La filosofía de David Hume: empirismo, causalidad y emotivismo moral

MEÍNDEX

Pàgina 2

LA FILOSOFIA EMPIRISTA

Pàgina 3

CONTEXT HISTÒRIC

Pàgina 5

BIOGRAFIA

Pàgina 7

L'OBJECTIU DE HUME

Pàgina 10

L'ORIGEN DE LES NOSTRES IDEES

Pàgina 12

L'ASSOCIACIÓ D'IDEES

Pàgina 15

TIPUS DE CONEIXEMENT

Pàgina 18

CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT

Pàgina 21

CRÍTICA A LA METAFÍSICA (SUBSTÀNCIA)

Pàgina 24

CONCLUSIONS A LA CRÍTICA DE HUME

Pàgina 28

ÈTICA: EMOTIVISME MORAL

Pàgina 30

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 1HUME

Antecedents

JOHN LOCKE (1632-1704)

L'any 1690 publica Assaig sobre l'enteniment humà, on defensa que en la recerca del coneixement no es tracta d'explicar el món a través de l'experiència, sinó que els limits del coneixement són l'experiència ma- teixa. Tot el coneixement procedeix de l'expe- riència, i més enllà de l'experiència no hi ha cap coneixement possible: la font dels nos- tres coneixements no és una altra que els nostres cinc sentits. Així, per Locke totes les idees provenen, únicament, de la sen- sació o la reflexió.

GEORGE BERKELEY (1685-1753)

Amb 25 anys, l'any 1709, publica Tractat dels princi- pis del coneixement humà. Per a Berkeley, ser equival a ser percebut o percebuda: esse est percipi. Així, el món depén de les nostres percepcions. Tot el que exis- teix, existeix en tant que és percebut per una ment. Berkeley utilitza l'exemple d'una taula per explicar- ho. Una taula només existeix en tant que és per- cebuda per algú; si no hi ha ningú per perce- bre-la, no existeix en cap sentit real.

ISAAC NEWTON (1632-1704)

L'any 1687 publica Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, obra que revoluciona l'àmbit científic i intel·lectual de l'època. La seva visió d'un univers ordenat per lleis universals i accessibles a través de la raó humana va inspirar molts filosofs. L'obra newtoniana, a més de formular les lleis del moviment i de la gravitació universal, està centrada en la recerca de principis generals a través de l'observació, l'experimentació i la deducció matematica.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 2HUME

La Filosofia Empirista

Característiques de la Filosofia Empirista

• GRAN BRETANYA: Thomas Hobbes, John Locke, David Hume.
• REFLEXIÓ SOBRE EL CONEIXEMENT (ORIGEN I LÍMITS)

TOT CONEIXEMENT DERIVA, DIRECTA O INDIRECTAMENT, DE L'EXPERIENCIA

• NO HI HA IDEES INNATES

LOCKE = TABULA RASA

• INFLUÈNCIA DE LES CIÈNCIES EXPERIMENTALS: Observació de la realitat.

La Filosofia Empirista sorgeix a Gran Bretanya entre els segles XVI i XVIII com un corrent per al qual l'origen i limit del coneixement és l'experiencia sensible, i els seus maxims representants son Thomas Hobbes, John Locke i David Hume. Cadascun d'aquests pensadors ha contribuït de manera distinta a l'empirisme com a corrent, però comparteixen un mateix punt de partida: la idea de que tot coneixement prové de l'experiència, ja sigui de forma directa o indirecta. És a dir, l'ésser humà no neix amb idees innates i, per tant, tot el que podem co- nèixer i entendre del món ve dels nostres sentits i de les reflexions que podem fer a partir de la informació sensible que hem percebut. L'edifici del coneixe- ment només es pot començar a construir a partir de les percepcions, i és no- més sobre aquesta base que es construeix.

