La competència imperfecta: anàlisi detallada del monopoli en economia

Grup 7

La competencia imperfecta

La teoria liberal ens parla dels mercats de competencia perfecta, però la realitat, tossuda, ens recorda contínuament que aquesta situació no sempre es dona, i apareixen molts casos de mercats de competencia imperfecta

Número de membres: 2

Objectius

1. Explicar les características dels diversos mercats de competència imperfecta
2. Caracteritzar els monopolis i els oligopolis, les seves causes i les seves conseqüències
3. Entendre què és la competencia monopolística i els seus efectes en els mercats
4. Analitzar casos reals de monopolis o oligopolis i quins mecanismes hi ha per evitar-los
5. Preparar una presentació per tal de comunicar la vostra investigació a la resta de la classe
6. Elaborar materials de qualsevol tipus per la resta de la classe
7. Proposar activitats i questions que puguin servir per tal d'avaluar les competencies i els coneixements assolits

A continuacións deixo els materials minims per a que pugueu començar la vostra tasca, que haureu de complementar amb la recerca i el vostre anàlisi sobre les diverses problemàtiques que us aniran apareixent a mesura que aneu avançant

Els mercats de competencia imperfecta

Existeix el dopatge en el mercat?

La competencia imperfecta

• La competencia imperfecta sorgeix per la concentració de capitals, que és el procés pel qual les empreses es van unint les unes a les altres per aconseguir una dimensió més gran i amb més poder al mercat, a costa de la competencia.
• L'aparició de grans empreses es dona a totes les economies del món a finals del s. XIX. Els Origens de la concentració de capitals, molts i variats:

1. Alts costos que suposa incorporar noves tecnologies que fa que les empreses s'uneixin per poder afrontar-los.
2. Alts costos d'inversio (construcció dels trens d'alta velocitat)
3. Empreses unides poden actuar en diverses activitats interrelacionades com per exemples diaris i televisions
4. Els governs també han afavorit la concentració, amb empreses nacionals molt potents.

Els mercats de competencia imperfecta amb poder

• Aquesta concentració de capitals ha fer que hi ha hagi mercats amb empreses amb molt de poder, els de competencia imperfecta. Veurem 3 casos: el monopoli, l'oligopoli i la competencia monopolística.
• Algunes de les seves caracteristiques son: Poques empreses o moltes però algunes dominadores del mercat
• Les empreses tenen poder sobre el preu de mercat
• Existeixen grans barreres d'entrada i sortida (costos, tecnologia, ... )
• Mercats poc transparents on obtenir informació per comprendre el mercat és costós.

14.1. El monopoli

1. És aquell tipus de mercat on hi ha un únic oferent del producte, per tant no te competencia ni rivals.
2. Té capacitat per determinar el preu, ja que te molt de poder de mercat.
3. Son mercats poc transparents.
4. Normalment hi ha unes e elevades barreres d'entrada (economiques, legals, ... ) que impedeixen que més empreses competeixin.
5. Te beneficis a llarg termini, donat que existeixen barreres d'entrada que impedeixen que mes empreses puguin competir.
6. Exemple: Tant sols podem comprar bitllets de tren a Renfe. renfe

Causes de l'aparició del monopoli

1. Control exclusiu d'un factor productiu per part d'una empresa o domini de les fonts mes importants de primeres matèries.
2. Concessió d'una patent: exclusivitat del dret fabricar un producte durant un temps determinat.
3. Interes per part de l'Estat de ser l'unicoferent d'un producte determinat: bé sigui per guanyar diners com per oferir un servei que si no no s'oferiria.
4. Existencia d'un mercat de mida gran amb elevats costos: monopoli natural. Costos mitjans disminueixen a mesura que es produeix el bé.

Conseqüències del monopoli

Conseqüències

• Com que tant sols hi ha una empresa el preu de venda és més alt que el preu que fixaria el mercat i el nivell de producció inferior.
• Mentre que el monopolista té beneficis més grans que en competencia perfecta, el consumidor/a surt perjudicat/da i ha de pagar més.

CARO!

Com evitar-ho? Mesures i lleis antimonopoli

• Dividir el monopoli en 2 o + empreses
• Imposició per part de l'estat del preu que ofereix el monopolista:
• per evitar els beneficis extraordinaris
• Per situar-lo al preu de competencia perfecta
• Legislació: foment de la competencia mitjançant lleis antimonopoli
• Imposar impostos al monopolista perquè caiguin els seus beneficis

4.2 L'oligopoli

• Els mercat oligopolístics són aquells on hi ha un nombre reduït de venedors d'un producte molt homogeni o semblant.
• Com són pocs oferents tenen poder de mercat, és a dir, tenen control sobre els preus
• Tanmateix tenen una característica basica: la interdependencia estratégica. És a dir, els plans i actuacions d'una empresa dependen de la conducta dels seus rivals i afecta molta les altres empreses.
• Exemples: OPEP (productors de petroli) o el sector financer (pocs bancs controlen el mercat)

Exemple: el mercat de benzina

• Hi ha unes quantes companyies de benzina concentrades en poques marques.
• Quan una marca, per exemple Repsol, baixa el preu de la benzina les altres marques la imiten. Això passa perquè la benzina d'una marca o una altra no és un bé que puguem diferenciar.

