Derechos y deberes fundamentales segùn la Constitución española

DRETS I DEURES FONAMENTALS

El títol I de la Constitució, «Dels drets i deures fonamentals>, col·loca la persona i la seva dignitat com a eix i fonament de la pau social. Els drets i deures que reconeix la Constitució s'interpreten d'acord amb allò establert a la Declaració Universal dels Drets Humans i als acords internacionals sobre la materia, ratificats per Espanya.

Els drets fonamentals, tal com els reconeix la Constitució, els podem agrupar, com assenyalen els professors De Esteban i López Guerra, de la manera següent (De Esteban i López Guerra, 1980):

• Drets civils o de l'àmbit personal.
• Drets de l'esfera privada.
• Drets de l'àmbit polític.
• Drets socials.

Drets d'àmbit personal

Són aquells que son inherents a la persona humana; són els següents:

Igualtat davant la llei

Igualtat davant la llei (art. 14). Té naturalesa de dret, però també de principi general; és a dir, que la igualtat es un principi que informarà l'ordenament jurídic, de manera que l'interpret de qualsevol norma, sempre haurà de procurar que la seva interpretació no vagi en contra d'aquest principi.

Aquest principi es reflecteix en l'aforisme jurídic «s'ha de tractar igual allò que es igual i desigual allò que és desigual». És objecte de nombrosos pronunciaments del Tribunal Constitucional i vol dir que s'han de produir consequències iguals en suposits iguals, i que, en cas de diferencia de tracte, és necessari justificar-ne els motius.

Dret a la vida i a la integritat física i moral

El dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15). La gran dificultat d'aquest precepte, per al seu desenvolupament posterior, va ser la interpretació del terme tots, en relació amb la despenalització de l'avortament; el problema era determinar si el precepte te en compte, de la mateixa manera, la vida humana dependent i la vida humana independent. Finalment, l'any 1985, es va despenalitzar l'avortament en aquests supòsits:Greu perill per a la vida o la integritat física de la mare.

• Que l'embaràs fos conseqüència d'un delicte.
• Que el naixement es produís amb greus malformacions físiques o psíquiques.

Espanya va participar en la Convenció de Nova York de 1984 contra la tortura i altres tractes cruels inhumans o degradants, i en el Conveni Europeu del 1987, per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants. En el nostre Codi penal es tipifiquen com a delicte totes aquestes actuacions (articles 173-177 del Codi penal).

Llibertat ideològica i religiosa

Llibertat ideologica i religiosa, sense mes limitacions que les necessaries per al manteniment de l'ordre public, protegit per la llei (article 16).

La Llei organica 7/1980, del 5 de juliol, de llibertat religiosa, garanteix aquesta llibertat, el dret de reunió i associació amb fins religiosos, l'establiment de llocs de culte, etc. S'obliga a l'Administració pública a prendre les mesures necessaries per facilitar assistència religiosa en certs establiments com hospitals, centres penitenciaris, militars, etc.

Ningú pot ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o les seves creences. Cap confessió tindrà caracter estatal.

Aquests dos punts son consequencia directa de la situació estatal anterior, en què Espanya era un estat confessional i la declaració de credo catòlic era condició d'accés a llocs publics, etc.

L'Estat espanyol, en compliment del mandat constitucional de respectar les creences majoritàries de la societat espanyola, mante relacions amb l'Església Catolica, amb qui te acords, així com amb altres confessions que es consideren majoritàries. En concret, des del 1992, les entitats evangèliques religioses d'Espanya, la Federació de Comunitats Israelianes d'Espanya i la Comissió Islamica d'Espanya.Dret a la llibertat personal (art. 17). Aquest article estableix que tota persona te dret a la llibertat i a la seguretat, i que només en pot ser privada en els casos i formes previstes a la llei, i observant el següent:

La detenció preventiva no podrà durar més que el temps estrictament necessari per a la realització de les investigacions encaminades a aclarir els fets; en el termini màxim de 72 hores, el detingut haurà de ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial.

Tota persona detinguda haurà de ser informada de manera immediata, i d'una manera que pugui comprendre, dels seus drets i de les raons de la seva detenció, i no podrà ser obligada a declarar. Es garanteix l'assistencia del detingut per part d'un advocat, a les diligencies policíaques i judicials i en els termes que la llei estableixi.

En relació amb la detenció il·legal, s'ha de citar la Llei organica del 1984, del 24 de maig, on es regula el procediment d'habeas corpus, a través del qual una persona que es consideri il·legalment detinguda pot ser, immediatament, posada a disposició de l'autoritat judicial competent.

Drets de l'esfera privada

En aquest àmbit, indicarem els drets següents:

Dret a l'honor, intimitat personal i familiar i pròpia imatge

El dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la propia imatge (art. 18.1), regulat per la Llei orgànica 1/82, del 5 de maig.

D'acord amb aquesta llei, el concepte d'honor es canviant; a cada moment, les lleis i els usos socials el determinen. Aquesta llei considera intromissions il·legítimes, com per exemple, la difusió d'informacions relatives a la vida privada que afectin la reputació o el bon nom, l'emplacement d'aparells de gravació o escolta amb la finalitat de coneixer la vida íntima de les persones, la utilització de la veu o la imatge amb fins publicitaris, etc. En canvi, no es considera una intromissió, la captació d'imatges de persones públiques en llocs públics.

Entre les mesures que la llei reconeix, hi ha la difusió pública de la sentencia, el dret de replica, el dret de rectificació, etc.És un dret que tot sovint entra en conflicte amb la llibertat d'expressió (art. 20 CE); només una informació veraç pot ser el suport d'una opinió pública plural. El Tribunal Constitucional, en els seus pronunciaments, comenta la necessitat d'analitzar en cada cas concret els interessos en conflicte.

En el Codi penal es recullen diversos tipus penals encaminats a garantir aquest dret: calumnia, injuries, etc.

Inviolabilitat del domicili

La inviolabilitat del domicili (art. 18.2), tret que hi hagi consentiment del seu titular, o resolució judicial motivada, excepte en cas de delicte flagrant.

Definició de delicte flagrant

Una persona comet delicte flagrant quan es descobert en el moment que l'està cometent.

Comporta la necessitat d'autorització judicial per entrar al domicili per a qualsevol actuació pública, investigació de delictes, execució d'actes administratius, etc., en cas de falta de consentiment del resident, tret dels casos excepcionals que es troben recollits a la Llei d'enjudiciament criminal (art. 553); quan hi hagi ordre de preso contra alguna persona, quan siguin sorpreses en delicte flagrant o quan un delinquent perseguit, en aquell moment, per l'autoritat, es refugiï al domicili.

Delictes com la violació de domicili, o la violació de domicili de les persones jurídiques, tenen el seu fonament constitucional en aquest precepte.

Secret de les comunicacions

El secret de les comunicacions (art. 18.3). Aquest dret afecta, en especial, les comunicacions postals, telegràfiques i telefoniques, llevat que hi hagi una resolució judicial.

Excepcionalment, en una investigació judicial, la Llei d'enjudiciament civil recull la manera com s'han de fer les intervencions de la correspondencia i les comunicacions, amb una decisió judicial prèvia.

Llibertat de residència i circulació

Llibertat de residencies i circulació (art. 19) i del dret a entrar i sortir lliurement d'Espanya.La Llei Organica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, permet, a les forces i cossos de seguretat, limitar o restringir aquest dret en suposits de pertorbació de l'ordre i la pacífica convivencia, durant el temps que sigui imprescindible.

Dret al matrimoni

El dret al matrimoni (art. 32.1). A contraure'l amb plena igualtat jurídica, de l'home i la dona; això que avui sembla evident no ha estat sempre així, en el nostre país, i segueix sense ser-ho en altres llocs del món.

El Codi civil regula la manera de contraure matrimoni, la capacitat, els drets i deures dels cònjuges i les causes de dissolució d'aquest.

Drets de l'àmbit polític

A través d'aquests drets es preveu la participació dels ciutadans en els assumptes publics. Són:

Llibertat d'expressió

Llibertat d'expressió (art. 20).

Comporta el dret a difondre lliurement pensaments, idees i opinions, de paraula, per escrit, o per un altre mitjà de reproducció. Com ja hem expressat, es un dret en conflicte permanent amb el dret a l'honor i a la intimitat personal, i a la propia imatge, reconegut en l'article 18 de la CE.

La llibertat de creació i protecció literaria, artística i científica. La llibertat de catedra.

El dret a comunicar o rebre lliurement informació verac per qualsevol mitjà de difusió (dret que, en moltes ocasions, el Tribunal Constitucional ha fet prevaldre per sobre del dret a l'honor, basant-se en criteris de veracitat; per tant, serà necessari contrastar la informació amb l'oportuna diligencia professional).

La clausula de consciência, que té per objecte garantir als periodistes l'exercici de la seva professió amb independencia, i els permet rescindir el seu contracte amb el mitjà, en casos de canvi d'orientació ideologica o quan s'uneixin a un altre mitjà o grup, la línia d'informació o orientació del qual entri en conflicte amb l'orientació professional de l'informador.

Clàusula de consciència

+ InfoLa cláusula de consciência actua en casos com els següents:

En aquells supòsits en què el periodista canviés d'ideologia, es pot rescindir el contracte que el vinculi amb el mitja de comunicació per al qual presta els seus serveis.

I el secret professional dels periodistes. Aquest dret no ha tingut un desenvolupament posterior, però això no significa que no tingui aplicació, perquè ja sabem que la nostra Constitució és directament aplicable, sense que sigui, necessariament, desenvolupada per llei.

Llibertat de reunió

Llibertat de reunió (article 21), sempre que sigui pacífica i sense armes, l'exercici d'aquest dret no requereix una autorització prèvia. Malgrat tot, si es produeix en un lloc de transit public, requerirà la comunicació prèvia a l'autoritat, que només podrà prohibir-la si hi ha raons d'ordre public o perill per a les persones o els béns.

A aquests efectes, s'entendrà per autoritat no sols la general de l'Estat, sino tambe la de les respectives comunitats autonomes que hagin assumit competencies en materia de seguretat ciutadana.

Aquest dret està regulat per la Llei organica 9/83, del 15 de juliol, que remet al Codi penal per saber quines son les reunions il·legals; les que se celebren a fi de cometre algun delicte o hi concorren persones amb armes i objectes perillosos (art. 513 del Codi penal).

Llibertat d'associació

Llibertat d'associació (article 22), si bé s'exigeix la seva inscripció en un registre a l'efecte de fer publicitat.

Son il·legals les associacions que persegueixin o utilitzin mitjans tipificats com a delictes.

Es prohibeixen les associacions secretes i de caracter paramilitar.

Aquest dret s'exercita mitjançant una acta en què consti el dret de diverses persones naturals perquè acordin voluntariament servir un fi determinat en els seus estatuts, que hauran d'incloure la denominació, fins, domicili, etc.