Llatí II: Literatura llatina, gèneres, Horaci i Ovidi

Literatura Llatina i Ciutats Romanes

Ciutats Romanes a Hispània

LLATÍ II Curs 2023-2024 Literatura llatina. Ciutats romanes a Hispania. La ciutat. La casa. Els edificis de lleure.1.

Introducció a la Literatura Llatina

Els Gèneres Literaris

INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA LLATINA 1.1. Els generes literaris Va ser Aristotil en la seva Poètica que va definir per primer cop gènere literari a partir de tres aspectes: forma, contingut i origen. Resum de la definició de gèneres: FORMA CONTINGUT Èpica VERS Lírica Drama Sàtira Oratòria Didàctica Historiografia Filosofia PROSA Epistolografia Aristòtil (+ Horaci) Qintilià Gèneres Romans Sota l'epígraf de literatura s'estudien textos que actualment mes difícilment considerem 'literaris': discursos, textos d'historiografia o filosofia, i fins i tot tractats tècnics sobre els temes més diversos (dret, ciència, agricultura, cuina ... ). Una justificació és que els antics no posaven limits clars entre el que és bell i el que és útil. Quan al s. III a. C. es comencen a escriure obres literàries a Roma, la literatura grega, després de cinc segles d'existencia, ja havia ates la seva maduresa i havia desenvolupat una varietat completa de gèneres que la col·locaven en un lloc incomparable amb qualsevol altra civilització contemporània. En consequència, la literatura llatina neix sota la influencia de la grega, tant en contingut com en forma. Així doncs, en cada gènere la maxima aspiració dels autors romans era igualar el seu model grec. L'emulació dels models (imitatio) fa que es valori la contribució d'un autor respecte dels seus models. Mentre que l'exigencia moderna d'originalitat obliga sovint a fer passar el que es vell per nou, en l'antiguitat es el contrari: l'escriptor ha de remuntar-se a una serie de predecessors i, si no hi son, inventar-se-la. La renovació dels gèneres sovint és per contaminació (contaminatio) d'altres. Per exemple, la retorica serveix a Ovidi per renovar l'èpica i a Sèneca per renovar la tragedia.

Els Períodes Literaris

21.2. £ Els periodes literaris

Els Cercles Literaris

1.3. Els cercles literaris

El Període Arcaic

El període arcaic El període arcaic comprèn des del 240 a.C., quan es representen les primeres obres teatrals de tradició grega per part de Livi Andronic., fins al 81 a.C., any en que comença l'activitat literaria de Ciceró. Aquest període es caracteritza per l'hellenització progressiva de la societat romana en tots els àmbits, que augmenta amb les conquestes romanes de Grecia i d'Orient des del s. Il aC. Pel que fa a la literatura s'introdueixen els principals gèneres literaris ja fixats entre els grecs en la forma que havien ates en el periode hellenistic coetani: comèdia, tragedia, èpica, historiografia, oratòria. Els conqueridors dels regnes hellenistics van ser els capdavanters de l'hel.lenització. Se'n van endur cap a Roma obres d'art i biblioteques senceres provinents dels seus saquejos. Fins i tot es van emportar un miler de nobles com a hostatges. Entre ells hi havia Polibi, que es va convertir en el preceptor dels fills d'Emili Paule i més endavant va esdevenir un historiador que celebraria en grec la gloria de Roma. Un d'aquests fills (Escipio Emilia), adoptat mes tard pel fill d'Escipió l'Africa, va ser el centre d'un cercle format per intellectuals grecs (Polibi i el filosof estoic Paneci) i llatins (Terenci, Lucili) i aristocrates romans (Leli) amb aficions literàries. Aquest grup, anomenat el cercle d'Escipions, va contribuir a difondre el pensament i la literatura grecs.

