La Càries i Biofilm: formació, composició i factors de risc

1. Biofilm o Placa Bacteriana

Tots tenim placa bacteriana o biofilm

• És la comunitat microbiana heterogènia, envoltada per una matriu de polímers d'origen salival i microbià.
• Pot ser sub o supragingival
• Els microorganismes s'adhereixen sobre les dents i si persisteixen el temps suficient, poden produir malalties com càries o gingivitis.
• El biofilm ha de ser tenyit per veure'l (reveladors de placa) i poder combatre'l
• És de consistencia tova, mate i de color blanc-groc inicialment
• Es forma en poques hores i varia en funció de l'individu i de la seva localització.
• Quan la placa es calcifica pot donar lloc a l'aparició de calculs, tosca o tartar

Formación de un biofilm de bacterias móviles

Dispersión 00 00 Maduración Maturation Bacterias planctónicas dispersas 3 Matriz extracelular Biofilm 1 Adhesión reversible 2 Adhesión irreversible y movimiento superficial. Microcolonias 2D

1.2 Composició del biofilm.

La Pel·lícula adquirida

• Revestiment organic, insoluble, acellular i d'origen salival, format espontàniament a la superfície dentària.
• Protegeix les dent de la descalcificació, impedint la penetració dels àcids i la pèrdua de minerals des de la seva superfície al medi.

. Per contra, facilita l'adherencia i colonització bacteriana a la superfície dental. · Situada entre els bacteris i l'esmalt dental

Matriu

• Entramat organic bacterià, format per restes de la seva destrucció i compostos sintetitzats per els a partir dels sucres de la dieta.
• Té tres funcions pels bacteris: subjecció, sosteniment i protecció.

Bacteris cariogènics

Streptococs: mutans, sobrinus, sanguis, salivalis. Inicien les caries.Provoquen acidúria que desmineralitzen esmalt i dentina. Els dos següents tipus de bacteris aprofiten l'ambient àcid que han creat els Streptococs, no inicien la càries, però degraden la dentina agravant la lesió cariosa . Lactobacils i Actinomices

1.3 Etapes de Colonització

1. Deposició o adherencia, en funció de si els bacteris poden o no unir-se a la pel·lícula.

   La primera és a fosses i fissures dentals i és reversible per factors intrínsecs (saliva) o extrínsecs (higiene), en canvi la segona només és reversible per aquests últims.

2. Augment progressiu de capes de microorganismes, que s'organitzen i maduren per produir la malaltia.

1.4 Localització del biofilm

• La composició d'aquest depèn de la zona de la cavitat bucal en aquest ordre:
• El dors lingual
• La mucosa bucal
• Les superficies dentals
• El solc gingival
• La saliva
• Materials artificials

2. La Càries

2.1.Definició

• Segons l'OMS, la càries és una patologia localitzada, d'origen extern, que s'inicia després de l'erupció i determina un estovament del teixit dur de la dent i evoluciona cap a la formació d'una cavitat.
• Segons Brown (1991), és una malaltia infecciosa caracteritzada per una sèrie de reaccions químiques que produeixen la destrucció de l'esmalt dentari i, posteriorment, si no s'atura, de tota la dent.

. Podem definir la caries com: . Malaltia infecciosa bacteriana complexa. · Localitzada a les dents. · Comença després de l'erupció. · Crònica però amb aguditzacions. · Progressiva, encara que a vegades s'atura. · Provoca destrucció dels teixits dentaris per l'acció d'àcids. · Té Tractament però la prevenció és la millor solució.

2.2 Epidemiologia

Els Índex que més s'utilitzen són:

Dentició Definitiva

• Índex de caries (IC)

Proporció d'individus afectats en relació a la totalitat de la població estudiada. I.C = C × 100 a+ b On si a= Nº Persones malaltes i b= Nº de persones sanes.

Els Índex que més s'utilitzen són:

Dentició Definitiva

• Índex CAO(D):

Individual: Dents amb càries (C) + dents absents per càries (A) +dents obturades (O). CAO=C + A + O Entre 0 i 28. Els cordals no es comptabilitzen. Comunitari: [ C + A + O / total d'individus. (Mitjana) fer la mitjana de tots els individus

• Índex CAOM:

CAOD dels 1er Molars (clau en l'oclusió) El valor màxim és 4 i el minim 0.

• Índex CAOS:

CAOD de les superfícies cariades i obturades. Les absent per càries puntuen 5 (molar/premolar) i 4 (anteriors).

• Índex de restauració (I.R): quantes de les dents afectades han estat afectades

  Si una dent presenta càries i obturació, es considera cariada. I.R = C+A+0 0 × 100

• Índex de càries radicular (ICR):

S'obté dividint el nombre de dents amb caries radicular entre el nombre de dents amb recessió gingival

Dentició Temporal:

. COD: CAOD sense absents . COS: CAOS sense absents . I. R: 0 C+0 × 100

• La càries és la malaltia crònica més frequent de l'home modern (95% dels adults de las nacions occidentals).
• Segons l'OMS és la 3era calamitat sanitària després de les malalties cardiovasculars i el cancer.
• Als últims anys ha hagut una descens en països desenvolupats, sobretot entre escolars.
• Això no succeeix als països no desenvolupats

2.3 Etiologia i prevenció

Keyes modificat per Newbrun (78) Microorganismos No caries No caries Hospedero y diente Caries Sustrato No caries No caries Tiempo Pentafactorial (90) DIETA HUÉSPED CARIES TIEMPO MICROORGANISMOS EDAD La càries és una malaltia multifactorial.

2.3.1 Factors relacionats amb l'Hoste (La dent)

Factors de la Dent

Probabilitat de caries Morfologia dental Augmenta amb la complexitat de la corona, 45% oclusal i interdental Disposició de l'arcada Augmenta amb la presencia de zones de difícil neteja Composició dental Augmenta amb el descens de Fl (hidroxiapatita> fluorapatita) Maduració dental Disminueix a mesura que la dent madura, excepte a l'arrell Textura dental Augmenta amb la rugositat (per desgast) Factors retentius Augmenta amb la presència d'obturacions defectuoses i protesis. Ambient (electròlits) Augmenta amb la presència d'obturacions defectuoses i protesis. Saliva Augmenta en absència (serostomia, radioterapia, diabetes, nit)

2.3.2 Factors relacionats amb la Dieta

DIETA

Probabilitat de caries Potencial cariogènic Augmenta amb hidrats de carboni, sobretot disacàrics (sacarosa>glucosa .... >midó) al metabolitzar-se creen àcids. Sucre,sucs,mel, fruita>>>>>>pasta, pà, arròs Consistencia de l'aliment Augmenta amb aliments enganxosos. Greixos protegeixen, fan llisca els bacteris evitant l'adhesió Freqüència i moment d'ingesta Augmenta amb freqüències elevades, sobretot entre àpats. Més temps pHàcid A partir d'aquests tres factors hem de reeducar als pacients per tal de millorar els seus hàbits i disminuir la probabilitat de càries

PH 80 Enjuague de glucosa 7.0 - 6.0 - 5.0 0 10 20 30 40 50 60 Minutos

Escala de cariogenicitat aliments

ESCALA ALIMENT NUTRIENTS 10 Dolços, sucre, begudes ensucrades, mel, etc. Sacarosa 8 Pa, cereals refinats, etc. Glucosa, midó cuinat 5 Pastes, patates, algunes fruites, etc. Certs midons cuinats, lactosa 2 Vegetals cuinats, fruites, etc. Midó 1 Vegetals crus, fruites, llegums, llet, etc. Sorbitol, mannitol 0 Carns, ous, formatge, cacauets, olives, llavors, peix, etc. Xilitol, sense glúcids

Risc de cariogenicitat en funció del consum de sacarosa.

RISC LLEU RISC MODERAT RISC ALT Tipus d'aliment Sucre en solució Solids ensucrats no enganxosos Solids ensucrats enganxosos Freqüència d'ingesta Menys de 3 exposicions en 24 hores De 3-6 exposicions en 24 hores Més de 6 exposicions en 24 hores Quantitat d'ingesta Amb els àpats Entre àpats i/o abans de dormir Augment de la freqüència

. Els productes no cariogenics alternatius han de ser edulcorants, econòmics, saludables i termostables. . Els classifiquem com calòrics i no calorics. · Els calorics són sintètics i els més coneguts són l'Aspartam (180x), la Sacarina (450x) i la Taumatina (3000x). · Els no calòrics deriven dels carbohidrats i tenen una dolçor semblant a la de la sacarosa, com Sorbitol i Manitol (no cariostàtics) i Xilitol (Sí)

2.3.3 Factors relacionats amb els Microorganismes

• Els microorganismes que poden causar la càries són els mateixos que creen el biofilm:
• L'Streptococ és el principal bacteri responsable de l'inici de la càries, donada:
• El Lactobacil i Actinomices que necessiten medi acid per actuar i són presents a zones profundes de dentina fent que la lesió progressi.

