Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític: apunts d'Història

Contingut

• INTRODUCCIÓ:
• LA RENAIXENÇA
• ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

• Principis del segle XIX. El Provincialisme

• Decada dels anys 30 i 40. Les Bullangues

• El Federalisme

• Valentí Almirall i el Centre Català

• La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

• EL CATALANISME CONSERVADOR

• El tradicionalisme i el vigatanisme

• La Unió Catalanista (1891)

• LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
• LES FORCES D'OPOSICIÓ A CATALUNYA: CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1916)

• La consolidació de la Lliga Regionalista i la Crisi de 1904

• La coalició Solidaritat Catalana (1907)

• Catalanisme d'esquerres

• LA MANCOMUNITAT DE CATALAUNYA (1914-1925)
• EVOLUCIÓ DEL CATALANISME DURANT LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923) I LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931)

• Questio catalana: la Campanya per l'autonomia

• L'enfortiment del catalanisme d'esquerres

• El catalanisme durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

• ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES A L'ESTAT ESPANYOL

• El nacionalisme basc

• El galleguisme.

• Altres regions

2Hª d'Espanya U3: Origens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent

INTRODUCCIÓ al catalanisme

El catalanisme neix al segle XIX com a moviment cultural que vol recuperar la llengua i la cultura catalanes, acompanyat per un gran interes per conèixer la historia, la literatura, les tradicions i el dret civil català (Ileis catalanes). Es considerava que aquests diferenciaven la identitat catalana, i demostraven que Catalunya era un país que tenia, historicament parlant, personalitat propia.

Segle XIX - El desenvolupament economic i social de Catalunya (la "fabrica d'Espanya") la posava al capdavant de la resta del país en el procés d'industrialització, va accentuar aquest sentit diferencial. A més, l'estat liberal, de caracter centralista i uniformista, no podia resoldre alguns dels problemes que anaven sorgint. Apareixeran actituds de refus al centralisme polític i a la uniformització cultural. El catalanisme esdevé una opció política a finals del segle XIX, amb idees com la reforma profunda de l'Estat i aconseguir l'autonomia de Catalunya. A nivell europeu, el catalanisme apareix en el moment d'expansiódel Romanticisme1 i l'aparició dels nacionalismes i el reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern.

LA RENAIXENÇA

L'any 1714, acaba la Guerra de Successió espanyola amb la victoria de Felip de Borbo, coronat Felip V. Durant la guerra, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Arago s'havien oposat a Felip de Borbo. Com a represalia Felip V va promulgar els Decrets de Nova Planta, amb els quals es substituïen les lleis catalanes per les de la Corona de Castella, i es va imposar el castellà com a llengua oficial i d'ús amb les autoritats. El català va perdre prestigi també en l'àmbit literari, però continuava utilitzant-se a nivell familiar i quotidià i com a mitjà de transmissió de les costums i tradicions catalanes, que es consideraven diferents de les espanyoles.

La Renaixença va ser un moviment cultural i literari, sorgit cap a 1830, amb la finalitat de recuperar la llengua i els senyals d'identitat catalans. Aquest moviment se situa en el context europeu de la decada dels anys 1830 quan a Europa apareix i s'esten el moviment cultural del Romanticisme1.

Primerament, va desenvolupar-se entre les classes cultivades de la societat un catalanisme de tipus cultural, sense cap mes ambició que recuperar la llengua, la historia i les tradicions catalanes. Aquest moviment no incloïa un projecte polític. La Renaixença literaria va reivindicar el català literari (arcaic) i tindra en els Jocs Florals el principal exponent.

1833 marca l'inici de la Renaixença amb l' Oda a la Patria de Bonaventura Carles Aribau. I es consolida amb Joaquim Rubio i Ors, conegut amb el pseudonim Lo Gaiter del Llobregat, qui reivindica l'us escrit del català amb uns articles escrits al Diario de Barcelona (1841).