En l'Assaig sobre l'enteniment humà, Locke planteja que la ment humana és com una tabula rasa o un paper en blanc en el moment del nostre naixement. A partir del moment mateix en que naixem començam a tenir percepcions (olors, visions, sons, sensacions fisiques ... ), i aquest full en blanc es va omplint d'informació. Posteriorment podem reflexionar i crear noves idees, però el seu origen continuarà sent, tot i que indirectament, l'experiència, ja que aquesta és el substrat del nostre coneixement. A la pagina següent podem llegir un frag- ment de Locke al respecte:

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 3Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. Com arriba lla- vors a tenir-la? D'on es fa la ment amb aquesta prodigiosa quantitat que la imaginació il·limitada i activa de l'home ha gravat en ella, amb una varietat gairebé infinita? A aquestes preguntes contesto amb una sola paraula: de l'experiència.

Assaig sobre l'enteniment humà, John Locke

El corrent empirista es veu influenciat per les ciències experimentals, que con- sideren que el coneixement del món s'ha d'obtenir a partir de l'observació i l'experimentació directa. L'influx intel·lectual començat per figures com Galileo i Newton va consolidar la idea que nomes a través de la verificació empírica es poden establir lleis generals sobre la naturalesa, rebutjant les teories basades en raonaments abstractes. L'èmfasi en l'observació i la verificació experimen- tal, que va ser clau en la Revolució Científica, va impulsar l'aplicació de mèto- des rigorosos tant a les ciencies naturals com a les ciencies socials.

THOMAS HOBBES (1588-1679)

Defensa un materialisme radical, afirmant que l'única substância existent a l'univers és la matèria, oposant-se així al cartesianisme. Així, els pensaments no serien més que el re- sultat de la matèria en moviment i interacció. L'origen del coneixement es troba per a Hob- bes en les percepcions sensorials, que ens permeten construir representacions del món exterior.

El seu materialisme radical es veu reflectit en la seva obra Leviatan (1651), on planteja que el comportament humà, incloses les deci- sions polítiques i socials, està motivat per causes materials (desitjos i necessitats mate- rials), tal i com ho són la seguretat i el poder.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 4HUME

Context historic

El Segle de les Llums i la Gran Bretanya

• SEGLE XVIII: Segle de les llums.
• GRAN BRETANYA DE L'EPOCA: Estat mes tolerant que la resta d'Europa.
• TENDENCIA ANTIABSOLUTISTA I LIBERAL
• INCREMENT COMERÇ -> PROMOU LA BURGESIA
• SISTEMA POLÍTIC: Parlamentarisme de Cromwell: Guerra Civil i la Commonwealth

.ANY 1689

• BILL OF RIGHTS: Limita poder del sobira i estableix drets del Parlament.
• INFLUENCIA DE NEWTON: Ciència de la naturalesa humana: observació i experimentació.
• DECLARACIÓ D'INDEPENDENCIA DELS ESTATS UNITS D'AMERICA

El segle XVIII és conegut com el Segle de les Llums no nomes pel simbolisme d'una època que volia il.luminar la humanitat amb el coneixement, sino també per una realitat molt concreta: les grans ciutats europees van començar a ins- tal·lar enllumenat public, transformant la foscor de la nit en carrers transitables i segurs. Aquesta metafora de la llum i les tenebres es va estendre al camp del pensament: la raó i la ciencia havien de dissipar la ignorancia i l'obscurantisme, alliberant l'ésser humà de la superstició i les creences irracionals. L'avenç en disciplines com la biologia, la botanica i la medicina reforçava la idea que el coneixement cientific era la clau per entendre i dominar la natura.

A diferencia de França, on encara predominava una monarquia absolutista, el Regne Unit havia consolidat un sistema parlamentari després de la Revolució Gloriosa de 1688, liderada per Cromwell i que conclou amb la redacció de la Bill of Rights un any després, establint un equilibri entre el poder reial i el Par- lament i limitant, així, el poder del sobirà.

Aquesta situació de prosperitat intel·lectual, científica, política i filosofica tam- bé es reflecteix en l'àmbit economic, un àmbit que creix acceleradament grà- cies a invencions com la maquina de vapor o les primeres vacunes. Sent un sistema economic basat en la indústria i el comerç, l'Imperi Britànic veurà un

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 5ràpid augment de la classe burgesa, que cada vegada adquirirà més poder po- lític i econòmic, i veurà també la necessitat d'expandir-se per altres territoris, donant pas a l'era de l'expansionisme colonialista britanic. És en aquesta època que Gran Bretanya aconseguirà consolidar la seva influencia sobre els territoris que posteriorment passarien a formar part de la Commonwealth.

Los Principia Matematica newtonianos van revolucionar la Gran Bretanya de l'època i serviran d'inspiració a Hume, posteriorment, per intentar desenvolu- par una ciència de la naturalesa i el comportament humà, la metodologia de la qual són l'observació i l'experimentació.

A l'altra banda de l'Atlantic, mentrestant, es comença a gestar la independen- cia dels Estats Units d'Amèrica. Les idees promogudes per Hume en l'àmbit po- lític, economic i social influiran posteriorment en autors com Adam Smith, ideòleg del liberalisme polític en el que s'inspira la Constitució nord-america- na, vigent fins el dia d'avui.

JOHN LOCKE (1588-1679)

Considerat el pare del liberalisme individualista, John Locke publica el 1690 dues obres fonamentals: l'Assaig sobre l'enteniment humà i els Dos tractats sobre el govern civil. Mentre que el primer és una peça clau de l'empirisme, el segon marca un punt d'inflexió en la fi- losofia política moderna, establint les bases del pensament liberal. Si els teòrics de l'absolutisme havien legitimat la centralització del poder en mans del monarca per garantir l'es- tabilitat i la unitat de l'Estat, Locke escriu en un context radicalment diferent: després de la Revolució Gloriosa de 1688, que va deposar Jaume II i va instaurar una monarquia parla- mentària a Anglaterra. Locke articula una teoria del govern basada en el contracte social, el con- sentiment dels governats i el dret a la resistencia davant d'un govern tirànic. Amb això, no no- més respon als absolutistes, sinó que desmunta el fonament teòric de la sobi- rania il·limitada del rei, obrint la porta a una concepció del poder polític que influirà profundament en les revolucions americana i francesa.

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 6HUME

Biografia

Dades biogràfiques de Hume

• NEIX I MOR A EDIMBURG (ESCOCIA: 1711- 1776)
• ESTUDIA, SENSE VOCACIÓ I PER PRESSIÓ PATERNA, DRET

.SECRETARI: Durant un temps treballa com a secretari i estalvia el suficient per marxar a França (La Flèche) a estudiar filosofia.

.ANY 1739: Publica el Tractat sobre la Naturalesa Humana.

ESCÈPTIC No podem conèixer l'existència de Déu Ateu

• UNIVERSITAT D'EDIMBURG I DE GLASGOW: ℮ /

Carrera i Obres de Hume

• BIBLIOTECARI: Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg.
• HISTÓRIA D'ANGLATERRA: Aquesta és la seva obra més valorada en aquesta època.
• SECRETARI: Fou secretari de l'ambaixada britànica de París. Estableix el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos.
• AMIC PERSONAL DE ROUSSEAU
• SECRETARI: Finalment, amb el triomf del partit liberal va ser anomenat secretari pels afers d'Escocia.
• DARRERS ANYS: EDIMBURG (1711-1776)

David Hume va neixer a Edimburg l'any 1711 en una família escocesa de classe mitjana. El seu pare, Joseph Hume, era advocat, i la seva mare, Katherine Fal- coner, era de bona família. La seva infantesa va estar marcada per la mort prematura del seu pare, fet que va influir en el seu caracter i el seu desenvolu-

IES ALGARB - HISTORIA DE LA FILOSOFIA 7