitzadores del valencia son principalment l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL) i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). L'AVL és l'organ consultor i normatiu de la Generalitat Valenciana en materia de la llengua valenciana, mentre que l'IEC exerceix funcions similars per al català, incloent-hi el valencia, en altres àmbits com ara Catalunya i les Illes Balears. Tot i que l'AVL te una relativa autonomia en les seves decisions, hi ha hagut casos de coordinació i col·laboració amb l'IEC per establir criteris lingüística comuns.

Finalment, dins de les entitats normatives trobem l'Academia Aragonesa de la Llengua (no està en funcionament). Aquesta institució nomes té potestat en el territori de la franja de ponent. El PP la va deixar de subvencionar i ara està parada.

Entitats Pseudonormatives

A continuaciónes de les entitats pseudonormatives són:

Real Academia de Cultura Valenciana

• No es per al conjunt de la llengua del País valencia-
• Parteix de la base que el valencia y el català son diferents (no només el parlar, sinó que també intenta diferenciar-se amb la llengua escrita)
• Son propietaris de l' Escola Superior d'Estudis Valencians (ESEV)

Institut Universitari de Filologia Valenciana

• Centre de divulgació creat apart de la universitat, que es dedica específicament a la llengua
• Objectiu principal: l'estudi del valencia dins del marc de la llengua catalana
• Assessoren lingüísticament

Departament de Filologia Catalana i Linguística General de les Illes Balears (de la UV)

• A banda dels aspectes corresponents a la universitat, aquest s'encarrega de l'assessorament en materia de normativa d'us de la llengua catalana
• Apliquen la norma, assessoren, pero no la fan. Agafen allò especific al context balear i fan publicacions divulgatives.

El Català en els Mitjans de Comunicació Escrits

1. CATALÀ EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ESCRITS

Diaris i Premsa Periòdica (Paper): Panorama Històric Valencià

• Pas del segle XIX al XX a Catalunya

Trobem una pre etapa historica a Catalunya en el moment de canvi de segle a finals del s. XIX i principis del XX.

En aquesta etapa la premsa es caracteritza per uns diaris molt relacionats amb la política, els partits polítics i el nacionalisme català surgent en aquell moment. Trobem d'aquesta etapa entre els diaris mes importants pel que fa a tirada el pioner Diari Català, La Veu de Catalunya i La Publicitat.

Diari Català va sorgir durant l'ultim terç del s. XIX amb una breu durada i va ser el primer diari com a tal, posteriorment, els seus redactors van passar a conformar La Veu de Catalunya. Ambdos tenien relació amb la Lliga Regionalista.

((Des del punt de vista lingüística criden a l'atenció terminació polítich, públich, y grega, dimars, maquinas de cusir, aprofiteus, colegi, rellotjes. Perquè s'escriuen així? és abans de la reforma ortografica, la llengua no s'ensenyava a les escoles, ni s'havien fet les propostes de Fabra i l'institut català. Hi havia interés de publicar diari, feien el que podien. Intentaven imitar l'ortografia d'alguns llibres al igual que adaptarla al castellàque era el que més coneixia la gent. No estaven trencant cap norma perquè no existia. la L geminada no s'havia inventat, es un invent de Pompeu Fabra. Perquè posa Politich? No se sap molt be. Cap al segle XIV es va estilar com si fora una norma, afegir una h darrere del c, clar la h era muda, la gent catalana monolingue no confonia amb ch del castellà. era més que res una questió estètica que estos la imiten després. Veu de Catalunya el segon si ens fixem ja intenta seguir la normativa, perquè entra en la data, l'altre és anterior. En canvi el de La Publicitat, ja seguix, en principi, l'ortografia. Això que va fer Fabra o lo de l'institut catalanes, es presenta com a iniciativa personal, però no hi havia una necessitat, s'escrivia com es podia.

• Primera meitat del S.XIX fins i tot un poc abans del cas Valencia

En la primera meitat del segle trobem la primera constancia de premsa impresa amb la revista El Mole, que inicia la premsa periodica. La periodicitat d'aquesta premsa solia ser variable i depenia de la disponibilitat de la justicia (tenint en compte la censura sobretot eclesiàstica) i la disponibilitat dels col·laboradors. Aquesta premsa era de to satiric i estava castellanitzada, ja que escrivien en referencia amb l'ortografia castellana. Pretenen fer riure amb una part de crítica social. És usual vore noms de revistes que tenen a veure amb la música popular com La Dolsayna o El Tabalet.

• Segona meitat del segle XIX

En la segona meitat del s. XIX trobem una questio principal, la premsa satírica va polititzant-se. Passa de ser una crítica de costums blanca políticament que va impregnant-se progressivament d'idees polítiques (sense relació concreta amb una línia ideologica). Els temes més recurrents són la crítica social, l'humor popular de l'època, lo picant o l'escatologia. Algunes revistes es venien per tot el País Valencia. Algunes arribaven a grans tirades, com La Traca, que va arribar a cinquanta mil exemplars. Destaquen noms com El Palleter i El Chornaler. El Palleter en un primer moment va tindre una ideologia marcadament carlista, mentre que El Chornaler va començar a difondre ideologia anarquista

• Primer terç del segle XX

Continuem amb la politització progressiva de la premsa satírica del final de segle anterior, que es quasi total. Amb la politització no es preten culturitzar sino entretenir. Revistes com El Tio Cuc d'Alacant, La Chala o La Traca, va professionalitzant-se des del punt de vista estètic i visual. A banda de la premsa satírica, que es venia molt, apareix una altra línia de premsa explícitament cultural i normalmentvalencianista; el simple fet d'utilitzar el valencia com a cultura ja era prendre una posició. Respecte a l'escriptura s'aprecia una diferencia de la premsa satírica castellanitzada, aquesta està escrita per gent amb cert contacte amb la tradició escrita valenciana. Trobem publicacions com La Degollà, Patria Nova o La Taula.