El Període Preclàssic

El període preclassic Correspon a l'etapa que va des del 81 a.C. fins que Octavi (August) obté el poder el 31 aC. És un període de gran inestabilitat política: guerres civils, conflictes socials i institucionals, dictadures .. El triomf dels corrents filohel·lenístics esdeve evident: es releguen els gèneres literaris italics (teatre), Catul, els poetae noui i Lucreci elaboren una poesia hel·lenitzant al gust de l'aristocracia cultivada. La prosa arriba al classicisme amb Cesar, Sal·lusti i sobretot Cicero, tres models de llengua ben diferents entre si. 3Cada vegada més són les classes altes que es dediquen a les lletres sovint com un vessant de la seva activitat pública (oratoria, historiografia) o com una afició privada (poesia, filosofia). Menys són els qui fan de la literatura la seva dedicació principal (Catul).

El Període Clàssic

El període classic Correspon al principat d'Octavi August, des del 31 a.C., quan assoleix el poder absolut, fins a la seva mort (14 d.C.). Després d'un segle de guerres civils Octavi va donar als romans una pau duradora a canvi de perdre les llibertats republicanes. August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar moralment els romans, que considerava enfonsats en una decadencia moral respecte als temps passats a causa de l'enriquiment provocat per l'imperi, i per recuperar el seu orgull nacional, molt malmes després de tantes lluites fratricides. En aquest objectiu va saber-se atreure els grans literats del moment. En efecte, els poetes Virgili, Horaci i Properci van pertanyer a l'anomenat cercle de Mecenas, home riquíssim refinat, conseller de confiança i amic de l'emperador August. Mecenas va sostenir amb la seva generositat els seus protegits, els quals es van poder dedicar així a escriure sense problemes economics, ja que eren d'origen més aviat humil. Per aquest motiu -però sens dubte també convençuts de la missió d'August-, Virgili, Properci i Horaci van col·laborar-hi de grat, amb prou llibertat per defugir cantar directament el princep. Menys vinculat a l'entorn de l'emperador, l'historiador Livi també hi va donar suport des de la seva Padua natal. En canvi els membres del cercle de Messala Corví -Ovidi, Tibul, Sulpícia-, que eren de classe benestant i gaudien, doncs, d'independencia economica, se sentien menys vinculats a la política d'August. Fins i tot Ovidi va ser desterrat per August a causa de motius foscos. En aquesta època, la poesia llatina arriba al seu zenit. En canvi la prosa, tant l'oratòria com la historiografia, no manté, amb l'excepció de Tit Livi, l'esplendor atès a finals de la república sinó que comença a patir la manca de llibertat d'expressió que, en major o menor mesura, sofrirà al llarg del període imperial.

Característiques del Cercle de Mecenas

• Autors conscients que a Roma ha començat una nova epoca amb l'arribada d'August i se'n senten interprets.
• Els poemes busquen la perfecció tecnica. El contingut desenvolupa els valors morals i filosofics per instruir la societat a través de la poesia èpica.
• Ideal literari = bellesa resultant de la proporció harmonica i l'elegancia de l'estil.
• Models grecs = període classic (Safo, Alceu, Anacreont i, sobretot, Arquíloc)
• La poesia és una creació vital més que un passatemps. Certa «professionalització» del poeta que ja és conscient de la importancia i transcendencia de la seva obra.

Característiques del Cercle de Messala

Características Cercle Messala Cercle alternatiu al de Mecenes. Mes allunyats de la política tot i que serveixen a l'Emperador. > En forma part Ovidi. 4

Poesia Dramàtica (Teatre): Plaute i Terenci

El Teatre a Roma

2. POESIA DRAMÀTICA (TEATRE): Plaute i Terenci 2.1. El teatre a Roma Igual que a Grécia, l'activitat teatral tenia lloc durant les festes religioses però, a diferencia de Grecia, a Roma es simple diversió i, a mes, edils i pretors els organitzaven per fer propaganda electoral. A Roma es dediquen dies fixos a l'any per a celebracions dedicades a divinitats (ludi):

• Ludi Romani -> Setembre. Els edils curuls els organitzaven al Circ Màxim en honor de Júpiter Optim Màxim.
• Ludi Apollinares -> Juliol. Instituïts el 212 aC. Organitzats pel pretor urbà al costat del temple d'Apol.lo.
• Ludi Megalenses -> Abril. Instituïts el 204 aC. Organitzats pels edils curuls en honor de la deessa Magna Mater.

