Ecologia i Sostenibilitat: Introducció i Pèrdua de Biodiversitat

Introducció

A la Terra podem trobar molts ambients diferents, cadascun amb un clima i unes características físiques particulars. En algunes zones extremes del planeta, hi fa molta calor o molt de fred, l'aire pot ser tan sec o bé tan carregat d'humitat que no és facil sobreviure. Malgrat tot, en tots aquests espais trobarem vida; en alguns casos, pocs individus d'un nombre reduït d'especies, algunes d'elles microscopiques. Tots els individus que comparteixen un territori tenen molt definit el rol que ocupen a la comunitat. Tot aquest conjunt de relacions que s'estableixen entre organismes i amb l'entorn, així com l'espai on es desenvolupen les interaccions, defineixen l'ecosistema. L'ésser humà forma part de molts ecosistemes i hi actua com un consumidor voraç.

Ecologia

L'ecologia és aquella branca de la biologia que es defineix com la ciència que estudia les relacions que s'estableixen entre organismes diferents i entre ells i el medi. L'ecologia és una ciència pluridisciplinaria: utilitza eines d'altres branques de la ciència (com la geologia, la física, la matematica, la geografia, etc.) per realitzar els seus estudis.

El terme ecologia va ser creat cap a la meitat del segle XIX pel bioleg alemany Erns Haeckel, a partir dels mots grecs: oikos (casa) i logos (estudi), de manera que vol dir "estudi de la nostra llar".

Ernst Haeckel, creador del terme ecologia i considerat el fundador del seu estudi.

Rachel Louise Carson (Estats Units, 1907 - 1964) 1Carson va ser la biologa marina i conservacionista nord-americana que va contribuir a la posada en marxa de la moderna consciencia ambiental a través de diverses publicacions entre la que destacà "Primavera silenciosa" l'any 1962. En el llibre va parlar per primera vegada dels problemes que causen els pesticides sintètics, cosa que la va fer enfrontar-se amb empreses químiques, però encara així va impulsar un canvi a la política nacional sobre pesticides, que va portar a una prohibició a nivell nacional del DDT i altres, i va inspirar un moviment ambiental que va portar a la creació de l'Agencia de Protecció Ambiental dels Estats Units.

Des de llavors, els ecòlegs intenten d'explicar:

• Els processos de la vida, interaccions i adaptacions.
• El moviment de materia i energia a través de les comunitats vives.
• El desenvolupament dels ecosistemes.
• L'abundancia i la distribució dels organismes i de la biodiversitat en el context del medi ambient.
• L'ecologia no és només un conjunt de teories, sinó que va més enllà del seu objectiu d'estudi. Hi ha moltes aplicacions practiques de l'ecologia:

o En la conservació i gestió de medis naturals. o En la planificació de les ciutats. o En la salut comunitaria. o En l'economia. o En la ciència bàsica aplicada. o En la interacció social humana.

Actualment apareix també el terme d'ecologia social relacionada amb l'esperit crític i de denúncia: una demostració de l'important que és pensar en la realitat i apostar per la construcció d'un món millor, des d'una optica mediambiental i sostenible.

L'ecologia social vol esdevenir una crida d'atenció sobre els problemes relacionats amb el medi ambient. 2

Els ecosistemes

Un ecosistema és el conjunt d'éssers vius que habiten en un ambient determinat, així com el medi físic que ocupen i les relacions que s'estableixen entre ells i amb el medi que els envolta.

En l'ecosistema s'hi poden identificar:

• El biòtop: constitueix el medi físic que ocupen els organismes.
• La biocenosi (o comunitat): inclou tots els éssers vius que conviuen en l'ecosistema.

ECOSISTEMA medi físic éssers vius BIOTOP BIOCENOSI

Atenent als termes de biotop i biocenosi, cal recordar altre terme biosfera, que és la part de la Terra i de l'atmosfera que conté els éssers vius, així com el conjunt d'organismes vius que hi habiten.

I finalment l'ecosfera: conjunt de tots els ecosistemes terrestres (amb unes caracteristiques físiques, climàtiques, fauna i flora particulars).

Atmosphere Gosphere Hydrosphere Lithosphere Blosphere 3

La diversitat d'ecosistemes

En la biosfera hi ha dos medis principals als quals s'han adaptat els éssers vius: el medi aquatic i el medi terrestre. El medi terrestre està constituït per totes les zones del planeta en què els organismes viuen sobre un sol, envoltats d'aire. El medi aquatic compren totes les masses d'aigua del planeta, mars, oceans, rius, llacs, etc.

Les regions de la terra amb un paisatge natural i unes condicions climatiques semblants, i que a la vegada comparteixen unes comunitats de plantes i d'animals similars, formen un bioma.

Zona freda

S'estén des dels pols fins als cercles polars. El clima és molt fred durant la major part de l'any. Inclou els biomes: el desert fred, la tundra i la taigà.

Zona temperada

Se situa entre els cercles polars i els tròpics. Les estacions són marcades, la temperatura no és ni massa freda ni massa calorosa. Inclou els biomes: el bosc caducifoli o atlantic, el bosc mediterrani i les estepes i praderies.

Zona càlida

La trobem entre ambdos tropics. Durant tot l'any les temperatures son altes i la pluviositat varia segons el bioma. Inclou els biomes: la selva equatorial, la selva tropical, la sabana i el desert càlid.

