Documento de Uvic Universitat de Vic Universitat Central de Catalunya sobre Grado en Enfermería. El Pdf, un material de estudio universitario, explora el modelo de cuidados de Virginia Henderson, sus conceptos de persona, salud, entorno y la interacción, así como las funciones de la enfermera.
Ver más28 páginas


Visualiza gratis el PDF completo
Regístrate para acceder al documento completo y transformarlo con la IA.
Assignatura: Fonaments d'Infermeria Tema 3. El model de cures d'infermeria de Virginia Henderson 3.1 Definició dels conceptes: persona, salut, entorn i cures d'infermeria i la seva interacció
Professorat: Cinta Sadurní Bassols [mcinta.sadurni@uvic.cat] Redacció: Cinta Sadurní Bassols Revisió: Curs 2024-25
UVIC UNIVERSITAT DE VIC UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA
No es pot copiar sense permís. Drets reservats C 2021 Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya C. Sagrada Família, 7. 08500 Vic www.uvic.cat
UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA GRAU EN INFERMERIA
BASES TEORIQUES DE LA INFERMERIA 3
Des de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar i com a professionals d'infermeria es considera que la persona, la família i la comunitat són el cen- tre d'interès de les atencions que ofereixen les infermeres. És a partir d'aquesta premissa que s'ha adoptat el model de cures d'infermeria de V. Henderson, com a marc de referencia per a desenvolupar les competències de les infermeres, incorporant adaptacions proposades diferents teoritzado- res, que l'han estudiat i l'han utilitzat com a guia a l'hora de desenvolupar les funcions assistencial, docent, investigadora i d'administració i gestió. Aquest plantejament no exclou el compromís de la infermeres per aprofundir en la interacció constant de les persones amb el medi ambient per a la millora de la qualitat de vida. Aquest compromís, segons el Consejo Internacinal de En- fermeras,(2018), i en paraules de la seva presidenta, Annette Kennedy, passa per "treballar per mitigar els efectes del canvi climàtic i contribuir a l'adap- tació de les persones i els sistemes" i per assumir la responsabilitat compar- tida de les infermeres per "sostenir i protegir l'entorn natural front al seu esgotament, contaminació, degradació i destrucció".
Des d'una perspectiva humanista, el model de V. Henderson defineix i posa en interacció els conceptes de persona, salut, entorn i el rol del professional d'infermeria, a fi d'oferir unes atencions de qualitat. La integració d'aquest model serà allò que guiarà la relació que les infermeres estableixin amb l'usu- ari i concreta l'aportació que ofereixen a la societat com a professionals au- tònom i com a membres dels equips de salut.
BASES TEORIQUES DE LA INFERMERIA 4
Com tot model de cures d'infermeria, el model de cures d'infermeria de Vir- ginia Henderson implica la descripció dels conceptes: persona, salut, entorn i cures d'infermeria i estableix la relació que hi ha entre ells.
Ésser humà formant un tot complex que presenta 14 necessitats fonamentals (NN. FF.).
Per Henderson una necessitat és tot allò que és essencial a l'ésser humà per ser complert i considera que la persona està constituida per 14 necessitats fonamentals:
BASES TEORIQUES DE LA INFERMERIA 5
Una adequada satisfacció de les necessitats fonamentals és essencial per a la integritat d'una persona. Quan una necessitat resta insatisfeta la persona no és completa, sencera i independent.
Les necessitats fonamentals són les mateixes per a tots els individus, però cadascú les cobreix de forma diferent per tal de créixer i desenvolupar-se al llarg de la seva vida. Les activitats que porta a terme cada persona per satisfer de forma adequada les necessitats fonamentals i que afavoreixen la seva in- tegritat s'anomenen necessitats específiques.
Els requisits que ha de complir una activitat per definir-la com a necessitat específica són:
a. Derivar d'una necessitat fonamental. b. Ser una exigencia individual de l'usuari. La satisfacció de la necessitat és imprescindible per a la seva integritat. c. Ser compatible amb els coneixements científica actuals, que indiquen que aquestes activitats afavoreixen el seu procés de salut.
Una necessitat específica serà una habitud1 però no és mai un desig2 ja que aquest està relacionat amb voler posseir o aconseguir quelcom . Un hàbit és una necessitat específica quan afavoreix la salut de la persona.
a. S'han de cobrir en el moment que la persona presenta una sensació de malestar, ja que com més s'espera pitjors són els efectes.
b. Totes les necessitats tenen la mateixa importancia, allò que canvia és el grau d'urgència per satisfer-les. La jerarquització de les neces- sitats es realitza segons un criteri d'urgència i no d'importância. Hi ha 5 necessitats considerades vitals: respirar, beure i menjar, elimi- nar, dormir i reposar i mantenir la temperatura dins els límits de la normalitat.
C. Hi ha factors d'ordre biològic, psicologic i sociològic que influeixen en la satisfacció de les necessitats.
1 Habitud (s. d.): Disposició relativament estable tendent a reproduir els mateixos actes i as- solida per l'experiència. 2 Desig (s. d.): Tendència a la possessió d'un objecte o a l'acompliment d'un fet que es manifesta en l'esfera conscient de la personalitat i constitueix una de les motivacions fonamentals de la conducta.
BASES TEORIQUES DE LA INFERMERIA 6
d. Les necessitats estan interaccionades entre elles, un canvi en una repercuteix en totes les altres.
Al igual que el cos i la ment són inseparables, la persona i la família són una unitat (González Rodríguez, 2015).
Herderson no va definir aquest concepte però el va comparar amb el d'inde- pendencia en relació a les 14 necessitats fonamentals. La salut és una qualitat de la vida
Tenint en compte que persona i família són una unitat, des de la perspectiva de les atencions d'infermeria, la independència està relacionada amb cobrir de forma optima una o més necessitats de l'ésser humà, al portar a terme ac- cions generadores de salut, que realitza ell mateix o que d'altres realitzen per ell en funció de l'edat, l'etapa de creixement i de desenvolupament i la seva situació (Arribas et al., 2017).
L'ésser humà tendeix cap a la independencia i la desitja, és capaç de prendre decisions i disposa dels recursos necessaris per poder tenir cura de si mateix a fi de mantenir o recuperar la salut.
Aspectes que afavoreixen la independència de la persona:
a. Conèixer-se a un mateix per ser conscient de les habilitats, dificul- tats, carències, ...
b. Tenir diferents interessos i fonts de satisfacció.
C. Disposar d'eines per poder respondre i reaccionar de forma efectiva davant l'estrès.
d. Reconèixer i acceptar les diferències individuals.
e. Sentir-se activa i productiva.
Tenint en compte la unitat persona-família, des de la perspectiva de les aten- cions d'infermeria, la dependència suposa la satisfacció inadequada d'una o més necessitats de l'ésser humà, a l'hora de portar a terme activitats que no afavoreixen el seu procés de salut i/o a l'haver-hi una manca d'ajuda i/o su- plència quan l'edat, l'etapa de creixement i de desenvolupament i/o la situa- ció ho precisa/en.
BASES TEORIQUES DE LA INFERMERIA 7
Virginia Henderson anomena fonts de dificultat a les causes probables de les dependències de l'individu que són competència de la infermera. Aquestes fonts són: la manca de força, la manca de voluntat i la manca de coneixements.
La manca de força es desglossa en física o psíquica.
En la manca de força física (fer) la persona no té l'habilitat psico- motora3 o no té prou força i to muscular per dur a terme les acti- vitats necessàries (Adrover, 2006 i González Rodríguez, 2015).
En la manca de força psíquica (per què fer o amb quina finalitat fer-ho): la persona "ignora els beneficis de les accions que ha de dur a terme, no les relaciona amb la seva situació de salut, no és capaç de prendre una decisió o la que pren no és l'adequada" (Adrover, 2006, p. 16).
La manca de voluntat: "La persona, havent pres la decisió adequada i manifestant el desig de posar-la en pràctica, no persisteix en les con- ductes amb prou intensitat o durant el temps necessari". Quan la per- sona pren una decisió informada de no seguir les prescripcions terapèutiques no es tracta d'una manca de voluntat, sinó que la opció triada no coincideix amb la que els professionals consideren la més adequada (Adrover, 2006, p. 16).
La manca de coneixements (no saber què fer i/o no saber cóm fer- ho): La persona té la capacitat intel·lectual per comprendre i recor- dar, no ha adquirit els coneixements necessaris per manejar les seves cures de salut o desconeix els recursos i les limitacions personals, fa- miliars o comunitàries (González Rodríguez, 2015, p. 61).
Aquestes tres fonts de dificultat s'identifiquen a través de la valoració i el posterior anàlisi de les necessitats fonamentals i per tant, fan referência als aspectes biològic, psicològic i/o social de la persona.
3 Habilitat psicomotora és "el conjunt de destreses que desenvolupa un individu a través de la coordinació de la percepció sensorial i la resposta muscular voluntària per a la realització d'un moviment" (Yépez, 2020, p. XII).
BASES TEORIQUES DE LA INFERMERIA 8