Unitat Antiinfecciosos: antibiòtics, aminoglucòsids i glicopèptids

Diapositives de Escola Universitària D'infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa sobre Unitat Antiinfecciosos. El Pdf, un document d'Universitat, detalla els antiinfecciosos, amb èmfasi en antibiòtics, aminoglucòsids i glicopèptids com vancomicina i teicoplanina, incloent vies d'administració i reaccions adverses.

See more

50 Pages

© Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023
Adscrita a la
UNITAT 2. ANTIINFECCIOSOS
2.1 ANTIBIÒTICS
Marc Cuadros
marccuadros@euit.fdsll.cat
Marina Carrasco
marinacarrasco@euit.fdsll.cat
© Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023
Adscrita a la
MICROORGANISMES A RECORDAR
Imatge creada amb biorender.com

Unlock the full PDF for free

Sign up to get full access to the document and start transforming it with AI.

Preview

MICROORGANISMES A RECORDAR

Staphylococcus aureus Clostridium difficile Pseudomonas aeruginosa Mycobacterium tuberculosis Escherichia coli Streptococcus pyogenes Imatge creada amb biorender.com euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

GRAM - VS GRAM +

BACTERI GRAM NEGATIU BACTERI GRAM POSITIU Teichoic acid Lipoteichoic acid Surface protein Lipopolysaccharide Porin MEMBRANA EXTERNA PEPTIDOGLICÀ ESPAI PERIPLASMIC MEMBRANA CEL·LULAR CITOSOL Membrane protein euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa Imatge creada amb Biorender.com @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

Característiques Bacteris Gram - i Gram +

CaracterísticaBacteris Gram -Bacteris Gram +
Paret cel-lularFina capa de peptidoglicà envoltada per una membrana externaGruixuda capa de peptidoglicà
Membrana externaPresent, amb lipopolisacarids (LPS)No present
Espai periplasmaticEspai periplasmatic entre dues membranesInexistent o molt reduït
Tinció de GramColor rosat o vermellColor morat o blau
Sensibilitat als antibioticsMes resistents, necessiten antibiotics específics (com aminoglucòsids)Mes sensibles a -lactamics (com penicil-lina)
Producció de toxinesEndotoxines (LPS) i exotoxinesExotoxines
FlagelsMés flagels (4 anells basals)Menys flagels (2 anells basals)
Exemple de bacteriEscherichia coliStaphylococcus aureus

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

2.1 ANTIBIOTIC

Substância química produïda per un microorganisme o un derivat sintètic, que elimina o inhibeix el creixement d'altres microorganismes. Són farmacs que tenen la capacitat d'inhibir algunes vies essencials dels bacteris patogens.

Mecanismes d'actuació dels antibiòtics

  • Inhibir la sintesi de la paret bacteriana.
  • Inhibir la sintesi de proteïnes.
  • Inhibir la sintesi d'àcids nucleics.
  • Interferir en vies metabòliques.

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

TIPUS D'ANTIBIÒTIC

DEPENENT DE L'EFECTE DE L'ANTIBIOTIC ES PARLA DE:

ANTIBIOTICS BACTERICIDES

Provoquen la mort bacteriana (generalment actuen sobre la paret microbiana)

  • Beta-lactàmics
  • Aminoglucòsids
  • Glucopèptids
  • Quinolones
  • Fosfonats
  • Nitroderivats

ANTIBIOTICS BACTERIOSTÀTICS

Inhibeixen el creixement bacterià (generalment actuen sobre la sintesi proteica)

  • Macròlids
  • Tetraciclines
  • Lincosamides
  • Sulfamides
  • Oxazolidinones
  • Anfenicols

Els ATB es troben subdividits en funció de la seva estructura química. Generalment cada estructura es troba associada a un mecanisme d'acció específic euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

ESTRATÉGIA TERAPÊUTICA

  • Terapia empírica: utilització d'un ATB sense conèixer l'agent causal, basant-se en la pràctica clínica (No es realitza un antibiograma).
  • Terapia dirigida: es realitza un antibiograma per conèixer la sensibilitat del bacteri a diferents ATB i es prescriu un ATB eficaç per al tractament del microorganisme causant de la patologia. Es pot conèixer quin microorganisme és el patogen mitjançant mostres d'urocultiu, hemocultiu, coprocultiu, ... (segons la localització de la infecció).

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

ESPECTRE ANTIBIOTIC

Els antibiotics també es poden classificar en funció de l'espectre de la seva activitat, és a dir el ventall de bacteris sobre els quals tenen activitat.

Ampli espectre: actiu davant un gran ventall de bacteris. Es solen utilitzar en teràpies empíriques.

Espectre reduït: actiu enfront un conjunt d'espèces específiques. Indicat per teràpies dirigides.

CONSIDERACIONS D'ELECCIÓ D'ANTIBIOTIC

  • Etiologia de la infecció a tractar (signes, cultiu, antibiograma).
  • Localització de la infecció.
  • Edat del pacient, embaràs o lactancia (pot condicionar l'aparició d'EA).
  • Co-morbilitats.
  • Sistema immune del pacient.

