La Época del Imperialismo y las Guerras Mundiales, Presentación

L'Època de l'Imperialisme

Durant el darrer terç del segle XIX (1880-1899) i els primers anys del XX (1900 ... ) , els països industrialitzats del món van viure una etapa de pau i de prosperitat econòmica, com a resultat dels avenços produïts per la Segona Revolució Industrial. Les grans potencies es van expandir, van conquerir terres a l'Africa, a l'Asila, a America ... , i van constituir enormes imperis colonials. A la primera dècada del segle XX, les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van aflorar. Es va començar una escalada de tensions i d'armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918), un conflicte que va implicar països d'arreu del món, va mobilitzar no solament els exercits sinó també la població civil, i va deixar un saldo terrible de mort i de destrucció.

ELUTPOPEAY COURRAINER R MERCICILS EAICINA

Per Felix Albero MSiglo XVIII (1701-1800)

1. Guerra de Sucesión Española (1714)

1. Causa: Muerte de Carlos II sin herederos, disputa entre los Habsburgo y los Borbones.

1. Revolucionarias Francesas (1789)

1. Causa: La Revolución Francesa y su enfrentamiento con las monarquías europeas. 2. Consecuencia: Francia se convierte en república; Napoleón toma el poder en 1799.

Siglo XIX (1801-1900)

4.Guerras Napoleónicas (1803-1815) Derrota de Napoleón en 1815 en Waterloo, restauración monárquica en Francia.

Siglo XX (1901-2000)

Primera Guerra Mundial (1914-1918) 8. Causa: Asesinato del archiduque Francisco Fernando, rivalidades imperialistas. 9. Consecuencia: Derrota de los Imperios Centrales; desintegración de los imperios austrohúngaro, otor Guerra Civil Española (1936-1939) Franquisme Segunda Guerra Mundial (1939-1945) Hitler Guerra Fría (1947-1991)Escriu a peu de foto . Nom i l'any o anys corresponents

Made with GammaGreendand

AUSAI .... R Canada United States Turkey Cole Syria China Iran P ....... Talean India -- - Chad - Nicaragua - -- Nigeria Colombia Ecuador Gabon Cụm. Rep. Conge ido Papua.Na Peru Brazil - Bolivia Namibia Australla ANica ......... Made with Gamma Mexico Libya Saudi Arabia Vietnam Philippines - Kazakhstan MongolÍndex

1. Causes de l'Imperialisme
2. Conquesta, organització i explotació de les colònies
3. El repartiment del mon
4. Conseqüències de la Colonització

Vocabulari

• Imperialisme
• Segregació social
• Matèries primeres
• Capital
• Emigrar
• Metròpoli

Made with GammaL'època de l'imperialisme Fixa't en el mapa. 1. Quines foren les grans potències que van crear els imperis colonials del segle XIX? 2. Quina època és la de l'apogeu de l'imperialisme? 3, Entre quins anys es va desenvolupar la Primera Guerra Mundial?

Colonialismo en África

Conferencia de Berlín (1884-1885) Primera Guerra Mundial (1914-1918) 1850 1860 1870 1880 1890 1900 1910 1920 Crecimiento económico (1850-1875) Colonización intensiva (1878-1914)

Made with Gamma a EL COLONIALISME AL SEGLE XIX potències europees i les seves possessions Japó Estats Units C I.C.L.1. Causes de l'Imperialisme

1.1. L'Europa dominant

L'últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l'economia de les principals potències europees (Gran Bretanya, França, Holanda, Bélgica, Alemanya, etc.). Les innovacions tècniques, les noves formes d'organització del treball i el creixement de la banca van permetre un augment espectacular de la producció i del comerç i una millora dels transports. Aprofitant la seva superioritat tecnica i financera, però també militar (armament, transport), Europa es va llançar al domini de la resta del món. Els països mes avançats van ocupar territoris a l'Africa i a l'Asia, principalment, i hi van crear imperis colonials. Eren terres, en la major part, sense Estats organitzats, amb estructures econòmiques i polítiques molt febles. La colonització va significar l'explotació economica dels recursos d'aquestes terres i el seu domini polític. T The c AFRICA. IAIX - RANY & ONAIRYON - - AdatAN - - PALA 4 TIRCIA EFIEN ALI ANP ARNE ALTENBIAN LAAELLA TEAN - ON RUSIA DERIAN ARRLA Lever a later ANI THEDNIIAM "W Leerd CEIDE CAIKON · tant XFRC DJENCAN Phảnins OFFERIAN FRRIC AFRACA CAFES 1 HRONAN Fier Lhean COLONINS Eert In LIENS Tienes Thomannis PATLIA ROXAON LICHTE OF THE CIERRA - INNRXIA Ac red Temun dedær mlea lon ell. FOORKANTON ----- Fleret and tadce af Galaxis.