El Lactobacil poden iniciar la caries a les zones retentives. L'Actinomices és molt important a caries radiculars

2.3.4 Factors relacionats amb l'Edat:

• Els períodes de més risc són
• Nadons (Càries rampants per sucres o mel al xumet)
• Entre 4 i 8 anys (Mals hàbits)
• 11 i 18 anys. (Mala higiene)
• >55 anys (càries radicular).

2.3.5 Factors relacionats amb el temps d'interacció

• A major temps de contacte aliment-microorganismes de la placa : major fabricació de polisacàrids adhesius que asseguren la permanència dels microorganismes a la placa.

2.4 Patogenia i evolució

2.4.1 Càries a l'esmalt i dentina

• La caries s'origina en les zones de la superfície de l'esmalt on els bacteris de la placa troba un ambient adequat per a multiplicar-se i colonitzar la zona.
• Els bacteris utilitzen els hidrats de carboni de la dieta per al seu metabolisme i formen àcids disminuint el pH, i ataquen els cristalls d'hidroxiapatita de calci de l'esmalt dissolent-los.
• Quan acaba l'atac àcid precipiten els ions de calci i fosfat sobre la superfície de l'esmalt remineralitzant l'esmalt afectat.
• Si la desmineralització és més important que la remineralització, l'esmalt es converteix en més porós, es produirà la seva cavitació de l'esmalt i si segueix progressant la caries, es produirà la cavitació de la dentina fins afectar a la polpa.

Esmalte 1. CARIES INICIAL 2. CARIES CON AFECCIÓN DENTARIA Dentina 3. CARIES CON AFECCIÓN PULPAR Encia Pulpa Cemento Ligamento periodontal Canal radicular www.cral.health.cl/fotos/caries.jpg

2.4.2. Caries al complex dentino-polpar.

Dentina infectada :

• Caracteritzada pel alt contingut en uorganismos.
• Caracteritzada per la presència d'una zona de desmineralització superficial i d'una zona necrotica que l' odontoleg elimina durant la remoció d'una càries.

Dentina afectada o reactiva

· Presenta la zona de desmineralització profunda, on el component microbià disminueix gradualment i la zona de dentina esclerotica secretada pels odontoblasts, disminuint els túbuls dentinaris.

Dentina reparativa

• Creada per la reacció polpar quan el complex dentinopolpar està afectat en el procés d'avançament de la càries.

2.4.3 Caries al ciment.

• Es pot veure afectat per càries en dues situacions:
• Retracció o recessió gingival.
• Caries inicialment a l'esmalt o dentina cervical i posteriorment s' estén al ciment.

2.4.4 Pulpitis

• Els bacteris cariogènics en primer lloc provoquen inflamació polpar (pulpitis). També pot estar causada per traumatismes i per problemas iatrogènics.
• En funció de la seva gravetat, es poden patir dos tipus de pulpitis:

Pulpitis reversible

• La polpa pot recuperar-se si els factors causants són eliminats.
• Provoca dolor agut, intens, localitzat i associat a un estímul.

. El tractament consisteix en la protecció polpar enfront a nous estímuls nocius.

Pulpitis irreversible

• La polpa presenta canvis degeneratius aguts i crònics sense capacitat de recuperació.
• Provoca dolor sord, espontani, irradiat i de llarga durada.
• Es tracta extirpant la polpa o la unitat dentaria afectada.
• Pot acabar provocant Necrosi polpar.

Necrosi polpar

• Mort cel·lular produïda per una inflamació aguda o crònica.
• S'origina a la zona coronal de la polpa i s'esten cap a la radicular en sentit apical.
• També pot ser causada per un traumatisme.
• Es manifesta amb dolor intens, percussió positiva, mobilitat augmentada, vitalitat negativa i canvis de color a la corona.
• En radiografies d'estadis avançats apareixen imatges periapicals amb destrucció de l'os alveolar.

2.4.5 Transtorns periapicals aguts i periodontitis apicals croniques

• A través de la polpa els bacteris poden arribar al teixit periapical i crear: