Avaluació psicopedagògica: fases, tècniques i instruments a la Universitat

Avaluació psicopedagògica

TEMA 39 Avaluació psicopedagógica: Avaluació de la capacitat intelectual, de les aptituds basiques i d'altres caracteristiques personals relacionades amb l'aprenentatge. Instruments i tecniques d'aquesta evaluació.

Sumari de continguts

Sumari: Pàg. 1. INTRODUCCIO: L'AVALUACIO PSICOPEDAGOGICA. 50.2 2. TECNIQUES I INSTRUMENTS D'AVALUACIO. 50.4 2.1 Classificació de les principals tècniques i instruments. 50.4 2.2 Evolució historica. 50.5 2.3 Exemples de les principals tècniques i instruments de recollida de dades i mesura. . 50.6 2.3.1 Els tests d'intel.ligència. 50.6 2.3.2 Tests de les aptituds. 50.6 2.3.3 Questionaris, inventaris, escales. 50.7 2.3.4 Tests projectius. 50.7 2.3.5 Proves d'adaptació. 50.8 2.3.6 Inventaris d'interessos professionals i/o vocacionals. 50.8 2.3.7 Instruments per avaluar rendiment escolar. 50.9 3. BIBLIOGRAFIA. 50.14

Introducció a l'avaluació psicopedagògica

1. INTRODUCCIO: L'avaluació psicopedagogica. L'avaluació psicopedagógica s'entendrà com un procés d'obtenció d'informació amb la utilització de la qual es pot formular judicis que serveixen per prendre decisions referent a algun alumne donat que el seu procés d'aprenentatge presenta alguna alteració significativa o requereix una orientació. Normalment aquest és el motiu de consulta pel qual el professor sol.licita informació al professional psicòleg i/o pedagog del centre o dels equips d'assessorament i orientació psicopedagógica. Prèvia la realització d'aquesta avaluació, s'ha de reflexionar al voltant de la seva conveniencia i utilitat i al voltant de les possibilitats informatives que tindrien els resultats d'un diagnostic i en la seva repercussió dins la institució escolar. Per tant s'ha de força prudent alhora de la interpretació d'aquests resultats perque podrien ondicionar l'evolució i desenvolupament posterior de l'alumne.

Limitacions de l'avaluació psicopedagògica

Un altre aspecte a considerar és les limitacions que presenta l'avaluació psicopedagógica. De fet, és un procés laboriós i moltes vegades amb una entrevista diag-nòstica els psicòlegs i/o pedagogs inicien la reeducació evitant així el procés exhaustiu de l'avaluació psicopedagógica.

Fases del procés d'avaluació

Hem de tenir en compte que tota avaluació és un procés que consta de 4 fases: . la planificació . la selecció i/o construcció d'instruments . la recollida de dades . l'avaluació Quan s'ha de programar el recull d'informació per a l'avaluació, s'haurà de triar i seleccionar les tècniques a utilitzar i els instruments que es faran servir per a cada tècnica. fig.25 pàg. 138

Tècniques i instruments d'avaluació

2. TECNIQUES I INSTRUMENTS D'AVALUACIO. Les características i principis de l'avaluació avui demostren la impossibilitat d'avaluar l'alumne a partir d'una sola tecnica o instrument. Per la majoria d'autors hi ha una diferencia molt important entre la tecnica i l'instrument. La técnica és el mitjà d'obtenir informacions, mentre que l'instrument és mes aviat el recurs concret per recollir-les.