El 1859 se celebren els Primers Jocs Florals moderns (recuperació d'uns certamens poètics anuals que havien estat instituïts per Joan I, l'any 1393) que impulsen el català com a llengua de cultura literaria. El jocs volien preservar la puresa de la llengua escrita i premiaven els textos escrits en català antic (llemosí) o en català literari modern. Tots dos molt allunyats del català del carrer (considerat groller).

Paral·lelament, es va desenvolupar una Renaixença popular, afavorida per la continuïtat de l'ús popular del català parlat, amb diverses manifestacions culturals com el cant coral, el teatre o la premsa, amb revistes com La Romanticisme: moviment artistic i espiritual que s'estén per Europa entre finals segle XVIII i el segle XIX. Les seves principals características són: -Exaltació de la natura. Hi ha un rebuig per l'artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge són considerats idonis per representar l'estat d'ànim de l'artista. -Exaltació de l'individu com a ésser únic. Es dóna culte als homes i dones excepcionals, al geni. Destaca la fe en la "bondat natural" dels homes. - Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó. - Exaltació dels valors culturals i nacionals. Neix un gran interés per l'època medieval, per la recerca de les arrels culturals 3Hª d'Espanya U3: Origens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent Tramuntana (propera a l'anarquisme), diaris republicans com La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa.

En un primer moment, la renaixença popular estava al marge de la literaria i era defensada per escriptors com Serafí Pitarra (pseudonim de Frederic Soler), que criticaven la Renaixença literaria i defensaven el "català que ara es parla".

La decada dels anys 1870-80, es considera l'Època d'or de la Renaixença: Angel Guimerà, Jacint Verdaguer. > les dues corrents es van acostar, en un esforç per impulsar la llengua. És en aquesta època que es popularitzen els Jocs florals i es va reconèixer l'aportació de la cultura popular catalana.

ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

L'Estat liberal que es va constituir a Espanya al segle XIX tenia una definició d'Espanya com a una nació única, i basada en un model polític, economic, administratiu, jurídic i militar centralitzat i uniformitzador.

Els precedents del catalanisme polític els trobem en les primeres revoltes populars i protestes contra aquest centralisme de l'estat liberal i, més endavant, amb la defensa del federalisme que fan alguns republicans:

Principis del segle XIX: El Provincialisme

Nom que rep, a l'inici del s XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciencia de la propia identitat dels Països Catalans. Inicialment el provincialisme estava vinculat al tradicionalisme i es donava entre les classes conservadores catalanes i era recolzada per l'Església, que s'oposaven a l'uniformisme centralista de les corts de Cadis (1810-12) i el Trienni Liberal (1820-23). Això explica l'ús del català en la predicació i les publicacions de l'Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820, així com el catalanisme latent en moviments absolutistes com els alcaments dels malcontents (1825-27 - contra Ferran VII, per ser massa "liberal") i dels carlins. Gradualment, però, els liberals catalans també evolucionen cap al provincialisme, en oposició al centralisme aferrissat dels governs liberals que se succeïren des del 1833 (regnat d'Isabel II) i la imposició de la divisió provincial. Aquesta suposava l'extinció del Principat i del País Valencia (al·ludits ara oficialment com "el antiguo Principado de Cataluña" i "el antiguo reino de Valencia").

Dècada dels anys 30 i 40: Les Bullangues

Eren moviments insurreccionals populars de clar caracter social i contra el proces de centralització de l'Estat liberal, barrejaven reivindicacions socials i polítiques (anticentralisme). Les Bullangues defensaven el caracter particular català davant la uniformització del govern de Madrid (accions violentes per part de les classes populars, crema del Vapor Bonaplata, ... ). Es produiran revoltes populars a Barcelona, entre 1836-1843, com a protesta contra el centralisme liberal, que comptaran amb el suport de la burgesia barcelonina i de les classes populars.

La més coneguda serà la bullanga de 1843, coneguda com la Jamancia, que presentarà projectes de reforma de l'Estat amb un contingut anticentralista, federal i popular.

Als anys 1840 i 1850, alguns moderats catalans es distancien de la política centralitzadora dels moderats espanyols i reclamen el respecte cap al particularisme català: Jaume Balmes, Joan Mane i Flaquer i Manuel Duran i Bas.

