Descolonització, Tercer Món i Nou Ordre Mundial: el cas de l'Apartheid

DESCOLONITZACIÓ, TERCER MÓN i NOU ORDRE MUNDIAL

2001Descolonització. Idees prèvies. La fi dels imperis colonials, després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un dels grans esdeveniments del segle XX.

• La descolonització va afectar primer sobretot el continent asiatic i la zona del Proxim Orient.
• A l'Africa, la descolonització va ser una mica mes tardana i al sud del continent s'hi va mantenir el domini colonial fins als anys vuitanta.

0 Alguns països van assolir la independencia per mitja d'acords amb les metropolis, però d'altres van haver de passar per processos molt dificultosos i guerres.

D El 1955, els nous estats es van reunir a la CONFERENCIA DE BANDUNG amb la finalitat de proclamar els seus drets i de fer publiques les seves reivindicacions. Aquesta trobada es va convertir en un esdeveniment historic, perquè va representar l'entrada de l'anomenat Tercer Mon a l'escena política internacional.

I Els nous estats, però, van mantenir una dependencia economica respecte de les antigues metropolis (neocolonialisme) i avui dia encara arrosseguen els problemes economics i de dependencia. L'imperialisme occidental segueix intentant dominar aquests països per treure beneficis economics i polítics.

Causes de la descolonització

Entre les causes del procés de descolonització podem destacar:

• El desig d'independencia de la majoria de la població de les colònies.
• La puixança dels moviments nacionalistes.
• La disminució del prestigi de les potències colonials. Feblesa de les metròpolis
• L'expansió d'una opinió internacional contraria a la colonització.
• El suport a la descolonització de les dues grans potències (els EUA i l'URSS).

Context internacional

• EUA i URSS donen suport a descolonitzar.
• França i Gran Bretanya, contraris al colonialisme, perquè desvincula colònies de metròpolis i permet influència. L'ONU, favorable a la independència, també els intel·lectuals i l'església católica.

AFRIKA M44 RM GY AR GY GYA-RM AT MAT GY 4 R M gis VIDEO Àfrica : https://www.youtube.c om/watch?v=1xjQz0 7gm8 Alaska Groenland CANADA FÉDÉRATION DE RUSSIE Océan EIRE ÉTATS-UNIS CHINE Pacifique ALGÉRIE ITAÏWAN MEXIQUE INDE 5 Océan 8 : O BRÉSIL Océan 10 PÉROU ANGOLA ONÉSIE Atlantique Indien Polynésie CHIL AUSTRALIE AFRIQUE DU SUD ARGENTINE NOUVELLE-ZÉLANDE décolonisation : 1898 1946 1958 1961 1970 1980 1990 3. Erytree 9. Singapour 10. Nouvelle-Guinée 5. Pakistan or. / Bangladesh occ. / Irian Jaya dominions britanniques 6. Macao 11. Timor oriental www.atlas-historique.net 08-2002 1. Terre-Neuve 7. Hong Kong 2. Sahara occidental 8. Sabah - Sarawak Océan IRAN CUBA Hawaï Pacifique INDON 9 M 4. Rhodésie / Zimbabwe JAPÓ

El Món després de la 2a G.M.

R 5 $ MONGOLIA COREA DEL NORD SÍRIA (TUNÍSIA LÍBAN ISRAEL IRAQ IRAN PAKISTAN BHUTAN ALGERIA LIBIA EGIPTE ARABIA BANGLADESH Tropic de Câncer SAUDITA INDIA CAP VERD MALI NIGER ERITREA TXAD IEMEN ROP DEL IEMEN * DJIBUTI NIGÉRIA REP ETIÓPIA CAMBODJA CENTREAFRICANA BENIN MALDIVES Equador TOGO UGANDA GUINEA GABON EQUATORIAL RWANDA BURUNDI SEYCHELLES INDONESIA PAPUA- NOVA GUINEA OCEA TANZANIA MALAWI ANGOLA COMORES ATLANTIC ZAMBIA ZIMBABWE MADAGASCAR Tropic de Capricom MAURICI SWAZILANDIA *CONGO-BRAZZAVILLE REP. DE LESOTHO SUD-AFRICA O I.CL després del 1980 CONFLICTES GREUS abans del 1950 insurreccions, atemptats repressions violentes abans del 1960 abans del 1970 * guerres d'ailiberament nacional ·CONGO-KINSHASA (el ZAIRE del 1971 al 1997; actual REP. DEM. DEL CONGO) abans del 1980 pais independent governat per una minoria d'origen europeu fins al 1994 SENEGALYES PACIFIC GAMBIA CASO SUDAN GUINEA B GUINE SIERRA LEONE LIBÉRIA SOSTA D'IVORE GHANA CAMERUNA SOMALIA. SRI LANKA TAILANDIA VIETNAM MAURITAN OMAN BIRMANIA OCEA NEPAL AFGANISTAN XINA COREA DEL SUD JAPÓ MARROC JORDANIA KUWAIT SAHARA OCC * CEAUS BURKINA MALAISIAN KENYA CONGO-K." OCEA INDIC NAMIBIA BOTSWANA MOÇAMBIC PAÏSOS INDEPENDENTS ONGO-8

El Món després de la 2a G.M.

Procés de descolonització

Si observem el mapa anterior, podem veure que el procés va passar per diverses etapes segons les zones:

• La primera etapa es va iniciar a Asia després de la fi de la Segona Guerra Mundial, quan els moviments nacionalistes es van oposar al retorn a la situació anterior. Afecta al Proxim Orient i Àsia, entre 1945 i 1955. Va destacar l'Índia.
• La segona etapa va afectar el nord d'Africa i es va iniciar el 1951, quan la colonia italiana de Líbia va accedir a la sobirania. Abasta la década de 1950.
• La tercera fase va afectar l'Africa subsahariana i es va estendre entre 1955 i 1965, quan la majoria de les colonies britaniques, franceses i belgues es proclamaren independents.
• La quarta i última fase va afectar el sud d'Africa i va ser tardana, a partir de 1975.

NEOCOLONIALISME (independencia política però no economica) caracteristiques

1. Dependencia comercial; "intercanvi desigual", Exportació de matèries primeres a baix preu x productes elaborats cars; control de preus en borses de països rics.

   Intercanvi desigual

   Deute extern dels països subdesenvolupats Importen Exporten Països subdesenvolupats ANTERESES Productes elaborats $ Productes agricoles i matèries primeres DEUDA Països desenvolupats Fixen un preu alt Controlen el preu

2. Escassetat de capital; països del 3r Mon demanen prestecs a bancs dels països occidentals > interessos alts > del Empreses de capital estranger > aprofiten salaris baixos i avantatges fiscals.

3. Dependencia tecnologica; compren a països avançats pagant royalties (drets per l'us de patents o tecnologia) a empreses o governs dels països occidentals.

Nacionalisme

• Nacionalistes > líders carismatics: Gandhi, Nehru, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor o Lumumba > estudis a Europa > tornen x reivindicar valors originals.
• Tipus de moviments:
• A) Dirigits per comunistes, amb seguiment de població, com Vietnam.
• B) Nacionalistes, amb gran suport popular, com el Partit del Congres a l'Índia.
• C) Identitat religiosa, als països islàmics, com Indonesia, Sukharno.
• D) Vinculació etnica o tribal, com a l'Africa Negra.

Ho Chi Minh Vietnam Ahmed Sukharno RI Gamal Abdel Nasser Egipte Indonesia Mohandas Khorramsar "Mahatma" Gandhi Índia Jawaharlal "Pandit" Nehru Léopold Sédar Senghor Patrice Lumumba BIM Senegal Congo

Primeres independències asiàtiques: INDIA

• Índia: Partit del Congres liderat x Pandit Nehru i Mahatma Gandhi.
• Teoria de resistencia passiva, no-violencia i desobediencia civil.
• Mobilitza masses contra l'Imperi Britanic. Gandi i els seus son il·legalitzats.

Pandit Nehru i Mahatma Gandhi

• Arribada al poder del laborista Clement Attlee al Regne Unit: facilita les negociacionsMountbatten En aquestes negociacions participaran Attlee, Nehru, Gandhi i Jinnah. Negocien a dues bandes. Nehru i Gandhi reclamen que a l'india volen prendre les seves pròpies decisions i autogestionar-se, ja que l'imperi britànic treien molt profit però no els hi donaven res a canvi. Acabaran aconseguint la independència de la India en forma de república a través de la negociació i de la pressió popular que aconseguiren de part de milions d'indis. Pel que respecta a Jinnah, seguí un procés de negociació similar amb la diferencia de que l'estat de Pakistan va esdevenir una república islàmica.
• Mohamed Ali Jinnah > líder de Lliga Musulmana > aspira a estat propi, una patria pels musulmans del Pakistan.

Mountbatten, Nehru i Jinnah

• Lord Mountbatten > darrer virrei de l'Índia > reuní líders i acordà cessió del poder > Parlament permet independència de 2 estats: Índia i Pakistan.

GETTY IMAGES

China Índia 1947 Afghanistan Province Jammu & Kashmir (Disputed between India and Pakistan) Tibet Punjab Punjab States Baluchistan Delhi 8 Nepal Sikkim Bhutan Khanpur Rajputana Assam Sind Gwalior Manipur Central India Bihar Bengal Central India Chandemagore Barcoa Gujarat & Westem India States Eastem States Burma French Undo China Diu Daman Orissa Bombay Eastem States Arabian Sea Hyderabad (joins Indian Union in 1948) Bay of Bengal Goa Madras Mysore Andaman Islands Dominion of Pakistan Laccadive Pondicherry Islands Karikal Native States not yet joined either Dominion Madras States Mahe British until 1948 French until 1961 Ceylon Indian Ocean Portuguese until 1961 C James Alcock, Historical Atlas Of The British Empire 1948 (Ceilan) Sri Lanka Nicobar islands (Pakistan Or.) Bangla Desh 1962 Kochapur & Obccan States Yanam Thailand INDEPENDENT INDIA AND PAKISTAN 15 AUGUST 1947 Indian Unon (Pakistan Occ.) Pakistan Iran United Provinces Bahawalpur Northwest Frontier J(Declares own Gilgitindependence, later joins Pakistan) Indian Union becomes a republic in 1950 and the internal states are reoganised into the present day boundaries in 1956. Pakistan becomes a republic in 1956. Central Provinces

El coronel Nasser

Black Sea Corplan Sta TURKEY SYRIA IRAN Mediterranean Sea LEBANON IRAQ KUWAIT BAHRAIN ISRAEL JORDAN QATAR LIBYA EGYPT Eas UNITED ARAB EMIRATES Middle SAUDI ARABIA OMAN SUDAN YEMEN Arabian Sea EGIPTE, SÍRIA i el P.Orient · Desastre militar de la monarquia egípcia contra Israel > caiguda de monarquia egípcia l'any 1952, s'estableix una república amb l'ascens del coronel Nasser, nacionalista, musulma i anti-colonialista, (va ser president d'Egipte des del 1954 fins l'any 1970). Forçà la retirada britànica del Sudan i nacionalitzà Canal de Suez. A la República Arab Siriana comencaria el govern d'Al-Assad. · Naixement de noves republiques com Iraq o lemen i monarquies petroliferes com Arabia Saudita, Oman, Kuwait, Qatar i Emirats Àrabs. Es creà el moviment panarabista, impulsat sobretot per Nasser (que defensa la unitat política, cultural i socioeconomica dels arabs en els diferents estats que van aparèixer després de la descolonització.) Red Sea AFGHANISTAN

IRAN (Persia)

1r ministre Mossaddeq Xa (rei) Reza Pahlawi L'Aiatol·là Khomeini · Cop d'Estat de Mossaddeq (1953), fa fora a la monarquia pro-ocidental Xa Reza Pahlawi i nacionalitzà els jaciments de petroli. · EUA, a través de la CIA, restableix la monarquia l'any 1955, fins que el moviment islamic dirigit per líders religiosos xiïtes torna a enderrocar el Xa (1979) · Aiatol·là Khomeini sera el nou líder, instaurà la República Islamica. · Aiatol·là significa alta autoritat religiosa República Islàmica d'Iran