A diferencia de Grecia, on eren respectats, els actors eren únicament homes, esclaus o lliberts. Nomes a les farses atel.lanes eren homes lliures (encara que perdien el dret a vot i a allistar-se al exercit). Tenia un paper molt important la música ja que les obres eren acompanyades per un flautista (tibicen) que acompanyava amb la tíbia els diàlegs i cants. Cal dir que tota la música teatral s'ha perdut. Pel que fa al public, el roma, al contrari que el grec, no era ni culte, ni refinat ni socialment homogeni. Els plebeus preferien els embolics amorosos, duels verbals i escenes de ballarins i cantants. En quant el vestuari, s'utilitzaven accessoris estandard facilment identificable (espasa per al soldat, pellissa per al camperol, mantell per al parasit, etc.). A més els actors portaven màscares que, com les gregues, eren de fusta o roba amb cabellera artificial. S'usaven perquè el mateix actor sovint havia de representar diversos personatges.

Precedents del Teatre Romà

2.2. Precedents En la 1ª meitat s. III aC Roma envaeix la Magna Grecia (sud d'Italia) i queda meravellada per la cultura i, en concret, pel seu teatre. Així el teatre literari llatí va néixer quan el 240 aC. (finals de la 1ª Guerra Punica) van ser representades una tragedia i una comedia adaptades del grec al llatí per Livi Andronic. Per tant, la tragedia i la comedia neixen a Roma amb traduccions o adaptacions d'obres gregues i, per tant, l'assumpte, el lloc de l'acció i els personatges són, en origen, grecs. Durant temps, els gèneres del teatre culte van continuar seguint els models grecs, però hi va haver una altra tradició de teatre nascuda a Italia i de caracter popular:

Cants Fescennins

• Vinculats a les festes camperoles per celebrar la collita.
• Segons Horaci, eren diàlegs en vers satírics, frivols i obscens, improvisats per dos camperols que es llençaven injuries.
• Mes endavant es llancen atacs contra families i persones honorables i es promulga una llei en contra.
• Evolucionen cap a les Fescennina iocatio (diàlegs picants improvisats en els casaments).

Farsa Atel·lana o Farsa Osca

5Farsa Atel·lana o farsa osca: · Representacions improvisades i rudimentària però ja amb certa línia argumental. · Els actors porten mascara. · Sempre són els mateixos personatges (4 o 5). Són els precedents dels personatges de Plaute:

• Pappus (vellet enamorat i babau)
• Maccus (golafre groller)
• Buccus (fanfarró, bocamoll)
• Dosennus (geperut maliciós)
• Manducus (el mastegador)

Satura

• Segons T. Livi, l'any 364 aC arriben a Roma uns ludiones (actors) etruscos que fan evolucionar els fescennins afegint-hi música i dansa (és la Satura).
• És l'estadi anterior a la fabula o representació dramatica ja propiament dita, que s'iniciarà quan a la satura se li afegeixi argument.

Mes endavant, trobarem obres romanes amb personatges, assumptes i llocs romans que conviuen amb les gregues (que mai no desapareixen).

La Comèdia Llatina

2.3. La comedia Ilatina La comèdia romana imita la Comedia Nova grega, el principal autor de la qual va ser Menandre. Tant l'una com l'altra son una comedia de caracters amb un argument d'embolics i confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per un marca o un objecte. També acostuma a haver-hi un conflicte amorós: una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar- se. Els personatges son arquetípics: el vell de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el noi i la noia, el militar fatxenda, la prostituta, l'alcavot sense escrúpols.

Tipus d'Obres a Roma

Els autors romans partien d'un original grec, però no es limitaven a traduir-lo al peu de la lletra, sinó que el tractaven amb molta llibertat (contaminatio): allargaven o escurçaven els diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra una escena o un personatge d'alguna altra comèdia grega, cosa possible pel caracter recurrent de temes i personatges. Els personatges tenen noms grecs, molt complicats i ridiculs per als romans; els actors porten els vestits típics grecs, el lloc de l'acció es sempre una ciutat grega. 6