El Federalisme

El federalisme apareixerà lligat al republicanisme en els anys 1840 amb la figura d'Abdo Terrades. Durant el Sexenni Democratic (1868-1874), s'expandiran les idees federals a Catalunya gràcies al Partit Republicà Democratic Federal de Francesc Pi i Margall, que reivindicava un nou model d'estat democratic i descentralitzat i respectuós amb la pluralitat nacional a Espanya. Defensaven:

1. Plena participació dels ciutadans (sufragi universal)
2. Llibertats

4Hª d'Espanya U3: Origens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent

1. Protecció dels drets
2. Igualtat jurídica
3. L'Estat federal espanyol havia de ser la unió voluntaria dels diferents pobles de la Península

L'any 1869 es va signar el Pacte Federal de Tortosa2: acord per impulsar un Estat federal espanyol perquè tingues en compte la realitat historica de l'antiga Corona d'Aragó.

El fracàs de la I República (1874-1875) provoca les divisions entre el republicanisme. L'any 1901, amb la mort de Pi i Margall, el republicanisme federal entra en decadencia.

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser un dels principals impulsors del catalanisme polític. Representa una opció de catalanisme progressista i federalista. Va començar la seva trajectòria política, dins el Partit Republicà Democrata Federal, però al 1881 va trencar amb Pi i Margall per liderar una acció propiament catalanista al marge dels partits estatals. Representa la transició del federalisme cap al catalanisme polític, i encapçala la politització del catalanisme, fins aquell moment sobretot d'àmbit cultural (Renaixença). Almirall criticava el centralisme i el sistema polític de la Restauració (alternança de partits, torn pacific, caciquisme, ... ) i creia necessari la regeneració de Catalunya com a primer pas per poder regenerar la resta d'Espanya. Difon les seves idees a través del Diari Català (fund. 1879).

Per promoure les seves idees va organitzar el Primer Congrés Catalanista (1880), amb la intenció d'aplegar diverses tendencies des del federalisme republicà fins a corrents lligades al catalanisme cultural (La Jove Catalunya, 1870) i debatre l'ideari català:

• Defensa del dret civil català: en perill per un projecte legislatiu de Madrid
• Creació de l'academia de la Llengua Catalana
• Creació del Centre Català (1882). Partit polític que volia "promoure el progres moral i material de Catalunya".

1883 - Il Congres catalanista

• Proposa establir una vida política catalana pròpia. Abandonar la militancia en els partits espanyols
• Defensa del proteccionisme
• Discrepancies ideològiques porten a la seva clausura.

. L'any 1885 el centre català (Almirall) redacta el Memorial de Greuges i l'entrega a Alfons XII; primer acte polític unitari del catalanisme amb transcendencia a Espanya. El document recull les idees sorgides al Primer i Segon Congrés Catalanista:

• Denunciava centralisme
• Demanava el dret a impulsar la vida regional (va lligada a la següent)
• Defensa el proteccionisme català
• Defensa el dret civil català

El Memorial de Greuges tindra un impacte important a Madrid, tot i que l'eficacia quedarà limitada perquè poc després mor Alfons XII. També va suposar l'acostament del catalanisme a la burgesia catalana, que fins aquell moment recolzava els partits dinàstics.

Lo catalanisme (1886): obra d'Almirall, que estableix les bases ideologiques d'un catalanisme progressista. Proposava com a solució a la situació particular de Catalunya dins Espanya un estat federal, un catalanisme liberal, democratic i republicà (que va ser combatut pels sectors més conservadors). No es un discurs 2 Pacte de Tortosa .- 1869 - Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall i signada a Tortosa el 18 de maig de 1869. Sota unes formes molt historicistes i d'exaltació de les antigues llibertats de la corona aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i representà un intent d'organitzar els elements federals no extremistes d'aquells sectors geogràfics on eren més sòlids -Catalunya, País Valencià, les Illes, etc-, a fi que servissin de base per a l'estructuració estable i duradora d'una Espanya federal 5