A més dels ecosistemes terrestres (tota la relació dels biomes indicats anteriorment), també trobem: 4

Ecosistemes aquàtics

La Terra és coneguda com el planeta blau perquè la major part de la superfície està formada per aigua, i per tant, pels ecosistemes aquatics. Els ecosistemes aquatics comprenen habitats diferents com poden ser els llacs, els rius o els mars, amb la corresponent fauna i flora. Distingim dos tipus bàsics d'ecosistemes aquàtics:

Ecosistemes marins

Representen el 70% de la superfície terrestre i el 99% del seu volum. Són d'aigua salada: mars, aiguamolls i oceans. Es caracteritzen per una gran estabilitat i biodiversitat.

Ecosistemes d'aigua dolça

Són els rius, les aigües subterrànies, els estanys, els pantans, les llacunes i els llacs. El seu grau de salinitat és molt inferior i constitueixen una font d'aigua de la que beure i amb la qual regar els cultius. La seva profunditat i la seva biodiversitat és inferior a la dels ecosistemes marins.

Ecosistemes humanitzats

Son els ecosistemes alterats per l'activitat humana: els camps de conreu i els parcs i els jardins. Es tracta de comunitats que contenen un nombre reduït d'especies, inferior als ecosistemes originals; per tant, són ecosistemes amb una biodiversitat baixa.

Les relacions entre organismes

Les relacions entre individus son necessaries per a la supervivencia, els organismes que viuen en un ecosistema es relacionen amb altres individus ja siga per obtenir l'aliment, per reproduir-se, per delimitar el territori o per protegir la descendència.

Aquestes relacions es poden establir entre individus d'una mateixa especie, relacions intraespecífiques, o entre individus d'espèces diferents, relacions interespecifiques.

Relacions intraespecífiques

La competência

Té lloc quan dos individus de la mateixa especie s'enfronten per obtenir el mateix recurs, principalment l'aliment o el territori.

La cooperació

Té lloc quan la relació entre els organismes de la mateixa espècie proporciona beneficis a tots els membres que la practiquen.

Relacions interespecifiques

La depredació

L'animal que caça s'anomena depredador i el que és caçat s'anomena presa. El depredador pot ingerir la presa totalment o parcial.

El parasitisme

Un individu, el parasit, s'alimenta a costa d'un altre organisme, l'hoste. El parasit acostuma a viure sobre l'hoste o a l'interior seu. Els atacs del parasit perjudiquen a l'hoste, no acostumen a provocar la mort de l'hoste, tot i que el poden debilitar tant que a la llarga es pot morir.

L'inquilinisme

Un individu, l'inquilí, es protegeix posant-se a recer de l'altre o amagant-se en una part del seu cos, però sense provocar-li cap molestia.

El comensalisme

Un individu, el comensal s'alimenta del menjar que abandona l'altre organisme. El comensal no provoca ni danys ni beneficis a l'altre individu.

El mutualisme

Els dos organismes associats treuen benefici de la relació.

La simbiosi

Quan les dues espècies s'associen per obtenir un benefici mutu i cap de les dues no pot viure per separat.

Sostenibilitat

Petjada ecologica

La sostenibilitat vol ser una manera d'organitzar l'activitat humana de forma que la societat i els seus membres puguen satisfer les seves necessitats en el present al mateix temps que es mantenen la biodiversitat i els ecosistemes naturals per al futur.

La petjada ecologica serveix per avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consequentment, del seu grau de sostenibilitat.

Alguna vegada t'has posat a pensar quina extensió de terra es necessita per produir tots els recursos que consumeixes? I per absorbir tot el rebuig que generes? La petjada ecológica és una mesura per calcular això. Quant espai es necessita per cultivar l'arròs o perquè pasturin totes les vaques que menges al llarg de la teva vida? Quants arbres caldran per absorbir tot el dioxid de carboni que generes per anar a l'escola cada dia o cada vegada que encens la llum? Quant espai ocupen tots els residus plastics que produeixes?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem quan ens plantegem quin és el nostre impacte sobre el planeta. I rapidament ens adonem que l'espai de terra que necessitem per cobrir totes les nostres necessitats és molt més que l'espai que ocupa casa nostra. Fa uns anys, Mathis Wackernagel i William Rees es van fer aquest tipus de preguntes, i per respondre-les van definir a l'any 1996 el concepte de "petjada ecologica".

La van definir com "la superfície de terra o aigua que requereix una persona o població per produir els recursos que consumeix i assimilar els residus que genera, amb un nivell de vida determinat, de manera indefinida." 7

El propòsit d'aquest concepte és determinar quina àrea del territori es necessita per mantenir una persona o comunitat, segons el consum que té. Una ciutat qualsevol no només "ocupa" el terreny de la ciutat en si, sino que necessita un espai molt major per mantenir l'estil de vida de totes les persones que l'habiten. Per exemple, la ciutat de Barcelona ocupa un terreny 500 vegades més gran que la pròpia ciutat, si tenim en compte tota la terra necessaria per mantenir a la gent que hi viu.

© 云 中 君 /leipower.lofter.com

El calcul de la petjada és molt útil: ens permet veure si una societat o un estil de vida és sostenible o no. Si consumim recursos més rapid que la capacitat de la terra pot produir- los, ens trobem en una situació insostenible en el temps. Una ciutat o persona que té una petjada ecológica alta vol dir que té un consum de recursos elevat i que per tant és insostenible en el temps.

Què és la biodiversitat?

S'entén per biodiversitat o diversitat biologica la varietat d'organismes vius, tant els que ha ecosistemes terrestres com els que habiten ecosistemes aquatics.

La presencia d'éssers vius en un lloc o un altre depen de la latitud i altitud, el clima (tempera humitat ... ), el sòl (propietats químiques) i les barreres geogràfiques (illes, muntanyes ... ). 8