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

FACTORS PER ACONSEGUIR UNA BONA EFICACIA ANTIBACTERIANA

  • Concentració mínima inhibitòria (CMI): parametre que s'utilitza per mesurar la potencia antimicrobiana. Determina la concentració mínima d'antibiotic que inhibeix el creixement d'un cultiu d'una soca bacteriana determinada. En funció de la CMI es classifica la soca en sensible/intermitja/resistent. Si hi ha resistencia al farmac, l'antibiotic no és efectiu.
  • Efecte post antibiotic (EPA): Efecte d'inhibició del creixement bacterià amb concentracions de farmac per sota de la CMI. Mesura el temps durant el qual el creixement bacterià està inhibint-se després que la concentració de l'antibiotic ha disminuït per sota de la CMI. azitromicina

CMI i EPA són dos parametres específics de cada farmac que es tenen en compte per determinar la dosi i posologia dels antibiotics.

euit: resistènciesària d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

RESISTÊNCIA A ANTIBIOTICS

Disminució de la sensibilitat d'un antibiotic enfront d'una soca bacteriana, el microorganisme és capaç de sobreviure i desenvolupar-se en la seva presencia.

MECANISMES DE RESISTÊNCIA A ANTIBIOTICS

  • El microorganisme es capaç de produir enzims que inhibeixen l'activitat de l'antibiotic (Exemple: ß-lactamases).
  • El microorganisme pot alterar el lloc d'unió de l'antibiotic. De manera que el farmac no reconeix la diana farmacologica, perdent la seva eficàcia.
  • El bacteri pot patir alteracions, disminuint l'acumulació de farmac al seu interior. eliminan el farmaco con mayor facilidad antes de morir
  • El bacteri pot desenvolupar vies enzimàtiques alternatives a les vies modificades per part dels antibiotics.

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

RESISTÊNCIA A ANTIBIOTICS

CAUSES DE RESISTÊNCIA A ANTIBIOTICS

  • Diagnostics incorrectes. terapias empíricas principalmente
  • Prescripcions innecessaries (frequent en patologies d'origen víric).
  • Ús incorrecte per part del pacient. tomar el ATB en diferentes horas pautadas, porque se necesita mantener cierto tiempo el efecto.
  • Automedicació Automedicació.
  • Abús veterinari (profilaxi en ramaderia).

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

ASSOCIACIÓ D'ANTIBIOTICS

L'associació de dos o més ATB estarà justificat únicament en cas de:

  • Necessitat d'ampliar l'espectre antibiotic.
  • Necessitat de reduir els efectes adversos (administrant 2 ATB podem reduir la dosi).
  • Necessitat de retardar o evitar l'aparició de resistències en cas d'infeccions resistents.
  • Quan la combinació d'un ATB potencia l'efecte de l'altre.

NORMES PER A UNA CORRECTE ASSOCIACIÓ:

  • Es poden associar 2 ATB del mateix grup (bactericida/bacteriostàtic) però NO poden actuar a la mateixa diana farmacologica.
  • EVITAR bactericida que actuï en la fase de multiplicació i un bacteriostàtic. El bacteriostàtic actua a la fase de multiplicació, si aquesta desapareix no podrà fer el seu efecte.

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

2. ANTIINFECCIOSOS

2.1 ANTIBIOTICS

2.1.1 Antibiotics betalactàmics

FUERON LOS PRIMEROS QUE SE DESCUBRIERON

  • Penicil·lines
  • Cefalosporines
  • Carbapenems
  • Monobactams

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

2.1.1 ß-LACTÀMICS

  • Descobriment important l'any 1942
  • Els ATB mes emprats en l'actualitat per la seva elevada efectivitat i seguretat
  • ATB bactericida, inhibeixen la sintesi de la paret bacteriana (el bacteri no resisteix l'increment de pressió osmotica i mor)
  • Es caracteritzen per la presencia d'un anell 3-lactamic en la seva estructura. R N S -R2 O N N O ß-lactam ring -OH O Penicillins Carbapenems R N H O N TODOS LOS BETALACTAMICOS TIENEN ESTOS ANILLOS (ROJO) EN SU ESTRUCTURA CO2- Acyl-D-Ala-D-Ala (cell wall precursor) H R1. N H S O N R2 ·OH Cephalosporins H R N O N SO3H Monobactams

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

PENICIL·LINES

Caracteritzades per la presencia d'un anell d'àcid 6-aminopenicil.lamic (6-APA). Aquest anell es subdivideix en dos anells:

  • 6-tiazolidinic
  • B-lactàmic. Aquest anell presenta una cadena que es pot modificar amb diferents radicals i donen diferents caracteristiques farmacocinètiques. IZ H R S N ß-lactam ring OH Penicillins

euit: Escola Universitaria d'Infermeria i Terapia Ocupacional de Terrassa @ Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docencia Sant Llatzer, 2023 Adscrita a la UAB Universitat Autonoma de Barcelona

Can’t find what you’re looking for?

Explore more topics in the Algor library or create your own materials with AI.