1.2. Les Causes del Colonialisme

El colonialisme va tenir fonamentalment una motivació economica, a la qual es van afegir uns altres factors de caracter polític, social: Visió econòmica: 1. Els països d'Europa necessitaven, d'una banda, vendre l'excedent de la seva producció, és a dir, cercaven nous mercats. 2. D'una altra, havien de comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú ... ) al millor preu possible. 3. També volien invertir els seus excedents de capital en uns altres llocs, on la mà d'obra, mes barata, els permetés obtenir beneficis més grans. Visió demografic: El creixement europeu, al segle XIX, va donar lloc a un exces de població, i això va comportar dificultats per trobar feina i tensions socials (vagues, manifestacions obreres ... ). La política colonial significava la possibilitat, per a milions d'europeus, d'emigrar cap a unes altres terres i de millorar així les seves condicions de vida i de treball. Visió polític: Les fronteres d'Europa s'havien estabilitzat a la darreria del segle XIX i l'expansionritorial havia de fer-se sobre regions extra europees. Per això, les grans potències van entrar en una competencia política i militar per controlar àrees geogràfiques d'interès econòmic o estratègic (ports, estrets, etc.). Visió ideologica: El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre uns altres pobles. Es parlava així de la missió civilitzadora d'Europa, que, tot considerant-se superior culturalment i tecnologicament, es veia obligada a dur a terme una obra d'educació, sanitat, pau social, etc. Tot això, però, desembocava en el racisme, pel fet que considerava l'home blanc superior a altres ètnies i defensava que, per intel·ligència i laboriositat, estava legitimat per imposar-se a la resta de la humanitat. Només alguns intellectuals, sindicalistes i líders politics, sobretot socialistes, es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l'explotació brutal i inhumana de les colonies i van defensar el dret d'aquests pobles a decidir sobre els seus destins.

Made with GammaMIGRACIONS EUROPEES A LA DARRERIA DEL SEGLE XIX OCEÀ GLACIAL ÀRTIC CANADÀ SIBERIA 9 8 7 ESTATS UNITS als EUA 5 XINA 1 34 OCEÀ ANTILLES 2 PACIFIC OCEÀ 1 OCEÀ PACÍFIC 5 OCEÀ 1 ÍNDIC AUSTRALIA SUD-ÀFRICA ATLANTIC 3,5 6 9 nombre d'emigrants en milions C I.C.L. flux d'emigrants 1 Cap a on emi- graven la majoria dels europeus du- rant el segle XIX? Anomena per ordre d'importância els països principals. 4. Quins canvis durant el segle XIX van permetre als europeus llançar-se a la conquesta del món? 5. Quines causes van propiciar el colonialisme? 6. Quines justificacions ideològiques es feien per defensar la colonització? 7. Qui s'hi va oposar?

Made with Gamma 20 ÍNDIA 2 Quants euro- peus van emigrar aproximadament? BRASIL 3 Quin país va re- bre més emigrants europeus? Era una colònia? ARGENTINA EUROPAcopiar

Resum

Causes del Colonialisme

Econòmiques Necessitat de nous mercats, matèries primeres barates i inversió de capital. Polítiques Competencia per controlar àrees d'interès econòmic o estratègic. Demogràfiques Excés de població europea i emigració cap a noves terres. Ideològiques Nacionalisme conservador i idea de "missió civilitzadora" d'Europa.2. Conquesta, organització i explotació de les colònies

2.1. Exploració i conquesta

A mitjan segle XIX, una gran part de l'interior d'Africa, d'Asia i dels oceans era practicament desconeguda. La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de viatges científics i d'exploracions geogràfiques. Els britanics i els francesos van fer les primeres expedicions, i entre els exploradors més prestigiosos destaquen els anglesos Livingstone i Stanley, que van recorrer l'Africa central i la van cartografiar. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament rapida i facil. La superioritat militar i tècnica europea era tan gran, que la resistencia indígena va resultar ser bastant feble. Els europeus van utilitzar les rivalitats internes entre tribus i etnies dels territoris ocupats per enfrontar-los entre ells i també per reclutar tropes al seu servei. Henry Morton Stanley, African explorer Dr David Livingstone, lion in repose Hulton-Deutsch Collection/CORBIS Bettmann/CORBIS

2.2. L'Organització Colonial

Un cop sotmès el territori, la colònia era organitzada per tal que fos controlada i administrada per la metròpoli. Hi podem distingir, en general, tres classes de colonies. 1 Colonies d'explotació, 2 Colonies de poblament i 3 protectorats. Colònies d'explotació: Eren les colònies pròpiament dites, aquelles on la metròpoli es dedicava de manera especial a l'explotació economica. No tenien govern propi i els europeus hi exercien una veritable política d'ocupació: un governador, comandaments militars i un gran nombre de funcionaris mantenien l'administració i l'ordre. Els colonitzadors s'apropiaven de les terres per crear-hi grans plantacions (cafè, sucre, cacau, te, cautxú) o bé per explotar jaciments de coure, d'or, de carbó i de diamants. Els seus propietaris eren colons blancs o grans companyies amb seu a Europa, i ocupaven mà d'obra indígena que cobrava uns salaris molt baixos. A més, s'impedia a aquestes colonies comerciar amb uns altres països, perquè la metropoli en tenia l'explotació en exclusiva.Colonies de poblament Eren colònies que, per les seves condicions climàtiques, per l'escàs nombre d'indígenes o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per establir-s'hi de manera permanent. Aquestes colonies de poblament tenien una dependencia especial amb la metropoli, que els reconeixia una certa autonomia en el govern interior. Dintre de l'Imperi britànic van rebre el nom de dominis. Exemples d'aquest tipus de colonia van ser el Canada, que va assolir el rang de domini el 1867, i, més tard, Australià, Nova Zelanda i Sud-Africa. França va arribar a considerar Algeria com a territori nacional, és a dir, com una província d'ultramar. Protectorats Eren territoris que, després de l'ocupació europea, van mantenir l'organització estatal, i el govern indígena i un aparell administratiu propi. Però la metropoli hi va crear i hi va imposar un govern paral·lel que en la practica controlava i dominava el govern local i que es reservava les funcions de defensa i de política exterior. A l'Africa, el Marroc en va ser l'exemple mes clar: era un regne que va ser repartit entre França i Espanya. La Gran Bretanya, al seu torn, va establir un protectorat a Egipte, on va participar en la construcció del Canal de Suez (1869), un pas estratègic entre el Mediterrani i el mar Roig, que permetia l'accés a l'Índia sense haver de vorejar l'Àfrica.

800 WALASKA GROENLANDIA E ISLANDIA CANADA DINAMARCA GRAN BRETAÑA HOLANDA ALEMANIA BELGICA FRANCIA ESTADOS UNIDOS IS. AZORES (PORT.) PORTUGAL ESPAÑA. OCÉANO I. MADEIRA OCÉANO (PORT.) . OCÉANO IS. CANARIAS (ESPAÑA) LIBIA MACAO PACÍFICO SÁHARA EGIPTO (PORT)HONG KONG G.B. IS. MARIANAS (ALEMANIA) (G. B) FRANCESA SUDÁN IS. CAROLINAS (ALEMANIA) CAMERUN GUINEA ESPAÑOLA INDIAS ORIENTALES HOLANDESAS Británicas Alemanas Francesas Belgas Españolas Danesas COLONIA DEL CABO Portuguesas Holandesas NUEVA ZELANDA Japonesas Estadounidenses Italianas SOMALIA ABISINIA SOMALIA (G. B.) POSESIONES GABÓN CONGO (G. B.) OCÉANO BELGA TANGANIKA ANGOLA ÍNDICO MADAGASCAR ÁFRICA DEL SUROESTE MOZAMBIQUE (FRANCIA) AUSTRALIA ATLÁNTICO IS. HAWAII ··· (EE.UU.) I. CABO VERDEESPAÑOL OCCIDENTAL FILIPINAS INDOCHINA (G. B. (PORT.) GUAYANAS TOGO CUBA" (G. B.) ÁFRICA INDIA COREA JAPÓN PACÍFICO (G. B.)

Made with Gamma