La Taula enfocada cap a la creació literària, feia anàlisis, publicacions de ressenyes i poemes entre altres. Va ser una de les primeres que va procurar introduir les normes de Fabra, abans de les normes de Castelló (1932).

El Camí de l'any 33, va ser , d'entre les revistes culturals, la mes enfocada a la difusió de l'ortografia unificada per tractar d'unificar la llengua. ((encara estem abans de fabra, està relacionat amb la renaixença valenciana.

Patria Nova, (també abans de fabra, escrivien com podien però hi ha coses culturals, centims amb c valencia amb c) Era gent amb cert contacte amb la tradició escrita valenciana, no està tan castellanitzat com les satiriques que estan quasi en ortografia castellana. Fins i tot escriu una paraula ultra cultista sotscripció en vegada de subscripció, està mal pero en vegada de vulgarisme es cultisme. Això que es diu de que abans de joan fuster no hi havia reivindicació es mentida. El cuento del Dumenche, Blasco Ibañez. publicava l'últim lleó.

• Transició i final de segle cas general

El primer periòdic que sorgix després de la dictadura, sense una constitució encara, és AVUI (1976), un mitjà impulsat pel poble, amb recaptació de diners de la gent. Es crea en el moment que és possible i comença l'aperturisme de Fraga, que s'esperaven que no fóra tan repressiu. L'any 2011 es va fusionar amb un altre diari amb El Punt , i ara es coneix com El Punt Avui.

Trobem altres diaris el Diari Andorra (1991) i el Diari de Balears (1996).

En el cas valencià , la primera premsa d'aquesta època és Saó (1976), revista polític cultural que podria relacionar-se amb anteriors com La Taula. No va tindre tants problemes, perquè els directors i la gent que ho impulsa és gent vinculada a l'església.

(((En el cas valencià l'església no s'ha caracteritzat per estar molt vinculada al valencia, en Catalunya sí que tenien una visió més democratica, feien accions clandestines de suport, ací era més catolicista, estaven molt controlats. No hem tingut un arquebisbe valencià fins fa uns anys. Encara que la cúpula jeràrquica era el nacionalcatolicisme que donava suport al règim sí que hi ha hagut un catolicisme més pròxim al poble i per la reivindicacions cultural de la llengua, en eixe grup van impulsar i continua.)))També El Temps, un setmanari, molt innovador. Tenen una part cultural important, però també parla de política, no sols des del punt de vista nacionalista, també internacional. Una peculiaritat és que no està lligada a la satira ni a la cultura, per la qual cosa trenca en eixa dicotomia. Encara que tinga base valenciana es ven a tot el domini lingüístic

El Valencià en la Premsa de Paper Actual

1. EL VALENCIA EN LA PREMSA DE PAPER ACTUAL

Diaris

Pel que fa a diaris (emissió diària) hem dividit en dos subgrups:

Premsa Valenciana

1.1 Premsa valenciana: Pel que fa a diaris (emissió feta i pensada per al País Valencia, public preferent: valencia, a l'abast del territori valencia. No hi ha cap íntegrament en valencia, però trobem coses diàriament en la premsa en valencia, la més important (perquè està en el diari valencia més venut, El Levante) és la secció Panorama, en general de temàtica cultural. La publicació diària de contingut en valencia en El Levante és el Panorama més alguns articles d'opinió.

Trobem també *Suplement setmanal : - Postdatda, un suplement literari dins de la cultura. Trobem ressenyes de llibres, autors, publicacions actuals o no, articles d'opinió literària. El posdata es un suplement bilingüe; nom escrit en castellà. - Aula (sol eixir els dimecres) Predominantement en valencia, temática cultural-educativa

Edicions Valencianes (Premsa Estatal)

1.2 Edicions valencianes(premsa estatal) D'entrada no es premsa valenciana sinó estatals, però fan edicions especials territorialitzades. Té pàgines comunes a tot l'estat i unes pàgines específiques del territori. El País tenia algun suplement en valencia durant molts anys el mateix nom que el suplement cultural "Quadern" en relació amb la cultura, que continua publicant-se en Catalunya, però ací ja no.

En premsa catalana, El Punt Avui (un diari català) té una secció valenciana que abans s'alimentava diàriament i ara ho fa cada vegada menys. Una cosa semblant es dona en el diari Ara, el mes venut en Catalunya probablement, encara que van fer un intent fa deu anys de publicar i distribuir-lo al País Valencia. És un diari en català, amb la secció País Valencià, que va cada vegada a menys.

Setmanaris

El Temps, que va començar el 1984 i que continua. És íntegrament en valencia i hi ha articles no només referits al País Valencia sino a tot el territori linguistic com a referencia. Per ex a la part política hi ha coses tant a nivell de les Illes, de Catalunya i del País Valencia com a nivell estatal o internacional. La seua seu es valenciana