CUOTAS DE MERCADO DE LOS CARBURANTES EN EL 2010 Gasolina 95 Estaciones de servicio Gasóleo A Estaciones de servicio Ventas Ventas 39% 45% 38% REPSOL REPSOL 17% 16% 16% CEPSA 16% CEPSA bp 7% 9% 7% galp 5% 5% 5% 6% DISO 259 DISa 27% 19% 16% OTROS OTROS Fuantic Conluión Muchonul sie la Carpeta nola bp 7% 12% 7% galp 5% 6% 45%

La fixació de preus en l'oligopoli

• Fixen preus segons les seves previsions del que esperen vendre (demanda) tenint en compte les possibles reaccions dels rivals. Per això parlem d'interdependencia estrategica: el que fa una empresa afecta a les altres. Les estrategies que utilitzen per fixar preus depenen de si cooperen o competeixen.
• " Cooperen entre elles -> cartel Sense col·lusió: competeixen

1. Polítiques comercials d'anticipació: endevinar accions.
2. Guerres de preus: redueixen preus per guanyar quota de mercat es queda (Cas del Tabac)
3. Lideratge en preus: una empresa líder del mercat fixa el preu i les altres condicions de l'oferta. (Repsol)

Oligopoli cooperador: cartels

• Arribar a acords oligopolistes: cartels. Ofereixen el producte al mateix preu i es reparteixen el mercat o fixen quantitats per condicionar els preus.
• Es comporten com si fos un monopoli: limiten vendes i fixen preus.
• Divisio del mercat es pot efectuar de diverses formes: a parts iguals, segons distribució d'altres anys, geograficament ...
• OPEP: fixen barrils de petroli que vendran

REUNION DE LA OPEP EN VENEZUELA MÁXIMOS PRECIO DEL CRUDO

Els oligopolis cooperadors: cartels

• Es comporten com si fos un monopoli i així gaudeixen dels seus avantatges com a empresa
• Normalment aquests acords estan prohibits per les lleis de defensa de la competencia. Solucions:
• pactes secrets
• prendre una empresa com a líder i seguir el que fa
• Problema: son acords inestables. És beneficios actuar com a cartel, però tambe trencar l'acord i emportar-se major quota de mercat i així augmentar els beneficis individuals.
• OPEP: fixen barrils de petroli que vendran

Oligopoli no cooperador: sense col·lusió

• Son les situacions en que les empreses de l'oligopoli no cooperen. Tres maneres de fixar preus:

1. Anticipació: una empresa creu que les altres baixaran/pujaran preus i actuen consequència.
2. Lideratge de preus: una empresa líder marcarà el preu i el funcionament del mercat. Les altres seguiran l'estrategia.
3. Guerres de preus: si una empresa baixa el preu, com els productes son homogenis, guanyarà la clientela de la resta. Per això la resta baixaran el preu. Si entren en una guerra de preus, acabaran baixant els preus i els consumidors seguiran beneficiats.

Oligopoli no cooperador: la guerra de preus

La guerra de preus consisteix en que les empreses oligopolístiques competeixen entre elles per veure quina baixa més el preu.

• Si una empresa oligopolística redueix preu i les altres no ho fan, els seus ingressos augmentaran, ja que captarà demanda dels competidors.
• Però quan una el baixa, normalment, totes la imiten per no perdre demanda.
• Si totes baixen en la mateixa proporció, la quota de mercat (% de participació d'un empresa en el mercat) no es veurà modificada.
• En canvi hauran disminuït els ingressos obtinguts

4.3 La competencia monopolística

• Algunes empreses recorren a la diferenciació del producte per aconseguir avantatges en el mercat. Per tant, al diferenciar el seu producte els bens i serveis deixen de ser homogenis. Aquesta es la situació mes frequent a la realitat.
• La competencia monopolística és aquell mercat en el qual hi ha un gran nombre d'oferents que venen el seu producte que intenten diferenciar del que venen els altres.

Loke IS n

La competencia monopolística

1. Gran nombre d'oferents: elevat grau de concurrencia. Mercat atomitzat: moltes empreses però algunes poden dominar.
2. Productes semblants, però no identics. La diferenciació de bens és clau: Les tècniques de marqueting i publicitat juguen un paper molt important.
3. Algunes empreses tenen un cert domini sobre els preus .. Pot vendre el seu producte una mica mes car que els competidors sense perdre tots els clients . Cal tenir en compte la fidelitat de la clientela.
4. Les marques tenen un rol clau pel que fa a la diferenciació del producte i el poder de mercat. Moltes persones disposades a pagar la marca.
5. Les barreres d'entrada principals tenen a veure amb la diferenciació.
6. Aquest mercat s'acosta a la competencia perfecta pel que fa al gran nombre i rivalitat entre venedors. Però s'aproxima al monopoli quan alguna empresa té pot pujar preus sense perdre molta demanda.

Competencia monopolística i marques

Malgrat que hi ha moltes marques i/o productes (hamburgueseries) hi ha unes poques amb molt de poder de mercat. Aquestes s'han pogut diferenciar i gaudeixen d'elements (popularitat, preus, publicitat) que les fan especials a ulls dels i les consumidores. El que tractaran és de tenir una major quota de mercat (més tros del pastís dels consumidors d'hamburgueses) Exemples: marques de roba, hamburgueseries, telefons mobils o gimnasos.

McDonald's DRIVE-THRU DİR METROPOLITAN SPORT CLUB & SPA eurofitness