Anàlisi de l'obra Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

Anàlisi de l'obra/fragment: Contingut i temàtica

Referents i elements de la realitat

Pregunta 3.a) relativa a l'anàlisi de l'obra/fragment A) Respecte al contingut o a la temàtica: 1. Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes ... ) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal de l'obra (època i espais)? Coses que s'han de considerar a l'hora de contestar aquesta pregunta: L'esdeveniment més significatiu de Llibre de meravelles és la guerra. Els altres esdeveniments en seran conseqüència. És aquest esdeveniment el que condiciona també el marc temporal: el temps «es considerarà» a partir d'aquest fet, la guerra, que dividirà la història real i les històries personals / familiars en dos períodes: «abans de la guerra» i «després de la guerra», és a dir «la postguerra». La postguerra que és el temps de l'escriptura del poemari arribarà a la categoria de «tema». El temps d'«abans de la guerra» és el temps enyorat, evocat sempre com un temps millor a l'actual, el temps d'escriptura, «la postguerra». El temps de «després de la guerra» és un temps «fosc», «amarg» ... Respecte al marc espacial podem considerar un macroespai que és València i també els pobles de l'Horta, especialment. Per tant, trobarem topònims d'aquesta comarca i també molts noms de carrers i d'altres espais de la ciutat de València. En paraules d'Enric Iborra «A més d'una crònica de la València de la postguerra, el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés es pot llegir també com una guia del passat i present de la ciutat, de la seua història i del seu espai físic. Com en altres llibres d'Estellés, en el Llibre de meravelles hi ha una voluntat de dir, de fer el catàleg d'un lloc i d'un temps, cosa que es mostra, sobretot, en l'esment insistit de carrers de València.» Podem concloure, doncs, que el marc espaciotemporal de Llibre de meravelles és la ciutat de València i la comarca de l'Horta en la postguerra.

Temàtiques de l'obra

2. Quina tematica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característicaes d'aquesta obra? Us recordem alguns del temes de Llibre de meravelles:

• La guerra (i tots els que en són conseqüència, principalment la mort).
• La postguerra (i tots els que en són conseqüència - la fam, la misèria, la repressió, la censura, el silenci, la por ... )
• L'amor (carnal i idealitzat); com a element transversal que salva l'home del present que li ha tocat viure.
• El testimoni; el poeta s'erigeix com a portaveu cultural d'un poble, com a encarregat de recuperar ladignitat col·lectiva dels valencians.
• El record: l'evocació d'un passat que es considera millor que el present, que és dins del context franquista, un moment nefast, identificat com «la postguerra». El passat sempre és «abans de la guerra» o l'època medieval, temps fundacional de la cultura catalana que apareix com un model per al futur.
• L'acte d'escriure, la necessitat.

Anàlisi de l'obra/fragment: Forma

Mètrica del fragment i de l'obra

B) Respecte a la forma: 1. Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes métriques en els poemes seleccionats d'aquest llibre? Raona la resposta. Pel que fa a la métrica, en gran part del poemari Vicent A. Estellés utilitza el vers alexandrí (6+6), vers d'art major de dotze síl·labes amb cesura després de la sisena. Aquests versos de tradició culta són utilitzats per Estellés sense rima i són, per tant, versos blancs. L'origen d'aquest vers està, com hem dit, en la literatura culta i ja va ser usat per molts autors nostres i d'altres territoris de l'època medieval. Aquest vers de tradició culta contrasta amb el llenguatge poètic d'Estellés, que té com a base la paraula dialectal, la llengua col·loquial, perquè la seua poesia vol esdevindre símbol i senya d'identitat del seu poble. Altres formes mètriques que trobem en Llibre de meravelles són:

• Els versos decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6) i els tetrasíl·labs. Aquests versos apareixen en el poema Un entre tant com esperen i callen. Aquest poema obri la primera de les tres parts que conformen el poemari, «Teoria i pràctica de la flor natural», constituïda per deu poemes sense títol. El decasíl·lab de 4+6 o decasíl·lab classic és el vers més utilitzat en la literatura catalana medieval i, especialment, és el vers que trobem en tota la poesia d'Ausiàs March, poeta admirat per Estellés. És, per tant, un vers que remet a la tradició culta de la literatura catalana.
• Els octosíl·labs, que trobem en Assumiràs la veu d'un poble. Aquest poema pertany a la tercera part del poemari, «Propietats de la pena», constituïda per cinc poemes sense títol. Aquests versos se solien emprar en la poesia narrativa, i en l'edat mitjana eren la base per a les noves rimades i la codolada. És també un vers propi de la literatura popular.

Figures retòriques i estil

2. Identifica una figura retorica (metafora, comparació ... ) que trobes en aquest fragment i explica què aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil de Vicent Andrés Estellés. Figures retòriques de Llibre de meravelles

• Repeticions. Les repeticions moltes vegades són la base de la construcció del poema. Les repeticions poden ser de paraules, d'estructures sintàctiques (paral·lelismes sintàctics), anàfores ...
• Hipèrboles. «No hi havia a València dos cames com les teues»
• Sinècdoques. (Pot servir l'exemple anterior)
• Metàfores. «els llocs secrets», «la primera sang»
• Metonímia. «Demanava pa, medicines, amor»
• Comparacions. «Lentament el miraves créixer com un crepuscle»
• Antítesis. «aquells moments d'amor i aquells moments de pena»
• Encavalcaments dels sintagmes en versos diferents.
• La doble adjectivació, usada com un procediment intensificador.
• Personificacions.
• Ironia / paròdia.
• Polisíndetons. Acceleren el ritme del poema
• Al·literacions. « la dona arreplegava la roba del terrat»
• Epanadiplosis. «Animal de records, lent i trist animal, »
• Anadiplosis. «deixa l'èmfasi. / L'èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.»
• Exclamacions retòriques. «Ah València, València!»
• L'ús expressiu dels topònims, carregats de simbolisme.

Les figures retòriques i l'ús de paraules cultes converteixen la llengua colloquial i marcadament dialectal emprada per Estellés com a base de la seua llengua poètica en llengua literària. El llenguatge literari és complex malgrat l'aparent senzillesa. L'abundant utilització de recursos expressius aporten als versossolemnitat i expressivitat.

Gènere i corrent literari

3. En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les caracteristiques d'aquest (sub)gènere, model o corrent. Llibre de meravelles és un poemari de Vicent A. Estellés que s'inscriu en el corrent poètic de postguerra considerat més realista, conegut amb el nom de «realisme històric». És un moviment poètic influït per la crítica marxista que propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat i mostrava una postura crítica i de denúncia social de la dictadura. La llengua de la seua poesia és més directa i col·loquial. És més important en el poema el contingut que no la forma. La poesia realista dels anys 60 tenia també altres características; destaquem les següents:

• El poeta deixa de sentir-se una espècie d'elegit, un il·luminat i un solitari, per identificar-se amb l'entorn. Es considera una persona corrent, solidari amb la resta.
• L'acte d'escriure deixa de ser una tasca intimista o críptica. El destinatari del poema era qualsevol lector potencial.
• La reflexió del poeta va sorgir de l'experiència real, que compartia amb els lectors. La poesia va assolir, doncs, una funció social.
• El discurs poètic deixa de ser equívoc i abstracte, per a ser unívoc i concret. El llenguatge, per tant va adquirir un to directe i fins i tot col·loquial, com hem dit abans, i la paraula poètica deixad'expressar un discurs simbòlic. Moltes de les obres dels poetes realistes, encara que s'hagueren escrit abans, es van donar a conéixer als anys 70, per les musicacions que d'elles van fer cantautors i cantautores del moviment que es va conéixer com «la Nova Cançó». Cantants com Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Ovidi Montllor, entre altres, van donar a conéixer l'obra poètica d'autors com Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol ...

Contextualització de l'obra

Context històric i cultural

Pregunta 3.b) relativa a la contextualització: Per contestar la pregunta hem de tenir en compte les dates d'escriptura de l'obra. L'obra Llibre de meravelles d'Estellés es vincula, doncs, al període de postguerra. A) PREGUNTES REFERIDES AL Context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la trajectòria de l'autor: 1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de Llibre de meravelles? Llibre de meravelles s'estudia en el context de la poesia de postguerra. La literatura d'aquest període es veu fortament influenciada per la guerra, conseqüència de l'alçament militar contra el govern democratic de la II República espanyola, i el posterior triomf dels militars sublevats. El període que va des de la fi de la Guerra Civil espanyola, el 1939, fins a la mort del dictador el 1975 suposa per al nostre país una etapa política, socioeconómica i cultural marcada per la repressió contra els vençuts i la imposició d'un règim no democràtic, d'ideologia feixista. La pèrdua de la guerra va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes democràtiques: els partits polítics foren declarats il·legals, els sindicats foren anul·lats i s 'eliminaren sistematicament tots els organismes culturals. No hi havia llibertat d'associació, de premsa, de pensament ni d'expressió, de fet molta gent era empresonada i condemnada a mort per les seues idees polítiques. La misèria intel·lectual de la postguerra fou catastrófica. Els nostres escriptors no tingueren altres opcions que l'exili, el silenci o l'escriptura en castellà. La dictadura feixista de Franco va reprimir les cultures i llengües no castellanes, en un exercici d'intolerância i intransigència, i hi hagué, com a conseqüència d'açò un intens procés d'espanyolització castellanitzant. En aquest període que va des de la fi de la guerra civil fins a la fi del franquisme podem diferenciar dues etapes: De 1939 a 1960, primera etapa destacada per l'obscurantisme i la forta repressió política, social i cultural. De 1960 a 1975 trobem una segona etapa, caracteritzada per l'orientació tecnocràtica del règim, que coincideix amb l'agitació universitària i amb l'entrada de ministres de l'Opus Dei al govern. En aquest període s'accepten manifestacions culturals més diversificades, però les frenaven sempre que pogueren tindre un carácter de masses. Llibre de meravelles s'inscriu, doncs, en aquest context històric i cultural; és una poemari publicat en 1971, encara que podem datar la seua redacció entre els anys 1956 i 1958, és a dir en la primera etapa, la que va de 1939 a 1960, període que destaca per la forta repressió política, social i