Classificació de les principals tècniques i instruments

2.1 Classificació de les principals tècniques i instruments: a. Una primera classificació podria ser la que s'establiria amb els procediments i eines metodologiques útils per a l'avaluació educativa. Les tèniques fonamentals serien bàsicament tres: observació, enquesta i tests. Dins de cada técnica, els recursos instrumentals són múltiples. b. Uns altres autors prefereixen distingir entre tests i altres recursosmetodologics de recull d'informació: instruments de mesura i instru- ments de recull d'informació, considerant que els primers com ins truments de mesura ensentit estricte. c. Una tercera classificació diferencia simplement les proves objectives i les proves d'assaig; aquesta classificació es centra únicament de la mesura de l'aprofitament escolar, de manera que només inclou les variables que mesuren rendiment. d. Una altra classificació és la que diferencia els instruments externs dels instruments interns de mesura. Els instruments externs es construiran fora del centre i els instruments interns es construiran dins del centre. e. Una altra classificació distingeix les proves de mesura del rendi ment en funció del tipus de referencia utilitzat, mormatiu si feia referencia a la norma , criterial si es parteix de criteris.

Evolució històrica de les tècniques d'avaluació

2.2 Evolució historica Al voltant dels anys 50 va néixer una corrent d'escepticisme constructiu. Es va criticar notablement les tècniques projectives, la valoració intuitiva, les bateries factorials, el MMPI, l'analisi diferencial del Wechsler i altres innovacions psicometriques. Amb les investigacions de Taylor, McClelland i Piaget es van generar altres vies relacionades amb el diagnostic individual. Així s'iniciava un intent raonable i metodologic per explicar les características personals sense però descriure-les. En la dècada dels 60, van augmentar les investigacions sobre la teoria de la personalitat i del coneixement de la psicologia infantil; i en els anys 70 l'estudi de les características individuals té un valor més teorètic que practic. Posteriorment, els tests varen tornar a ésser valorats i aplicats i es renova l'interès per l'area pedagogica, sobre tot pel que fa a l'orientació professional. Aquestes classificacions queden reflectides en el quadre que es presenta tot seguit:(esquema p.65) fig.7

Exemples de tècniques i instruments de recollida de dades

2.3 Exemples de les principals tècniques i instruments de recollida de dades i mesura.

Tests d'intel·ligència

2.3.1 Els tests d'intel.ligència: - Tests individuals d'intel.ligència: * Escala del desenvolupament de Gesell * Test de Binet & Simon * Escales de Wechsler: WISC* Test de Goodenough * Escala d'Alexander - Test col.lectius d'intel.ligència: * Tests de matrius progressives de Raven * Test de Domino * Test Beta * Test Otis Sencillo * Test elemental d'intel.ligència * Test col.lectiu d'intel.ligència * Test d'intel.ligència lògica * Test d'habilitat mental

Tests d'aptituds

2.3.2 Tests de les aptituds: - Test d'aptituds diferencials * Raonament verbal * habilitat numèrica * Raonament abstracte * Relacions espaials * Raonament mecànic - Test de pronostic academic * Factor verbal * Factor numèric * Factor abstracte fig. 12 pàg.84

Questionaris, inventaris i escales

2.3.3 Questionaris, inventaris, escales fig. 13 pàg.86 (1ª part)

Tests projectius

2.3.4 Tests projectius fig. 13 pàg.86 (2ª part)

Proves d'adaptació

2.3.5 Proves d'adaptació fig. 15 pàg.88

Inventaris d'interessos professionals i/o vocacionals

2.3.6 Inventaris d'interessos professionals i/o vocacionals fig. 14 pag.87

Instruments per avaluar el rendiment escolar

2.3.7 Instruments per avaluar rendiment escolar

Tests i proves estandarditzades

2.3.7.1 Tests i proves estandaritzades pàg. 100 fig. 17

Instruments per al professorat

2.3.7.2 Instruments que pot utilitzar el professorat per avaluar el proces d'ensenyament-aprenentatge i l'evolució del seu alumnat. * Observació sistematica. Pauta d'avaluació * Mapa conceptual* Registre de l'alumne * Fitxa de seguiment * Prova objectiva. Test. * Prova oral * Prova escrita * Xarxa sistèmica * Diari * Entrevista * KPSI * Questionari * Simulació * Treball teorico-practic * Enregistrament de vídeo. Cinta de vídeo. * Diagrama o gràfica * Esquema * Resum * Dibuix * Brainstorming . Pluja d'idees. * Autoobservació

Observació sistemàtica i pauta d'avaluació

A. Observació sistematica. Pauta d'avaluació. L'observació directa és el procediment basic per avaluar, sobre tot el que fa els aprenentatges escolars i el procés d'ensenyament-apre-nentatge. En moltes ocasions el professor vol avaluar alguna cosa però no dis-posa d'un instrument que li ho permeti. Es molt possible que en aquests casos triï l'observació directa que realment pot mesurar una amplia gama de características. El professor realitza les observacions en el curs de la jornada escolar, durant la setmana o durant el trimestre, enca que el hagi planificar res. Hem de considerar aquesta tecnica com a idònia sols quan el professor no tingui oportunitat de recollir informació d'una ltra manera. La perspectiva requerida pot variar segons factors com l'edat dels alumnes, l'area que s'imparteix o el tipus de joves que existeix a classe. Normalment s'haurien de tenir en compte els punts següents: a. Els objectius del currículum. b. Les necessitats psicologiques de l'alumne c. Coneixement de l'aprenentatge. d. Els models de conducta de l'alumne. e. Les aptituds de l'alumne: en art, música, mecanica i similarsUn instrument per a l'observació és els registres de alumnes (Registre anecdòtic) .

Registres anecdòtics

B. Els registres anecdotics. Barker i Wright van elaborar un index de normes per a realitzar registres anecdòtics. Les normes d'interés es formulen de la manera següent: 1. Dirigir l'atenció a la conducta i la situació del subjecte. 2. Observar i registrar de la manera més completa possible l'es- tímul específic davant el que reacciona. 3. No fer mai interpretacions que portin la càrrega de les des- cripcions. 4. Donar el "com" de cada cosa que el subjecte fa. 5. Donar el "com" de cada cosa que fa la persona que es relaciona amb el subjecte. 6. Registrar pel seu ordre les accions que fa el subjecte. 7. Descriure amb cert detall l'escena. Com podem intuir aquest instrument d'avaluació és idoni per a una avaluació qualitativa, la qual cosa no vol dir que no serveixi també per a altres tipus d'avaluació.

Entrevistes

C. Entrevistes. Aquesta tecnica d'avaluació pot usar-se per a mesurar caracteristiques molt diverses: interessos, finalitats, assoliment d'objectius, dificultat d'aprenentatges, efectes no plantejats i valors entre d'altres, es a dir, pot avaluar-se quasi la totalitat de les peculiaritats de l'aprenentatge però, no s'ha de considerar com el principal mitjà d'avaluació. Es sol utilitzar per a investigar els problemes personals d'un alumne, per a proporcionar ajut davant un problema personal, per a proporcionar ajut individual a l'alumne. Els tipus d'entrevistes poden classificar-se en tres tipus: estructurades, parcialment estructurades i sense estructurar.

Mapa conceptual

D. Mapa conceptual Un mapa conceptual és un recurs esquemàtic que relaciona ijerarquitza un conjunt de conceptes inclosos en un conjunt de proposicions.Partint d'un concepte clau s'estableixen unes connexions entre els termes de les proposicions. Aquestes connexions es representen mitjançant línies. Les relacions entre conceptes de diferent classe o nivell de jerarquia s'anomen creuades i cal que siguin significatives i importants per a consignar-les. Un mateix conjunt o sistema de conceptes pot ser representat mitjançant dues o més jerarquies vàlides. Novak i Gowwin fan un suggeriment per objectivitzar la mesura dels mapes conceptuals d'un sistema tancat o concret. S'assigna una puntuació als nivells de jerarquia, als de les relacions, a les connexions creuades i als exemples, sempre que aquests elements siguin vàlids.

Bibliografia

3. BIBLIOGRAFIA - GARCIA RAMOS, J.M. BASES PEDAGÓGICAS DE LA EVALUACIÓN. Ed. Síntesis, 1989. - PALLARES, M .: